Agricultura i ramaderia a l’antiga Grècia

A continuació, us parlaré sobre l’activitat agrícola i ramadera de l’antiga Grècia, que era la base de l’economia, així com el seu entorn natural, les tasques que realitzaven i els cultius que més es produïen.

Aproximadament el 80% de tota la població, almenys de l’Àtica, es dedicava a aquesta activitat. Aquestes tasques diàries varen establir un estil de vida i uns costums que es perllongaren molts segles. Molts llibres i compilacions destinats a la millora de les tècniques agrícoles i ramaderes són considerats pels grecs com tractats d’economia.

Entorn natural

Grècia presentava unes condicions naturals relativament homogènies. Les muntanyes ocupaven el 80% de l’espai disponible, i formaven part del seu territori un 90% de les illes del mar Egeu. Això va reduir de forma significativa l’espai disponible per a l’agricultura i la cria d’animals. L’únic sòl que quedava disponible era de pobre qualitat, sec i dur. Només uns pocs terrenys com els de Messènia es van considerar fèrtils.

El clima mediterrani es caracteritza per presentar dues estacions: una seca i calorosa, des de l’abril fins al setembre, en què les conques dels rius tendeixen a assecar-se, i una segona que és humida i està marcada per violentes tempestes de pluja que porten els vents de l’oest, amb temperatures mitjanes que impedeixen la formació de gebre. Hi ha varietats dins d’aquest clima general. Per exemple, a les muntanyes els hiverns són més rigorosos i la neu abunda. A l’Àtica, les Cíclades, el sud del Peloponnès i Creta, el clima és més àrid que a la resta de Grècia.

Conreus

En els primers temps de la història grega, com queda recollit a L’Odissea, l’agricultura grega, i la seva dieta, estava basada en el cultiu dels cereals: ordi (κριθαί), blat (πύρος) i, menys sovint, mill. El terme general σῖτος, traduït normalment per “blat”, de fet pot designar qualsevol tipus de gra de cereal. En realitat, el 90% de la producció de cereal era ordi. Fins i tot, sabent els antics grecs que el blat tenia un gran valor nutricional, per a ells conrear ordi era més fàcil i alhora més productiu.

Ordi

Blat

Mill

En poc temps, la demanda de gra va sobrepassar les capacitats de la seva producció. L'”estretor” de la terra (στενοχωρία) també explica perquè els grecs van formar colònies a l’estranger, i la importància que els assentaments a Anatòlia tindrien per a l’imperi atenenc en controlar les provisions de gra.

D’altra banda, la terra grega era ideal per a l’olivera (λαα), que proporcionaven oli d’oliva. La plantació d’oliveres data de l’antiga Grècia. Plantar oliveres era invertir a llarg termini, ja que triguen més de vint anys a donar fruit, i donen fruit dos anys de cada tres. Les vinyes també sobreviuen en terra seca, però demanen molta cura. Se sap que es planten vinyes des de l’edat del Bronze.

L’olivera, l’arbre base de la seva agricultura

Aquestes plantacions base van augmentar amb el cultiu de verdura i llegums (cols, cebes, alls, llenties, cigrons, mongetes) i fruits (figa, ametlla, mangrana). També es conreaven plantes aromàtiques i espècies (sàlvia, menta, farigola, sajolida, orenga, etc.), així com plantes de llavors com lli, sèsam i rosella.

Moneda representant una espiga d’ordi, símbol de riquesa de la ciutat de Metapont, a la Magna Grècia (golf de Tàrent)

Ramaderia

La cria d’animals, vista sobretot com un signe de poder i riquesa en les obres d’Homer, no estava de fet molt desenvolupada a causa de les limitacions del terreny. Les cabres i ovelles aviat van arribar a ser la inversió més comú, en ser menys difícils de criar i que proporcionaven carn, llana i llet, que normalment servia per fer formatges. També es criaven pollastres i oques. Els bous gairebé mai no es feien servir com a animal de càrrega, però ocasionalment servien en els sacrificis d’animals o hecatombes. Els rucs, mules i altres sí que es criaven per a usar-los com a animals de càrrega.

