Vaig trobar aquest llatinisme en un diari. És de la publicitat d’un medicament contra la grip. Creieu que és encertat?
A veure si descobriu què vol dir? i qui el va dir?
Sara Pérez 2n de Batxillerat llatí i grec
P. Virgili Maró, originari d’Andes, prop de Màntua, fou un poeta romà, autor dels llibres: Les bucòliques, les Geòrgiques i l’Eneida.
A Milà i a Roma va estudiar filosofia, matemàtiques i retòrica, i es va interessar molt per l’astrologia, la medicina, la zoologia i la botànica. És possible que les terres de la seva família fossin expropiades a causa de la distribució de terres als veterans a l’any 41 aC i tal volta per això formà part del cercle de Mecenàs i entrà en contacte amb August.
Entre el 42 aC i el 39 aC va escriure Les bucòliques i Les ègloges. En aquestes obres podem veure un Virgili molt pacífic, on parla sobre la vida dels pastors.
Entre el 36 aC i el 29 aC va escriure Les geòrgiques. En aquest llibre parla sobre l’agricultura i el món del camp a Itàlia.
A partir de l’any 29 aC, comença a escriure la que serà la seva obra més famosa: l’Eneida, en el seu viatge per Àsia Menor i Grècia. Un cop està a Atenes, es troba amb August, i torna amb ell cap a Itàlia. És una època en què Virgili ja està molt malalt, i no trigarà gaire en morir. Abans de la seva mort, demana a August que destrueixi l’Eneida, perquè no estava acabada, però l’emperador no va seguir les seves ordres i la va publicar. Gràcies a això, podem gaudir de l’Eneida avui en dia.
El llibre de l’Eneida, part integrant del programa literari ideat per Mecenàs per enaltir l’obra d’August, és un poema èpic en dotze llibres que narra les peripècies d’Eneas i consta de dues parts; els sis primers llibres descriuen el viatge d’Eneas, en canvi en els altres sis llibres, ens explica les aventures d’Eneas a Itàlia, fins a la seva victòria final.
Versos inicials de l'”Eneida” de Virgili: Arma virumque cano… MAN
Primers sis capítols:
La història comença amb la guerra de Troia. Eneas s’embarca en busca d’una nova terra. El viatge no li serà fàcil, a causa dels entrebancs que els posarà Juno. Desembarca a Cartago, i allà s’enamorarà de Dido, però l’haurà de deixar, perquè ha de seguir amb el seu viatge. A causa d’això, Dido se suicidarà, i això farà que es creï una enemistat entre Cartago i Roma (guerres Púniques). Durant el seu viatge, baixarà ens inferns, on es trobarà amb el seu pare, i aquest li diu que fundarà un imperi a Roma.
Últims sis capítols:
Eneas arriba a Laci. La filla del governador, Lavínia, està promesa amb Turn, però com un oracle havia revelat que Lavínia i Eneas acabarien junts, Turn declara la guerra a Eneas. Aquesta guerra dura molt de temps (Venus ajuda Eneas, i Juno a Turn), però al final Eneas mata Turn, i es queda amb Lavínia. Allà aconsegueix el seu propòsit, formar un imperi.
Us recomano que no deixeu de llegir aquest llibre, perquè tot i que és una lectura obligada, i això sempre fa que li agafem més mania, aquest és un llibre molt entretingut, fàcil de llegir, i que t’enganxa una vegada que l’has començat a llegir, així que per aquells que no se l’hagin començat a llegir, a què espereu?
Verònica Beltrán- Llatí 2n Batx.
Draco Dormiens Nunquam Titillandus
Segurament, molt cops haureu vist aquest escut corresponent a l’escola d’en Harry Potter i companyia; per si no us hi heu fixat es pot llegir una frase llatina, podríeu dir quin és el seu significat? Quins encanteris en llatí coneixeu?
[youtube]https://youtu.be/_ijW2eUbiLA[/youtube]
Marina Mayo
2n Batx A
El 26 del mes passat, es va celebrar el dia internacional de les llengües i vaig llegir en un diari que a Alemanya una emissora de ràdio havia emès els seus programes en llatí. He buscat informació i he trobat:
“Amani ad meridiem in aedibus stationis radiophonicae Kiss tempora Caesaris rediisse videbuntur…”. Estas son las palabras iniciales de Kiss FM en su web, anunciando que el 26 de septiembre, su programa matinal se emitirá en latín.
