Tag Archives: Nissaga catalana del món clàssic

Vasos grecs: transcripció i transliteració

Fa temps que la ceràmica grega és una de les meves dèries i, en algunes ocasions, els companys i amics m’obsequien amb reproduccions, sabedors que m’agraden totes i de tots els estils: ja siguin les peces senzilles, ja les molt luxoses, i de diferents formes segons el seu ús: l’àmfora, l’estamne o el pitos que servien per guardar líquids o cereals; les hídries, per portar aigua; els lutròfors, per portar l’aigua del bany, sobretot del prenupcial, i per fer libacions sobre les tombes dels que morien solteres; les crateres per barrejar l’aigua amb el vi; la cílix, l’escifos i el càntar, vasos per beure; l’enòcoe, per servir els líquids; petits flascons per als perfums com l’aribal, l’alabàstron i el lècitos; capsetes, com la píxide, per guardar joies i cosmètics, etc.

Les pintures de la ceràmica grega són un bon testimoni per estudiar la vida quotidiana o el paper de les dones. Sovint, però, en català el nom de les peces no sempre apareix ben transcrit i de vegades simplement transliterat, tot i que fa molts anys que Joan Alberich i Montserrat Ros ja varen fixar per escrit l’autèntica grafia a “Transcripció i transliteració dels noms dels principals vasos grecs“, Faventia 1992 14/1:63-64. Les editorials, però, encara no ho apliquen i continuen sortint llibres amb els noms dels vasos escrits amb grafies estranyes en català. Tot plegat i empesa, en un primer moment, per la lectura d’Escollida pels déus de Maria Carme Roca i recentment pel catàleg de ceràmica grega a Google Art, us animo a completar aquesta base de dades de vasos grecs ja que estem encetant a classe el tema d’Economia i treball (unitat 6 Grec 1, ed. Teide:

Base de dades “Vasos grecs” al Moodle Fil

La nissaga catalana del món clàssic amb Dipity

TUDELA, Montserrat (ed.) i IZQUIERDO, Pere (ed.). Auriga, Barcelona, 2011.

La nissaga catalana del món clàssic és -amb mots de Montserrat Tudela i Penya-  un volum que conté un recull de 165 semblances de les persones que, al llarg de la història del nostre poble, han tingut una pàtria comuna: el món clàssic. És una obra coŀlectiva plantejada com un diàleg a través del temps entre els qui ja no hi són i els qui en som hereus i encara habitem en aquesta pàtria comuna a les terres de llengua catalana. És un intent de trobar les interaccions i les aportacions de les persones des de diverses dimensions i perspectives del món clàssic, i establir les relacions de mestratge i coŀlaboració que hi ha entre els protagonistes”.

Amb el  vist-i-plau de la directora de l’Auriga i un dia com avui en què a Montserrat s’ha celebrat la memòria anual de l’abad Oliba (971-1046), fundador de Montserrat i de Cuixà, us presento una línia del temps amb Dipity que amb la col·laboració de tots i totes anirem emplenant mentre llegim aquesta obra col·lectiva, La nissaga del món clàssic, un autèntic arbre genealògic dels clàssics catalans.

Quan Montserrat Tudela presenta La nissaga del món clàssic sempre fa una recomanació de lectura tot començant pel principi i no anant espigolant que nosaltres seguirem també aquí en aquesta línia del temps amb Dipity: “Només llegint el llibre full rere full es pot reconèixer l’ADN que ens va imprimir Grècia i Roma i que passa per l’Europa carolíngia, el nacionalisme no imperialista sinó el que posa al centre l’individu, i la constant obsessió per la cultura, el saber, la formació i la llibertat dels que ens han precedit i ens han configurat com a poble” .