Moneda d’Atenes

La majoria dels pagesos criaven alguns animals, com aus de corral o altres animals de mida petita que pasturaven en erms o es menjaven les sobres del menjar. De vegades es combinaven les activitats pròpies de la granja amb les de la ramaderia, i molts es van especialitzar en aquesta última. Una inscripció esmenta un tal Eubolar d’Elàtia, a Focea, que posseïa 220 cavalls i caps de bestiar i almenys 1.000 ovelles i cabres. Els ramats d’ovelles es traslladaven entre les valls a l’hivern i a les muntanyes a l’estiu. A les ciutats existien impostos especials per al pas dels ramats.

La infància de Júpiter, de Nicolàs Poussin

Tasques agrícoles

La collita de l’oliva tenia lloc entre finals de la tardor i principis d’hivern, ja fos a mà o amb un bastó, com s’observa en representacions en ceràmiques de l’època. Llavors es posaven en cistelles i es deixaven fermentar durant unes quantes setmanes abans de ser premsades. L’oli es conservava en gerres de terracota per usar-lo al llarg de l’any. Aquesta també era l’època de la poda d’arbres i vinyes, i de la collita de llegums.

Representació de la collita de l’oliva (Museu Britànic)

La primavera era l’estació plujosa, i els pagesos aprofitaven la pluja per preparar les terres de guaret. En efecte, van practicar una rotació biennal de collites, alternant d’any en any entre guaret i conreus. Els intents d’introduir una rotació triennal de collites, usant llegums en el tercer any, no van sortir bé donada la pobresa del sòl grec, la manca de mà d’obra i l’absència de maquinària. Els grecs no feien servir fems, possiblement a causa del poc bestiar boví que posseïen. De fet, l’únic adob eren les males herbes retornades a la terra durant el període de preparació del guaret.

A l’estiu, la irrigació era imprescindible. Al juny, collien amb falçs, ja que no utilitzaven dalles. El blat era fressat pels animals: el trepitjaven bous, ases i mules. El gra resultant s’emmagatzemava, i aquest l’utilitzaven les dones i els esclaus per moldre’l i fer pa.

La tardor era l’estació més important: es preparava la terra per sembrar la nova collita, desfent la crosta resseca que a les terres de guaret s’havia format durant l’estiu. Això es feia en tres passos:

  • es llaurava la terra amb l’arada de fusta, ja que l’arada amb reixa de ferro no era habitual;

  • una aixada de dues dents (Δίκελλα) i un mall completaven l’equip necessari per trencar els terrossos i preparar la terra;

  • se sembrava a continuació amb la tècnica de l’eixam (repartint les llavors en els solcs amb la mà), al guaret l’any anterior.

Era també l’època de la verema. Els raïms eren trepitjats amb els peus en grans tines i el most es deixava fermentar en gerres.

Escena de la fabricació de vi per sàtirs, un baix relleu dionisíac en un altar de datació incerta (Museu Arqueològic Nacional d’Atenes)

Per acabar, respon a les següents preguntes:

  1. Quins eren els cultius més usats en l’agricultura de l’antiga Grècia?

  2. Per què la ramaderia no va destacar tant com l’agricultura?

  3. . Llegeix el document següent i explica com és presentada l’agricultura:

Tot això t’ho conto, Cristòbul, continua Sòcrates, perquè ni l’home més sortat no pot prescindir de l’agricultura. Evidentment, l’esforç que s’hi esmerça és una font de plaers, de prosperitat per a la casa, d’exercici per al cos, que posa en estat per a complir tots els deures d’un home lliure. Perquè, de primer, tot allò de què viuen els homes, la terra ho lleva als qui la cultiven, i tot el que els serveix per al luxe, els ho lleva per torna. Després, els ornaments dels altars i de les estàtues, els dels homes mateixos, això amb els perfums i els espectacles més dolços, també és ella que ho forneix. Després encara molts aliments que produeix o que desenrotlla; perquè l’art de la ramaderia es lliga estretament a l’agricultura, … XENOFONT. L’econòmic V 1 (traducció de Carles Riba)

Jordi Rodríguez i Ayats

2n curs del batxillerat humanístic

40 thoughts on “Agricultura i ramaderia a l’antiga Grècia

  1. mercade.alex

    Aquest és un gran apunt, el cual ens explica molt bé les característiques de l’agricultura i la ramaderia a l’antiguitat i el perquè una va acabar sent més important que l’altre, i ens explica també quin era l’entorn natural de Grècia.
    En conclusió que per a mi és un apunt molt bo i complert l’unic que una mica massa llarg cosa que fa que al final sigui una mica pesat però està molt bé

  2. Clàudia Cazaux Cuberas

    Xaipe!

