[youtube]http://youtu.be/LYjDsQKcFNs[/youtube]
MATRIMONI
El matrimoni és una institució social que crea un vincle conjugal entre els seus dos membres. Té la finalitat de proporcionar protecció mútua, ja sigui per amor o interès. Comprèn una sèrie d’obligacions i drets que varien depenent de cada societat i del moment històric en el qual ens trobem. El seu origen etimològic és l’expressió matri-monium, és a dir, el dret que adquireix la dona que el contrau per a poder ser mare dins de la legalitat.
A continuació exposarem les diferències que hi ha entre un matrimoni de l’Antiga Roma i un d’actual.
-MATRIMONI ANTIGA ROMA
La forma de matrimoni (conubium, -i) més antiga és cum manu. En aquesta, la dona un cop es casava, passava a formar part de la família del seu promès i abandonava la seva família biològica.
Més tard, van aparèixer els matrimonis sine manu, els que permetien que l’esposa (uxor, uxoris) tingués una certa autonomia, no depengués completament del marit (maritus, -i) i per tant, pogués seguir formant part de la seva família. Degut a aquesta llibertat per part de les dones, es van anar produint cada cop més divorcis i per tant, la durada del matrimoni era molt més curta.
El pare de la núvia era qui s’encarregava de concertar el matrimoni i decidia com havia de passar la seva filla a la família del noi escollit. Dit això, podem concloure que la dona no tenia ni dret ni vot en aquestes decisions.
Les noies romanes es casaven quan encara eren nenes, (als 12 anys aproximadament), en una cerimònia coneguda com sponsalia. En un dels rituals d’aquesta gran cerimònia, el noi havia de col·locar-li un anell a la núvia al dit anular, ja que creien que sortia un nervi que anava al cor.
Quan la cerimònia s’acabava la núvia acostumava a dir: Ubi tu Gaius, ibi ego Gaia, que vol dir: On tu estiguis marit meu, jo estaré.
·Vestimenta de la núvia a l’Antiga Roma
El dia del casament les portes de la casa de la núvia es decoraven amb flors i llaços de colors. Sobre el cabell pentinat segons la tradició, es feien sis trenes i es col·locava una garlanda de flors i un vel de color taronja (flammeum).
Es cenyia a la cintura amb un cinturó (cingulum) una túnica blanca (tunica recta) que arribava fins als peus i es posava unes sabates d’un color marronós.
MATRIMONI ACTUAL
El casament d’avui en dia té característiques bastant diferents al de fa temps. Aquest es pot dur a terme de manera civil o religiosa.
En el cas del matrimoni per l’Església, el cura s’encarrega de dictar unes paraules amb les que acaba declarant marit i muller a la parella.
En canvi, quan es fa per via Civil, és el jutge qui declara el nou matrimoni, amb l’aportació d’algunes paraules per part dels nuvis. L’edat legal per contraure matrimoni ha ascendit fins als 16 anys darrerament. Els matrimonis homosexuals son acceptats, encara que no estan del tot ben vists per la societat.
·Vestimenta de la núvia actual
Tradicionalment, el color escollit per aquestes ocasions és el blanc. Ja que significa puresa i pau en els seus sentiments. El vel és un símbol important en aquesta cerimònia. Té un significat religiós, i segons dicta el protocol, la núvia ha de portar la cara tapada amb aquest per protegir la seva puresa i els seus drets com a dona. Però, últimament, a causa de la varietat de maneres de contraure matrimoni l’estil de la vestimenta és cada cop més personal sense necessitat de seguir una sèrie de normes.
Andrea Torrente & Natalia Rubio
4t ESO Llatí opt. 3
Andrea, Natàlia, així m’agrada que no us faci vergonya posar-vos a parlar davant de la càmera i alhora voler-lo compartir a Aracne amb tots nosaltres. A veure què n’opinen els companys tant del vostre vídeo com de les diferències i semblances entre el matrimoni dels romans i l’actual.
(Un consell: eviteu de tocar-vos tant el cabell).
Bonum diem!
Aquest video m’ha semblat bastant bé, m’ha agradat encara que el veig una mica curt, però molt bé!! M’ha cridat molt l’atenció lo de la vestimenta de la núvia, ja que ha canviat bastant, lo de les flors al cap, i que avans era un vel tronja i ara es blanc.
Vale!!
Bonum diem!
Aquest video m’ha agradat molt!! Ho explicant molt clarament i aixó fa que ho poguem entendre molt millor.
La veritat és que hi ha moltes diferències entre el matrimoni de l’antiga roma i el matrimoni actual com per exemple que a l’antiga roma les noies es casaven aproximadament els 12 anys en canvi ara no.