El 26 de Septiembre se celebra el Día Europeo de las Lenguas. Aunque aquí no nos enteremos mucho del evento,parece que en otros lugares de Europa tiene un poco más de eco. Así, con motivo de esta celebración , en Alemania , la emisora de radio KissFM ha programado para hoy una emisión completa en latín clásico . He aquí como lo han anunciado:
A mani ad meridiem in aedibus stationis radiophonicae KISS tempora Caesaris rediisse videbuntur. Viris quibusdam doctis adiuvantibus, qui in Universitate Libera Berolinensi litteris student, turris KISSalis in frequentissimum forum Romanum mutabitur.Ut enim dies festus linguarum Europae celebretur, KISSus FMus linguae paene mortuae animam novam inspirat. Tempore matutino Nora et Bastianulus nulla nisi Latina verba proferent. Claudia nuntios Latine versos leget, Bastianulus rhapsodias congestuum Latine recitabit, omnes ludi lucrum ferentes Latine indicentur.
“Des del matí fins al migdia, en la seu de la cadena radiofònica KISS semblarà que han tornat els temps de Cèsar. Amb l’ajuda d’alguns homes doctes, que estudien lletres en la Universitat Lliure de Berlín, la torre KISS es transformarà en un fòrum romà molt concorregut.Amb motiu de la celebració del dia internacional de les llengues d’Europa, KISS FM insufla un alè nou a una llengua gairebé morta. En la franja matinal, Nora i Bastian no proferiran res més que paraules llatines. Claudia llegirà les notícies traduïdes al llatí, Bastian cantarà cançons de grups en llatí, tots els concursos que ofereixen premi seran anunciats en llatí.”
Encara no saps prou llatí per traduir-ho, però fitxa’t en l’ablatiu Latine, que surt contínuament en el text. És el mateix que el que surt a l’apartat Responde Latine.
Altres adreces relacionades:
QUI DIU QUE LES LLENGÜES CLÀSSIQUES SÓN MORTES?
Mireu què he trobat al YouTube:
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/LA4aKRa9tJ8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Creiu que aquests alumnes de Cultura Clàssica van refectir en el seu muntatge audiovisual la llegenda de Ròmul i Rem? Què n’opineu?
Si voleu practicar l’anglès, ecce!
Oriol García 4t Llatí
En la mitologia grega, Antígona era filla d’Èdip i Iocasta, i era germana d’Ismena, Eteòcles i Polinices.
Els dos germans varons d’Antígona, es troban lluitant constament pel tro de Tebes, degut a una maldició que el seu pare havia llençat en contra d’ells. Suposadament Eteocles i Polinices tindrien que tindre el tro periòdicamnet, però, un día Eteocles va decidir quedar-se el poder després d’haver complert el seu període. Amb això va desencadenar una guerra contra Polinices. Ell ofes, va anar a buscar ajuda a una ciutat veïna, va armar un exèrcit i va tornar per a recuperar tot el que li pertoca. La guerra va concloure amb la mort de tots dos germans, matant-se l’un a ‘altre, com deia la profecia.
Creont, es va convertir en rei de Tebes i va dictaminar que per haver traicionat a la seva pàtria.
– Polinices no serà enterrat dignament i es deixara als afores de la ciutat. – Va dir Creont-.
Els honors fúnebres eran molt importants per als grecs, doncs així l’ànima del cos sinó era enterrada, estava obligada a bagar per la terra eternament. Per això, Antígona va decidir enterrar al seu germà i realitzar tots els ritus corresponents. Amb això Creont va saber que ella anava en contra d’ell, que era el seu tiet, i el seu sogre(ja que ella estava compromesa amb Hemó, fill de Creont). Aquesta desobediència contra Creont, va portar a Antígona a la seva pròpia mort, essent enterrada encara amb vida, però abans de que li passes això es va ofegar.
Per un altre part Hemó, va entrar a la cripta per a salvar-la, però al veure que estava morta es va matar ell també, travessant-se amb l’espasa. Eurídice va trobar al seu fill mort, i es va suicidar. Creont en saber que la seva dona i el seu fill estaven morts, li van provocar un patiment molt gran, qui finalment es va donar conta del seu error al haver volgut mantenit la seva sobirania per damunt de tots els valors religiosos i familiars, provocant-se la seva desgràcia permanent.
