Nosaltres com a proposta de treball de lectura de Narracions de mites clàssics, hem decidit fer-vos un dibuix per a què esbrineu de quin mite tracta aquesta transformació.
Qui es va transformar en això? Per què ho va fer? Podríeu explicar el mite? En quina constel·lació es va convertir el protagonista d’aquest mite? Què opineu d’aquesta relació homosexual? Per cert, d´on prové aquesta paraula? Eren habituals aquestes relacions a l’Antiga Grècia? I les relacions pederastes?
Respecte a aquest quadre, qui el va pintar? Cap a quin any? Amb quina tècnica el van fer? On està actualment exposat?
Clàudia Cazaux i Elisa Moya, 1r BATX. C
Molt bon any, Clàudia i Elisa! Veig que l’heu començat amb força i m’agrada! Aprofitar les vacances per avançar feina o fer feina pendent sempre té molts bons resultats! Que tingueu uns bons Reis! Acabeu de passar unes bones vacances i fins dimarts vinents!
Salvee!
el Rei dels déus va preferir deixar de ser com era i es va madurar en un altre ésser: no en un ocell qualsevol, sinó en una àgila portadora dels seus llamps.
Ganimedes es va convertir en l’amant de Zeus i al coper dels déus.
L’homosexualitat prové del grec: homo i del llatí:sexus-sexo és l’interès i l’atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.
Salve!
El mite és el de Ganimedes, deixa de ser com era i es va mudar en un altre ésser:no era un ocell qualsevol sino que era una àliga. Era un heroi diví originari de la Tróade. Sent un bell príncep troià, fill del mateix Tros(o de Laomedonte, segons les fonts), Ganimedes es va convertir en l’amant de Zeus i al coper dels déus. Es va convertir en el satèl·lit més gran de Júpiter i el més gran del sistema solar. De fet, és més gran que Mercuri, encara que només té la meitat de la seva massa, i és molt més gran que Plutó. La paraula homosexual prové a l’edat mitjana, quan a anglaterra encara es donaven d’osties amb garrots i els viquings aterroritzaven la recén nascuda ‘Europa’, al que és la Catalunya Vella existia l’anomenat ‘Gai Saber’. Es considerava que el que era ‘savi en gai saber’ era un home culte en lletres, números… Ramón Llull, el de la universitat de convergéncia, o Ausiàs March van ser ‘Mestres en Gai Saber,es considerava que el gai saber otorgava la màxima felicitat espiritual al ‘mestre’… Aquesta paraula va passar al francés, i del francés a l’anglés conservant la relació amb la ‘felicitat’. Eren habituals aquestes relacions a l’Antiga Grècia.
La reférencia ddel quadre és Ganimedes, de Correggio (1531). Està exposat a Alemania.
Vale!
Salve!
Júpiter es va transformar en àguila per poder raptar al guapíssim Ganímedes, perque se’n havia enamorat. El mite Ganimedes va ser un jove del qui Júpiter se n’enamorà, el segrestà i el va mantenir a l’Olimp, fent-li el salt a la seva dona. Hi ha una lluna del planeta Júpiter que es diu Ganímedes, i l’àguila que se’l va endur ha estat convertida segons la llegenda en una constel·lació, la Constel·lació de l’Àguila. No crec que fós gaire corrent una rel·lació homosexual en aquella època. La paraula “homosexual” vé de l’arrel llatina sex i duu el prefix grec homo, que vol dir “mateix”; això vol dir que homosexual significa “mateix sexe”. No crec que la pederàstia ni la homosexualitat estiguessin gaire ben vistes, però depèn de qui ho fés, ningú deia res.
El quadre és “Ganímedes raptat per l’àguila” de l’italià renaixentista Antonio Allegri da Careggio, que va fer aquesta pintura a l’oli vora l’any 1531 o 1532. Avui en dia està exposat a Viena, al Museu d’Història de l’Art.
Vale!
Salve!
