En aquest article us parlarem sobre el Ludus grammaticus de la Magna celebratio. Primerament, farem una explicació sobre l’escola romana des de la Monarquia fins l’Imperi, i després exposarem les principals característiques del Ludus grammaticus de la Magna.
L’Schola romana
Els termes “Ludus grammaticus” provenen de dos ètims, el primer llatí i el segon grec. Ludus ve del llatí i significa joc. Grammaticus ve de la paraula grega γράμμα que vol dir lletra.
Els infants romans rebien educació en el si de la família. Durant els primers anys de vida estaven a càrrec de la mare, i després, en el cas dels nens a càrrec del pare. Els pares ensenyaven als nens a escriure, a comptar, a nedar, a muntar a cavall i a fer servir l’espasa i la javelina, i també els ensenyaven el seu ofici i els costums dels avantpassats. Els pares tractaven d’educar els seus fills perquè fossin ciutadans honrats i útils per a la comunitat, capaços de guanyar-se la vida i de prosperar.
Fins a finals de l’època de la República, no es comença a generalitzar l’escola com a lloc on es reunien alumnes procedents de diferents famílies, i on aprenien d’un mestre professional.
Eren escoles privades on cada alumne pagava una quantitat al mes, i que estaven instal·lades al fòrum o a carrers propers, en locals habilitats sense mitjans ni comoditats. Durant l’època imperial es van crear escoles públiques a Roma i les principals províncies, sufragades per l’estat o pels consells municipals.
En relació als nivells de l’escola, se’n distingien tres:
La primera etapa era el Ludus litterarius, la qual abastava fins als 11 o 12 anys. El professor era el magister ludi, la funció del qual era ensenyar a llegir, escriure i comptar. Per a fer classe només calia un simple local que podia estar aillat amb una cortina. Com a mobiliari es feia servir la cathedra per al professor, i unes cadires plegables per als alumnes .
Classe al "Ludus litterarius", extreta de www.hipernova.cl
La segona etapa de l’educació era el Ludus grammaticus. Aquests estudis estaven reservats exclusivament als nens de famílies amb recursos, i abastaven des dels 12 anys fins als 16. Aquest nivell servia per iniciar-se en el món dels negocis o en professions liberals, però a més, era una preparació per al nivell superior, el Ludus rhetoricus. El professor del Ludus grammaticus s’anomenava grammaticus. Aquest gaudia de més prestigi i estava més ben pagat. Els primers professors d’aquest nivell eren grecs, moltes vegades lliberts procedents de la Magna Grècia, com és en el cas de Livi Andrònic, l’iniciador de la poesia èpica llatina amb una traducció de l’Odissea.
En aquests estudis s’ensenyava bàsicament la llengua i literatura grega, tot i que progressivament s’hi va anar introduint la llatina. (Sempre tenint més importància la grega). El comentari d’aquestes obres portava aparellat l’estudi d’altres matèries com l’astronomia, la geografia, la mitologia, la història, però tot d’una manera molt superficial i asistemàtica.
La metodologia dels estudis es dividia en diverses parts: Lectura del text, comentari, critica i comentari dels errors detectats i judici de l’obra o fragment llegit. Es treballava sobre autors clàssics grecs com Homer, Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Isop… Però també autors llatins com Livi Andrònic, Enni, Ciceró, Virgili, Horaci…
La tercera etapa de l’educació era el Ludus rhetoricus. En aquesta etapa es preparava els alumnes per a la vida pública o per l’advocacia. S’estudiava l’art de parlar en públic i de convèncer, és a dir, l’oratòria. Aquest ensenyament el van introduir els rètors grecs, els quals gaudien de molt prestigi.
S’estudiava la retòrica grega i la llatina, però el grec hi predominava. Els estudis duraven dos anys, i els alumnes tenien entre 16 i 18 anys. Per assolir els seus objectius se sometien a dos exercicis. Les suasoriae i les controversiae. Els primers eren discursos en els quals l’estudiant, mijançant arguments, es posava a favor o en contra d’una manera d’actuar d’algun personatge històric o mitològic. Les controversiae eren debats entre alumnes, en les quals defensaven tesis oposades sobre problemes imaginaris. Els temes eren molt allunyats dels problemes reals.