Diferents personatges que han agafat aquest tema per a òperas, obres teatrals…
Antigonae (òpera de CARL ORFF s.XX) [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Gv7gKPbEtFI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Oriol Moreno, grec i llatí 1r de batxillerat
Excursió a Empúries dels alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de llatí i de grec dia 12 de novembre de 2008.
Empúries ha estat la porta d’entrada de moltes cultures, cada una de les quals ha deixat la seva empremta a la península Ibèrica. Unes ruïnes romanes i gregues de 2600 anys d’antiguitat.
Cap al 600 aC arribaren el primers navegants grecs i s’establiren a l’actual Sant Martí d’Empúries, que aleshores era una illa (una zona pantanosa, molt rica en aigua però també amb molts microbis i on era fàcil emmalaltir, per això van construir dos temples dedicats a la cura de malalties) i li donaren el nom de Paleàpolis “ciutat antiga”. Al cap de poc temps passaren a terra ferma i fundaren la Neàpolis “ciutat nova”, que ràpidament es va desenvolupar urbanísticament fins a esdevenir ja una ciutat grega, Empòrion.
L’arribada dels grecs a Empúries va proporcionar el contacte amb els ibers, que no existien fins que no arriben els grecs. Van mantenir relació durant 400 anys, fins que van arribar els romans.
L’acròpoli (per sobre de la ciutat) era la part més elevada de la ciutat grega on centralitzaven el poder religiós i a la part d’abaix el poder civil, al contrari dels romans que ho centralitzaven tot al fòrum.
L’any 218 aC, la destrucció de Sagunt per part d’Anníbal va ser determinant a Empúries. Amb aquest fet va començar la presència romana a la península Ibèrica, que culminà dos cents anys més tard amb la conquesta de tot el territori.
L’arribada dels romans a Empúries va comportar la creació d’un campament estable on avui s’aixeca la ciutat romana, separada de la neàpoli grega.
Cap a l’any 100 aC, els romans van transformar el seu antic campament en una ciutat de nova planta que convivia amb la vella colònia grega. Però la presència romana va fer que els mateixos grecs s’anessin romanitzant, fins que a l’època de l’emperador August la ciutat grega i la ciutat romana es van unir físicament sota el nom de Municipium Emporiae.
La ciutat romana era molt ordenada, el traçat urbanístic es disposava a partir de dos grans carrers que es tallaven al centre de la ciutat. El primer d’aquests carrers es traçava d’est a oest, i s’anomenava decumanus. Perpendicular a aquest, hi havia el carrer que anava de nord a sud, anomenat cardo. Aquests dos carrers principals desembocaven en quatre portes d’entrada a la ciutat i es prolongaven en altres camins, al costat dels quals hi havia les necròpolis o cementiris. Allà on s’encreuaven el decumanus i el cardo hi havia el fòrum o plaça pública, que era el lloc on se celebraven els actes polítics, religiosos i comercials. La resta de carrers eren paral·lels a un d’aquests dos eixos principals, de manera que la ciutat formava una mena de quadrícula al seu interior. Aquest tipus d’urbanisme es coneix amb el nom de model hipodàmic, perquè el va dissenyar un arquitecte grec que es deia Hipòdam de Milet.
TERMES (s. I – II dC)
L’aigua era un element molt important a l’antiguitat. Les thermae facilitaven la higiene personal però també feien una funció social, ja que eren un lloc de trobada i reunió dels ciutadans.
Les termes emporitanes constaven de diferents sales, com ara el caldarium (sala càlida amb banyeres d’aigua calenta), el tepidarium (sala d’ambient tebi), el frigidarium (sala freda amb banyera d’aigua freda) i el sudatorium (sauna). També hi havia una palestra oberta a l’aire lliure on practicar exercicis gimnàstics, les latrines públiques i els diferents àmbits per al funcionament de les termes (forns, magatzems…). L’aigua necessària per als banys s’extreia del subsòl a través d’un gran pou de més de 27 metres de fondària excavat a la roca. Les termes van ser mixtes fins l’any 130 dC, després l’emperador Adrià (s. II dC) les va separar per sexes, al matí l’utilitzaven les dones i per les tardes els homes.