Júpiter va ser el que es va transformar en àguila i ho va fer per raptar a Ganimedes i emportar-se’l a l’Olimp. El mite tracte de Júpiter, rei dels déus que estava amb Juno, i de quan va segrestar al guapo de Ganimedes transformant-se en àguila per raptar-lo i portar-lo a l’Olimp. Es va converir en la Constel·lació de l’Àguila. En aquells anys, la homosexualitat no devía estar ben vista. La paraula “homosexualitat” vé d’una arrel llatina sex i significa “mateix”, així que significa “mateix sexe”. No eren habituals aquest tipus de relacións a l’Antiga Grècia.
En el quadre, El rapte de Ganímedes, el va pintar Anotnio Allegri da Coreggio entre els anys 1531-1532. La tècnica que va utilitzar va ser la d’oli sobre tela i està exposat al Museu d’Història de l’Art de Viena, Àustria.
Salve.
No estic del tot segura, pero crec que la persona que es transforma en àliga és el déu Zeus. Es va transformar en aixó perque es va enamorar d’un mortal anomenat Ganímides. El mite diu que va ser raptat en el mont Ida, a Frigia, i allà estaba Ganímides exiliat com molts herois en la seva joventut, cuidant ramats d’ovelles, llavors va ser quan Zeus es va enamorar d’ell, acaban’t transformant-se en àliga i segrestant-lo. La paraula homosexual vol dir “del mateix sexe”. Jo crec que si que eren habituals aquestes relacions, perque en aquella època ho consideraven com una cosa normal i també ben vista.
Aquest quadre s’anomena “Ganimedes”, i el seu autor és Correggio, del 1531. Crec que respecte l’estil que es fa servir en aquesta obra és l’aquarel·la.
Vale.
Salve!
El mite que representa aquest dibuix és de ganimedes. És va convertir en una àliga,era un heroi diví originari de la Tróade. Sent un bell príncep troià, fill del mateix Tros(o de Laomedonte, segons les fonts), Ganimedes es va convertir en l’amant de Zeus i al coper dels déus. No crec que ser homosexual en aquella época fos gaire normal.
HOMOSEXUALITAT:La paraula “homosexualitat” vé d’una arrel llatina sex i significa “mateix”, així que significa “mateix sexe”. No eren habituals aquest tipus de relacións a l’Antiga Grècia.
En el quadre, El rapte de Ganímedes, el va pintar Anotnio Allegri da Coreggio entre els anys 1531-1532. La tècnica que va utilitzar va ser la d’oli sobre tela i està exposat al Museu d’Història de l’Art de Viena, Àustria.
Salve!
En el dibuix es representa el mite de Ganimedes.Júpiter es va transformar en àguila per raptar a Ganimedes i emportar-se’l a l’Olimp. El mite tracta de Júpiter,el rei dels déus.Es va converir en la Constel·lació de l’Àguila per raptar-lo. En aquells anys, la homosexualitat no estava ben vista. La paraula “homosexualitat” prové d’una arrel llatina sex i vol dir “mateix”,per tant homosexualitat voldra dir del “mateix sexe”. No eren habituals aquest tipus de relacións a l’Antiga Grècia.
El quadre que veiem a la foto el va pintar Antonio Allegri da Coreggio entre els anys 1531-1532 utilitzant una tècnica d’olis i està exposat al Museu d’Història de l’Art, situat a Viena.
Vale
Salvete!
El dibuix està molt ben fet, aquestes noies són unes artistes!
Aquest és el mite de Ganimedes.
Ganimedes era fill del fundador de Troia, Tros. Era un jove pastor que cuidava del bestiar del seu pare en una muntanya.
Els déus es van fixar en ell perquè era el jove més bell del món. Zeus, anticipant, es va servir d’un àguila per raptar Ganimedes, el va pujar pels cels en forma de la constel·lació d’Acuari i se’l va endur a l’Olimp.
És un amor homosexual. En l’Olimp, Ganimedes serà el coper dels déus, substituint Hebe en copera dels déus.
El convertir-lo en coper dels déus va ser un pretext per amagar els motius pels quals es va emportar: Zeus s’havia enamorat de Ganimedes.
Penso, que és una mica extrany que en aquella época hi haguès gent homosexual, però si el mite ho diu, és perque va ser possible. A més, en aquells temps la homosexualitat no estava ben vista i era “incorrecta”, al igual que les relacions pederastes.