    Un gran apunt Jordi, molt interessant. La cultura, les costums i la vida dels antics grecs és impressionant.

    Quins eren els cultius més usats en l’agricultura de l’antiga Grècia?

    Els cultius més usats en l’agricultura de l’antiga Grècia són els cereals (l’ordi, el blat i el mill). El 90% de la producció era ordi degut a que, encara que el blat tingués un gran valor nutricional, l’ordi era més fàcil i més productiu a l’hora de conrear.

    Per què la ramaderia no va destacar tant com l’agricultura?

    La ramaderia no va destacar tant com l’agricultura a causa de les limitacions del terreny ja que les muntanyes ocupaven el 80% de l’espai disponible. La ramaderia més comuna eren les cabres i les ovelles eren les que produïen més inversions perquè eren menys difícils de criar i proporcionaven llana, carn i llet.

    . Llegeix el document següent i explica com és presentada l’agricultura:

    Pel que he entès en el text, Sòcrates li parla a un home anomenat Cristòbul d’una agricultura que és la que ens dóna els elements que ens permeten viure com són els aliments i inclús diu que els perfums i els ornaments també surten d’ella (“els ornaments dels altars i de les estàtues, els dels homes mateixos, això amb els perfums i els espectacles més dolços, també és ella que ho forneix.”). Esmenta que si la conrees et dóna el que hi cultives i per tant el que necessites i que cap èsser humà podria viure sense l’agricultura encara que fos “l’home més sortat”

  3. Xènia Serra

    Χαιρε!

    1. Quins eren els cultius més usats en l’agricultura de l’antiga Grècia?
    En l’antiga Grècia els cultius més utilitzats eren principalment l’ordi i el blat i no tant sovint s’utilitzava el mill. El cultiu que més ressaltava era el d’ordi, que ocupava el 90% de producció perquè encara que el blat el consideraven més bo i nutricional, l’ordi era més facil i productiu a l’hora de conrear-lo.

    2. Per què la ramaderia no va destacar tant com l’agricultura?
    La remaderia a l’antiga Grècia no va ressaltar tant com l’agricultura principalment a causa de les limitacions del terreny, ja que Grècia té principalment terreny muntanyós, cosa que complica més les coses.
    3. Llegeix el document següent i explica com és presentada l’agricultura:
    En aquest document l’agricultura es presentada com a una cosa imprescindible per a la població, on s’hi ha de posar molt d’esforç a l’hora de treballar-la ja que la terra ens proporciona tot el que utilitzem (aliments, materials, etc.) i també l’agricultura és molt important perquè la remaderia necesita a l’agricultura per sovreviure.

  4. gallardo.costa

    Xaipe!

    La dieta de l’Antiga Grècia es basava en el cereal: l’ordi, el blat i el mill, tot i que aquest era el menys freqüent dels tres. Pels grecs, l’ordi estava considerat un gra bàsic i era un aliment fonamental, per això el 90% de producció l’ocupava aquest. A més, era dels més fàcils de conrear.
    Respecte a la ramaderia, va quedar en un segon pla per falta d’un terreny apropiat, així doncs, estava poc desenvolupada. Tot i així, les cabres i les ovelles van ser les que van aportar més beneficis, ja que eren menys difícils de criar.
    Segons el fragment, l’agricultura és imprescindible per tots, ja que ens aporta molts beneficis. Un d’ells és poder portar a terme la ramaderia, ja que sense l’agricultura no es podria.

  5. Maria Mayor

    Xaipe!

    Quins eren els cultius més usats en l’agricultura de l’antiga Grècia?

    Els cultius més usats eren el cultiu de vegetals ( col , ceba , all , llenties , cigrons , mongetes ) i fruits ( figa , ametlla , magrana ) . També es produïen espècies ( sàlvia , menta , farigola , sajolida , orenga , etc ) , així com plantes de llavors com la llinosa , el sèsam i la rosella .

