Introducció
Aquesta Setmana Santa he visitat la ciutat de Valladolid amb la meva família. És una ciutat amb molta història: des dels segles de reconquesta i repoblament, fins a l’actualitat, que és la seu del govern autonòmic de Castella i Lleó. A més, no s’ha d’oblidar que, durant l’època dels Reis Catòlics, la ciutat va viure un gran esplendor i, després, amb l’emperador Carles V, es va convertir en una de les capitals de l’imperi espanyol. Doncs bé, no gaire lluny de Valladolid podem retrocedir encara més en la història i comprovar que els romans també van deixar petjada en aquesta zona d’Hispània. En un poble de la província de Valladolid, anomenat Almenara de Adaja, es troba un jaciment arqueològic que ara s’ha convertit en museu.
Es tracta d’una antiga vil·la del segle IV, de l’època tardo-romana, que va ser descoberta casualment per un pagès, a finals del segle XIX. Un dia, mentre llaurava el camp, va trobar les restes d’un mosaic. A partir de llavors, els experts van anar fent excavacions a la zona, fins que l’any 1994 el conjunt va ser protegit i declarat “Bé d’interès cultural”. No és pas l’únic que hi ha a Castella; a la província de Palència també es pot visitar la vil·la romana de La Olmeda.
–Entorn geogràfic: El terreny se situa a la riba dreta del riu Adaja, en una zona de camp de l’altiplà castellà, que correspon a un terreny de terrasses fluvials. Aquesta condició va permetre que s’hi assentés un poblat prehistòric i, sobre aquest, una vil·la romana.
–Estructura de la casa: Es tracta d’una casa de camp, propietat d’una família romana benestant. Cal pensar que la casa té dos peristyla, i, entorn d’ells, hi ha una trentena d’habitacions.
Algunes d’aquestes habitacions eren destinades als convidats als actes socials que s’organitzaven a la vil·la. En la visita a la reconstrucció de la casa, les guies parlen de la importància de les festes i celebracions. Per aquest motiu, s’ha reconstruït amb detall el triclinium, que era el principal lloc on se celebrava la cena, l’àpat principal del dia per als romans, i molt abundant quan hi havia convidats.
En el jaciment, destaquen dos elements importants: les termes i el mosaic de Pegàs. De la resta s’han conservat els basaments d’algunes habitacions (la sala tri lobulada és una de les més ben treballades)
i restes de mosaics que les adornen.
–Els elements més destacats:
Les termes: Es tracta d’unes termes privades però força completes, ja que, com he dit, la família tenia una bona posició social. Les termes disposen d’un vestíbul, anomenat apoditerium, que servia de vestidor (és a dir, per canviar-se de roba abans d’entrar a les termes).
Segueixen les sales del frigidarium i del tepidarium. En la primera hi havia un espai on es feien massatges als senyors i als convidats de la casa. Al costat seu, hi havia les latrines, un lloc que, durant l’època romana, era un espai de debat (s’hi van arribar a firmar pactes importants i estratègies militars).
Tot això queda molt ben explicat en la visita a la vil·la reconstruïda. Finalment, trobem el caldarium, molt interessant, perquè permet veure el sistema de calefacció de l’aigua, a través d’uns forns situats sota el sòl de la casa. Precisament en la zona del caldarium, el mosaic que decorava totes les termes ha desaparegut parcialment, per culpa de l’alta temperatura que emetia la caldera o praefurnium i es trasmetia a través de l’hypocaustum.
Com a curiositat, la guia que ens acompanyava en la visita a la vil·la reconstruïda, ens va explicar que, en les antigues cases castellanes, hi havia una habitació que rebia directament l’escalfor de la xemeneia situada a la planta baixa. Aquesta habitació era anomenada “la gloria” perquè s’hi estava molt calent, durant els mesos d’hivern, que són molt durs a Castella, a diferència de la resta de la casa, que era molt freda. El sistema de transmissió de la calor era tan potent que, en les “glòries”, no s’hi podia caminar descalç, ja que els peus cremaven, i, si s’hi anava amb xancletes, es desfeia la sola de goma.