Com a culminació dels estudis, les famílies riques podien fer que els seus fills completessin la formació en una escola prestigiosa del Mediterrani Oriental. A partir d’aquest moment, l’alumne estava preparat per a la vida política.
El nostre Ludus grammaticus
Aquesta ha estat la tercera edició de la nostra Schola, ja que es va estrenar l’any 2011. Any rere any hi ha hagut un increment del nombre de participants i l’experiència sempre porta millores respecte als anys anteriors.
Un exemple d’aquestes millores és el fet que, enguany, la ubicació de la nostra escola havia canviat i ens trobàvem a la Plaça Assemblea Catalunya, davant de l’antiga oficina de correus, que és un lloc molt més recollit tant del vent, com del sol, ja que hi ha arbres que fan ombra.
Plànol de la Magna, extreta del fullet informatiu i editat per Carla Pallach
Tot i això, tot el cap de setmana ens va ploure i vam haver de canviar l’emplaçament de la nostra schola. Vam estar al Jardí de Quint Licini. Quedarem molt més recollits i en un lloc molt bonic, però entre el mal temps i que alguna gent pensava que la Magna s’havia anul·lat, no hi va haver gaire públic.
El material que solem tenir a la taula són styli, tinta i papirs per escriure-hi. A més a més, hi ha un parell d’àbacs i tabulae ceratae. Aquest any, però, no vam tenir àbacs. Per ser sincers, gairebé cap dels que estem al Ludus grammaticus coneixem el funcionament de l’àbac, però tampoc no ens suposa massa preocupació, ja que els nens no s’hi fixen massa. Més aviat és la gent gran qui, alguna vegada, quan el veu rememora records d’infantesa.
Àbac. Imatge extreta de Wikimedia
Així doncs, el públic que s’apropa a aquesta part de l’schola són nens força petits (d’entre 5 i 9 anys) que van acompanyats dels seus pares o avis. Sovint els nens i nenes tenen vergonya i els hem d’insistir una mica per tal que participin, però a tots els sol agradar molt.
Una de les activitats que solem proposar als nens que ens visiten és que escriguin en un papir el seu nom en l’alfabet grec amb l’stylus i la tinta. En primer lloc, els ensenyem tot l’alfabet que, prèviament, hem escrit en alguns papirs sencers o bé en una fotocòpia on consta la majúscula de la lletra, la minúscula i la seva transcripció al català. Per exemple: Α – α – a.
A continuació, amb les tauletes de cera els expliquem el seu funcionament i els deixem escriure-hi alguna cosa. Aquest any hi havia més tauletes que els anys anteriors, però no disposàvem de l’eina per poder fondre la cera.
Tabula cerata i stylus. Imatge extreta de Wikimedia
Finalment, els nens escriuen el seu nom, ajudant-se dels papirs amb l’alfabet, i s’enduen el resultat cap a casa. En alguna ocasió, si els nostres coneixements ho permeten, els diem el significat etimològic del seu nom. Per exemple, si ve una nena que es diu Alícia, li ensenyen com s’escriu el seu nom en grec (Ἀλήθεια) i li diem que significa “veritat”. Com que aquí no podem explicar els llatinismes, el que és més interessant és que els qui ens visiten vegin les lletres més “estranyes”, com ara la ξ, θ, φ, etc.
[Foto: Museu de Badalona]
En conclusió, el Ludus grammaticus d’aquest any ha estat una molt grata experiència malgrat la pluja. Ha estat una llàstima que no hi hagués més visitants, però quan n’hi havia ho aprofitàvem. I també gaudíem del temps en què no hi havia ningú per a estar amb els companys, reforçar vincles i conèixer gent nova. I a més a més, podíem anar a visitar el museu, que degut a la pluja estava obert gratuïtament i allotjava les recreacions de la “Magna”, entre d’altres, els Ludi Romani dels nostres companys.