La paraula homosexual està composta per dos diferents etimologies: grega i llatina.
Homo: del grec, igual.
Sexual, de sexe: del llatí, Sexualis, pertanyent o relatiu al sexe.
Aquest és un quadre del pintor italià Antonio Allegri dóna Correggio, que va ser pintat cap als anys 1531-1532.
Està realitzat en oli sobre llenç i es troba actualment al Museu d’Història de l’Art de Viena, a Àustria.
Valete! 🙂
Salve!
Aquest es el mite de Ganímedes!
Ganímedes era fill de l’heroi fundador de Troia, Tros. Zeus se’n va enamorar quasi instantàniament i, enviant una àliga a buscar-lo, el va portar a l’Olimp, on treballà de coper -substituint a Hebe- i amant de Zeus, i causà la gelosía d’Hera. Ganímedes es va transformar en la constel.lació d’Aquari. Aquesta relació era homosexual; vol dir que els dos, tot i sent del mateix sexe, sentien atracció per l’altre.
Personalment, crec que a l’Antiga Grècia eren normals les relacions homosexuals; almenys, entre els joves i els homes grans -pederastía-, els quals d’ocupaven de la seva educació. Ara bé, no estic segura de si es veia amb bons ulls una relació homosexual entre dos adults. El que sí sé es que una relació homosexual femenina era vista com a “incorrecta”.
El quadre és “Ganímedes raptat per l’àguila” de l’italià renaixentista Antonio Allegri da Careggio. Aquesta pintura a l’oli va ser creada vora l’any 1531 o 1532. Avui en dia està exposat a Viena, Àustria, al Museu d’Història de l’Art.
El mite que representa aquest dibuix i cuadre és el de Ganímedes. Aquest era un heroi diví que es va convertir en una àliga. Éssent un bell príncep troià, fill del mateix Lameonte, Ganímedes es convertí en l’amant de Zeus.
Crec que com ara, ser homosexual en aquella época era normal, i fins i tot, més acceptat socialment.
“Homosexualitat”: prové d’una arrel llatina “sex” i “homo” significa “mateix”, és a dir “mateix sexe”.
El quadre és el rapte de Ganímedes i el va pintar Antonio Allegri da Coreggio entre els anys 1531-1532. Va utilitzar la técnica d’oli sobre tela i està exposat al Museu d’Història de l’Art de Viena.
Júpiter el rei dels déus i casat amb Juno és va convertir en àguila per emportar-se’n al troià Ganimedes perquè estava enamorat d’ell. Juno és va portar a Ganimedes a l’Olimp, on encara ara barreja les begudes dels déus i serveix el nèctar a Júpiter per la irritació de Juno.
Penso aquesta relació homosexual és rara ja que Júpiter estava amb Juno i l’agradaven moltes noies però tot és possible.
L’homosexualitat (del grec ὁμο, homo «igual», i del llatí sexus «sexe») és una orientació sexual que es defineix com la interacció o atracció sexual, afectiva, emocional i sentimental cap a individus del mateix sexe. Etimològicament, la paraula homosexual és un híbrid del grec homos (que en realitat significa «igual» i no, com podria creure, derivat del substantiu llatí homo, «home») i de l’adjectiu llatí Sexualis, el que suggereix una relació sentimental i sexual entre persones del mateix sexe, inclòs el lesbianisme.
A l’antiga Grècia la més estesa forma de relació sexual homosexual es donava entre homes adults i nois adolescents, coneguda com pederàstia. No està clar com es veien les relacions entre dones en la societat, però hi ha exemples tan antics com el de Safo de Lesbos.
La pederàstia grega , idealitzada pels grecs des de l’època arcaica, era una relació entre un jove adolescent i un home adult que no pertanyia a la seva família propera. Va sorgir com una tradició aristocràtica educativa i de formació moral. Els grecs la consideraven per això un element essencial de la seva cultura ja des dels temps d’Homer.
Ganímedes raptat per l’àguila, també conegut com El rapti de Ganímedes (en italià, Ganimede i l’aquila) és un Quadre del pintor italià Antonio Allegri dóna Correggio. Està realitzat en oli sobre llenç, i va ser pintat cap a 1531 – 1532, trobant-se actualment al Museu d’Història de l’Art de Viena, Àustria. En aquesta obra, juntament amb Júpiter i Io, Correggio dalt al cim de les Seves possibilitats Artístiques.
