Category Archives: Grec 1

A partir dels apunts publicats el curs 2009-2010.

Ja llegim en grec!

Fa dos dies no sabíeu l’alfabet grec i ara ja llegim Isop en grec!

 

ΓΕΩΡΓΟΣ ΚΑΙ ΠΑΙΔΕΣ ΑΥΤΟΥ

Aνὴρ γεωργὸς μέλλων τελευτᾶν καὶ βουλόμενος τοὺς αὐτοῦ παῖδας ἐμπείρους εἶναι τῆς γεωργίας μετακαλεσάμενος αὐτοὺς ἔφη· “τεκνία, ἐν μιᾷ μου τῶν ἀμπέλων θησαυρὸς ἀπόκειται”. Oἱ δὲ μετὰ τὴν αὐτοῦ τελευτὴν ὕννας τε καὶ δικέλλας λαβόντες πᾶσαν αὐτῶν τὴν γεωργίαν ὤρυξαν. Καὶ τὸν μὲν θησαυρὸν οὐχ εὗρον, ἡ δὲ ἄμπελος πολυπλασίαν τὴν φορὰν αὐτοῖς ἀπεδίδου.

ὁ λόγος δηλοῖ, ὅτι κάματος θησαυρός ἐστι τοῖς ἀνθρώποις.

 

1. Avui escriurem la faula d’Isop, El pagès i els seus fills, en majúscules i deixarem constància en comentari que ja sabem utilitzar el teclat grec de l’ordinador!

2. Com ens imaginem Isop? Què en sabem?

3. Què ens ensenya aquesta faula? Per què aprenem a llegir grec amb ella? És l’educació un tresor?

4. Quins signes de puntuació hi ha en aquest text? Quan s’introdueixen? Amb quina finalitat?

5. Què en saps de l’accent en grec? Escriu tres mots del text que portin accent agut, tres que portin accent greu i tres que portin accent circumflex; escriu també tres mots amb esperit suau i tres amb esperit aspre. Quines paraules no porten accent? Per què?

6. Els signes ortogràfics: a internet com a l’antiga Grècia. Què n’opines?

7. La influència de la cultura i de la civilització grega és ben evident en el món actual. Devem als grecs anar al teatre, pagar amb monedes, pensar amb lògica, la democràcia, la majoria d’edat als divuit anys, la celebració dels jocs olímpics cada quatre anys, etc. A Grècia, tenim les nostres arrels culturals: hi va néixer la filosofia, l’èpica, la lírica, el teatre, la historiografia, la novel·la, els tractats científics, l’oratòria, la crítica literària, etc., així com els estils artístics. També són grecs, els orígens de la història de la ciència: les matemàtiques d’Euclides i d’Arquimedes, l’astronomia de Ptolemeu, la medicina de Galè, el saber enciclopèdic i l’ambició filosòfica d’Aristòtil i de Plató… La petjada grega més profunda, però, es reflecteix en el llenguatge, ja que no menys del 30% del lèxic usual del català és d’origen grec. La llengua grega, gràcies a les possibilitats de composició i derivació, ha influït al llarg dels segles, influeix i continuarà influint sobre les llengües modernes en la formació tant del llenguatge literari i artístic com del tecnicocientífic. Pots deduir alguna paraula catalana formada a partir d’algun mot de la faula d’Isop?

8. Per a què serveix estudiar grec?


L’alfabet grec: recapitulem

Ara que a ritme de rap o amb la cançó grega ja t’has après les lletres de l’alfabet grec, el seu nom, les majúscules i les minúscules, ara que ja les has dibuixat en línia, ha arribat el moment d’escriure en grec als blocs i al Moodle. Et recomano l’apunt al nostre bloc Tutorials per blocar bé i un canvi de teclat. A veure si te l’actives ja. És molt fàcil!

