Καὶ λαγχάνει Ζεὺς μὲν τὴν ἐν οὐρανῷ δυναστείαν, Ποσειδῶν δὲ τὴν ἐν θαλάσση, Πλούτων δὲ τὴν ἐν (οἰκίᾳ) ῞Αιδου.
Júpiter, Neptú i Plutó de Caravaggio. Villa Ludovidi, Roma
A veure si ens podeu ajudar a traduir aquesta oració i identificar els personatges de la imatge que ve adjunta!
1 Batx Grec 1
Xènia, Clàudia, una bona idea aquesta! A veure, com anirà?
Καὶ λαγχάνει Ζεὺς μὲν τὴν ἐν οὐρανῷ δυναστείαν, Ποσειδῶν δὲ τὴν ἐν θαλάσση, Πλούτων δὲ τὴν ἐν (οἰκίᾳ) ῞Αιδου.
El text consta de tres oracions copulatives unides per comes, cosa que no és correcta. Cada oració té un subjecte (els tres déus), un verb i un atribut en forma de datiu.
TRADUCCIÓ:
Per començar, Zeus obté el poder del cel, Posidó el del mar, Plutó el de la casa d’Hades.
PINTURA:
Zeus és la figura superior (ho podem veure per les ales d’àguila), la figura inferior esquerra és Posidó (podem saber-ho per la forca o “trident”) i la figura inferior dreta és Hades (identificat pel cavall negre, que estirava del seu carro).
Zeús obté el poder del cel, Posidó del mar i Plutó de Hades
Xaipe!
En primer lloc llegim el fragment:
Καὶ λαγχάνει Ζεὺς μὲν τὴν ἐν οὐρανῷ δυναστείαν, Ποσειδῶν δὲ τὴν ἐν θαλάσση, Πλούτων δὲ τὴν ἐν (οἰκίᾳ) ῞Αιδου
Seguidament, separem les oracions mitjnçant els nexes i ens adonem que té tres oracions tot i que un sol verb:
[Καὶ λαγχάνει Ζεὺς μὲν τὴν ἐν οὐρανῷ δυναστείαν] [ Ποσειδῶν δὲ τὴν ἐν θαλάσση] [ Πλούτων δὲ τὴν ἐν (οἰκίᾳ) ῞Αιδου]
Busquem el verb dins de les oracions i trobem que és: λαγχάνει
Seguidament, analitzem sintacticament les oracions per separat i trobem que en la primera:
[Καὶ λαγχάνει Ζεὺς μὲν τὴν ἐν οὐρανῷ δυναστείαν]
-Καὶ (nexe)
– λαγχάνει (el verb, l’únic)
-Ζεὺς (subjecte)
-μὲν (nexe)
-τὴν δυναστείαν (fa la funció de complement directe, que ens dona un altre nou complement que és “ἐν οὐρανῷ” que farà la funció de complement circunstancial de lloc.
En la segona:
[ Ποσειδῶν δὲ τὴν ἐν θαλάσση]
-Ποσειδῶν (subjecte)
-δὲ(nexe)
-τὴν (complement directe, perquèestà en acusatiu )
– ἐν θαλάσση( fa la funció de complement circunstancial de lloc)
En la tercera:
[ Πλούτων δὲ τὴν ἐν (οἰκίᾳ) ῞Αιδου]
– Πλούτων (subjecte)
-δὲ(nexe)
-τὴν(fa la funció de complement directe, el seu cas és l’acusatiu.
-ἐν (οἰκίᾳ)(complement circunstancial de lloc)
-῞Αιδου(complement de nom, ja que és un nom)
I per últim fem la traducció del fragment:
Zeus obté el poder en el cel, Posidó en el mar, Plutó al de la mansió d’Hades.
El quadre representa a Zeus, Plutó i Posidó observant el món. És una obra de Caravaggio, un pintor italià.
Imad
Salve!
La traducció de la frase és: Zeus obté el poder en el cel, Poseido el del mar i Plutò la mansió d’Hades.
Vale
Xaipete!
El text consta de tres oracions amb un sol verb “λαγχάνει”, unides amb el nexe copulatiu “δὲ”
la traducció de la frase és: Zeus obté el poder del cel. Posidó el del mar, i Plutó la mansió d’Hades.
La traducció és:
Zeus obté el poder del cel, Poseidó el del mar, Plutó el de la mansió d’Hades.
