Aquest treball sobre les referències del llatí litúrgic que surten esmentades a El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada, ha estat encomanat, com un projecte interdisciplinari, per la professora de llengua llatina, Teresa Devesa, i la de llengua catalana, Montse Vilà, per tal de presentar-lo al concurs de Viquilletra.
[Font: lletra.uoc.edu]
El Cafè de la Granota relata un seguit d’històries anotades amb un to d’humor i de crítica social. Hi desfilen una sèrie de personatges entre els quals destaquen un Sísif nostrat, un dissortat delinqüent vocacional, uns incondicionals afeccionats al futbol vilatà, un pagès massa atent amb les propietats dels seus veïns, un confident de les forces d’ordre públic a qui en la foscor li plouen cops a cada cantonada, un antic barquer que vol recuperar l’ofici a l’altre mon, un afeccionat a les novel·les d’intriga amb un geni massa viu… Totes elles explicades en un vell cafè d’una costeruda i riallera vila estesa a la vora de l’Ebre. (Resum de la contraportada)
Mequinensa [Font: Bloc Camí de sirga]
El que nosaltres ens proposem en aquest article és trobar totes les referències del llatí litúrgic que Jesús Moncada introdueix en alguns dels seus relats. L’article fet per la nostra professora Montse ens va servir com a inspiració per tal d’elaborar el nostre. Companyes nostres han fet altres articles on podem trobar referents clàssics, com ara el de Caront o el de Sísif.
Les referències al llatí litúrgic les trobem al tercer relat del llibre, “Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana“. Aquest petit relat ens explica la història del dia que va ser enterrat l’oncle Nicolau. El seu enterrament va ser un èxit rodó, tot i que coincidia amb el partit de futbol més important de la temporada. La mort de Nicolau també va coincidir amb la falta del rector del poble, les males llengües deien que els de l’equip Masos de Cinta havien acordat amb el rector de Vallperdiu perquè fessin l’enterrament el mateix dia del partit, i així desanimar els jugadors de Mequinensa. Els membres del poble estaven decebuts per aquesta coincidència i van acabar interrompent l’enterrament per veure el partit, això sí, al final, fins i tot el mateix àrbitre es va apuntar a la cerimònia de comiat de l’oncle Nicolau.
La primera referència que trobem al llibre és Dominus vobiscum, una antiga forma de salutació devota, incorporada a la litúrgia de l’Església, on s’usa com un preludi a certes oracions formals. Està format per un nominatiu singular masculí que fa de subjecte i un pronom més una preposició. El seu significat és: El senyor (sigui) amb vosaltres.
“Com podies evitar rumiar, cada cop que un udol ens arribava encanonat pel carrer Major i feia tremolar els vidres dels balcons i les finestres de la plaça: ara marcarem, o, aquesta vegada no ens salvarà ni Déu? Només quan el nostre equip va fer el que el meu cunyat, el Pere Savina, anomena el gol del dominus vobiscum -perquè el crit que el pregonava coincidí amb aquesta llatinada- va semblar que el capteniment se n’anava en orris.”
La segona referència que trobem al llibre és Requiescat in pace. Se sol utilitzar com a epitafi en làpides o esqueles en la majoria dels països cristians. El seu origen es troba en la part final del responsori litúrgic dels funerals. Està format per un verb de la tercera conjugació en 3p signular del PSA més una preposició amb ablatiu que fa de CC. Té una forma abreviada R.I.P. El seu significat és: Descansi en pau. Antigament només era utilitzada la forma llatina R.I.P., però, actualment, conviu amb altres com per exemple D.E.P.
“Ara, no et pensis que allí es va acabar el nostre patiment; mentre el capellà enllestia les absoltes a empentes i rodolons, i la gent començava a espessir-se darrera el taüt, a punt d’emprendre el carrer Major, camí del cementiri, els de Masos de Cinca ens van clavar el gol del requiescat in pace.”
- Què és el llatí litúrgic? En què es diferència del que estudiem nosaltres?
- A partir de la informació donada a l’article, ¿podríeu veure amb quina intenció Jesús Moncada introdueix aquestes dues expressions llatines al relat?
Laura López i Núria Fernández.
2.2 Batxillerat INS Isaac Albéniz
Una feina excel·lent, Laura i Núria! Que tingueu molta sort en el concurs Viquilletra. Feu arribar de part meva memòries i l’enhorabona a les vostres professores, la Teresa i la Montse, per encomanar-vos aquest treball que serà ben útil als alumnes de Llengua i Literatura Catalana de segon de batxillerat.
Molt bon article.
Estic llegint al llibre El Cafè de la Granota i és ben cert que podem trobar referències clàssiques com mots llatins, com bé dieu.
El cert és que aquest apunt anirà molt bé als alumnes de 2n de Batxillerat perquè en breu tindrem l’examen d’aquest llibre a la matèria de Català.
Vale.
Pingback: Els barquers del Cafè naveguen cap a la Viquilletra! | Aracne fila i fila
Laura, Núria, crec que heu fet un genial article sobre les referències del llatí litúrgic al llibre. El llatí litúrgic és aquell que s’emplea en ceremònies religioses etç.
Crec que Moncada introdueix aquestes expressions perque quedi clar que el llatí no és una llengua morta i que les seves paraules les podem emplear avui dia perfectament.
Sincerament, crec que és un llibre molt recomanable ja que no es fa pesat i en tota l’obra no perds el fil de les aventures o desventures que succeeixen a Mequinensa.
Finalment, dir als companys que encara no l’han llegit i consulten aquests articles, que els aprofitin al màxim, ja que penso que val molt la pena el contingut d’ells!
Vale companyes!