Vols saber com és l’alfabet grec en Braille? En Víctor Sánchez, alumne de Grec 1, ens l’ha escrit així:

Alfabet grec en Braille, escrit per Víctor

Recapitulem, doncs:

I moltes paraules han estat […] gregues primer, llatines després, franceses o alemanyes més tard, i angleses finalment, patint un cert canvi de sentit i d’ús als llavis de cada nació, però conservant un profund significat vital, que tots els bons escriptors senten en utilitzar-les encara avui dia. Si no sabeu l’alfabet grec, apreneu-lo; joves o vells, noies o nois; sigueu qui sigueu, si voleu llegir seriosament, apreneu el vostre alfabet.

JOHN RUSKIN, Dels tresors dels reis, 1865

1. Per què creus que cal aprendre l’alfabet grec? Quina modificació cabdal van portar a terme els grecs, que van fer del seu alfabet el més útil i fàcil d’aprendre?

2. Quina és la petjada de l’alfabet grec en altres alfabets?  Vid. De l’alfabet grec, els alfabets europeusAlfabets, per triar i remenar!

3. És l’alfabet el major i més útil invent de tots els temps? Per què l’alfabet ha contribuït enormement al desenvolupament de la nostra civilització?

4.  És Palamedes l’inventor de l’alfabet?

Sols jo he trobat les regles per remeiar l’oblit, en inventar les consonants, les vocals i les síl·labes, i en ensenyar als homes l’ús de les lletres de manera que qui es troba absent sap perfectament tot el que s’esdevé més enllà de la plana marina, a casa seva, i el pare moribund diu per escrit als fills la part d’herència, i l’hereu se n’assabenta. Els mals que fan caure en discòrdia els homes, una tauleta els sufoca i no permet que es diguin mentides.

EURÍPIDES, Palamedes, fr. 578

5. Per què i quan sorgeixen les lletres minúscules gregues? Pots escriure en unes cinc o sis línies el que saps ara sobre l’origen i l’evolució de l’alfabet (l’esquema de la pàg. 16 de Grec 1, ed. Teide et pot donar un bon cap de mà).

6. Com ho veieu? L’encertarem enguany?

7. Les lletres de l’alfabet grec tenen empremta en el vocabulari tecnicocientífic i humanístic català? Justifica la resposta i exemplifiqueu amb exemples (Vid. Grec 1, Teide pàgs. 26-28 i Aracne fila i fila)

8.. Α i Ω per què són segons l’Apocalipsi, el símbol de Jesucrist com a principi i fi de la creació?

9. Ja pateixes d’alfabetomania i veus lletres gregues arreu? Si trobes establiments amb noms de lletra grega, no t’oblidis d’incloure’s en aquest Google Maps d’establiments amb referents clàssics. La publicitat no para d’utilitzar-les i les marques comercials tampoc, especialment agraden al sector de l’automòbil.

10. Per acabar, Alfabet i humor? Què n’opines? Música i alfabet? Podrem ampliar L’empremta d’Orfeu? i Aracne?

Dia europeu de les llengües a l’institut Premià

Dia 26 de setembre els alumnes de llatí i de grec de l’institut Premià de Mar varen celebrar l’onzè Dia Europeu de les Llengües. El curs passat va ser una activitat de tot el centre, com podeu veure en aquest vídeo; però enguany, els alumnes de quart de Llatí han participat amb els dies de la setmana en diferents llengües per tal de demostrar que el llatí és el pal de paller de les llengües d’Europa.

Els alumnes de grec de primer, tot començant a llegir i a escriure en grec, hi han participat amb un mot grec i la seva pervivència lèxica per tal de demostrar que el grec perviu en llengües romàniques i no romàniques sobretot en la creació de neologismes.

Si us heu perdut el mural, aquí en teniu un tastet:

Apreneu llengües! De ben segur saber llatí i grec us serà d’un gran ajut!

Feliciter, Chiron!

Sis anys! Chiron ja té sis anys! Gràcies al president de Chiron, Carlos Cabanillas, i als companys i companyes chironianes, ja no recordo com eren les meves classes abans de Chiron! ni què faria ara sense el suport dels chironians!

Si encara no coneixes Chiron, has de saber que hi trobaràs tot el que necessites per a les classes de grec, de llatí i de cultura clàssica. Chiron no sols som els membres, Chiron som tots.

