La Guerra de les Gàl·lies, quan Roma va posar el peu al nord

Un dels conflictes bèl·lics més coneguts dels romans és la guerra ocorreguda durant el segle I aC entre les forces de la República Romana (encapçalades per Juli Cèsar i les tribus de la Gàl·lia (territori entre l’atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) arran de les intencions de conquesta de Roma sobre aquest territori.

Quadre que representa la rendició de Vercingetòrix, de Lionel Royer

Aquí teniu un Dipity fet ad hoc amb els esdeveniments més rellevants d’aquest conflicte:

Arnau Lario Devesa 2n Batxillerat Humanístic

8 thoughts on “La Guerra de les Gàl·lies, quan Roma va posar el peu al nord

  1. Roser

    Salue!

    El territori que corresponia a la Galia estava dividit en tres parts: els belgas els aquitans i els celtes, aquestes cultures es diferenciaven per idioma, costums i lleis. Els territoris estaven separats per fronteres naturals, concretament per rius.

    Els helvecis, una tribu celta, van ser convençuts per Orgetórix per partir del seu pais i conquerir altres territoris amb la voluntat d’expandir-se geogràficament. Per sortir del seu territori tenien dos camins: a través del pais dels secuans i per la provincia romana. Els romans els hi negaren el pas de manera que tinguren que prendre la seva última alternativa, quan Cèsar fou informat i veient el perill de perdre la part dels Tolosans (provincia romana), marxa cap a Itàlia i organitza cinc legions per defensar les seves terres. Quan els helvecis habien passat per territori secuà i marxaven cap a heduos, aquests veient-se derrotats demanaren ajuda als romans, Cèsar envià tres legions i començà una batalla de la qual resultaren vencedors els helvecis. Un nou atac per part dels romans contra els helvecis té lloc, finalment Cèsar aconsegueix dominar el campament helveci i aquests inicien la seva fugida, Cèsar mana perseguir-los. Després els suevos començaren una conquesta a la riba del Rin, va tenir lloc un enfrontament en el qual venceren els romans. Més batalles varen tenir lloc en aquella època, la majoria de les quals l’excèrcit romà aconseguí la victòria, d’aquesta manera la república romana aconseguí el domini de les Gal·lies i es va reestablir la pau.

    EL document històric més important que narra aquests fets és el comentari de les Gal·lies del propi Juli Cèsar, encara que molts historiadors afirmen que aquestes guerres foren per augmentar la carrera política de Cèsar, en aquesta narració Juli Cèsar intenta convèncer als seus lectors de que era una acció defensiva. Aquest document segons estudis posteriors, es va redactar amb un objectiu publicitari i per a ser reconegut en la posterioritat.

  2. Génesis Robalino

    La Guerra de les Gàl·lies va succeir entre el 58 i el 52 aC, va ser protagonitzada entre les forces de la república de Juli Cèsar i els gals, els quals ocupaven els territoris que avui dia corresponen a França, Bèlgica, Itàlia i Suïssa.
    
En aquest moment Cèsar ocupava la Gàl·lia Cisalpina, i pel que fa els gals, es van veure obligats a explorar noves regions, ja que una sèrie de tribus estaven exercint pressió per l’oest del seu territori. En aquest moment els gals van decidir arribar a Allobroges travessant el territori que ocupava Cèsar, però aquest no els hi va donar permís. Va ser així com van començar una sèrie de conflictes i finalment les forces de la república romana, amb Cèsar com a dirigent, van decidir conquerir el territori de les tribus gal·les, donant pas, a partir d’aquest moment, a una sèrie de guerres entre els dos bàndols.

    A la batalla de Burdingala els hervacis van aconseguir enderrocar l’exèrcit de Cèsar, però més endavant a la batalla de l’Arar, en la qual els hervacis van decidir avançar per mar, les tropes de la república romana els sorprengueren i van perdre.
    D’aquesta manera es va donar la Guerra de les Gàl·lies, que podem dir que compren a la vegada una sèrie de batalles, on finalment Cèsar amb el seu exèrcit fulminant, surt vencedor a la batalla de Lèsbia i aconsegueix la conquesta dels territoris gals.

