Sabíeu que molta gent es tatua el llatinisme de “Carpe diem”, però no sabíeu que la gent es tatua molts altres llatinismes. Aquí us deixo molts dels llatinismes que he trobat tatuats.
Podríeu dir quin significat tenen cadascun d’aquests llatinismes i frases llatines? I si us tatuaríeu algun d’aquests llatinismes? Si en trobeu més, no dubteu en deixar-lo en comentari.
Laia Bagà Espinosa
Llatí 2n Batxillerat
Avui, dia 5 de juny, és el dia mundial del medi ambient. Aquest va ser establert per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1972. Ovidi va fer dues metamorfosis sobre l’ecologisme i el consum racional d’aigua. Grecs i romans ja van ser els primers en contaminar i en tenir consciència de preservar la natura. Si no recordeu els mites que hem llegit a Narracions de mites clàssics, i que també a Ecce pictura i a Aracne us hem fem cinc cèntims aquí:
Els camperols de Lícia:
Quan Latona es queda embarassada de Júpiter, Juno, enfadada l’expulsa de la terra dels déus, i ella arriba desesperada a l’illa de Delos, on, sota una olivera té els seus dos fills, Apol·lo i Diana. Quan arriba al país de la Quimera, Lícia, on fa moltíssima calor, Latona vol beure d’un riu i donar aigua als seus bessons, però uns camperols li ho impedeixen i no li deixen beure de cap de les maneres. L’aparten delllac i remouen les aigües enterbolint-les. Ella, enfadadíssima, els condemna a viure per sempre en aquell riu i els transforma en granotes pel seu menspreu, per la manca de compassió i per la negació d’un bé comú com és l’aigua.
Dríope i Lotis:
Dríope, un dia va anar a un llac, per portar corones a les nimfes. Duia en braços un nen que no havia fet encara un any. Dríope va agafar unes flors per entretenir el seu fill. No esva adonar que de les flors van caure unes gotes de sang. La nimfa Lotis s’havia transformat en aquesta planta, canviant d’aspecte, però, no de nom. Dríope no ho sabia, i demanà perdò, però, els seus peus s’havien quedat clavats a terra con unes arrels i li va anar creixent una escorça fins les espatlles. De les mans li van sortir fulles, tapant-li completament el cabell. Van arribar Andrèmon i el seu pare, que la buscaven, i es van posar a bersar-la. Només li quedava el rostre sense convertir en arbre, i entre llàgrimes demana que agafin el seu nen i que quan es fes gran no agafés flors dels arbres i que consideri tots els fruits divins.
Dríope i Lotis
Què n’opineu vosaltres? Creieu que aquests mites ovidians desprenen el valor medioambiental? Recordeu altres mites de Narracions de mites clàssics que intentin inculcar l’amor envers la natura?…
Laura Luna i Laia Bagà
1r Llatí Batxillerat