    Per què la ramaderia no va destacar tant com l’agricultura?

    no va destacar molt a causa de les limitacions del terreny. Les cabres i ovelles aviat van arribar a ser la inversió més comú, en ser menys difícils de criar i que proporcionaven carn, llana i llet, que normalment servia per fer formatges.

    . Llegeix el document següent i explica com és presentada l’agricultura:

    Aquest text presenta l’agricultura com a font de la vida, ja que si no es cultivesin els aliments i ningù fes l’esforç de fer-ho no podriem gaudir-ne d’ells a l’hora dels apats.

  6. Ana Mª Falcón Durán

    Χαιρετε!

    M’ha semblat un apunt molt interessant, perquè ens parla de l’agricultura i la ramaderia de l’antiga Grècia, i el meu Treball de Recerca està una mica relacionat amb això, ja que també fa referència a l’alimentació.

    – Quins eren els cultius més usats en l’agricultura de l’antiga Grècia?
    El cultiu més usat en l’agricultura de l’antiga Grècia era el cultiu dels cereals: ordi (κριθαί), blat (πύρος) i el de mill, tot i que no gaire sovint.

    – Per què la ramaderia no va destacar tant com l’agricultura?
    La ramaderia no va destacar tant com l’agricultura com a conseqüència de les limitacions del terreny, encara que les cabres i les ovelles van ser les que van aportar més beneficis, ja que eren menys difícils de criar.

    – Llegeix el document següent i explica com és presentada l’agricultura.
    Segons aquest text, l’agricultura a l’antiga Grècia és presentada com una cosa fonamental per poder viure bé. L’esforç que es fa realitzant aquest treball és el que ens dóna tot el que tenim i els màxims beneficis. Tots els béns que tenim provenen d’aquesta, sobretot els més luxosos. També ens diu que gràcies a l’agricultura es fa possible que existeixi la ramaderia, ja que està estretament lligada l’una amb l’altra.

  7. Marina Cañas

    Quins eren els cultius més usats en l’agricultura de l’antiga Grècia?
    estava basada en el cultiu dels cereals: ordi, blat i el mill. El 90% de la producció de cereal era ordi. Fins i tot els romans sabien que el blat era molt important per la seva alimentació. Les terres de Grècia eren ideals per a les oliveres, que proporcionaven l’oli.

    Per què la ramaderia no va destacar tant com l’agricultura?
    No va destacar tant perquè hi havia molta limitació de terrenys, les cabres i les ovelles servien per poder donar llet, i fer formatge , aquets dos animals són els que van donar més beneficis perquè eren els mes fácils de cuidar.

    Llegeix el document següent i explica com és presentada l’agricultura:
    Aquest text ens parla sobre la Agricultura de l’Antiga Grècia. L’agricultura era fonamental a la vida dels grecs ja que sense ella no es podríen alimentar bé. Gràcies a ells nosaltres ara podem gaudir de tot el menjar que tenim, com en el sector agrari i ramader, que van vinculats ja que sense un no es podria fer l’altre.

    Vale!

  8. camil.arigon

    Enhorabona per l’apunt, està molt complet.

    1. Quins eren els cultius més usats en l’agricultura de l’antiga Grècia?

    La dieta dels grecs està basada en el cultiu dels cereals: ordi, blat i, menys sovint, mill. Gràcies a la plantació d’oliveres, que proporcionaven oli d’oliva, van augmentar el cultiu de verdura i llegums (cols, cebes, alls, llenties, cigrons, mongetes) i fruits (figa, ametlla, mangrana). També es conreaven plantes aromàtiques i espècies (sàlvia, menta, farigola, sajolida, orenga, etc.), plantes de llavors com lli, sèsam i rosella.

    2. Per què la ramaderia no va destacar tant com l’agricultura?
    La cria d’animals no va destacar tant com l’agricultura per culpa de les limitacions del terreny, ja que el 80% del terreny eren muntanyes.

    3. Llegeix el document següent i explica com és presentada l’agricultura:

    Sòcrates esmenta a Cristòbul que l’agricultura és imprescindible per a tothom i que tot el sacrifici que hi dónes té grans recompenses (plaers, prosperitat a casa, exercici). A més a més, l’agricultura ens dóna aliments, que és essencial per viure, a més de perfums i ornaments. També relaciona la ramaderia amb l’agricultura, ja que estan estretament lligats.