Caldria que el museu ens proporcionés espàtules per allisar les tauletes i espelmes per poder escalfar-les.
Per acabar, us animem que feu les vostres propostes i expliqueu la vostra percepció sobre el Ludus grammaticus d’enguany. Trobeu que es pugui millorar algun aspecte? Quines altres activitats podríem fer?
Carla Pallach
Cristina Ortiz
2on Batxillerat
INS Isaac Albéniz
Una molt bona crònica i explicació del vostre taller, noies! Llàstima que la pluja aigualís la Magna, però com bé dieu vàreu tenir més temps per a vosaltres! Jo només vaig poder-m’hi passar una estoneta, però crec que teniu tota la raó amb el que comenteu i dono tot el suport a les vostres peticions pel que fa al material imprescindible per fer les vostres explicacions. Gràcies per contribuir a difondre, a més de l’ensenyament romà, la llengua grega!
Salve!!
Felicitats per l’article Carla i Cristina, està molt ben fet.
Estic dacord amb tot el que dieu de la Magna. És cert que el temp no va acompanyar gaire, però això no ens va impedir fer-la. És una experiència nova, almenys per a mi que no hi havia anat mai, i molt bona, que t’apropa a què debien fer a escola els nens i nenes grecs. Homes i dones de totes les edats tenien ganes de saber com s’escriuria el seu nom en grec i quan el veien es quedaven sorpresos en veure les lletres gregues. S’emportaven d’allà un tros de papir amb alguna paraula o frase escrita per ells mateixos en grec i se’n anaven molt contents. Em va agradar molt l’ambien d’allà, les activitats, etc… Encara que estic dacrod amb la Carla i la Cristina i haurien d’haver posat alguna espelma i espàtules per escalfar-les i poder fer Tabula Rasa.
Vale!! 😀
Ens alegra que us hagi agradat l’article.
Sempre és agradable fer alguna cosa per que els demés es posin contents o per difondre el grec, que està poc considerat per algunes persones.
Ho vau fer molt bé, els del “grammaticus”, perquè no només ensenyàveu l’alfabet grec al públic, sinó també als vostres companys de Llatí. Cal dir també que va haver-hi germans petits que semblaven enganxats a la taula i no podien deixar de fer aquells signes tan estranys.
Recullo els suggeriments de les autores, que veig que la Laura també ratifica, de cara a properes edicions. Recordeu que les exalumnes també hi sou convidades!
Avete!
Bon artícle i bon treball!
La veritat és que és una pena que el cap de setmana de la “magna” plogués. Jo personoalment no participava en la jornada però pensava anar a donar un cop d’ull, però em vaug pensar que l’acte s’havia suspès. Dit això, i pel que he vist, crec que va ser una bon fet. El ludus va estar força ben representat amb tots els seus estris com: l’stylus i la tinta, l'”abac”, el full de papir “etcetera”
En definitiva penso que es va fer un bon treball compromès però es va tenir molt mala sort.
VALETE!
Salve!
Molt bon elaborat l’article noies:D
Va ser fastidiós que ens plogues just aquell cap de setmana amb les ganes que teniem de montar la petita ciutat romana. Com que plovia si que es veritat que vam tindre que anar a l’escola cultural i això va fer que siguèssim menys visibles i potser per això no va vindre tanta gent. Ho dic per què el grup ludus estàbem molt amagats en el gimnàs de l’escola i passàvem desepercevuts. Era per mi la primera vegada que anava de voluntària i com a visitant,va ser una pena que ploguès, esperem que l’any que ve podem disfrutar-lo tots més!
Salve! M’han dit que la magna va estar molt bé tot i que el temps meteorològic no acompanyava gaire perè me’n alegro perquè es una font de cultura per a tots els públics.
Vale!
Molt bon article Carla i Cristina!
