Άσσος [Foto: Josep Lario]
Mar blau, platges arrecerades, sol radiant i el so de les cigales rabioses per la calor de l’estiu hel·lènic. Vet aquí Cefal·lònia i Ítaca, vet aquí el Jònic. No vingueu a aquestes illes a cercar tràfec, aglomeracions, o turistes despistats com els que vénen a buscar paella, flamenco o toros a les nostes costes. Tampoc hi busqueu, però, grans jaciments arqueològics perectament conservats i amb plafons informatius de la seva rellevància històrica, ni museus ben fornits de troballes classificades amb precisió per tal de permetre al visitant comprendre millor la història local. Jo penso que el viatger que arriba a aquestes costes ha de saber trobar la màgia dels mites, al temps que retrobar-se a ell mateix gràcies a una natura plaent i a l’amabilitat d’una gent ferotgement orgullosa dels seus orígens. En definitiva, em refereixo al viatge a Ítaca de Cavafis i Llach, i mai no gosaria pensar que puc expressar-ho millor que ells…
[Font: cefaloniaweb]
Com a mostra, la visita a Argostoli, la capital de l’illa, on vam arribar gràcies a un senyor a qui vam aturar per preguntar la ubicació de la parada d’autobús, però al cotxe del qual ens vam trobar, sense saber com, de camí cap a la ciutat. Durant el trajecte, la conversa va fluir espontàniament -els grecs, dignes descendents dels grans filòsofs, són bons comunicadors- i el nostre guia improvisat va fer una sentida lloança de la seva terra i la seva gent. Passant per sobre el tema de la crisi, va mostrar-se orgullós d’haver estudiat grec clàssic, però queixós de l’actitud del jovent actual que es mostra reticent a aprofundir en les dificultats del precedent de la seva llengua. Després de donar-me indicacions sobre els racons de visita obligada -que posteriorment van resultar molt més útils que els prospectes turístics-, va afirmar rotundament que el principal atractiu de la seva illa era el fet de ser la pàtria Odisseu. Davant la meva perplexitat -no era rei d’Ítaca? vaig exclamar-, va aparèixer un somriure condescentdent al seu rostre i va desplegar un seguit d’hipòtesis, per a ell certeses, que ho demostraven. Si non é vero é ben trobato i el seu grec modern desgranant arguments em sonava a música.
El museu arqueològic d’Argostoli consta de dues sales amb vitrines ben il·luminades però amb una manca evident d’informació sobre la catalogació de les peces, amb l’exepció de les principals, que van acompanyades d’un plafó explicatiu. A principi de curs trobareu un muntatge fotogràfic amb un exercici de recapitulació dels temes de civilització, però aquí us deixo les peces que considero més significatives.
Peliké de figures roges que representa una escena atlètica (s. V aC) [Foto: Josep Lario]
Figuretes femenines hel·lenístiques provinents de Kokkolata [Foto: Josep Lario]
Trobareu més informació al web oficial del museu, disponible únicament en grec i italià.
TERESA
M’alegra, Teresa, de saber que la tranquil·litat, el paisatge i l’hospitalitat romanen igual en aquest indret hel·lènic després de vint anys d’haver-hi sojornat!
L’espai web de la companya chironiana Meli de Sevilla ens donarà més pistes sobre la pàtria d’Ulisses, un tema ben interessant!
Hola!
Jo he afegit al Google Maps una breu ressenya sobre la primera etapa del viatge a Argostoli .
Odisseu,Ulisses en llatí, era un heroi, rei de Ítaca, conegut pel seu enginy i astúcia. Era fill de Laertes i Anticlea, estava casat amb Penèlope i era el pare de Telèmac. És l’heroi de l'”Odissea” d’Homer. En l'”Odissea” es narren les aventures que passa l’enginyós Odisseu durant el viatge de retorn a la seva pàtria Ítaca.
Adéu!
Per completar-lo podries posar un enllaç a l’article per tal que s’entengui què vol dir amb això de la primera etapa del meu viatge. Està bé que que al comentari hagis enllaçat el mapa.
Tu mateixa o algú altre podríeu comentar el vas ceràmic que hi apareix, ara ja en sabeu prou per fer-ho.
hola!
He llegit el teu comentari, i com civilitzavió si l’he aprovada a veure si puc fer un bon comentari del vas.