  9. Dani

    Xaipe!

    Quins eren els cultius més usats en l’agricultura de l’antiga Grècia?

    L’agricultura grega, estava basada en el cultiu dels cereals: ordi (κριθαί), blat (πύρος) i, menys sovint, mill. El blat, pot designar qualsevol tipus de gra de cereal. En realitat, el 90% de la producció de cereal era ordi. Sabent els antics grecs que el blat tenia un gran valor nutricional, per a ells conrear ordi era més fàcil i alhora més productiu.

    Per què la ramaderia no va destacar tant com l’agricultura?

    No va destacar tant perquè hi havia molta limitació de terrenys però les cabres i les ovelles van ser la inversió més comú, en ser menys difícils de criar i que proporcionaven carn, llana i llet, que normalment servia per fer formatges.

    Llegeix el document següent i explica com és presentada l’agricultura:

    El text ens parla: sobre l’activitat agrícola i ramadera de l’antiga Grècia, que era la base de l’economia, així com el seu entorn natural, les tasques que realitzaven i els cultius que més es produïen. La ramaderia necessita l’agricultura estan vinculades l’una amb l’altre. L’èsser humà necessita l’agricultura per poder viure. Conrear en les terres és un esforç molt gran ja que les terres ens dona aliments.

  10. alarioxtecblocs

    1. Quins eren els cultius més usats en l’agricultura de l’antiga Grècia?
    Segons el que dius tu, el cultiu més freqüent era el del blat, amb les seves diferents tipologies (blat, ordi i mill).
    2. Per què la ramaderia no va destacar tant com l’agricultura?
    No ho va fer perquè les condicions del terreny ho dificultaven (la majoria del territori grec estava cobert de muntanyes i illes, de manera que hi havia poc espai per al pasturatge i l’estabulació.
    3. Llegeix el document següent i explica com és presentada l’agricultura:
    Xenofont veu l’agricultura com la font de tot el que fan servir els homes (menjar, adorns, riquesa…) i, per tant, considera que és la base de l’economia hel·lènica.

  11. Judit Giménez

    Quins eren els cultius més usats en l’agricultura de l’antiga Grècia?

    Els cultius més usats eren el d’ordi (que els era el més productiu), el blat (que tenia un alt valor nutricional) i el mill.
    Per què la ramaderia no va destacar tant com l’agricultura?

    La ramaderia no va destacar tant com l’agricultara degut a les limitacions del terreny

    . Llegeix el document següent i explica com és presentada l’agricultura:

    El text que diu el que pensava Sòcrates explica de la importància de l’agricultura i el seu estret lligam amb la ramaderia, l’agricultura és la que ens proporciona lo necessàri als homes, tan rics com pobres, per menjar, per decorar, per perfumar, i a més va bé per fer esport.

  12. Sergio Fernández

    Xaipe!

    Quins eren els cultius més usats en l’agricultura de l’antiga Grècia?
    L’agricultura grega, estava basada en el cultiu dels cereals: ordi (κριθαί), blat (πύρος) i, menys sovint, mill. El blat, pot designar qualsevol tipus de gra de cereal. En realitat, el 90% de la producció de cereal era ordi. Sabent els antics grecs que el blat tenia un gran valor nutricional, per a ells conrear ordi era més fàcil i alhora més productiu.

    Per què la ramaderia no va destacar tant com l’agricultura?
    No va destacar tant perquè hi havia molta limitació de terrenys però les cabres i les ovelles van ser la inversió més comú, en ser menys difícils de criar i que proporcionaven carn, llana i llet, que normalment servia per fer formatges.

    Llegeix el document següent i explica com és presentada l’agricultura:
    El text ens parla: sobre l’activitat agrícola i ramadera de l’antiga Grècia, que era la base de l’economia, així com el seu entorn natural, les tasques que realitzaven i els cultius que més es produïen. La ramaderia necessita l’agricultura estan vinculades l’una amb l’altre. L’èsser humà necessita l’agricultura per poder viure. Conrear en les terres és un esforç molt gran ja que les terres ens dona aliments.

  13. Roser Barraca

    Χαιρε!