[Καὶ λαγχάνει Ζεὺς μὲν τὴν ἐν οὐρανῷ δυναστείαν,] [Ποσειδῶν δὲ τὴν ἐν θαλάσση,] [Πλούτων δὲ τὴν ἐν
(οἰκίᾳ) ῞Αιδου.]
Zeus obté el poder del cel, Posidó el del mar, Plutó el de la mansió d’Hades.
L’obra, titulada Júpiter, Neptú i Plutó (1597), és l’únic mural que va pintar Caravaggio al llarg de la seva vida. Va utilitzar una tècnica inusual i especialment inadequada per a això: l’oli.
En la pintura podem observar tres déus mitològics: Júpiter, simbolitzat per l’àguila que constitueix el seu atribut, enfrontat a Neptú i Plutó en el costat oposat; Neptú porta el trident i està abraçat a una de les bèsties marines del seu festeig, mentre que Plutó apareix al costat de Cancerbero, el gos de tres caps guardià dels inferns.
Els tres personatges es corresponen amb els tres estats de la matèria: Júpiter, que representa l’aire, amb el gasós; Neptú, que representa l’aigua, amb el líquid; finalment, Plutó, que representa la terra, amb el sòlid.
La frase és aquesta:
[Καì λαγχάνει Ζεúς μὲν την ὲν oὐρανᾡ δυναστειαν] ,[ Ποσειδὣν δὲ τὴν ἐν φαλάσση] ,[ Πλούτων δὲ τὴν ἐν (οἰκίᾳ) ῍Αιδου.]
En aquesta frase hi ha tres frases amb tres nexes que són : Καì, μὲν i δὲ. Un sol verb que és :λαγχάνει , això és el CClloc ὲν oὐρανᾡ, és complement directe την δυναστειαν , Ποσειδὣν és subjecte, τὴν CD, ἐν φαλάσση és CClloc , Πλούτων subjecte , τὴν CD, ἐν (οἰκίᾳ) CClloc i ῍Αιδου CN.
La traducció és: Zeus obté el poder en el cel , Posidó el del mar , Plutó el de la casa i Hades el de la mansió .
xaipe!
Καὶ λαγχάνει Ζεὺς μὲν τὴν ἐν οὐρανῷ δυναστείαν, Ποσειδῶν δὲ τὴν ἐν θαλάσση, Πλούτων δὲ τὴν ἐν (οἰκίᾳ) ῞Αιδου.
Per començar llegim el fragment.
Seguidament busquen els verbs, que en aquesta ocasió és ( λαγχάνει)
Per tecer lloc separem les oracions coordinades copulatives, (Καὶ λαγχάνει Ζεὺς μὲν τὴν ἐν οὐρανῷ δυναστείαν) (Ποσειδῶν δὲ τὴν ἐν θαλάσση) i (Πλούτων δὲ τὴν ἐν (οἰκίᾳ) ῞Αιδου.)
En quart lloc analitzen el fragment:
La primera oració:
-λαγχάνει verb.
– Ζεὺς subjecte.
– μὲν nexe
-τὴν article femení.
– ἐν οὐρανῷ CCL.
-Ποσειδῶν CD
La segona oració:
-Ποσειδῶν subjecte
-δὲ nexe
-τὴν article femení
– ἐν θαλάσση CCL
Tercera oració:
-Πλούτων Subjecte
-δὲ nexe
– τὴν article femení
-ἐν (οἰκίᾳ) CCL
– ῞Αιδου CN
Per últim fen la traducció:
-Zeus obtè el poder en el cel, Posidó tè un poder en el mar, Plutó al de lal mansió d’Hades.
A la imatge hi ha Caravaggio, Júpiter,Neptuno y Plutón.
Καὶ λαγχάνει Ζεὺς μὲν τὴν ἐν οὐρανῷ δυναστείαν, Ποσειδῶν δὲ τὴν ἐν θαλάσση, Πλούτων δὲ τὴν ἐν (οἰκίᾳ) ῞Αιδου.
El text té tres oracions coordinades copulatives, separades per δὲ.
La primera està composta pel verb λαγχάνει que vol dir “obtenir”, està en 3a persona del singular i com és un verb transitiu va complimentat per οὐρανῷ δυναστείαν que vol dir poder del cel i està en acusatiu. El subjecte és Zeus que està en nominatiu.
El subjecte de la segona és Ποσειδῶν, Posidó, i el verb es sobreentén que és el mateix que en la primera, λαγχάνει. Aquest cop peró el complement directe és θαλάσση que es traduiria “el del cel” ja que es sobreenten que es refereix al poder.