Aquest vas com ha dit la teresa és un peliké, un vas semblant a una àmfora. Les caracterísiques del peliké (πελίκη) és que conte dos nanses verticals que arriben al cos, un coll estret i un peu. La funció d’aquests vasos és la mateixa que la de l’àmfora,l’Estamne o el pitos, era per guardar líquids o cereals. Ara us preguntareu , llavors quina diferència hi ha entre una àmfora i un peliké? La diferència és que la base del peliké sempre té voraviu i això fa que s’aguanti dret.
La decoració es de figures roges i representa un acció quotidiana, en aquest cas surt un pedagog amb el seu alumne ,hi ha la part de dalt i de baix del os hi ha unes sanefes.
Espero no deixar-me res més!
Adéu!
Hola, de nou!
La peça ceràmica de la imatge és un peliké. Consta de dues nanses verticals laterals i un coll bastant estret. El peliké és molt similar a l’àmfora i, de fet, fan la mateixa funció perrò el peliké, a diferència de l’àmfora, la base té voraviu. El peliké servia per emmagatzemar i transportar líquids com ara el vi, i cereals.
La decoració és de figures roges sobre negre i s’hi representa una escena de la vida quotidiana: un pedagog amb el seu alumne. També té sanefes de motius geomètrics.
Adéu!!
De fet, la peliké és una variant de l’àmfora que es caracteritza per un cos ample, especialment a la part inferior, tret que li dóna estabilitat. Els voravius al broc i la base són l’altra element determinant. A partir d’ara haureu de saber identificar-la en els comentaris iconogràfics.
Júlia, has fer bé de posar-ne el nom en grec. Quan haguem fet la Vida quotidiana, podreu comentar amb més detall l’escena que s’hi representa i ampliar el que considereu adient.
Hola:)
Bueno, encara que arribo la última comentaré també el vàs ceràmic.En la Grècia antiga es fabricaven una serie de recipients i altres objectes de ceràmica que van rebre diferents tipus de decoració pintada i que, en ser un material que resisteix el pas del temps, Ens ha donat molta informació sobre com era el passat dels grecs.
La peça de la imatge com be han dit les meves companyes és un Peliké.És un recipient molt similar a l’àmfora. Servia per a l’emmagatzematge i transport de líquids (com el vi) o cereals.
Té dues nanses obertes, verticals, en els costats que arriben al mig de la peça. Té un coll estret, i la obertura de dalt té un vorell.La part del mig està molt arredonida.
A diferència de la part inferior de moltes àmfores,el peu del pelike és sempre amb vorell, així que es manté en peu per si mateixa.
La decoració es de figures roges sobre negre,i representa un pedagog amb el seu alumne, també hi ha unes senefes a la part del coll i a la part del peu.
Adeu!!
Atenció, Cristina, al comentari anterior ja he corregit que el nom d’aquest vas és femení, com l’àmfora.
Per acabar, intento posarme al día amb els comentaris i també faig una breu descripcio de la pça ceràmica que hi trobem.
Tot i que no m’enrecordaba com es deia el vas, he fet una ullada als comentaris de les meves companyes i he vist que és un peliké “πελίκη”.
Es una peça creada al segle V aC. No especifíca qui va ser l’autor.
Es un recipient molt semblant a una àmfora ja que tambe té 2 nançes verticals, un coll estret i el seu ús també era transportat o emmagatzemar líquids (com el vi) o menjars. La seva única diferència amb la àmfora grega era que la seva base era plana, doncs es podia aguantar sol.
La tècnica utilitzada en aquesta peça, es de figures rojes en negres, ja que el color de fons utilizat es negre. L’escena que hi apareix son 2 persones, que com be ens explica la font de la imatge, representen una escena atlètica.
Respecte les senefes que hi trobem, he de dir que son de caràcter geomètric, o també podria arribar a dir que vegetals, ja que semblen una espècie de branques depèn de com es miri.
Tot i que les meves companyes ja havien fet un comentari sobre la peça, he volgut pusar el punt i final a aquest article intentant afegir alguna dada més sobre el πελίκη.
Fins aviat!!
Fas bé, Michelle, de posar-te al dia i inentar completar els comentaris anteriors. També està bé que prenguis com a punt de partida la informació que has tret dels comentaris anteriors, però has de fixar-te també en les meves correccions, per no repetir errors com el del gènere de la peliké.
Pingback: “De itinere”: Κεφαλλονιά V- Grècia al cor | Aracne fila i fila
Pingback: “De itinere”: Κεφαλλονιά IV- Ítaca | Aracne fila i fila