Aquest any la veritat és que no e pogut anar-hi, però els comentaris que e escoltat de la gent que a anat a visitar la “Magna” an sigut molt bons. Gràcies aquest article m’he pogut fer una idea de com era abans els estudis i les estapes que tenia la vida educativa i d’estudiant. Els tipus d’activitats que crec que més agraden al nen són les de escriure el seu nom en grec, i els sembla molt curios com algunes de les lletres han patit cambis que a la vista es veuen clarament.
A la gent gran també li cridaria l’atenció aquestes activitats, ja que algunes segurament com l’Àbac les havien viscut en la seva infancia.
Salve!
Encara que no hi he pogut anar a la “Magna”, gràcies aquest article m’he fet una idea de com s’organitza i del que es fa. Avans s’havia alguna cosa però no tant com ara. Personalment, em sembla una activitat foça interessant i de la qual tothom hi pot gaudir i disfrutar d’ella, tant els més petits com també els grans. Per a els més petits, els hi crida molt l’atenció el fet de poder participar en jocs com aquests que mai havian vist. Penso que l’activitat de escriure en un papir en alfabet grec amb el stylus i la tinta els hi crida l’atenció, i a la vegada aprenen encara que sigui poc i es donen una idea de com avans escrivien. Aquesta activitat la trobo molt bé ja que tant els més grans com petits els hi crida l’atenció i només per saber per curiositat com s’escriu el seu nom en grec hi participen.
Potser un petit detall que faltaria seria els “àbacs” perquè als nens no els hi crida l’atenció, però als més grnas si i així també hi poden disfrutar i els recordarà quan jugaven quan eren petits.
En general, tot ha estat perfecte i gràcies a la “Magna” moltes persones, en especial els més petits, van passar molt bon temps i a la vegada van aprendre. Potser es una oportunitat que alguns no poden tenir…
Vale!
Salve!
Com a alumne de primer any de llatí, vaig estar en la part del ”ludi” amb els jocs romans. Em va agradar molt poder gaudir amb els nens (encara que he de dir que eren poquets) i poder aprendre dels jocs i dels familiars. Al matí vam estar al gimnàs de la Cultural i pràcticament ningú va venir, perquè segurament no sabrien on estavem. Però hi va haver una família amb un nen, que em va agradar ja que la mare, em va explicar que ella de petita amb la seva àvia jugava a tabes i el seu marit va ser l’única persona en tot el dissabte que va aconseguir agafar les cinc tabes i, a més a més no ho va intentar ni un cop, ho va fer a la primera.
Ara centrant-me més en l’article, i en la divisió de les tres escoles. M’agradaria parlar del ”ludus litterarius” que era la primera etapa. En aquest article ens explica que podia estar aillat amb una cortina i que com a mobiliari es feia servir la ”cathedra” per al professor, i això jo no ho sabia.
De la segona etapa, jo en destaco, la importància del sexe, ja que la dona normalment es quedava a casa, i amb saber escriure, llegir i comptar una mica, ja era suficient.
De la tercera etapa ”Ludus rhetoricus” en destaco ja no tant, la teoria, sinó la pràctica perquè els nois i noies que aquest any van representar aquesta part ho van fer molt bé.
Respecte a la pregunta;
Per acabar, us animem que feu les vostres propostes i expliqueu la vostra percepció sobre el Ludus grammaticus d’enguany. Trobeu que es pugui millorar algun aspecte? Quines altres activitats podríem fer?
Personalment crec que aquesta ”magna” va ser diferent, ja que va estar passada per aigua. Però les noies del ”Ludus Grammaticus” ho van fer realment bé, perquè jo em vaig apropar en un moment, i vaig poder escriure el meu nom en grec en un papir, i després transformar-lo en el meu punt de llibre.
Tos ho vam fer molt bé, encara que aquest any no ha fet falta, potser l’any vinent algunes tauletes de cera més no anirien malament.
A mi em va agradar molt poder formar part i estic molt agraïda.
Felicitats per aquest article, tan entenedor i estructurat.