Aquest curs, malgrat tot,  Chiron vol començar amb empenta, animant al treball en equip i oferint espais de col·laboració.

La lectura col·laborativa de l’Eneida i l’Odissea continua. Us hi animeu? Mireu els vídeos de la lectura col·laborativa de L’Odissea i els de L’Eneida?

“Sentint la meva pell clàssica” és una nova proposta. Es tracta de reunir-hi fotografies en què apareguem tocant alguna cosa “clàssica”. Les imatges es recullen en un grup de Flickr. A veure si ho reconeixeu i us animeu a participar?

Chiron també proposa, entre d’altres, un certamen d’expressió artística per a estudiants d’ESO i Batxillerat. Es tracta que els alumnes recreeu algun monument del món clàssic: la recreació pot ser un dibuix, un relat, una poesia, un vídeo … Els treballs s’han de remetre al correu de Chiron, i els guanyadors seran publicats.

Dibuix fet per Georgina Tur

Dibuix fet per Georgina Tur

 

 

 

 

 

 

 

 

Per molts anys Chiron! Per molts anys llengües clàssiques!

Χαίρετε, ὦ μαθηταί! Salvete omnes!

Comencem un nou escolar per a alguns l’últim al nostre institut, per a altres encara us queda camí per recórrer però per a totes i tots us desitjo que aquest sigui un curs inoblidable, molt millor que l’anterior i va ser fantàstic, però tot és millorable!

A l’aula de Clàssiques de l’institut Premià de Mar no hi haurà grans canvis, tret de l’anar fent anys i el bloc dels alumnes obert a la col·laboració d’altres centres i entusiastes del món clàssic, Aracne fila i fila, en fa ja quatre i de tu dependrà que l’aranyeta continuï filant i fent ben grossa aquesta teranyina clàssica!

Sigui com sigui i malgrat les retallades, continuarem amb l’experiència TAC , reconeguda pel Departament d’Ensenyament, tot i que  treballarem en un nou espai de l’aula virtual el nostre Moodle Fil. Tot continua igual, les il·lusions també. Enguany, després del parèntesi del curs passat, torno a impartir classes de segon de batxillerat de Grec i de Llatí. Des del primer dia us informo dels canvis, quan tinguem la reunió amb els sotscoordinadors o quan tota aquesta informació aparegui en el document sobre concreció del currículum que es publicarà aviat en la web del Departament d’Economia i Coneixement , ja acabarem d’agafar bé el fil i perfilar el que calgui. Ara per ara, alumnes de segon de llatí, preneu nota:

Les lectures obligatòries de la matèria de Llatí de segon de batxillerat (PAU 2013) seran l’Ars amandi d’Ovidi (obra sencera), i L’Eneida de Virgili, d’acord amb la selecció següent:

• Cant a la musa i pròleg (1, 1-33).
• Júpiter prediu a Venus la glòria dels troians (1, 223-304).
• Banquet de Dido i relat de la història del cavall de fusta. (1, 723 – 2, 249).
• Anquises interpreta l’aparició d’un cometa com el senyal diví que els troians han d’abandonar la ciutat (2, 692-804).
• Els troians troben Aquemènides a Sicília. Polifem i els Ciclops (3, 588-681).
• Mercuri ordena Eneas que abandoni Cartago. Dido descobreix les intencions d’Eneas. Diàleg (4, 219-392).
• Suïcidi de Dido (4, 630-705).
• Oracle de la Sibil·la. Eneas li sol·licita baixar a l’Infern (6, 42-148).
• Entrada al Tàrtar. Caront (6, 295-330). El gos Cèrber (6, 417-425).
• El camp dels Plors. Trobada amb Dido (6, 440-476).
• La posteritat. August (6, 788-807). Missió dels romans (6, 847 – 853). Marcel (6, 863 – 886).
• Història de Nis i Euríal (9, 176 – 502).
• Mort de Pal·lant (10, 362 – 509).
• Escena final del combat entre Turn i Eneas (12, 887- 952).

Sort que a primer de batxillerat us vàreu llegir A la recerca d’una pàtria i així podreu integrar cadascun dels episodis escollits en la trama general.