    Per acabar, respon a les següents preguntes:

    Quins eren els cultius més usats en l’agricultura de l’antiga Grècia?
    L’agricultura grega estava basada en el conreu de cereals, l’ordi era el més popular ja que era el més fàcil de cultivar però també recollien blat i en molt poques ocasions mill.

    Per què la ramaderia no va destacar tant com l’agricultura?
    La ramaderia no va destacar tant com l’agriucltura a causa de la falta de terreny. Normalment es cuidaven sobretot animals de mida petita, cabres i ovelles van acabar sent la possessió més comú ja que eren fàcils de criar i proporcionaven i llana i llet la qual necessitaven per a fer formatge.

    . Llegeix el document següent i explica com és presentada l’agricultura:
    Segons aquest text l’agricultura és la base de la societat i de l’home. El text explica que es necessita molt d’esforç, paciència, temps i exercici per dur a terme aquesta activitat però que té recompensa ja que tot allò que necessita l’home per a viure sorgeix de la terra. Sòcrates relaciona directament l’agricultura i la ramaderia unint-les en una de sola.

  14. Mireia Gil Tutusaus

    1-.Quins eren els cultius més usats en l’agricultura de l’antiga Grècia?
    El cultiu més utilitzats era el dels cereals i d’aquest el que més es conreava era: l’ ordi, blat i sovint, mill. Apart també feien l’us de l’olivera i les vinyes ja que aguantaven les terres seques encara que necessitan molta de cura.També utilitzaven el cultiu de verdura , llegums, plantes aromàtiques i espècies

    2-.Per què la ramaderia no va destacar tant com l’agricultura?
    Per la limitació de terrenys, encara que feien molta utilització de cabres i ovelles, ja que donaven: carn, llana i llet i a vegades formatge

    3-. Llegeix el document següent i explica com és presentada l’agricultura:
    Es representa en aquest text de Socràtes l’agricultura com una font de plaer i necessària per l’home i la seva economia.També parla de la ramaderia la cual també diu que necesita l’agricultura, en conclusió de aquest text es que l’agricultura es una necessitat primaria del home.

  15. imad

    Quins eren els cultius més usats en l’agricultura de l’antiga Grècia?

    Els cultius més usats en l’agricultura grega són els cereals (l’ordi, el blat i el mill).

    Per què la ramaderia no va destacar tant com l’agricultura?

    La ramaderia no podia destacar per sobre de l’agricultura ja que hi havien limitacions en el terreny ja que les muntanyes ocupaven gran part de l’espai disponible.

    . Llegeix el document següent i explica com és presentada l’agricultura:

    Sòcrates li parla a un home d’una agricultura que és la que dóna els elements que ens permeten viure com són els aliments i també esmenta que els perfums i els ornaments també surten d’allà (“els ornaments dels altars i de les estàtues, els dels homes mateixos, això amb els perfums i els espectacles més dolços, també és ella que ho forneix.”).

    Xaipe!

  16. Rebeca Barroso

    Xaipete!

    1- Quins eren els cultius més usats en l’agricultura de l’antiga Grècia?

    Els cultius que més s’utilitzaven en l’agricultura de l’antiga Grècia eren l’ordi, el blat i per últim el mill, encara que aquest no tant com els altres.

    2- Per què la ramaderia no va destacar tant com l’agricultura?

    La ramaderia no va destacar tant important com l’agricultura a Grècia per la falta de terrenys, ja que la majoria de terreny estava ocupat per muntanyes.

    3- Llegeix el document següent i explica com és presentada l’agricultura.
    Aquest text del pensament de Sòcrates ens explica que gràcies a l’agricultura sorgeix la ramaderia perquè per ell totes dues estaven lligades. També ens diu que l’agricultura és la base de l’home, ja que gràcies a ella tenim els màxims beneficis per poder viure bé, encara que requereix un gran esforç i paciència per part de l’home.

  17. Alina Roman

    Xaipete!

    Preguntes :

    1.Quins eren els cultius més usats en l’agricultura de l’antiga Grècia?

    2.Per què la ramaderia no va destacar tant com l’agricultura?

    3.Llegeix el document següent i explica com és presentada l’agricultura

    Respostes:
    1: Estava basada en el cultiu dels cereals.El 90% de la producció de cereal era ordi, també blat i mill. Fins i tot, sabent els antics grecs que el blat tenia un gran valor nutricional, per a ells conrear ordi era més fàcil i alhora més productiu.