Vale!
Salve!
Aquest va ser el meu primer any que participo a la Magna Celebratio, personalment em va semblar molt divertida perquè vaig estar en la zona Schola i em va agradar molt jugar am nenes i ensenyar-lis els jocs romans. Tot i que la pluja ens va fastiguejar molt perquè els altres anys l’espai era obert .Però tot i aixi va estar divertit!
En un d’aquest moments de descans que vam tenir les noies que estevam a la Schola vam pujar i ens van gravar els nostres noms amb grec. Crec que molts dels que estaven, no sabien algunes lletres gregues perquè a la llista no hi apareixien.
Molta gent que estava esperant a que els hi toques per escriure el seu nom,escollia el grec perquè les lletres eren mes divertides i atractives.
Cal dir que es un gran esforç per par de tots els que estaven al Ludus Grammaticus ja que han fet l’esforç de aprendre a escriure en grec.
Vale!
Salve!
Aquest article és molt bó, ja que ens mostra com s’estudiava en l’antiga Roma i quines activitats feien, que són bastants la veritat.
Ara, comentarè un eror que es va cometre, que he vist en una de les fotos, en l’antiga Roma, crec que no hi havien telèfons mòbil, de fet, no hi havia electricitat ni electodomèstics, però en tot lo demès ho heu fet molt bé. La mala sort es que hus va caure en un dia de pluja, però es veu que hus ho vau passar molt bé.
Felicitats un altre cop.
Vale!
Salve!
Primer, felicitats per l’article noies! Està molt i molt treballat!
Vull dir que tot i que jo no vaig anar a la ”Magna”, les meves companyes m’han informat de les activitats realitzades i de l’entusiasmat públic i la veritat que em posa molt contenta que hi hagi encara més gent de tots el públics que estigui disposada a participar en aprendre una llengua com ara el llatí i a la vegada passar-ho bé.
Penso que la ”Magna” és una oportunitat per als alumnes de Llatí i Grec per conèixer de ben a prop la vida escolar dels alumnes romans i grecs a l’antiguetat, i sobretot de comparar els canvis en l’educació que s’han realitzat desde llavors.
Vale!
Salvete!
Felicitats pel bon treball!
Ha estat una pena que precisament hagues plogut quan es feia la “magna”. Jo al final no vaig poder participar però pel que expliqueu va ser una bona experiència amb la qual es va poder aprendre i posar-se en la pell dels romans. Cosa que no és tan fàcil d’aconseguir.
Jo penso que vau fer una bona feina encara que no vinguès molta gent i que també gràcies a aquest article he après amb més profunditat l’estructura de l’escola.
Valete!
Salvete!
Bon article per acabar de repassar el que hens ha explicat la Teresa a classe.
Em sap greu no haver pogut participar a la Magna Celebratio, per el que m’han explicat va anar molt bé,
llastima del mal temps, va impedir que moltes famílies sortissin a passejar i entressin, jo també volia passar-me una estona a veure l’ambient romà.
Com que no hi vaig participar no puc contestar les preguntes que formuleu.
Crec que a la foto sobren els mòbils però que els nens segur que es van situar a l’època romana perfectament.
Felicitats a tots els que vau estar allà.
valete!
Nois i noies de 4t, recordeu que aquesta explicació sobre l’escola us ha de servir per consolidar el tema de l’educació.
Paula, m’agraden les reflexions i comentaris que ens fas. Ara no recordo si em vau explicar això de les tabes -em sona alguna cosa-, però m’hauria agradat veure aquest senyor que les va enxampar les 5, perquè la veritat és que no ho he vist mai.
Sergio, com sempre tan agut. La veritat és que coincideixo amb tu en l’anacronisme que suposen els mòbils a sobre la taula, però podem prendre’ns-ho com una mostra del contrast entre els estris d’ahir i els d’avui. Vaig estar buscant una foto semblant sense estris moderns, però a cap es veien tan bé les lletres gregues com en aquesta. Què hi farem…
Salvete!