Quant a la producció literària d’Ovidi serà convenient insistir en el seu caràcter elegíac, aprofitant la lectura de l’Ars, sense descurar òbviament la importància singular de les Metamorfosis com a poema epicodidàctic. Recordeu que a primer també vàreu llegir-ne l’adaptació Narracions de mites clàssics.

Juli Cèsar també us adverteix del nou llistat de llatismes PAU 2013! Cliqueu a sobre!

Carpe diem! Molt bon curs a tothom! Bonam fortunam habeatis! ΑΓΑΘΗΙ ΤΥΧΗΙ!

Experiència TAC a l’aula de Clàssiques

El Departament d’Ensenyament acaba de publicar la nostra experiència TAC, El Fil de les Clàssiques, i amb aquests mots ha felicitat l’institut Premià de Mar:

“Hem publicat l’experiència del vostre centre El Fil de les Clàssiques.
Us felicitem la tasca que feu amb l’alumnat del vostre centre i que dóna exemple a la resta de centres educatius.

Si us plau, feu extensiva la felicitació a la Margalida Capellà.”

Felicitació que jo faig ben extensiva a tots vosaltres, filadors i filadores, aràcnids i aràcnides… MOLTÍSSIMES GRÀCIES per fer-me cas, sense vosaltres res hagués estat possible!

Al setembre continuarem. Descanseu, preneu forces i gaudiu de l’estiu!

El primer final de curs del Premià!

Tot comença i tot s’acaba. Encara queden exàmens i projectes de recerca, també recuperacions; però  avui, amb l’acabament de les classes, comencem el degoteig d’anar tancant una etapa: el primer final de curs de la primera generació de l’institut Premià de Mar. Tot plegat una mica estrany això de la fusió, tot és igual i diferent alhora! Les classes de llatí i de grec afortunadament no han experimentat cap canvi i fins i tot les hem acabat fent a la mateixa aula de sempre del Cristòfol Ferrer, tret les del dijous a la tarda al Serra; enguany per primera vegada en la meva carrera docent no faig segon de batxillerat, ni de llatí, ni de grec; m’he estrenat amb primer d’ESO i he fet dos cops quart d’ESO (optativa 1 i optativa 2)! Tots els cursos són digitalment parlant nous. No hi ha comiat de cap generació digital com el curs passat; però em plau començar amb bon peu i vull que aquest curs amb tots els problemes de la fusió, de les retallades, … passi als meus annals perquè sou únics, com totes les promocions, però sou encara més especials: sou la primera generació de l’institut Premià. A més, tot i les meves temences, hem continuat amb tot el nostre projecte digital de clàssiques.

És increïble tot el que hem arribat a fer! El qualificador Moodle dels diferents cursos aquests dies treu fum! Sigui quin sigui el resultat final, crec que moltes de les vivències que hem passat junts al llarg d’aquest any fan que siguin mereixedors d’atrapar-les del nostre oblit. Alguns de vosaltres també marxeu a un altre centre, a fer un cicle formatiu de grau mitjà, altres continuareu al centre, però fareu el batxillerat científic o tecnològic, uns quants continuarem aprenent junts a primer o a segon de batxillerat humanístic i en acabar també tindreu el vostre comiat. Tots vosaltres m’heu ensenyat moltes coses cada dia i una part de mi, crec, que també ha fet empremta amb vosaltres per tant per tots aquests meravellosos moments que hem passat aprenent dels grecs i dels romans no sols a classe sinó sobretot al pati o fora, a la tarda o en cap de setmana, aquí teniu un gran agraïment però un petit regal: aquest vídeo amb els millors moments.

Passeu un molt bon estiu. Aprofiteu el moment: Carpe diem!

Nomofòbia, la patiu?

M’encanten les etimologies, com bé sabeu; en canvi, fins fa poc no he descobert per haver-lo llegit als diaris o sentir-lo a la ràdio i a la televisió un mot nou: nomofòbia.  Sabeu què significa i quin és el significat i origen dels seus ètims. De no ser un híbrid, com seria amb els dos ètims en grec?

