Les termes no només servien per a la nostra higiene personal sinó per practicar gimnàstica, reunir-se amb les amics i discutir sobre negocis , política, etc. Així doncs considerem les termes com un espai de lleure.

Només hi podien accedir els homes lliures i les dones per separat, havia un horari diferent per a home i dones o un edifici apart.
Les Termes de Bètulo varen ser construïdes a finals del segle I d.C.
Actualment aquestes termes les podem trobar a la part subterrània del museu de Badalona.
Les podem dividir en dues grans parts; la palestra que és el lloc previ on podem practicar la gimnàstica i preparar-se per a passar a la segona gran part, els banys.
Els banys es divideixen en tres espais, el primer seria el frigidarium, destinat a la piscina d’aigua freda. Els segon espai, tepidarium és una sala destinada a la temperatura mitjana, tèbia. En aquesta sala no hi havia piscina, sinó que servia per preparar el cos pel canvi de temperatura d’un bany a un altre, en el paviment d’aquesta sala hi trobaven un mosaic de tessel·les blanques.
La darrera sala, el caldarium era destinada als banys calents, la piscina estava sobreelevada. Per sota circulava aire calent d’un forn proper praefurnium, mantenint a una temperatura adequada el paviment de la piscina. El vapor que sorgia en aquest espai sortia a l’exterior per la xemeneia. Aquesta sala també era pavimentada per un mosaic un dels quals té representat uns dofins.

El tepidarium i el caldarium al voltant d les parets tenien uns estants per a deixar les cremes, els olis, els perfums, i la roba.

Les portes d’accés a les dues sales són estretes i estan separades per evitar els corrents d’aire i per tant la fugida de la calor.
Les parets de les sales eren cobertes amb plaques de marbre. D’aquestes encara se’n conserven alguns fragments.

Les termes tenien un personal adequat. Eren gestionades per un conductor balnei, aquest pagava a l’entitat pública o a l’amo (balneato) una part dels diners (locatio) que procedien de les tarifes cobrades dels banyistes. També hi havia algunes persones les quals s’encarregaven dels serveis que eren prestats als usuaris, com per exemple: el capsarius, una espècie de guixetes on guardaven la roba i els objectes de valor. L’ unctor equivalent al massatgista, l ‘alipius , el depilador; el fornacator l’encarregat de mantenir la temperatura adient a cada una de les sales corresponents.

Aquí teniu el vídeo de les termes de Bètulo que la Margalida va incloure al Google maps d’Hispània romana:

En conclusió, tenim molta informació d’aquestes termes que encara es conserven com ja s’ha dit al Museu de Badalona.

Carla Domingo i Anna Sales

2n batx. llatí