És representa el moment d’l’ascens del bell jove Ganimedes, agafat per l’àguila. A la part inferior, hi ha un gos Mirant, mentre que Ganimedes Fixa la mirada a l’espectador. Tant aquest gos com els roques que estan formades per nombroses línies verticals, subratllant la idea de moviment ascendent. El format del quadre, estret i alt, es ideal per representar els imatges de moviment cap amunt.
Actualment el quadre està al Museu d’Història de l’Art de Viena,Viena.
Vale!
Salve!
El senyor que es transforma en àguila és Júpiter, per poder raptar a Ganímedes, perque s’havia enamorat. Ganimedes fou un noi del cual s’enamorà Júpiter llavors va segrestar-lo i el va tenir a l’Olimp. Hi ha una lluna de Júpiter (el planeta) que rep el nom de Ganímedes, i l’àguila que se’l va endur fou convertida en una constel·lació, la Constel·lació de l’Àguila. No crec que fós gaire corrent una rel·lació homosexual en aquella època dels mites.
Vale!
Aixó es el mite de Ganimedes.
En la mitologia grega, Ganimedes era un heroi diví originari de la Tróade. Sent un bell príncep troià, fill del mateix epònim Tros, Ganimedes es va convertir en l’amant de Zeus i al coper dels déus. Sobre l’etimologia del seu nom.
Ganimedes va ser segrestat per Zeus a la muntanya Ida ja que es va enamorar d’ell, a Frígia que ara correspon a Turquia.
Ganimedes era d’origen troià i no grec, el que l’identifica com a part del nivell més antic de la mitologia egea prehel·lènica.
Ganimedes havia estat inventat pels cretencs per justificar les seves inclinacions homosexuals, que més tard van ser importades per Grècia. Homer no es preocupa per l’aspecte eròtic del rapte de Ganimedes, però és certament en un context eròtic en el qual la deessa es refereix a la rossa bellesa del troià en l’Himne homèric a Afrodita, esmentant l’amor de Zeus pel noi com a part de la seva atracció pel troià Anquises.
En la poesia, Ganimedes era un símbol del jove idealment bell i també de l’amor homosexual, de vegades en contrast amb Helena de Troia en el paper de símbol de l’amor cap a les dones.
A la Tebaida d’Estaci es descriu una copa llaurada amb una iconografia del mite de Ganimedes: «Aquí el caçador frigio és portat per l’aire sobre ales lleonades, la serralada de gàrgara s’enfonsa a mida puja, i Troia s’esvaeix sota ell; tristos queden els seus camarades, en va els gossos cansen les seves goles bordant, persegueixen la seva sobre o udolen als núvols. ».
En l’Antiga Grècia no eren habituals fins que va succeir aixo o sigui que després d’aquest mite les coses van canviar i ja ho veien normal.
Salve!
Jo he començat ara a llegir “Narracions de mites clàssics” i he de dir que m’està agradant bastant. Ara intentaré respondre a les preguntes:
El mite és el de Ganimedes.
-Qui es va transformar en això?
Es va transformar Júpiter, el déu dels déus.
-Per què ho va fer?
Per seduir a Ganimedes.
-Podríeu explicar el mite?
En una de les altres infidelitats de Júpiter, aquest sent una atracció molt forta per Ganimedes. Així que es transforma en àguila i se’n va a buscar-lo i se’l va emportar a l’Olimpi essent l’amant de Júpiter.
-En quina constel·lació es va convertir el protagonista d’aquest mite?
Es va convertir en la constel·lació Aquari.
-Què opineu d’aquesta relació homosexual?
Crec que la homosexualitat d’aquest mite era per justificar la homosexualitat d’aquell temps, encara que no era ben vista per ningú.
-Per cert, d’on prové aquesta paraula?