Després de donar la volta a tota la vil·la i de veure algunes sales per a convidats i d’altres per a la família dels propietaris, trobem un saló, no gaire gran, amb un mosaic espectacular, sobretot pel seu estat de conservació. És el mosaic de Pegas, que recrea la llegenda de Pegas i la font d’Hipocrene. Pegas, el cavall alat, havia nascut de la sang que va brollar del cap de Medusa quan Perseu el va tallar. Segons Ovidi, en el mont Helicó s’havia celebrat un concurs de cant que havia enfrontat les Muses i les Pièrides; l’Helicó estava tan satisfet de sentir aquells cants harmònics que creixia i creixia, tot content, i s’enlairava tant que amenaçava de tocar el cel. Pegas va anar a la muntanya, enviat pel déu Neptú, i va colpejar el terra del mont Helicó amb el casc de la seva peülla; immediatament, en va brollar una font, la font Hipocrene, que etimològicament significa “font del cavall”. Les seves aigües eren màgiques, ja que estaven beneïdes per les muses i inspiraven els poetes que en bevien. Segons el poeta grec Hesíode, el mot Pegas també es relaciona amb la paraula “font”. Aquesta bellíssima història és representada amb detall en el mosaic de la vil·la romana.
Qüestions:
1. Les termes de la vil·la romana d’Almenara-Puras tenen una coincidència amb els banys que es conserven en una ciutat francesa. Sabeu quina és aquesta coincidència? Expliqueu-la.
2. Mireu bé els enllaços i digueu quina relació hi ha entre el mont Helicó, Hesíode i les Muses.
3. Quins altres exemples de vil·les romanes coneixeu, a Badalona, a Catalunya o a d’altres llocs? Comenteu-ne les principals característiques.
4. Segur que heu vist algun mosaic romà; feu-ne una descripció breu.
5. Finalment, repasseu el tema de la domus romana i digueu quines parts en són esmentades a l’article, tot explicant-ne les característiques. Fixeu-vos en les imatges.
Pau Molar
Ave!
Helicó era una serralada situada a Grècia, famosa perquè era la seu de les muses. Helicó albergà un concurs de cant entre les Muses i les Pièrides. Ho podem relacionar ja que les Muses vivien al mont Helicó, que estava situat a la Beòcia, on va néixer el poeta Hesíode.
Badalona fou en un passat la ciutat romana de ”Baetulo”. Avui en dia encara s’hi conserven les termes també, a més del jardí de Quint Licini i una ”domus”, la casa dels dofins, entre d’altres. A Cataluny també podem destacar ”Tarraco” i ”Emporiae”. Badalona i Tarragona són les més importants, per això cada primavera es fan grans jornades de recreació històrica: ”Tarraco Viva et Magna Celebratio”.
Un exemple de mosaic romà són els que hi han a la casa dels dofins aquí a Bètulo. Per tota la ”domus” hi han mosaics fet amb tessel·les de marbre d’un centímetre en colors blanc i negre tot formant formes geomètriques. Destaca principalment el que trobem al ”impluvium”, un mosaic gran en el qual veiem uns dofins.
A l’article s’esmenta i veiem el ”peristylum”, el jardí de les cases romanes. També s’esmenten la gran quantitat de ”cubiculae” que hi han a la casa. La resta de parts importants de la ”domus” són l’atri, l’impluvi, el ”compluvium”, el ”lararium” i la ”culina”.
Salvete!
Solament conec la casa dels dofins de Badalona i una altra a Barcelona com ha exemples de vil·la, perqué els altres llocs on he estat no s’avien conservat i no quedaven restes. La primera és caracteritza pel seu mosaic de dofins al “impluvium”, però s’a semblen en tot lo demés tenien diverses habitacions: la “culina”, l’atri, diversos “cubiculum” , el “larari” , “etcetera”.
Dels mosaics que he vist eren al impluvi i tots estaben relacionats amb animals o éssers que viuen a l’aigua com el mosaic de la casa dels dofins de Badalona, on apareixen uns dofins o aquest que esta al caldarium on veiem peixos, també trobem d’altres com el mosaic de Pegas, que servia per adornar un saló.
En l’article esmenten diferents parts de la casa:
-“Peristylum”: pati o jardí que tenien les cases dels patricis més rics, que normalment estaba envoltat per diverses habitacions.
-“Triclinium”: menjador de la casa on per menjar havies de tumbar-te normalment hi havia tres llits per menjar.
-“Termae”: són piscimes d’aigua calenta o freda on els romans feien els seus tractaments de bellesa.
-“Apoditerium”: vestíbul que servia de vestidor per entrar a les termes.
-“Frigidarium”: espai on es feien massatges als senyors i als convidats de la casa.
-“Tepidarium”: eren les latrines, però els romans les feien servir com a espai de debat.
Valete!
La propera vegada que vagi a Valladolid no em perdre aquesta vil·la, Pau!