Vale!
Bonum diem!
Està molt bé el video, es un tema interessant, pero`el video es massa curt.
De totes formes ho heu fet molt bé!
Bonum diem!
Aquest vídeo està molt ben fet, es interessant saber que a l’antiga roma el vestit era una túnica blanca amb un vel de color taronja mentres que ara tent el vestit com el vel són de color blanc.
Vale!
Bonum diem!
Aquest video m’ha semblat molt interessant, ja que, t’explica les diferències. Jo creia que els matrimonis de l’antiga Romà i els d’ara eren iguals.
Vale!
Salve!
El video és una mica curt, però dona a entendre tot el que és necessari explicar. Hi han força diferències entre els matrimonis actuals i els matrimonis de l’edat antiga,concretament a Roma. Sabia que hi havia diferències, però no comptava amb tantes.
Vale!
Bonum diem!
Si que és veritat que potser el vídeo es una mica curt, però en general està molt ben explicat, no tenia ni idea de les diferencies entre els matrimonis actuals i els de l’Antiga Roma.
Felicitats noies!!
Vale!
Salve!
El matrimoni a l’antiga Roma era molt diferent a com és ara. En la gran majoria dels casos no el movia l’amor, sinó l’interès polític o econòmic, sobretot en les unions de dues famílies patricies. Fins l’any 445 a.C., només tenien dret a casar-se els patricis, però a partir de la Lex Canuleia es va ampliar aquest dret a tots els ciutadans romans, i fins i tot es va permetre el matrimoni entre patricis i plebeus. El matrimoni estava prohibit per als esclaus i entre ingenus i lliberts.
Hi havia dos tipus de matrimonis:
– Cum manu: Consistia en què la dona abandonava la seva familia per unir-se a la del marit, i quedava sotmesa a ell.
– Sine manu: La dona continuava sent propietat del pare i no del marit. Aquest matrimoni era més beneficiós per a la dona, ja que tenia dret a part de l’herència del seu pare.
El divorci va estar permès a partir de les XII Taules, i el marit o la dona havia de notificar a l’altre el seu desig de disoldre el matrimoni davant de set testimonis o amb una acta escrita.
Vale!
Salue!
El matrimoni en l’Antiga Roma era força diferent de l’actual. Aquest era utilitzat com a vincle entre families principalment per motivacions polítiques i/o econòmiques.
L’edat mínima per casar-se era de 12 anys en el cas de les dones i 14 en el cas dels homes.
No es permetia contraure matrimoni a membres d’una mateixa família.
Només podien casar-se els ciutadans romans, amb consentiment previ del pare o avi de la dona promesa, els esclaus quedaven relegats del matrimoni.
Hi havia dos tipus de matrimoni:
Cum Manu: La dona promesa abandona la seva família per a formar part de la família del marit , depenent completament d’aquest.
Sine Manu: Posterior al Cum Manu, la dona tenia més llibertat al continuar pertanyent a la seva pròpia família. Aquest fet impulsà els divorcis, els quals eren posibles sempre que es notifiques a la parella davant de set testimonis o en un acta, en alguns casos es donava la Bono Gratia, un divorci sense motiu aparent.
Salve!
Veig que el matrimoni a l’antiga Roma era molt diferent al d’ara, en molts aspectes, com molt bé expliqueu en el vídeo. El matrimoni i el paper de la dona en els antics anys és un tema que m’agrada molt, també a l’antiga Grècia.
Una de les diferencies en el matirmoni era que les noies es cassaven als dotze anys, en canvi ara això aquí es impensable. I una de les semblances és que el vestit de nuvia es blanc.
Salve!
El matrimoni Romà era molt diferent del d’ara, ja que abans, per poder casar-te havies de tenir una classe social mitjana/alta, tenies que haver-hi passat la pubertat i els dos acceptaven el compromís lliurement.
El que no m’estranya és que quan un dels dos (marit o muller) passaven a ser esclaus el matrimoni es suprimeix, ja que els esclaus no tenien drets ni privilegis.
Hi ha dos tipus de matrimoni:
-Cum manu: La dona abandonava la seva família i passava a ser de la família de l’home i estava sotmès a ell.
-Sine manu: Era com el Cum manus però la dona tenia més llibertat i podia tenir els drets de l’herència paterna.
Salve!
Abans la dona quan es casava amb un home, ella havia d’abandonar la seva família i passava a ser propietat del seu marit, cal dir que per a que es poguesin casar, no podien ser esclaus i havien de ser classe mitjana o alta.