Felicitats per aquest article tan ben fet!
Encara que no hi vaig estar present en la Magna, m’han comentat que va estar molt bé, tot i que el bon temps no hi va acompanyar.
Podria comentar alguns aspectes que hem treballat a classe, sobre la “schola”, el seu sinònim es “ludus”. La Schola vol dir que és tot.
Dintre hi ha tres “ludus”:
Ludus litterarius: En aquesta etapa de l’educació s’ensenyava coses bàsiques de la llengua llatina, com llegir i escriure. S’aprenia a comptar “numerare”.
Aquesta etapa terminava als dotze anys i les nenes no continuaven estudiant, tenien que anar amb les seves famílies.
Ludus grammaticus: En aquesta etapa de l’educació s’ensenyava el grec. Estudiaven literartura, filosofia, astronomia, geografia, història, matemàtiques, mitologia… Aquesta etapa terminava als setze o divuit anys i es quedava la major part de la gent per dedicar-se al comerç.
Ludus rhetoricus: Aquesta etapa era l’última, terminava a l’edat dels vint o vint-i-un anys. Es dedicaven a parlar en públic i de convèncer, és a dir, l’oratòria. Es feien dos exercicis bàsics. Per fer-se polítics.
-Les suasoriae que eren discursos que el retor demanava als alumnes per convençer d’una cosa.
Les controversiae defensaven alguna cosa encara que no tingués importancia. Com per exemple: el vol de la mosca.
Valete!!
Salve!!
Malgrat que no vaig poder participar en la “Magna” i que tampoc vaig poder assistir a cap dels dies d’aquesta jornada però aquest article m’ha servit per fer-me una idea de com us heu organitzat.
Ara centrant-me més en l’article, i en la divisió de les tres escoles.
-”ludus litterarius” que era la primera etapa. En aquest article ens explica que podia estar aillat amb una cortina i que com a mobiliari es feia servir la ”cathedra” per al profesor.
-De la segona etapa, ludus grammaticus, m’ha cridat l’ateció la importància del sexe, ja que la dona als 12 anys deixava de anar a schola per que amb saber escriure, llegir i comptar una mica, ja era suficient.
-I per ultim el ”Ludus rhetoricus” en aquesta etapa es preparava els alumnes per a la vida pública o per l’advocacia. S’estudiava l’art de parlar en públic i de convèncer, és a dir, l’oratòria.
Respecte a la pregunta;
Per acabar, us animem que feu les vostres propostes i expliqueu la vostra percepció sobre el Ludus grammaticus d’enguany. Trobeu que es pugui millorar algun aspecte? Quines altres activitats podríem fer?
Crec que pel que fa al temps no es pot fer res per evitar que plogui o no però per altra banda tampoc puc opinar del que es pot millorar o no si no vaig poder assistir.
Vale!!
Hola!!
Bon article companyes. És cert que la Magna és un gran festival, no obstant dels dos anys que porto anant-hi els dos ens hem hagut de barallar amb el temps. Fa un any amb el vent que vem haver de moure moltes coses i aquest any amb la pluja! Enguany no he pogut disfrutar de la festa com hagués volgut, ja nomès vaig anar a un torn i va ésser dins l’escola i allà no va venir massa gent. Les poques persones que van venir, però, van sortir molt contentes de saber el seu nom en grec. Les lletres els fascinaven, i encara que a vegades ens costava saber quina lletra posar, sempre sortien sonrients. El més impactant per a mi, va ser que, com jo, la gent s’inpactava molt al veure que la nostra R els grec la representen amb la ρ.
VALE! 🙂
Χαίρετε!
Aquest any será la primera vegada que participaré a la Magna i la veritat es que en tinc moltes ganes, a més, desde un principi ja en tenia ben clar que volia participar al “ludus grammaticus”, crec que es molt macu i interessant el fet d’ensenyar grec, tant a nivell d’alfabet, com a nivell de coneixement, es a dir, l’etimologia d’un nom. El grec es diferent al que els nens están acostumats, potser el llatí el poden veure més proper, però en el “ludus grammaticus” jo crec que no faltará aquella mirada curiosa de les personas al veure unes lletres a les que no estan acostumats.
