Author Archives: xiscoabrinesblocsxtec

Per Hipòcrates!

Coneixeu Per Hipòcrates? És una cançó grega de la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet. Quins referents clàssics hi trobeu?

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=H-QR2M2ealM[/youtube]

Jo tenia un mal ben dins el cor
i a un metge encomaní tot el meu cos;
en comprovar que tot era al seu lloc
així, improvisà les conclusions:

-Si vol, pot fer
com fa tota la gent:
deixar tots els plaers,
morir una mica abans.

-Savis han dit
que el peix era roí,
que l’oli era un verí,
i el vi pecat mortal.

Com que el doctor em va guarir d’un cop,
brindàrem per Hipòcrates, tots dos
tot recordant cançons a cada glop
de Creta, de l’Alguer i d’altres llocs.

El vi també
dansava en els tonells
brindant pels seus parents,
les vinyes prop del mar.
El Penedès
volia vi arlès
i a Dènia el moscatell
retsina demanà.

Si no sabeu qui és Hipòcrates no us perdeu aquest vídeo!

Xisco
Mallorca

Els grecs potser foren els primers en veure el cometa Halley

 Aristòtil va escriure en la seva obra Meteorològica el fenomen tot dient que a la mateixa hora que va caure un gran meteorit en el nord de Grècia entre els anys 468 i 466 aC es veia un cometa per l’oest.  Els investigadors de la Universidad Brigham Young (Utah, EE.UU), el filòsof Daniel Graham i l’astrònom Eric Hintz, ho han atribuït al pas del cometa Halley a causa de les dates, de la trajectòria descrita, de la magnitud i del temps que va ser visible, uns 72 dies, i han reconstruït la possible trajectòria del Cometa per tal de veure si coincidia amb les observacions antigues, i els resultats són similars i així ho han publicat a la revista Journal of Cosmology encara que assumeixen que és difícil demostrar-ho. Això sí, diuen que els albiraments de cometes grans són rars, de manera que el Halley és un “candidat ferm”. Les dates, tanmateix, són molt discutides perquè les diverses ciutats estat feien servir el seu propi calendari.

De ser cert, els grecs haurien vist primer, tres òrbites abans que els xinesos que el van veure passar el 240 aC, el cometa Halley que passa al voltant del Sol cada 74  i 79 anys i que porta el nom de l’astrònom britànic Edmund Halley que el 1705  va determinar per primera vegada que una gran resplendor vista el 1682 era en realitat un cometa periòdic i va calcular que tornaria el 1757. L’encert va ser espectacular, ja que només va fallar per un any, però el reconeixement  va ser pòstum perquè el científic no va poder tornar a veure el pas del seu cometa.

Desitjo que el 2061 quan el cometa Halley es torni apropar a la Terra el pogueu veure! Mentrestant, em podria dir què vol dir el mot cometa i quin és el seu origen?

Xisco

Mallorca

Ara va de déus grecs!

ELS DÉUS

Dotze n’hi havia a Grècia

Entre déus i deesses

Cadascun amb la seva eina es dedica a la feina:

Zeus, amb el llamp i el tro, és el més poderós

Hera, amb la diadema i el paó reial, és la seva esposa

Posidó, amb el trident que remou les onades, és el déu del mar

Hades, amb el gos Cèrber de tres caps, és el déu del món que hi ha sota terra.

Demèter, amb les espigues de blat, és la deessa de la agricultura

Hefest, amb l’enclusa i el martell, és el que fa les armes dels herois

Atena, amb el mussol i l’olivera, és la més intel·ligent

Ares, amb l’escut, l’espasa i el casc, és el déu de la guerra

Afrodita, amb la poma i la petxina, és la deessa de l’amor

Àrtemis, amb les fletxes i la lluna, és caçadora

Apol·lo, amb la lira i el llorer, és el déu de la música

Hermes, amb les sandàlies i el barret amb ales, és el missatger dels déus

I tots junts a l’Olimp amb bona companyia prenen nèctar i ambrosia.