    2:No va destacar tant degut a què la majoria dels terrenys eren montanyes i per tant era un lloc ideal per fer agricultura.

    3:En aquest text ens mostr l’importància de l’agricultur en la vida dels grecs ja que sense lella no podrien viure perquè allò que cultiven es destinat per a ells mateixos per tal de poder menjar i viure i també perqué sense la agricultura no hi hauria ramaderia i el fet de conrear soposa molt esforç perquè s’ha de treballar moltes hores i també mantenir la ramaderia. Per tant podem dir que l’agriculutura està en primer lloc i que encara que presenti molt treball s’ha de fer per tal de poder sobreviure ja què en aquell moment els cereals eren la base d’aliments de l’Antiga Grècia.

  18. Ari Vila

    -Els cultius vegetals que més hi havien eres:
    Col , ceba , all , llenties , cigrons , mongetes .
    I fruits:
    Figa , ametlla , magrana.
    I les espècies més utilitzades:
    Sàlvia , menta , farigola , sajolida , orenga…

    -No va destacar molt a causa de les limitacions del terreny. Les cabres i ovelles aviat van arribar a ser la inversió més comú, en ser menys difícils de criar i que proporcionaven carn, llana i llet, que normalment servia per fer formatges.

    -Aquest text presenta l’agricultura com una cosa fonamental, ja que és la font de l’aliment i la necessitem per tenir una bona dieta i salud.

  19. Abril Ramos i Aran

    Quins eren els cultius més usats en l’agricultura de l’antiga Grècia? L’ ordi, el blat i el mill.

    Per què la ramaderia no va destacar tant com l’agricultura? No va destacar tant com l’agricultura perquè el terreny estava molt limitat, la majoria eren muntanyes.

    Llegeix el document següent i explica com és presentada l’agricultura:

    En aquest text explica com d’important és l’agricultura pels homes. Tal i com diuen en un fragment: “perquè ni l’home més sortat no pot prescindir de l’agricultura.”

  20. Raül Àlvarez

    Χαιρετε,
    Els cultius més utilitzats en l’Antiga Grècia són el blat, l’ordi i el mill. La ramaderia no va prosperar tan com l’agricultura pel simple fet que el terreny era abrupte, ple de muntanyes a Grècia. El text vol reflexar la importància de l’agricultura per la subsistència de l’home, ja que sense agricultura, l’home no podrà sobreviure.

  21. Iria Rael

    Xaipe
    El blat, el mill, les Oliveras.. Entre moltes altres eran la base de l’agricultura grega.
    L’agricultura era la base de l’economia de l’antiga Grècia. Prop del 80% de la població es dedicava a aquesta activitat. Sent una excel·lent tasca per al ciutadà comú, va donar a llum a un estil de vida ia uns costums que van persistir per tota la antiguitat. Pensó que era la agricultura i la ramaderia eran funamentals a l’abriga Grècia ja que la necessesitaven per poder sobreviure.

  22. Chaymae Zaouaghi

    Χαιρετε!!!
    L’agricultura a l’antiga Grècia estava basada en el conreu d’ordi, blat i per últim el mill, encara que aquest no tant com els altres.
    La ramaderia no va ser tan important com l’agricultura per falta de tarreny, ja que la majoria estaven ocupats per muntanyes.
    Aquest text Sòcrates explica que l’agricultura i la ramaderia estan molt lligades entre si, ja que gràcies a una neix l’altre i que l’agricultura és la base de la vida de l’home, ja que gràcies a ella podem tenir una vida més saludable i així poder fer les altres coses que la vida ens requereix

  23. Carlos Thiriet

    Χαιρετε,
    L’agricultura i la ramaderia no eren el fort d’una Grècia que obtenia els seus recursos del comerç. De fet, la conquesta dels perses de Grècia no va ser per enfortir el seu imperi, ja que és una regió molt àrida i on els cultius són escassos, ho van fer en revenja contra Atenes.
    Tot i així, la gran majoria de la població treballava al camp, cosa que em sembla lògica després de saber que als Estats Units d’Amèrica als anys 30, i sent la major potència industrial del món amb diferència, més del 50 % de la població també treballava en el primer sector.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *