Salvete aràcnids!
Aquest és el calendari que mostra els mesos en què han nascut els alumnes de 4t i quin signe del zodíac són. Per fer aquest calendari cada alumne ha fet una petita presentació del seu mes natal i alguna curiositat relacionada amb l’antic calendari romà. Després m’he encarregat de corregir-ho i arreglar-ho per poder crear el calendari amb pràcticament tota la informació que els meus companys hi havien posat.
Aquest treball ens ha servit per esbrinar diverses qüestions. Les que més m’han cridat l’atenció són:
- En un començament només hi havia 10 mesos i cada mes tenia 29 dies.
- Tant a Grècia com a Roma el calendari tenia relació amb la religió i les estacions agrícoles, per tant no es repetia a totes les ciutats ni era igual tots els anys. L’únic que tenien en comú era la naturalesa lunar dels mesos, és a dir, es prenia com a referència els cicles de la Lluna.
- El primer mes era març, ja que gener i febrer van ser afegits més tard.
- Els mesos de Juliol i Agost estan dedicats a Juli Cèsar i a Octavi August.
- Recordeu el que vam aprendre d’aquest tema? Podeu explicar com es deien els mesos juliol i agost abans del canvi esmentat al punt 4? Com va afectar en el nom dels mesos l’afegit citat al punt 3?
- Traduïu el text de cada mes, especialment les frases que no estan repetides. Expliqueu el procés de confecció de la vostra diapositiva: dificultats, tria d’imatges…
- Què us ha semblat el resultat final des del punt de vista formal: format de la diapositiva, font, transicions…?
Valete aràcnids!
Irene Palau 4t ESO
Abans de que cambiessin els noms de juliol i agost és deien:
-Juliol: quintilis- el seu nom provenïa del numero cinc (quinque) posterior-ment aquest mes va passar anomenar-se Iulius en honor al emperador Juli Cèsar.
-Agost: sextilis- el seu nom provenïa de sis (sex) posterior-ment aquest mes va passar anomenar-se Agugustus en honor al dèu August.
TRADUCCIÓ:
Ianuaris: Els nostres noms són Jenifer, Marçal, Mar i Hèlia. El nostre mes de nèixement és gener.
La Jenifer i el Marçal són aquari, i la Mar i l’ Hèlia són capricornio. Gener és el primer mes i prové del dèu Jano.
Februarius: El meu nom és Paula Cortés. El meu mes de naixement és febrer. Per tant sóc acuari. Febrer és el segon mes i el seu nom prové del dèu Februo.
Martius: El nostres noms són Irene i Dani. El nostre mes de naiexment és març. Irene es picis però Dani és aries. El març és el tercer mes i el seu nom probé del dèu Mart
Aprilis. El nostre nom és Elena, Paula Rubiales i Kevi. El nostre mes de naixement és abril. sóm tauro. Abril és el quart mes i probé de la deesa Venus.
Maius:Els nostres nom són Miguel Ángel, Marina i Gabriela. El nostre mes és maig. Nosaltres som tauro, El maig és el cinquè mes i provè de la deesa Maia.
Iunius: Els nostres noms són Elia i Ainhoa. El nostre mes de naixement es juny, nosaltres som geminis i el seu nom prové de la deesa Junone.
Iulius: El meu nom és Cristina Gómez. El meu mes de naixement es juliol. Sóc càncer. Juliol és el cinquè mes i el seu nom prové de Juli Cèsar.
Augustus: Els nostres noms són Paula i Fatima. El nostre mes de naixement és agost. Nosaltres som leo . És el sisé mes i el seu nom prové de Octavi Cècar August, va ser el primer emperador de roma.
September:Els nostres noms són Laia Ferrer, Marc i Laia Violan. El nostre mes de naixement és septembre. Nosaltres som virgo. Septembre es el nové mes pero el seu nom prové de set, perquè abans era el setè mes del calendari romà.
October: Els nostres noms són Paula Barrachina i Ariadna Benguerel. El nostre mes de naixement és octobre. Paula és escorpio però Ariadna és libra . Octobre és el vuitè mes i prové de octo. Pero no es decim
Novembre: El meu nom és Evelyn. El meu mes de neixement és novembre. Per això sóc escorpio. Novembre és el novè mes i provè de nou.
December : Els nostres noms són Alba i Ariadna Ortega. El nostre mes de neixement és desembre. Som sagitario. Decembre era el desè mes i el seu nom provè de deu. Però ara es el dotzè mes.
En la nostra opinió la lletra no s’entén gaire, podria haver escollit una lletra més clara. També ens hem fixat que no està ben explicat el mes d’agost perquè no ha explicat que en afegir-se els mesos de gener i febrer, agost ha passat a ser el vuitè mes en el nostre calendari actual.
Ainhoa, veig que finalment has penjat el comentari. Era una llàstima que encara no me l’haguéssiu ensenyat.
Narracions mitológiques basades en les constel·lacions
Taure: En la mitologia grega, Taure és la forma de toro que el déu Zeus va adoptar per seduir a Europa, una mítica princesa fenícia. Una altra versió ens diu que va ser la bèstia que va enviar la deessa Hera per acabar amb Orió. Segons una altra versió, Taure és Ío convertida en vaca pel seu amant Zeus per evitar que Hera s’assabentés dels seus amors.
Gèminis: En la mitologia grega, els bessons són Cástor i Polideuco. Van néixer d’un ou que va posar Leda, la reina d’Esparta, després d’haver copulat amb Zeus convertit en cigne. Cástor, el mortal, era fill del rei Tíndaro; l’immortal Polideuco era fill de Zeus.
Càncer: La constel·lació del cranc i la constel·lació de la Hidra estan relacionades amb un dels dotze treballs de l’Hèracles. La deessa Hera, enemiga d’Hèracles va enviar un cranc gegant per acabar amb la seva vida mentre aquest barallava amb la temible serp Hidra. No obstant això, Hèracles va resultar victoriós. Com recompensa pels seus esforços la deessa va formar les constel·lacions del Cranc i la Hidra en el cel.
Verge: En la mitologia grega, és la representació de Diu, filla de Zeus i Temis, deessa de la justícia per als homes. Havia nascut mortal i va ser posada a la terra per administrar justícia i ordre. Va viure amb els mortals durant l’Edat d’Or i l’Edat de Plata, però quan va néixer la Raça de Bronze, a la qual detestava, va deixar la terra i va pujar al cel, on es va establir al costat de la constel·lació del Boyero. Era una de les tres Hores o Titànides i la més notable entre les deesses verges.
Sagitari: Hi havia gran controvèrsia sobre si aquesta constel·lació representava o no un centaure. Eratòstenes i Higino s’inclinaven per l’opinió que no era un centaure afirmant que cap centaur havia utilitzat arc. Van defensar que es tractava d’un sàtir anomenat Croto, que vivia en companyia de les Muses a la muntanya Helicón. Croto, a més d’inventar l’art de disparar fletxes, va inventar l’aplaudiment, mentre escoltava a les Muses. Aquestes, complagudes, van demanar a Zeus que posés a Croto entre les constel·lacions.
Capricorn: Capricorn representa a Amaltea meitat cabra, meitat peix, que va cuidar i va alimentar a Zeus quan aquest era petit. Zeus la va col·locar en una de les constel·lacions del cel.
ZODICAE CONSTELLATIONES
Correcció de la traducció anterior
Zodicae constellationes duodecim signa in caelo sunt.
Les constel·lacions zodiacals són dotze signes en el cel.
Aries prima constellatio est, quia antiqui arietem describebant.
Aries és la primera constel·lació, ja que els antics descrivien un moltó.
Taurus secunda constellatio est, quia antiqui taurum describebant.
Taure és la segona constel·lació, ja que els antics descrivien el toro.
Germini tertia constellatio est, quia antiqui geminos describebant.
Gèminis és la tercera constel·lació, ja que els antics descrivien els bessons.
Cancer quarta constellatio est, quia antiqui cancrum describebant.
Càncer és la quarta constel·lació, ja que els antics descrivien el cranc.
Leo quinta constellatio est, quia antiqui leonem describebant.
Leo és la quinta constal·lació, ja que els antics descrivien el lleó.
Virgo sexta constellatio est, quia antiqui virginem describebant.
Verge és la sexta constel·lació, ja que els antics descrivien la verge.
Libra septima constellatio est, quia antiqui libram describebant.
Libra és la sèptima constel·lació, ja que els antics descrivien la balança.
Scorpius aut Scorpio octava constellatio est, quia antiqui scorpium aut scorpionem describebant.
Escorpió o l’Escorpí és la octava constel·lació, ja que els antics descrivien l’escorpió.
Sagittarius nona constellatio est, quia antiqui sagittarium describebant.
Sagitari és la novena constel·lació, ja que els antics descrivien un arquer.
Capricomus decima constellatio est, quia antiqui capricomum describebant.
Capricorn és la dècima constel·lació, ja que els antics descrivien un capricorn .
Aquarius undecima constellatio est, quia antiqui hominem est aquam describebant.
Aquari és la undècima constel·lació, ja que els antics descrivien home d’aigua.
Pisces duodecima constellatio est, quia antiqui pisces describebant.
Piscis és la duodècima constel·lació, ja que els antics descrivien el peix.
Salve!
Signum meum zodiacum cancer est.
L’explicació mitològica del cranc comença amb la deessa Hera, enemiga acèrrima d’Heracles. Va enviar un cranc gegant per acabar amb la vida d’Heracles mentre aquest lluitava amb la temible serp Hidra. Tanmateix, Heracles va resultar victoriós. Com a recompensa pels seus esforços la deessa va formar les constel·lacions del Cranc i l’Hidra al cel.
Vale!
Salve!
Signum meum zodiacum capricornio est.
Nascuts entre : 23 de Desembre al 21 gener
Simbolitza : La política , la terra, els llocs elevats , les muntanyes , els cims , els llocs aïllats i inaccessibles , les lluites , els obstacles i impediments , la mala sort , els revessos de fortuna , les carreres brillants , la decadència , el temps , la nit , els vells , les deformitats , l’hivern , el fred , les mines , el deure cívic i les ambicions professionals .
Element : Terra
Estació : Hivern
Caràcter : Generosos
A favor : Ambiciosos , decidits i curosos
En contra : Són pessimistes , tímids i rancorosos
Dia de la setmana : Dissabte
Color : Gris Fosc , Marró , Negre i Castaño
Planeta : Saturn
Perfums : Tots els aromes naturals
Pedres Precioses i metalls : Plom , Turquesa , Ametista i Azabache
vale
Salve!!!
Signum meum zodiacum Saggitarius est.
Aquesta constel·lació és la imatge del centaure Quiró, un ésser que es distingia dels altres per la seva saviesa i coneixements. Era meitat home, meitat cavall. Quiró va ser ensenyat per Apol·lo i Àrtemis en l’art de la medicina i la caça. En el transcurs d’un combat va ser ferit per una fletxa xopa de la sang de l’ Hidra de Lerna, que li va produir terribles dolors. Com que era immortal, no va voler seguir vivint amb una perpètua agonia, de manera que amb el consentiment dels déus va oferir la seva immortalitat a Prometeu. Zeus el va posar entre els astres del cel constituint la constel·lació de Sagitari.
Vale!!
Narracions mitològiques:
Àries:
Representa el moltó alat que Zeus va enviar per salvar els germans Frixos i Helle de les urpes de la seva malvada madrastra. Frixos va sacrificar el pobre animal en honor a Zeus. La pell d’aquest moltó es va convertir en el famós velló d’or, buscat per Jason i els Argonautes per demostrar que aquest era el legítim rei de Tessàlia.
Taure:
Zeus es va disfressar de toro de color blanc neu per d’aquesta manera atraure Europa, princesa de Fenícia. Atreta cap a l’animal per la seva bellesa, Europa va muntar en el seu llom. Després Zeus va nedar amb el seu passatgera fins a Creta, on li va revelar la seva identitat i va obtenir els seus favors.
Gèminis:
Es tracta de dos bessons que no eren totalment germans però que es portaven molt bé. En la mitologia grega eren fills de Leda. Encara que ambdós van néixer alhora, Càstor era fill de Tíndaro mentre que Pólux era fill de Zeus. Tots dos bessons es van embarcar a la nau de Jàson. Desgraciadament, durant una baralla, Castor va morir. Després d’això, Pólux va quedar aclaparat de dolor i va voler compartir la seva immortalitat amb el seu germà. Al final Zeus els va reunir situant junts al firmament.
Càncer:
Quan Hèrcules lluitava amb Hera, va enviar a aquest cranc perquè ho ataqués. La bestiola no va tenir èxit en la seva missió. Però Hera va recompensar al cranc col·locant entre les estrelles.
Lleó:
La pell gruixuda i dura del lleó de Nemea, el més ferotge del món, es va convertir en el distintiu d’Hèrcules, quan se la va treure l’animal després d’escanyar.
Verge:
Aquesta constel·lació ha estat identificada com diverses heroïnes en diverses civilitzacions diferents. Així ha estat deessa de la fortuna, deessa de la caça, deessa de la fertilitat… i fins i tot ha representat a Urània , la musa de l’astronomia. No obstant això la més popular és l’associació d’aquesta constel·lació amb Ceres.
Lliura:
Aquesta constel·lació va ser probablement inventada quan es va establir el zodíac. La constel·lació va ser associada més tard amb la balança sostinguda per Astrea, deessa de la justícia.
Escorpí:
Apol·lo havia d’ocupar de preservar la virginitat de la seva germana Artemisa. Així que va enviar al escorpí que matés Orió. Aquest i Escorpió van ser col·locats en el firmament tan separats com va ser possible, a fi d’evitar que es produïssin alteracions entre ells.
Sagitari:
Aquesta constel·lació ha estat associada al Centaure, Quirón, famós per la seva bona punteria i pels seus coneixements de medicina i música.
Capricorn:
Aquesta constel·lació està associada amb el déu Pan. La curiosa forma amb què apareix al firmament té la seva explicació: Durant la guerra amb els titans Pan es va encarregar de donar l’alarma quan els Titans van intentar un atac per sorpresa. Els déus joves, com contramesura, es van disfressar d’animals per així agafar desprevinguts els titans.
Aquari:
Representa Ganímedes, el servent dels déus que s’encarrega de barrejar l’aigua i el nèctar per després servir-li.
D’altra banda en l’antic Egipte representava al déu del Nil abocant les seves aigües sobre el riu per regar les seves terres.
Piscis:
Representen a Afrodita i el seu fill Heros amagant-se de Tifó, un dels titans, transformant-se en peixos i amagant-se en el riu Eufrates. Posteriorment Zeus, acabaria confinant a aquest tità a l’interior de l’Etna.
Traducció:
Les constel·lacions zodiacals són dotze signes en el cel.
Aries és la primera constel·lació, perque els antics descrivien un moltó.
Taure és la segona constel·lació, perque els antics descrivien el toro.
Gèminis és la tercera constel·lació, perque els antics descrivien els bessons.
Càncer és la quarta constel·lació, perque els antics descrivien el cranc.
Leo és la quinta constal·lació, perque els antics descrivien el lleó.
Verge és la sisena constel·lació, perque els antics descrivien la verge.
Libra és la setena constel·lació, perque els antics descrivien la balança.
L’Escorpí és la vuitena constel·lació, perque els antics descrivien l’escorpió.
Sagitari és la novena constel·lació, perque els antics descrivien un arquer.
Capricorn és la desena constel·lació, perque els antics descrivien un capricorn .
Aquari és la onzena constel·lació, perque els antics descrivien home d’aigua.
Piscis és la dotzena constel·lació, perque els antics descrivien el peix.
Salve 🙂
Signum meum zodiacum Taurus est.
Nascuts entre: el 21 d’Abril al 20 de Maig.
Explicació mitològica:
El bou, té un antecedent clar en l’antiga Síria, on el bou Apis era sagrat. Els perses reservaven la lletra A per nomenar Taure, i per als xinesos era una referència del moviment de les estrelles.
Però la llegenda més coneguda és la del rapte d’Europa: Zeus, el rei de l’Olimp, es va transformar en Taure, un bou, per portar-se a Europa.
La bella Europa era filla d’Agenor, fill de Posidó, i de la seva esposa Telefasa. Tal era la bellesa de la jove, que Zeus, enamorat d’ella, es va transformar en un majestuós bou blanc, barrejant-se entre els animals dels ramats reals.
Europa, en veure’l, es va acostar a ell i el va acariciar, i veient que era mans va pujar al seu llom. Aquesta escena passava a la platja, i Zeus, en veure que la jove estava en el seu llom , nedo mar endins fins a arribar Creta, on es va consumar l’acte sexual.
Fruit d’aquest, Europa, ja regna de Creta, va tenir tres fills: Minos, Radamantis i Serpedón. Zeus, per demostrar el seu amor a Europa, també va recrear en les estrelles del bou blanc que havia enlluernat a la jove. Vet aquí l’origen de l’horòscop Taure.
Valete!
Salve!!
Signum meum zodiacum cancer est.
Cancer quarta constellatio est, quia antiqui cancrum describebant.
Càncer és la quarta constel·lació, ja que els antics descrivien el cranc.
I té la mateixa explicació que ha donat la meva companya Marta Gallardo: L’explicació mitològica del cranc comença amb la deessa Hera, enemiga acèrrima d’Heracles. Va enviar un cranc gegant per acabar amb la vida d’Heracles mentre aquest lluitava amb la temible serp Hidra. Tanmateix, Heracles va resultar victoriós. Com a recompensa pels seus esforços la deessa va formar les constel·lacions del Cranc i l’Hidra al cel.
Salve!!!
Signum meum zodiacum Scorpius est.
L’origen de la constel·lació es troba en la llegenda de Orión. Segons una de les seves versions, Orión el caçador es va treure els ulls en un arravatament de gelosia, i mentre vagava cec pel món va trepitjar un escorpí que li va picar amb el seu agulló, provocant la seva mort. Els déus van elevar a Orión i a l’escorpí als cels col·locant-los en extrems oposats de la volta celeste, de manera que quan la constel·lació d’Escorpió surt per l’horitzó, la constel·lació de Orión s’oculta fugint de l’animal que va causar la seva mort.
Una versió més àmplia suggereix que Orión va intentar violar a Artemisa (La Lluna), ja que aquesta es trobava caçant enmig del bosc quan va ser vista pel gegant Orión i Artemisa en el seu afany de defensar-se va reclamar l’ajuda d’un escorpí, est va picar al gegant mortalment i la va alliberar, raó per la qual la deessa Artemisa ho va col·locar en el cel.
Vale!
M’hi ha sorprès bastant això de què només hi havia 10 mesos de 29 dies cadascun, ho trobo molt organitzat, apart això de què a Grècia i Roma el calendari tenia relació amb la religió i les estacions agrícoles com la religio musulmana que els dies de l’any van per la lluna i no per el sol per aixo per exemple el Ramadan cada vagada cau en un estació de l’any diferent i fa tota la volta en 40 anys.
Jo sóc escorpí , i en llatí es diu Scorpio, i la seva constel·lació es que Apol·lo havia d’ocupar de preservar la virginitat de la seva germana Artemisa. Així que va enviar al escorpí que matés Orió. Aquest i Escorpió van ser col·locats en el firmament tan separats com va ser possible, a fi d’evitar que es produïssin alteracions entre ells.
Vale!