Neus Jordi

Fòbies arran de l’anunci Golf TDI

Segurament aquests dies heu vist aquest anunci d’un cotxe (jo tinc autèntica passió pels cotxes!) però us el deixo aquí perquè em feu cinc cèntims -entesos i enteses en etimologia- del mot fòbia i de totes les fòbies que se’n fan referència (jo no sé grec però m’agradaria que em poséssiu el nom també en grec o en llatí si s’escau)-. També estaria bé que em comentéssiu altres fòbies i, si us les inventeu, ho indiqueu. Moltes gràcies!

Xisco

Pol·lèntia era una ciutat molt més gran!

La ciutat romana de Pol·lèntia a l’illa de Mallorca era més gran del que es creia segons les investigacions d’un equip italià d’arqueologia a la zona actual del pàrquing de cotxes! Aquí teniu la notícia difosa a RTV Mallorca:

Un estiu arqueològic molt fructífer a la ciutat romana de Pol·lèntia! Fa poc us comunicàvem la cloenda de la campanya arqueològica 2010 i ara es necessita temps i diners per continuar excavant per saber-ne més i confirmar si realment Pol·lèntia era una ciutat d’unes vint hectàrees! Esperem que un dia o altre no massa llunyà us ho puguem fer saber!
 

Maria & Xisco

Ses Illes

Mireu Perseu i veureu caure les Perseides!

 

Ja sabeu que aquesta nit toca mirar el cel. La Margalida l’estiu passat ens ho recordava a El Fil de les Clàssiques! Aquests dies la Terra està interceptant la pols del cometa Swift-Tuttle que va ser observat el 1862 i el 1992. Quan aquestes restes del cometa entren en contacte amb l’atmosfera de la Terra es cremen i donen lloc a les conegudes estrelles fugaces que en aquestes dates s’anomenen Llàgrimes de Sant Llorenç (dia 10 va ser la seva festivitat) o també Perseides (per la constel·lació de Perseu).

Les Perseides es poden veure uns quants dies abans i després al voltant del dia 12 o 13 d’agost, precisament entre el 8 i el 15 d’agost, si els núvols ho permeten.

Segons la SOMYCE (Sociedad de Observadores de Meteoros y Cometas de España), aquest any el màxim es donarà entre la 1 h i 30 minuts de la matinada del 12 al 13 d’agost i les 4 h de la matinada del dia 13.

El punt radiant de les estrelles està situat al voltant de la constel·lació de Perseu, que a les dues de la matinada del dia 13 estarà aproximadament mirant cap al nord-est.

Si no us en voleu perdre detall podeu anar fins als observatoris que aquests dies obren, per exemple el de Costix a Mallorca o el de Pujalt a l’Anoia (93 869 80 22 – 620 136 720 o info@observatoridepujalt.cat, les places són limitades) o al Centre d’Observació de l’Univers a Àge (a la Noguera). També podeu anar en un lloc obert amb poca contaminació lumínica. Això sí, aneu on aneu, no us oblideu d’agafar roba d’abric, tovallola o màrfega, prismàtics, un lot amb llum vermella o embolicat amb paper de cel·lofana vermella i a observar el cel.

Potser és un bon moment mentre espereu que es faci de nit llegir el mite de Perseu a Narracions de mites clàssics o visionar aquest vídeo sobre Perseu i la Medusa que des de fa un parell d’anys podeu trobar a El Fil de les Clàssiques. Enguany a més s’han estrenat dues pel·lícules, no massa fidels, però així us podreu entretenir trobant els errors: Percy Jackson y el ladrón del rayo i Furia de Titanes.

Que tingueu bona sort amb l’observació de les Perseides i no us oblideu de demanar algun desig amb la pluja d’estels! Tampoc us oblideu de mirar la conjunció de Mart, Venus i Saturn! i el pletòric Júpiter i els seus satèl·lits galileans!

Xisco