És una fòbia nova però ben estesa i malauradament cada dia la pateix més gent. En coneixeu els símptomes? La patiu vosaltres? Vigileu, doncs!

P.D.:

aPARAULA’m: “Pèlag”

És per Ulisses el savi, que el cor a mi se m’esderna,

pobre! que lluny dels seus pateix afanys en una illa

a banda i a banda banyada, on és el llombrígol del pèlag,

una illa tota d’arbredes, i hi té l’estatge una dea,

filla d’aquell Atlant maliciós, que de tota

mar coneix les fondàries…

Homer, Odissea I 50 (trad. Carles Riba)

En l’Any de la Paraula Viva per commemorar el centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, ens adherim a la crida de Víctor Pàmies aPARAULA’m amb pèlag. Vaig descobrir aquest mot en català quan vaig llegir per primera volta  l’Odissea d’Homer en la versió de Carles Riba; però aleshores no sabia que el mot provenia del llatí pelagus ‘alta mar, mar obert; aigües fondes’, alhora del grec πέλαγος.  Ni  m’havia aturat a pensar que el trobem a arxipèlag, palaia “peix semblant al llenguado”, penagal “mena de peix”  i pelàgic “d’alta mar”. Tampoc sabia que pèlag “mar” pot ser sobretot a la comarca de l’Anoia, sinònim de toll, més concretament, en el sentit de “gorg”, un punt d’un riu en què el llit és més profund i l’aigua s’hi estanca. El trobem en topònims com el barranc dels Pèlags del Montsant, l’espai protegit dit els Pèlags de Vilobí del Penedès i el Pèlag de les Bruixes de la riera de Sant Quintí de Mediona.

Espero no haver despertat en vosaltres un pèlag de dubtes i, en canvi, el desig d’apadrinar avui a la catosfera un pèlag de mots!

El llegat de Sísif

Sísif, en grec Σίσυφος, era un rei llegendari de Corint, fill d’Èol. És un personatge cèlebre per la seva astúcia i per la manca d’escrúpols. És famós pel terrible càstig que li va imposar Zeus per haver revelat que ell mateix havia raptat Egina, la filla d’Asop. Zeus el va fulminar i el va enviar als Inferns, on el condemnà a empènyer eternament fins al cim un enorme roc que davallava dalt d’un pendent. Quan la roca arribava a terra, Sísif l’havia de tornar a pujar fins al cim.

Sísif vaig veure també, que sofria intenses tortures
per traginar un penyal enorme a força de braços.
Prou s’hi emperpalava amb les mans i els peus, per empènyer
costa amunt el penyal; però sempre que estava per fer-li
ja tramuntar el crestall, l’hi tirava enrera una força,
i rodolava al pla, la roca sense vergonya;
i ell aleshores de nou empenyia, tesant-se, amb els membres
tots amarats de suor i la pols nimbant-li la testa.

Homer, Odissea XI 593-600 (trad. Carles Riba)

…tu, Sísif, agafes i empenys amunt la roca que ha de tornar a baixar.

Ovidi, Metamorfosis IV 460 (trad. Ferran Aguilera)

El següent documental de tv3 El llegat de Sísif Sense ficció 2012 d’ Anna Barreda i Lluís Montserrat explica l’origen del debat sobre la “cultura de l’esforç” a Catalunya:

Per què creieu que han posat aquest títol a aquest programa? Creieu que és un títol adient? En què s’inspiren: en el mite grec o en l’obra d’Albert Camus? Què n’opineu de la cultura de l’esforç? Per què i per a què cal esforçar-se? “La cultura de l’esforç” gaudeix de bona o de mala salut? Quines faules d’Isop ens ensenyen la mateixa lliçó moral? Què ha quedat de Sísif, metàfora del sacrifici i el treball etern, repetitiu i absurd? Hem renunciat a ser hereus del seu llegat? La globalització ens està igualant en valors? …

Esperem que l’esforç per aprendre, per tirar endavant, per sortir-nos de la crisi … no sigui un treball de Sísif!