Finalment la tercera oració té el subjecte de Πλούτων, Plutó. El verb també es sobreentén, λαγχάνει, i va complimentat pel complement directe en acusatiu “(οἰκίᾳ) ῞Αιδου” que és “el reialme d’Hades”
TRADUCCIÓ:
Per una banda Zeus obté el poder del cel, Posidó el del mar i Plutó el del reialme d’Hades.
En la imatge, Zeus el que es situa al cel amb l’àguila ja que ell és qui té el poder del cel i el seu atribut és l’aguila. El de sota a la dreta que sosté un trident és Posidó, el déu dels mars i, per últim, el de l’esquerra és Plutó, déu del reialme d’Hades.
Xaipe!
Καὶ λαγχάνει Ζεὺς μὲν τὴν ἐν οὐρανῷ δυναστείαν, Ποσειδῶν δὲ τὴν ἐν θαλάσση, Πλούτων δὲ τὴν ἐν (οἰκίᾳ) ῞Αιδου.
Primerament, en aquesta frase hi podem dir que hi ha tres oracions coordinades, coopulativas i distributives mitjantssant el nexe “de”, en la primera frase destaca un verb en 3ª persona del singular, el subjecte es Zeus i aquesta oració destaca el τὴν ἐν οὐρανῷ δυναστείαν en acusatiu complement circumstancial de lloc .
En la segona frase i la tercera frase, apareix Ποσειδῶν i Πλούτων com a subjecte , al no haver cap verb, significa que el verb de la oració es λαγχάνει unides per el nexe coordinat “de”.
Traducció
– Zeus obté el poder en el Cél, Posidó en el Mar, Plutó té el poder a la mansió d’Hades.
A la imatge hi ha Caravaggio, Júpiter, Neptuno i Plutó
Hi ha 3 oracions amb tan sols un verb “λαγχάνει” unides per el nexe “δὲ”.
I la traducció de la frase és: Zeus obté el poder en el cel, Poseido en el mar, Pluto el de la mansió d’Hades.
Representa la repartició dels poders en els tres deus amb els seus elements caracteristics.
Alina, t’hauries de repassar l’última frase: Πλούτων δὲ τὴν ἐν (οἰκίᾳ) ῍Αιδου.
Recorda que Hades pot ser tant el déu=Plutó com el seu reialme.
Judit, el comentari sintàctic s’hauria de millorar.
Bé, Sergio; tanmateix, caldria precisar el comentari sintàctic.
I els accents, Dani?
Καὶ λαγχάνει Ζεὺς μὲν τὴν ἐν οὐρανῷ δυναστείαν, Ποσειδῶν δὲ τὴν ἐν θαλάσση, Πλούτων δὲ τὴν ἐν (οἰκίᾳ) ῞Αιδου. Aquesta oració es pot dividir en tres, i els nexes que els uneixen són μἐν…δἐ…δἐ. Són oracions copulatives.
Καὶ λαγχάνει Ζεὺς μὲν τὴν ἐν οὐρανῷ δυναστείαν, aquesta és la primera frase, el verb el localitzem en λαγχἀνει està en 3a persona del singular, el subjecte és Ζεῦς, i οὐρανῷ δυναστεἰαν són els complements (de lloc i complement directe).
Ποσειδῶν δὲ τὴν ἐν θαλάσση, en la segona oració el subjecte el trobem Ποσειδων, τἐν εν θαλασση són els complements (complement directe i de lloc), el verb s’entén que és el mateix que en la primera oració.
Πλούτων δὲ τὴν ἐν (οἰκίᾳ) ῞Αιδου. finalment en la tercera oració tenim el subjecte en Πλοὐτων, els complements són τῆν εν (οἰκια) Αιδου (de lloc i complement del nom), com en la segona oració el verb és el mateix que en la primera, encara que no l’especifica.
Traducció: Zeus obté el poder del cel, Posidó el del mar i Plutó el de la mansió d’Hades.
Καὶ λαγχάνει Ζεὺς μὲν τὴν ἐν οὐρανῷ δυναστείαν, Ποσειδῶν δὲ τὴν ἐν θαλάσση, Πλούτων δὲ τὴν ἐν (οἰκίᾳ) ῞Αιδου. Aquesta oració es pot dividir en tres, i els nexes que els uneixen són μἐν…δἐ…δἐ. Són oracions copulatives.
