Seguint l’article de l’Origen de les grafies: Tendències enfrontades, aquest 13 juliol vaig seguir a través del canal 33 un documental anomenat “Les écritures de l’océan” (Les escriptures de l’oceà), d’Olivier Jonemann i Pierre Vachet. Aquest documental tracta alguns dels sistemes d’escriptura de les illes del Pacífic després de la seva invasió fa un segle, però desmentint la seva suposada incultura i mostrant la seva pròpia visió del món permanent, tot i que se’ls va imposar l’alfabet llatí en la majoria d’elles.
Illes del pacífic representades en aquest enllaç.
El reportatge se centra en tres llocs: en l’Illa de Pàsqua i el “rongo rongo”, sistema escrit encara no desxifrat, Nova Caledònia i els seus missatges tallats en les roques, i l’alfabet de l’illa de Pentecosta (Vanuatu) per a la llengua bislama (barreja d’anglès, francès i espanyol).
Abans de tot, però, cal recordar l’evolució de l’escriptura fenícia fins a derivar en l’alfabet grec i l’abecedari llatí. No hi ha cap norma a l’hora de modificar una grafia per adaptar-se a les necessitats del poble que la tracta, ni existeix un període temporal concret per a aquest canvi.
Imatges extretes de la pàgina especialitzada en l’origen dels alfabets guiada per la universitat de Maryland, a càrrec del professor Robert Fradkin.
Llavors, el motiu d’aquest article és el tractament de les grafies llatines en ment de la gent de Vanuatu, ja que les reinterpreten a la seva manera. Les dues imatges que trobareu a continuació són la mateixa lletra en l’alfabet local i el llatí.
El primer es pot anomenar “abuanna” i és el primer signe de l’alfabet autòcton, igual que la lletra A és la primera. En el vídeo explica com l’alè va ser transportat pels vents i que, quan es van trobar tots, van donar lloc als sons. També significa “paraula”, igual que l’alp’ fenícia era un cap de bou que es va anar girant convertint-se en alfa i després aleph i A llatina. La part curiosa és que en la segona imatge veiem una representació de la lletra A que es correspon al signe original llatí, però que adquireix el nou significat provinent del símbon de la primera imatge. Com podeu veure, queda traçada seguint la forma rodona del recorregut dels vents tal i com s’ha explicat anteriorment.
Així doncs, és interessant palpar aquests canvis fets fa cosa d’un segle ja que la lletra segueix sent la mateixa, una A llatina, però amb un significat propi per a la gent de Vanuatu. No és el cap de bou, ha evolucionat massa, però torna a tenir un sentit quan s’identifica amb les grafies locals. És una forma de demostrar que els alfabets encara són modificats; no és una cosa del passat. En un món en què la gent creu que l’establiment dels diccionaris oficials i la gran alfabetització del Primer Món asseguren la continuïtat dels alfabets quasi de forma intacta, la gent de Pentecosta ens fa reflexionar sobre què és allò que realment escrivim.
M’hauria agradat oferir-vos l’enllaç de TV3 a la carta, però sembla que s’ha retirat el vídeo dels arxius. Si el trobo, ni que sigui en la versió original francesa, ja el publicaré.
Carla Asensio R.
Institut Isaac Albéniz
Així m’agrada, Carla, que continuïs recordant-te dels companys clàssics de l'”Aracne” i comparteixis les teves troballes amb nosaltres. És una llàstima que no poguem visualitzar el vídeo, però si el tornen a passar o el trobes penjat, no dubtis a deixar l’enllaç en comentari. Tot i això, a partir del que expliques, penso que el documental deixa ben clar que no només les llengües estan vives, els alfabets també! Per completar la teva argumentació estaria bé acudir a exemples encara més propers, com el resorgiment de l’arroba per necessitats informàtiques o els emoticons representats amb lletres i diacrítics, tot un món que jo sovint no entenc quan me’ls poseu als missatges. Hauré de fer un intensiu aquest estiu…
Aprofito per felicitar-te pels bons resultats a selectivitat i desitjar-te un fructuós futur universitari. Ja que has triat continuar estudiant l’apassionant món de les llengües, el meu consell és que no perdis mai la capaciat de sorprendre’t davant fenòmens com el que presenta l’article i d’altres que et trobaràs pel camí.
Fins a la propera i sempre penúltima col·laboració!
Moltes gràcies, Teresa. Les grafies són un món inacabable, és igual quants anys passin ja que elles seguiran adaptant-se, així que tindré molt material sobre el qual escriure. Ara el meu objectiu és estudiar la llengua anglesa, i és cert que haig de saber llatí i grec per aprendre anglès antic. Sabieu que l’anglès antic funcionava igual que el grec antic per l’evolució del germànic? llengues indoeuropees al poder!
Jo ho deixo aquí, no serà l’últim article ni molt menys 😀
Doncs així comptem amb una futura experta en qüestions de l’alfabet i de la presència i influència del grec i el llatí en l’evolució de l’anglès. En l’àmbit de literari també aniràs trobant molts referents clàssics, ja ho veuràs, i si no, que li preguntin a Shakesperare! No està gens malament. Fins aviat.
Un article molt interessant, la veritat! Un altre exemple de que les clàssigues no són gens mortes. I en aquest cas en les grafies. Increïble com s’adapten i com van pasant entre cultures, les llengües indoeuropees són imparables.
Awesome things here. I am very satisfied to see your article.