Actualment, no es fan aquests mètodes en que la dona ha d’abandonar a la seva família per a només entregar-se al seu marit, si no que ella no s’ha d’entregar totalment a ell i no abandona a la seva família perquè la pot veure tantes vegades com vulgui.
Simplement que la dona passa de considerar-se com un objecte a considerar-se com un èsser viu.
Salve,
Els matrimonis d’aquells temps no estaven moguts la gran majoria pels sentiments d’amor, sinò per diversos interessos, tant econòmics com socials. D’aquesta manera, les famílies creaven llaços entre elles, augmentant la fortuna i l’estatus en la societat.
Havies de tenir 12 anys mínim per a casar-te si eres dona, i 14 en el cas dels homes. Els únics amb dret a casar-se eren els romans, juntament amb el consentiment de la figura masculina més propera a l’interessat en el matrimoni.
El divorci es va peremtre a partir de les XII Taules, on el marit o la dona havia de notificar a l’altre el seu desig de divorciar-se davant de set testimonis o amb una acta escrita.
Hi havien dos tipus de matrimoni:
– Cum manu: La dona anava a formar part de les possessions de l’home, abandonant a la seva família i sotmetent-se al marit.
– Sine manu: La dona tenia dret a l’herència paterna i major llibertat.
Vale!
Salve!
El matrimoni en l’època romana acostumava a realitzar-se per interessos econòmics o socials, al contrari d’ara que els matrimonis acostumen a ser per amor. Antigament el matrimoni permetia a les famílies augmentar la seva fortuna i mantenir el seu estatus en societat. També una característica del matrimoni romà molt diferent del matrimoni actual és que la dona abans abandonava completament la seva família per dedicar-se a la creació d’una nova amb el marit i ara això no és necessari.
Salve!
Molt bon vídeo el de les meves companyes de l’any passat, l’Andrea i la Natàlia.
El matrimoni a l’antiga roma era diferent al d’ara. Hi havien diferents tipus de matrimoni: El cum manu. En aquesta, la dona un cop es casava, passava a formar part de la família del seu promès i abandonava la seva família biològica. Els sine manu, els que permetien que l’esposa (uxor, uxoris) tingués una certa autonomia, no depengués completament del marit (maritus, -i) i per tant, pogués seguir formant part de la seva família. Degut a aquesta llibertat per part de les dones, es van anar produint cada cop més divorcis i per tant, la durada del matrimoni era molt més curta. Les noies romanes es casaven quan encara eren nenes, aproximadament als 12 anys.
El pare de la núvia era qui s’encarregava de concertar el matrimoni i decidia com havia de passar la seva filla a la família del noi escollit. Dit això, podem concloure que la dona no tenia ni dret ni vot en aquestes decisions.
El matrimoni actual és per l’Església, el cura s’encarrega de dictar unes paraules amb les que acaba declarant marit i muller a la parella. Tot i així també es pot fer per via civil. El jutge declara el nou matrimoni, amb l’aportació d’algunes paraules per part dels nuvis. Estan acceptats els matrimonis homosexuals i la dona té dret i vot.
http://arraonaromana.blogspot.com.es/2015/06/el-matrimonio-romano.html
http://www.temporamagazine.com/cotidiana-vitae-iii-el-rito-matrimonial-en-roma/
Doncs,el matrimoni a l’antiga Roma era molt diferent a com és ara. No era un matrimoni amb l’etiqueta ” Amor “, era més un contracte, l’unió de dues families, és a dir, el movia els diners i el estatus social. Només tenien dret a casar-se per dir-ho d’una manera, els rics. Els pobres, esclaus, etc. , no tenien dret de casar-se. Més tard, fins l’any 445 a.C, tots els ciutadans romans es podien casar tot i que, els esclaus ho tenien prohibit.
Trobem dos tipus de matrimonis:
– Cum manu: la dona abandonava la seva familia per unir-se a la del marit, i quedava sotmesa a ell.
– Sine manu: La dona continuava sent propietat del pare i no del marit. Aquest matrimoni era més beneficiós per a la dona, ja que tenia dret a part de l’herència del seu pare.
Salvete
Opino que els antics romans no es plantejaven el matrimoni de la manera en què ho fem avui en dia. La unió legal d’home i dona era un fet que els romans ni tan sols es plantejaven sinó que donaven per fet ja que la família era el puntal de la seva societat. El matrimoni romà era una situació socialment reconeguda.