La veritat es que al ser la primera vegada que m’hi apunto i participo no savia molt bé el paper que tindria i que es el que faria, però gràcies a aquest article ara entenc millor el funcionament de L’Schola.
Salve!
Molt maques aquestes romanes! A la vida badalonina del día a día tenen unes germanes idèntiques!!
Aquest any ens presentem a la Magna amb més forçes que mai, per aviam si podem gaudir per fi d’un bon temps…
L’anacronisme, és claríssim…Mai s’ha vist unes romanes tant modernes i tant tecnològiques amb Smartphones!
Salvete!!!
L’escola romana estava dividida en tres parts:
– Ludus litterarius, que anava dels 7 als 12 anys. El professor era el magister ludi, i els ensenyava a llegir, escriure i comptar. La classe s’impartia en un simple local que podia estar aillat amb una cortina. Es feia servir la cathedra per al professor, i unes cadires plegables per als alumnes .
– Ludus grammaticus, que anava dels 12 anys fins als 16. Aquest nivell servia per iniciar-se en el món dels negocis o en professions liberals. El professor es deia “grammaticus”. Aquest gaudia de més prestigi i estava més ben pagat. Els primers professors d’aquest nivell eren grecs i ensenyaven la llengua i literatura grega.
– Ludus rhetoricus, que anava dels 16 als 21. En aquesta etapa es preparava els alumnes per a la vida pública o per l’advocacia. S’estudiava l’art de parlar en públic i de convèncer, és a dir, l’oratòria. Aquest ensenyament el van introduir els rètors grecs, els quals gaudien de molt prestigi. S’estudiava la retòrica grega i la llatina, però el grec hi predominava. Com a culminació dels estudis, les famílies riques podien fer que els seus fills completessin la formació en una escola prestigiosa del Mediterrani Oriental. A partir d’aquest moment, l’alumne estava preparat per a la vida política.
Valete!!!
( Afegir al comentari anterior)
L’anacronisme que surt a la fotogràfia són els dos mòvils que portaven les noies!
Salvete!
Passada la Magna Celebratio 2014, ja esperem amb candeletes la de l’any que ve. La veritat és que estar al Ludus Grammaticus, a banda de permetre’t el contacte amb els visitants que s’animen a acostar-se fins al nostra tendal, t’apropa a la vida dels romans: com convivien, com estudiaven, quin era el seu dia a dia…
Amb aquest, ja són tres els anys que porto participant a la Magna, en concret al Ludus Grammaticus, ja que omple de felicitat poder ensenyar, als més petits i també als més grans, com escriure el seu nom en grec o sobre les tauletes de cera i que acabin el taller amb un: Què bé, ara ja sé escriure el meu nom en grec, gràcies! A més aquest any per mi va ser molt especial; vaig tenir el plaer de fer de presentadora del l’schola romana, i vaig explicar al públic cada etapa d’aquesta. Una experiència que m’agradaria poder tornar a repetir l’any vinent, ja que vaig disfrutar en cada una de les representacions que vem fer duran la jornada. Ara, us he de dir que vaig acabar rebentada, podria haver dormit una setmana, després de la Magna! Però va valer la pena perquè a part de passar un cap de setmana a l’Antiga Roma vaig conèixer gent molt maca de l’escola Vedruna de Gràcia, a qui agraeixo la seva col·laboració, al igual que als alumnes de l’Albéniz.
Personalment, crec que tot va sortir rodó, no va ploure i el públic va respondre perfectament a les activitats que proposaven. Potser si hagués de millorar algun aspecte seria fer-ne més publicitat, ja que molta gent no savia que es feia una representació de l’Schola romana, entre altres.
Us desitjo a tots els aràcnids un molt bon estiu!
MARINA