FÒRUM
El fòrum de la ciutat romana d’Empúries ocupava una extensió aproximada d’unes quatre illes de cases (insulae). A l’interior d’aquest espai, hi havia edificis d’ús religiós, administratiu i comercial que són un reflex de l’evolució que va seguir aquest espai des de la creació de la ciutat romana, vers els inicis del segle I aC., fins el seu abandonament definitiu a la segona meitat del segle III dC. La configuració definitiva del fórum data de fins del segle I aC., moment en que es construeix la majoria dels edificis visibles actualment: el temple capitolí i la zona religiosa al nord, emmarcada per un criptopòrtic i un pòrtic en forma de U; l’ambulacre porticat que envolta tota la plaça; la basílica i la cúria a la banda de llevant i, finalment també, les tabernae del costat sud i oest.
INSULA (s. I aC – I dC)
Illa de cases situades al sud del fòrum (barri plebeu; classe obrera i mitjana). Les illes de cases de la ciutat romana d’Empúries (insulae) eren rectangulars, de 35 x 70 m, amb un màxim de 3 pisos d’alçada, delimitades per dos carrers en direcció est-oest (decumani), i dos carrers en direcció nord-sud (cardines), que es creuaven en angle recte. En aquesta illa de cases es combinaven petites vivendes familiars amb una sèrie de locals comercials que obrien al carrer. Les vivendes s’articulaven entorn d’un pati central obert que facilitava la il·luminació i ventilació de les diferents habitacions.
AMFITEATRE (s. I dC)
Construït fora de les muralles de la ciutat. Era una construcció característica de l’arquitectura romana on es realitzaven lluites de gladiadors (munera) i caceres o lluites de feres salvatges (venationes).
Era un edifici de planta ovalada, amb un espai central on s’efectuaven els jocs, envoltat per unes graderies per als espectadors. A l’amfiteatre d’Empúries, les graderies eren de fusta i descansaven sobre uns murs radials de pedra, que són els únics que s’han conservat. L’amfiteatre tenia una capacitat per a uns 3.300 espectadors.
L’època d’esplendor va durar fins l’any 100 dC (200 anys d’esplendor). Després Empúries va anar perdent importància davant el creixement de ciutat com Tàrraco o Bàrcino, fins que fou abandonada definitivament cap al final del segle III dC, ja que la via augusta unia les principals ciutats romanes seguint la costa que era la via comercial i Empúries es va quedar apartada, llavors va haver-hi un moviment d’emigració cap altres ciutats.
L’any 350 dC va donar lloc a l’etapa cristiana on es van construir basíliques, aquest és l’origen del bisbat d’Empúries.
L’ESTÀTUA D’ASCLEPI (situada dins del museu d’Empúries)
És una escultura grega del segle II aC inicialment pintada amb colors molt vius, actualment es blanca i formada per dos blocs principals: el bust, fet amb marbre de l’illa de Paros, i el cos, fet de marbre de les pedreres del Pentèlic (Àtica). Té tres forats que permetien el transport de l’escultura grega.Tradicionalment, s’ha adscrit a Asclepi, déu de la medicina, fill d’Apol·lo i Coronis. Segons el mite, fou confiat al centaure Quiró, qui li va ensenyar les arts de la medicina, amb les quals va gosar tornar a la vida als morts. Zeus, indignat, el va fulminar amb un llamp. Les serps li van ser consagrades i es creia que es va encarnar en la forma d’aquests animals. El principal centre de culte era Epidaure i l’any 293 aC va ser portat a Roma, des d’on va tenir la seva expansió per tota la Mediterrània.
Els estudis estilístics no es posen d’acord a l’hora de posar una atribució de l’estàtua ja que el símbol de la serp no combinava amb l’escultura així que s’ha plantejat que pugui representar Júpiter, Agathodaimon o Serapis.
AIDA CABA 2nBATX
Tot navegant per internet per completar els apunts d’història de l’art arran de la visita al Museu Nacional d’art gòtic de catalunya (MNAC) de l’escultura romànica majestat Batlló em va cridar l’ atenció la presència d’una inscripció en llatí al braç vertical de la creu, damunt de la figura de Crist que diu: Jesus Nazarenus Rex Iudeorum. És molt fàcil a veure qui la sap traduir i qui en sap l’acrònim?
Bouchra Samadi 2nbatx.