Καὶ λαγχάνει Ζεὺς μὲν τὴν ἐν οὐρανῷ δυναστείαν, aquesta és la primera frase, el verb el localitzem en λαγχἀνει està en 3a persona del singular, el subjecte és Ζεῦς, i οὐρανῷ δυναστεἰαν són els complements (de lloc i complement directe).
Ποσειδῶν δὲ τὴν ἐν θαλάσση, en la segona oració el subjecte el trobem Ποσειδων, τἐν εν θαλασση són els complements (complement directe i de lloc), el verb s’entén que és el mateix que en la primera oració.
Πλούτων δὲ τὴν ἐν (οἰκίᾳ) ῞Αιδου. finalment en la tercera oració tenim el subjecte en Πλοὐτων, els complements són τῆν εν (οἰκια) Αιδου (de lloc i complement del nom), com en la segona oració el verb és el mateix que en la primera, encara que no l’especifica.
Traducció: Zeus obté el poder del cel, Posidó el del mar i Plutó el de la mansió d’Hades.
χαίρετε!
Καὶ λαγχάνει Ζεὺς μὲν τὴν ἐν οὐρανῷ δυναστείαν, Ποσειδῶν δὲ τὴν ἐν θαλάσση, Πλούτων δὲ τὴν ἐν (οἰκίᾳ) ῞Αιδου.
Com a anotació , crec que θαλασση en la eta faltaria la iota subscrita ja que va acompañat de la ἐν que acompanya al datiu .
La frase es pot dividir en tres oracions ,Καὶ λαγχάνει Ζεὺς μὲν τὴν ἐν οὐρανῷ δυναστείαν, la primera, Ποσειδῶν δὲ τὴν ἐν θαλάσση, la segona, Πλούτων δὲ τὴν ἐν (οἰκίᾳ) ῞Αιδου, la tercera.
Dins la primera oració trobem una conjunció Καὶ , un verb en tercera persona del singular del Present d’Indicatiu Actiu λαγχάνει, un nominatiu singular masculí fent la funció de Subjecte Ζεὺς , la partícula μὲν ,seguida d’un article acusatiu τὴν, seguidament un datiu singular masculí que fa de complement circumstancial ἐν οὐρανῷ i per últim un acusatiu snigular masculí que fa de complement directe δυναστείαν.
En la segona oració trobem un nominatiu singular masculí fent la funció de subjecteΠοσειδῶν , seguit per δὲ i l’article d’acusatiu τὴν i per últim, un datiu singular masculí fent la funció de complement circumstancial ἐν θαλάσση(falta la iota subscrita).
I en el tercer trobem un nominatiu singular masculí amb la funció de subjecte Πλούτων, seguit per δὲ i l’article d’acusatiu τὴν , un datiu singular femení fent de complement circumstancial ἐν (οἰκίᾳ) ,i un genitiu singular masculí , amb funció de complement del nom ῞Αιδου, que complementa ἐν (οἰκίᾳ).
En la segona i tercera oració hi han elements que no apareixen perque són el·lidits ja que es sobreentenen. S’elideix l’acusatiu i el verb .
Com a traducció final del text quedaria:
I Zeus obté el poder del cel , Posidó del mar i Plutó de la casa d’Hades.
El que estroba més amunt de la imatge és Zeus, que surt representa amb les ales d’àguil·la, Posidó que surt amb una mena de trident a la dreta de la imatge i Hades acompanyat d’un cavall.
Χαιρετε! 🙂
Καὶ λαγχάνει Ζεὺς μὲν τὴν ἐν οὐρανῷ δυναστείαν, Ποσειδῶν δὲ τὴν ἐν θαλάσση,
Πλούτων δὲ τὴν ἐν (οἰκίᾳ) ῞Αιδου.
El fragment consta de 3 oracions coordinades que s’uneixen seguint l’estructura μεν…δε.
Les tres frases tenen la mateixa estructura:
verb ( λαγχάνει, que el trobem només en la primera oració, en la resta està elidit) + subjecte (nominatiu) + complement directe (acusatiu) + circumstancial (preposició + datiu).
Per tant podem obervar:
– Καὶ λαγχάνει Ζεὺς μὲν τὴν ἐν οὐρανῷ δυναστείαν
En la primera oració, και és una conjunció que es tradueix ‘i’.