Per a poder contraure matrimoni s’havia d’haver arribat a la pubertat. Per a les noies es considerava que hi arribaven sobre els 12 anys i pels nois sobre els 14, fet que avui en dia ens escandalitzaria. També era importantíssim obtenir el consentiment del paterfamilias o sui iuris i no pas el de la mare que no tenia cap autoritat. El poder d’aquesta figura era de suma importància i estava enormement arrelat als orígens del poble romà, doncs creien que aquest era designat per les pròpies divinitats per a fer de guardià de la unitat familiar.
A l’època republicana de Roma hi havia dos tipus de matrimoni:
Cum manu: Matrimoni basat en què la dona abandona la seva família per a sumar-se a la del seu futur marit. La nuvia queda sotmesa legalment al marit o el sogre.
Sine manu: Matrimoni evolucionat del cum manu. Amb aquest la dona continua sent propietat del seu pare i no pas del marit. Aquesta unió era més beneficiosa per a la dona ja que li donava més llibertats i li permetia mantenir els drets sobre l’herència paterna.
A Roma no es podien casar: els menors de 12 o 14 anys, els esclaus (ja que no eren ciutadans romans), aquelles dones que tinguessin encara un lligam amb un altre home, aquells que eren parents, els castrats o esterilitzats ni tampoc aquells que haguessin fet un vot de castedat.
El divorci va considerar-se permès a partir de les XII Taules amb la llei d’August. Aquell qui volgués contraure un divorci ho havia de fer saber al seu marit/muller davant de set testimonis o amb una acta escrita.
Actualment la celebració d’una boda és un dia festiu, de celebració per a tots: els nuvis, els familiars, els amics… però a l’antiga roma aquest dia no era un dia especialment alegre per a la nuvia ja que era l’últim dia que viuria a casa seva.
Salve!
Avui en dia, pràcticament tothom es pot casar amb qui vol, tot i que és indignant que en alguns països no sigui així. En l’època romana el matrimoni s’acostumava a realitzar per interessos ecònomics o socials, de tal manera que les famílies podien augmentar la seva fortuna i mantenir el seu estatus social. També era molt freqüent que la dona hagués d’abandonar la seva família biològica un cop es casava per dedicar-se a formar-ne una de nova amb el seu marit, del qual ella depenia.
Pingback: Kahoot del Matrimoni a Roma i avui | Aracne fila i fila
Salve!
Primerament felicitar a l’Andrea Torrente i A la Natalia Rubio per aquest vídeo on expliquen perfectament en que consistia el matrimoni a Roma i les diferències que trobem entre el matrimoni romà i l’actual.
Com hem pogut veure en el vídeo, el concepte que els antics tenien del matrimoni i el que tenim nosaltres avui dia és completament diferent. Primerament, l’edat en que els joves contreien matrimoni era molt inferior a l’actual, en aquella època les noies es casaven als 12 i els nois als 14, actualment la gent es casa a partir dels 25 anys. Seguidament, una de les coses que més m’indigna és el matrimoni “cum manu” on la dona “passa a formar part de la família de l’home” com si fos un objecte, aquí tornem a veure com de masclista era la societat romana. Per sort el matrimoni “sine manu” els hi atorgava una miqueta més de llibertat. Altre vegada, tornem a veure aquest masclisme en el fet que el pare era qui concertava el matrimoni de la seva filla, i per tant cap dona no tenia ni dret ni vot. Com podem veure, tot això es inconcebible en la nostre societat actual. Tot i així, podem veure trets similars en el matrimoni romà i en l’actual, com ara la col·locació del anell en el dit anular o el fet que les dones romanes i les actuals es vesteixin de blanc i utilitzaven les flors com a ornaments.
Bonum diem!
El matrimoni a l’antiga Roma era molt diferent al que és avui dia. Els homes rebien completament tota la importància en el matrimoni i després d’ell. La dona havia de fer tot el que el seu home decidia i inclós el que el seu pare la manava abans de casar-se perquè després els havia d’abandonar i oferir-se completament al seu marit i a la família d’aquest. A part d’això, també s’havien de casar molt joves, concretament quan es creia que estavan en el període de la pubertat, és a dir, les nenes als 12 anys i els nens als 14. Aquest matrimoni només podia trencar-se en el cas que un d’ells morís o es convertís en esclau.
Avui dia, els matrimonis són totalment lliures ( on nosaltres vivim ja que no a tot arreu es permet la llibertat i es segueixen els antics pensaments), és a dir, pots casar-te a l’edat que vulguis i amb qui vulguis, pots divorciar-te independentment de les causes que hagin ocorregut i el més important, que les dones estàn al mateix nivell que els homes el que es refereix al matrimoni en si i a les famílies.
In proximum!