La paraula prové de dues paraules unides entre sí (composició). La homosexualitat (del grec ὁμο, homo «igual», y del latín sexus «sexo») es una orientació sexual que es definex com la interacció o atracció sexual, afectiva, emocional i sentimental amb individus del mateix sexe. Etimológicament, la paraula homosexual és un hívrid del griec homós (que en realitat significa «igual» i no, com podría creures, derivat del substantiu llatí homo, «home») i del adjectiu llatí sexualis, que sugereix una relació sentimental i sexual entre persones del mateix sexo, incluit el lesbianisme.
-Eren habituals aquestes relacions a l’Antiga Grècia?
Jo crec que no molt perquè sinó també haguessin sigut habituals aquestes relacions en la vida real antiga, i en canvi, eren mal vistes.
-I les relacions pederastes?
Aquestes crec que eren més habituals ja que, en l’antiguitat, moltes nenes es casaven amb senyors grans.
-Respecte al quadre, qui el va pintar?
El va pintar Antonio Allegri Da Correggio.
-Cap a quin any?
Cap a l’any 1531-1532.
-Amb quina tècnica el van fer?
Amb oli sobre llenç.
-On està actualment exposat?
Actualment està exposat al Museu d’història de l’Art de Viena, Austria.
Per cert! Felicitats pel dibuix, molt bonic!
Vale!
Clàudia i Elisa, felicitats pel dibuix, tot i que aquesta àliga és massa tranquil·la per semblar el desenfrenat Júpiter a la recerca del seu amant.
En espera de les correccions de les autores, vull especificar-te, Blanca, que la visió grega del les relacions entre un adult i un jove, no era exactament com a tu et sembla que podria ser. Crec que el que explica la Carla dóna força llum sobre la qüestió.
Salve,
Ben dit Blanca! Molt ben contestat! Estan totes bé, m’alegro que t’estiguis llegint el llibre de Narracions de mites classics ja que la Lida ens l’ha fet llegir i està molt bé! Personalment pensem que la mitologia és una de les coses més maques que tenim en l’actualitat.
Teresa, l’àguila vaig intentar fer-li una mirada agresiva tot i que crec que no vaig aconseguir-ho gaire jajaja, no sóc gaire bona en el dibuix.
L’Elisa se n’ha anat a Alemania, quan torni ja li diré que comenti l’article!
Salve!
Júpiter el rei dels reis es va enamora de Ganímides, es va transformar en àliga i el va segrestar, llavors el va tenir a l’Olimp. La lluna del planeta jupiter rep el nom de Ganímedes i l’àliga que se’l va endur va ser convertida en una constel·lació,la Constel·lació de l’Àliga.
La paraula “homosexualitat” prove d’una arrel llatina sex i significa “mateix”, així doncs significa “mateix sexe”.
Personalment em sembla una mica estrany aquests tipus de relacions en l’antiga Grècia.
Vale.
Salve!
El mite que veiem en aquest article és el mite de Ganimides. Aquest mite narra una de les tantes aventures amorosas de Júpiter, però aquesta es diferent. En aquest cas Júpiter s’enamora d’un noi anomenat Ganimides. Aquest era molt atractiu a ulls de Júpiter i aquest es va transformar en àguila per raptar-lo. El va segrestar i el va retenir a l’Olimp. En Júpiter hi ha una lluna coneixida com la constelació de l’Àguila, gracies a aquest mite.
Jo crec que abans l’homosexualitat estava millor vista que ara, ja que avui dia encara hi ha gent que no ho respecte i en canvi en aquella època la gent seguia els exemples dels seus Deus i aquests eren com les creences de la societat d’avui dia. M’explico, no de manera mágica o amb metamorfosis però si en el sentit en que les infidelitats estan per tota arreu, hi ha homosexuals, la gent es porta malament, es venga (no de la mateixa manera, clarament) etc.
Per aixó no m’ha cridat l’atenció veure un mite en el que Júpiter protagonitzés una relació amorosa homosexual.
Vale!
Salve!
El dibuix de l’àliga es refereix al mite de Ganimedes. Júpiter es va convertir en àliga perque sentía algo per Ganimedes i el va anar a buscar per emportar-se’l a l’Olimpi per ser el seu amant. Es la conste.lació d’Aquari. La relació homosexual en un mite em sembla curios, la paraula homosexual ve de homo del greg “igual” y sexus del llatí “sexe”. No crec que auestes relacións fosin molt habituals.
