Cap de l’Apol·lo de Gaza
Avui dia, a la televisió, en els diaris o revistes, podem trobar notícies que ens poden arribar a impactar, i que fins i tot sempre hi ha un petit lloc amb un “toc” més clàssic. Aquest és el cas. Resulta que llegint un dia una revista, vaig trobar el següent:
Com ens diu l’article, l’escultura del déu Apol·lo està feta de bronze i data entre els segles V i I a.C. La figura pot considerar-se excepcional perquè no hi ha existència de precedents d’una escultura clàssica a tamany natural que no sigui de pedra o marbre en tot l’Orient Mitjà. Aquesta és l’estàtua en qüestió:
Fotografia feta pel pescador que la va trobar
Què en penseu? Creieu que aquestes antiguitats s’han de posar posar a la venda? Per què s’han de preservar?
Sara Bernad
2n de Batxillerat de Llatí
Sara, m’agrada que hagis fet ressò a l’Aracne d’aquesta impactant notícia. Quina pena, però, que no es tingui el respecte merescut envers les civilitzacions passades ni cap sensibilitat per la història que ens ha precedit. Un Apol·lo d’un valor incalculable estirat sobre un llençol de barrufets. Pobre! Esperem, però, que l’escultura sigui restaurada, estudiada i exposada al públic com es mereix.
Em sembla molt interessant aquesta història de la troballa d’Apol·lo en el Mar de Gaza, és una història molt curiosa. La meva opinió és que referències com aquestes no s’han de vendre, s’han d’estudiar i exposar en un museu perquè tothom pugui contemplar-la i no deixar que algú la tingui a la seva casa com una propietat.