λαγχάνει és el verb de l’oració i es una 3ª persona del singular del present d’indicatiu actiu. Ζεὺς és un nominatiu singular masculí que té com a funció: subjecte. Μὲν és una partícula que no es tradueix en aquest cas, i forma part de l’estructura μεν… δε, que és el que ens permet unir les oracions. Τὴν δυναστείαν és una acusatiu singular i té la funció de complement directe. I per últim, ἐν οὐρανῷ està format per una preposició + datiu, que té com a funció complement circumstancial de lloc.
La traducció de la primera oració és: I Zeus obté el poder del cel.
– Ποσειδῶν δὲ τὴν ἐν θαλάσση
En la segona oració, trobem elements elidits ja que l’estructura μεν… δε uneix oracions paral·leles, és a dir, que segueixen la mateixa estructura, i per tant, els permetia elidir elements de l’oració.
Ποσειδῶν és el nominatiu singular i té com a funció el subjecte de la oració. Τὴν (δυναστείαν) és l’acusatiu amb funció de complement directe. ἐν θαλάσση és la estructura prep. + datiu que té la funció de complement circumstancial , però, cal dir que a aquest θαλάσση li falta la ι subscrita que el distingeixi com a datiu, perquè sense ella, es pot confondre com a nominatiu, i la oració no tindria cap sentit.
La traducció de la segona oració és: Possidó obté el poder del mar
– Πλούτων δὲ τὴν ἐν (οἰκίᾳ) ῞Αιδου.
En la tercera i última oració, també trobem elements elidits com en la segona, però com que hem analitzat les dos anteriors no suposa cap problema.
Πλούτων és un nominatiu singular que té com a funció el subjecte de la oració. Τὴν (δυναστείαν) que és l’acusatiu amb funció de complement directe. ἐν ( οἰκίᾳ) que es l’estructura prep. + datiu que té com a funció: complement circumstancial. I per últim ῞Αιδου, que és un genitiu singular que té com a funció complement del nom οἰκίᾳ.
La traducció de la tercera oració és: Plutó obté el poder de la casa d’Hades.
La traducció conjunta (unint les oracions coordinades) quedaria:
I Zeus obté el poder del cel, Possidó obté el poder del mar i Plutó obté el poder de la casa d’Hades.
Si volem ser fiels al text grec, podem el·lidir els elements que no apareixen en el fragment, i la traducció seria:
I Zeus obté el poder del cel, Possidó el del mar i Plutó el de la casa d’Hades.
Xènia i Judit, em sembla fantàstica aquesta iniciativa que permet a l’alumnat la pràctica de l’anàlisi redactada!
Mónica i Anna, veig que no heu tingut cap dificultat en posar per escrit, de manera clara, el tipus d’anàlisi que normalment a classe fen només oralment. Mónica, has explicat molt bé aquesta estructura articulada amb la correlació μὲν … δὲ.
Pel que fa a la imatge, no sé si us queden gaire clars els atributs de cada déu. Efectivament, si un s’hi fixa molt, pot acabar veient el trident, però voleu dir que és al que us referiu vosaltres? Aquest element, com el seu nom indica, ha de tenir tres punxes. Fixeu-vos també en els animals. No podeu precisar una mica més? Fixeu-vos en aquest imatge de detall.
Aquesta oració que ens presentes consta de tres parts unides amb l’estructura μεν…δε. :
Καὶ λαγχάνει Ζεὺς μὲν τὴν ἐν οὐρανῷ δυναστείαν, // Ποσειδῶν δὲ τὴν ἐν θαλάσση, // Πλούτων δὲ τὴν ἐν (οἰκίᾳ) ῞Αιδου.
Desprès d’haver-ne fet un anàlisi això és el que ens diu:
Zeus obté el poder del cel, Posidó el del mar, Plutó el de la mansió d’Hades.
M’agradaria fer-vos cinc cèntims sobre l’origen d’aquest quadre i una breu descripció del que ens presenta. Crec que deguda a la seva importància, tots hauriem de poder dir-ne alguna cosa sobre aquest tresor.
Júpiter, Neptú i Plutó és un quadre pintat per Michelangelo Merisi da Caravaggio l’any 1957. És l’única pintura mural realitzada pel artista, en encàrrec del deu amic Francesco Del Monte, amant de l’alquímia. Aquesta pintura a l’oli sempre va restar en bon estat però desconeguda. El mural mostra els tres deus mencionats al títol de la obra amb els seus elements característics, però tots conflueixen en la química, anomenada aleshores alquímia.
Espero que la meva aportació us sigui útil!
MARINA