Vale!
El mite que representa aquesta àguila és el de Ganimedes. Ganimedes era un jove raptat per Zeus. Ell era el més preciós dels mortals, príncep de la familia reial de Troya y descendent de Dárdano. Estava pastorant amb el seu ramat sobre una muntanya, prop de Troya, quan Zeus lel va veure i es va enamorar apasionadament d’ell. El deu es va transformar en àguila i se’l va emportar pels aires fins l’Olimp, on el va convertir en coper dels deus. Allà vertia el néctar en la copa de Zeus. L’àguila que el va transportar per l’aire va ser convertida en constel·lació.
La homosexualitat prové del grec, homo «igual», i drel llatí sexus «sexe». La reférencia del quadre és Ganimedes, de Correggio (1531)i està exposat a Alemania.
Segons la mitologia grega, Ganamides,fou un jove del qui Zeus se n’enamorà, el segrestà i el va mantenir a l’Olimp.
Ganimedes pertanyia a la família reial de Dardània.
Considerat com el més bell dels mortals pels déus, anava a pasturar els ramats prop del Mont Ida. Zeus, bojament enamorat del jove, va transformar-se en un àguila i se’l va endur pels aires fins a l’Olimp, la residència dels déus, on el van convertir en catamita i servidor del nèctar a la copa de Zeus, substituint en aquest càrrec a la bella Hebe. Tots els déus van estar molt satisfets en veure el nou jove excepte Hera, l’esposa de Zeus, qui el rebutjava.
Salve!
Segons la mitologia Ganimedes fou un jove del qui Zeus se n’enamorà, el segrestà i el va mantenir a l’Olimp com a catamita.
Ganimedes pertanyia a la família reial de Dardània; segons Homer, era el fill petit del Rei Tros i la nimfa Cal·lírroe. Els seus germans eren Ilos, rei de Troia, i Assàrac, rei de Dardània.
Considerat com el més bell dels mortals pels déus, anava a pasturar els ramats prop del Mont Ida. Zeus, bojament enamorat del jove, va transformar-se en un àguila i se’l va endur pels aires fins a l’Olimp, la residència dels déus, on el van convertir en catamita i servidor del nèctar a la copa de Zeus, substituint en aquest càrrec a la bella Hebe. Tots els déus van estar molt satisfets en veure el nou jove excepte Hera, l’esposa de Zeus, qui el rebutjava.
L’àguila que el transportà per l’aire fou convertida en constel·lació i Ganimedes ha sigut adaptat com a Aquari per l’horòscop occidental.
El seu pare Tros va suplicar a Zeus però el déu va enviar el seu missatger Hermes per regalar-li a Tros dos cavalls que podien córrer damunt l’aigua com a pagament per Ganimedes.
Plató afirmava que el mite de Ganimedes fou creat per la civilització minoica de Creta per les seves pràctiques pederàstiques, que després es van estendre a la resta del món grec antic.
La paraula “homosexualitat” vé d’una arrel llatina sex i significa “mateix”, així que significa “mateix sexe”.A Grecia no era molt habitual aquets tipus de relacions.
Valee!
Salve!
És el mita de Ganímedes.
Qui es va transformar en àguila va ser Zeus, ho va fer per qué volia raptar a Ganímedes.
Ganimedes era un adolescent troià que feia de pastor. Era el més bell dels mortals, tant que Zeus se’n va enamorar i,transformat en una àguila, el va raptar i se’l va endur volant fins a l’Olimp. Allà dalt va esdevenir el coper de Zeus.
L’homosexualitat és l’interès i l’atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe. La paraula “homosexual” vé de l’arrel llatina sex i duu el prefix grec homo, que vol dir “mateix”. A l’aniga Grècia eran molt habituals aquestes relacions, també ho eran les relacions pederastes.
El quadre és Ganímedes raptat per l’àguila, també conegut com El rapte de Ganímedes. és un quadre del pintor italià Antonio Allegri da Correggio. Està realitzat en oli sobre llenç, i va ser pintat cap a 1531- 1532, trobant-se actualment al Museu d’Història de l’Art de Viena, Àustria.
Vale!