  3. Xènia Serra

    La Guerra de les Gàl·lies va ser un conflicte militar que es va dur durant el segle I aC, concretament dels anys 58 aC – 51 aC. Aquesta guerra es va dur a terme entre la República Romana, encapçelada per Juli Cèsar i les tribus de la Gàl·lia. El principal motiu de la campanya va ser a causa de la conquesta de Roma sobre el territori de Gàl·lia (territori entre l’atlàntic i el riu Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica)i potenciar la carrera política de Cèsar i cancelar els seus deutes, tot i que Cèsar va justificar aquesta invasió com a una acció preventiva.
    El Casus belli d’aquesta guerra va ser principalment la migració dels Helvecis i va resultar amb la victòria romana. Aquesta guerra va culminar amb la Batalla d’Alesia, el 52 a.C. Les conseqüències que va aportar va ser la dispersió de les tribus de Gàl·lia i tarritorialment, Roma es va annexionar a Gàlia.
    Juli Cèsar va escriure els successos de la Guerra de les Gàl·lies en la seva extensa obra “Comentaris a la Guerra de les Gàl·lies”, una font històrica de molta importància sobre la campanya i obra més important del general.

  4. Xènia Sánchez Hernández

    Salve!
    La Guerra de les Gàl·lies va ser un conflicte bèl·lic que va tenir cabuda durant el segle I a.C. més concretament del 58 a.C. al 51 a.C. Va ser una guerra duta a terme per la República de Roma, dirigida per Juli Cèsar i les tribus de la Gàl·lia. El motiu central de la campanya va ser a causa de la conquesta romana sobre el territori de la Gàl·lia, potenciar la carrera política de Cèsar , cancelar els seus deutes, i sobretot Cèsar ho va justificar dient que era una mesura preventiva.
    Aquesta va tenir un casus belli que va ser principalment la migració dels Helvecis. Al final els romans varen resultar victoriosos. La guerra va trobar el seu final a la Batalla d’Alesia l’any 52 a.C. Aquesta guerra va tenir unes conseqüències que van resultar la dispersió de les tribus de la Gàl·lia. Al final Roma va annexionar-se a la Gàl·lia.
    Els “Comentaris a la Guerra de les Gàl·lies”, va ser una extensa obra escrita per Juli Cèsar en la que narrava els successos ocorreguts durant la Guerra de les Gàl·lies. Es tracta d’una font històrica de gran rellevància sobre la campanya i és l’obra més important de Juli Cèsar, tan important com la batalla, duta a terme pel seu exèrcit potent i uns gals que al final van resultar els perdedors.
    Arnau, has fet una gran feina i reconec que fer un Dipity pot ser costós i pesat. Jo també vaig haver de fer un pel meu bloc i encara que va ser una feina costosa, va ser molt beneficiosa per mi a l’hora d’ordenar els successos al meu cap i per facilitar l’estudi als meus companys. Feliciter!
    Vale!

  5. Sergio i Imad

    Salve!

    Guerra de les Gàl·lies del 58 a.C. al 51 a.C.

    Em sembla molt interessant aquest documental, no sols per les dures batalles, sinó per el joc psicològic entre Cèsar i Vergingetòrix, el primer un volia que la ascendir a Déu la seva reputació a Roma i el segon volia lluitar per defençar la Gàl·lia envers a “assessins profecionals” i “mercenaris” com així qualifica els romans.

    És interessant les estrategies utilitzades pels dos comandants, tot i que amb unes diferències destacades: Un tenia el control absolut del seu exercit com era Cèsar, tenia llibertat de actuar com ell pensava, m’entre d’altre banda Vergicetòrix havia de pactar amb molts caps de les tribus Gal·les i el seu exercit era format per camperols sense tanta experiència en la guerra com els romans que havien estat entrenats per l’art de la guerra això serà clau per el esdeveniment final de la guerra.

    Per conloure, la batalla d’Alèsia va ser la més important per el control de Roma de la Gal·lia, Juli Cèsar va apendre dels errors previs en la batalla de Gergòvia i va idealitzar una estratègia per l’asedi d’Alèsia arriscat però més ben preparat.
    Va ordenar la contrucció d’una trixera doble per protegir la seva retaguàrdia, per evitar que Vergincetòrix controles les tropes ja que ell aguardava dins de la fortificació, però la batalla estava molt equilibrada, amb lluites aferrissades, però el cop definitiu el va fer el Cèsar entrant en la lluita, cosa que va ser decisiu i significà la Victòria de Roma envers el Gals, Vergincetòrix va rendir-se i Juli Cèsar va fer-se un nom en la història amb Vergincètorix com el gran derrotat.

    VALE! 😀

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *