Felix dies natalis, Deka!

 

Ille est  Oriolus (Uri), sed quoque “alias Deka” est, ob eam rem singularis est.

 

Hodie, Iovis dies, Pridie Kalendas Ianuarias MMX, dies natalis est.

Linguam Latinam et Graecam cum Margalida in Lyceo Cristòfol Ferrer studet. Is multum sincerus est, et bonus amicus. Multas cupiditates  habet:  CARPE DIEM!
Magistra nostra dicit: “Uri Uri est. Uri multam sympathiam habet, etsi plus studere et tacere in aula oportet”.
Memorabilia momenta Orioli sunt:

Feliciter! Feliciter! Feliciter!

ΧΡΟΝΙΑ ΠΟΛΛΑ!

ANFF

Amici et amicae aulae linguae Latinae et Graecae PRIMI BACCALAUREATI

L’ètim mono- amb Joan Comellas

Joan Comellas

Què us han semblat aquestes tires còmiques del compositor del cercle de Manuel de Falla i pintor de mitologies, del meu amic Joan Comellas i Maristany  (El Masnou, 1913-2000)? Empra amb encert l’ètim grec mono- μόνος o en fa un joc irònic al seu servei?

Joaquim Vilardebó  
Teià

Mites versificats, un bell regal

En el principio fue el CAOS,

el desorden, la contienda;

después, la del amplio pecho,

la incestuosa y fértil GEA.

De su hijo URANO engendró

al OCÉANO y a REA,

a TEMIS y a MNEMÓSINE,

a HIPERIÓN, CEOS y TEA,

a CRIOS, más tarde a CRONOS

con TETIS, la jovenzuela.

FEBE, JÁPETO y los Cíclopes

(rebosantes de soberbia):

Cotos, Giges y Briáreos,

con sus cientos de cabezas,

también fueron engendrados

por la caprichosa GEA.

Y por no variar costumbre

a CRONOS lo casó REA;

y de esta unión fraternal

nacieron DEMÉTER y HERA,

HADES, el de los abismos,

POSIDÓN, de las mareas,

HESTIA, la llama que rompe

el temor de las tinieblas,

y ZEUS prudente padre

de dioses, hombres y tierras…

(De la Teogonia de Hesíode)

 

Como CRONO sospechaba

que un hijo suyo daría

al traste con su reinado,

al nacer se los comía.

REA, irritada por ello,

se encaminó hacia la isla

de Creta, en cinta de ZEUS

y lo alumbró en una cueva.

Las ninfas y los curetes,

con la leche de Amaltea,

amamantaban al niño

sin que CRONO lo supiera.

REA, con gran disimulo,

le ofreció a CRONO una piedra

envuelta en unos pañales,

para que se la comiera,

diciendo que era su hijo,

el último que pariera.

Salvó así su vida ZEUS

de una muerte verdadera.

(De Biblioteca 1 de Apol·lodor)

 

Luis Bregel

Literatura castellana

Vilassar de Dalt

Monòleg de Briseida per Aquil·les

G.Tiepolo

G.Tiepolo, Briseida és conduïda davant Agamèmnon

“Mai vaig pensar que podria arribar a estimar-te tant, raptor meu,  i que la meva llar seria el teu cor. M’agrada trobar-me amb els teus ulls totes les nits, els teus llavis em donen altres estels i m’alliberen. La meva vida és dolça al teu costat, i se’m fa impossible imaginar-me-la sense el teu amor. Estimar-te és la cosa de la qual  ningú no pot privar-me. Sóc lliure quan t’estimo! Déus de l’Olimp, no  em negueu també l’amor, perquè ell és l’essència de la meva persona, l’ànima del meu cos, i Agamèmnon no hi té cap dret.”

Laura Galán

1r batx. grec