Aquest és el meu primer article de l’Aracne, amb moltes ganes ja d’aportar quelcom al blog guanyador.
L’objectiu d’aquest article és explicar més extensament els mites esmentats per Ovidi en el seu llibre Ars Amatoria. I que serveixi als alumnes de 2n de batxillerat, ja que han de fer un treball.
Primer de tot explicaré el mite de Biblis (Βυβλίς), filla de Milet (Μίλητος) i Ciànea. Biblis s’enamora del seu germà bessó Caune (Καῦνος), que la rebutja indignat i fuig feroçment de la casa. Biblis, com totes les enamorades, el segueix i el busca per tota l’Àsia Menor. I després, hi ha versions que sostenen que Biblis es penjà durant la recerca, i d’altres que diuen que les nimfes varen aparèixer i la transformaren en una font.
Pel que fa a Caune, el seu germà bessó, en fugir d’ella precipitadament, se’n va anar a viure a Lícia, on es casà i engendrà un fill.
Léon Auguste César Hodebert (1852- 1914) Data del 1886- “Wikimedia commons”
A Caune, se li atribueix la ciutat de Caunos (Καῦνος), que fou una ciutat de la costa del sud de Cària.
A Biblis, se li donarà una ciutat, la de Biblos (Βύβλος), l’actual Gubayl, que està situada al Líban, vora el mar Mediterrani, i fou un dels ports fenicis més importants. Avui dia és un port turístic molt ben conservat i les seves ruïnes són patrimoni històric segons la UNESCO.
Mapa de la costa de Líban, on està situada la ciutat de Biblos. Extreta de Proel
El consell d’Ovidi (Ars amatoria, I, 283) ens diu que l’amor furtiu agrada tant als homes com a les dones. I que les dones ho desitgen d’amagat, al contrari dels homes, que no sabem dissimular i no l’ocultem. Si tots els homes no supliquéssim abans que les dones, aquestes de seguida serien vençudes i farien el paper de suplicant.
El mite al qual fa referència Ovidi té a veure amb la primera part del consell, on ens diu que les dones també senten l’amor furtiu i també els agrada, per això esmenta Biblis, que estimava el seu bessó, i a Mirra, que estimava el seu pare. I aquests són, més que amors furtius, amors prohibits. Per això Ovidi esmenta també Mirra, ja que vol que sapiguem que, com ell diu, les dones també pateixen l’amor furtiu.
Per acabar, em podríeu donar la vostra opinió sobre el consell que ens dóna Ovidi relacionat amb el mite explicat? Creieu que té raó? Si és així, ¿ho heu notat algun cop, o heu viscut alguna experiència semblant? Això sí, sense arribar al límit del suïcidi, com li va passar a Biblis.
MARTÍ PALMA 1.2
INS. ISAAC ALBÉNIZ
Bona feina, Martí, aquesta tasca ajudarà tant als de 2n de batxillerat, que han de llegir l’Ars, com als de 4t, que al segon trimestre han de treballar les narracions de les Metamorfosis, entre elles la de la malaurada Biblis, que acaba transformada en font, i la de Mirra, que també surt esmentada a l’article.
Precisament, a més de les tasques indicades per l’autor, us proposo que em digueu qui és Mirra i per què la seva història és assimilable a la del mite d’aquest article.
Una bona estrena, Martí! Un apunt molt útil per a tots els nivells de llatí, i tant! A veure què n’opinaran els aràcnids? L’última vegada que vàrem treballar Ars amatoria a classe va portar cua i vàrem necessitar un vídeo d’autoajuda!
Pel que fa a Mirra, us recomano aquest còmic i aquesta il·lustració!
Uns enllaços molts útil, sí senyora. Val la pena que tots hi fem un cop d’ull!
Salve!
Ja he llegit les narracions de mites clàssics i sortia aquest mite. Ovidi en diu que a vegades en enamorem de la persona que no devem o que no ens convé, com en aquest cas Biblis s’enamora de Caune i ell la rebutja. Ovidi té raó ja que això sempre passa, ens enamorem de les persones que no debem i després patim les conseqüències.
Salve! Penso que està bé que en aquella època que les dones no tenien ningun paper expliquessin que les dones com els homes també poden tenir amors furtius. Sincerament no he viscut cap experiència semblant ni he conegut a ningú que li hagi passat però abans era més comú que algunes dones es casessin amb els seus germans o amb els seus cosins.
SALVE!!
Biblis és una enamorada, del seu germà bessó Caune. Que la rebutja indignat i fuig feroçment de la casa. Biblis, com totes les enamorades, el segueix i el busca per tot arreu. I després, hi ha versions que sostenen que Biblis es penjà durant la recerca, i d’altres que diuen que les nimfes varen aparèixer i la transformaren en una font.
Per la part de Caune, el germà bessó quan va fugir d’eñña s’en va anar a viure a Lícia on es va casa i va tenir un fill.
I per últim Mirra, és una victima de amor furtiu, amor prohibit ja que estima al seu pare. En el mite d’Ovidi.
VALETE:)
Salve!
M’ha agradat molt aquest apunt, moltíssimes felicitats, m’ha semblat molt interessant!
La meva opinió sobre el consell, bueno, m’he quedat “sense comentaris”.
Sí que és veritat, però penso que la persona que estima a l’altre ha d’anar a per ella, sigui home o dona, encara que en la nostra cultura sempre s’ha vist i s’ha dit que l’home es qui ha d’anar a per la dona.
Si no es diuen els sentiments és més que res per orgull.
Si tots els homes no supliquéssim abans que les dones, aquestes de seguida serien vençudes i farien el paper de suplicant. I penso que això arriba a un límit.
Salve!!
El poquet que sé de Biblis, és que fou filla de de Milet i de Ciànea. Al llarg de la seva mitologia, ella s’enamorà del seu germà Caune, però aquest la rebutjà indignat i arribà a fugir de casa per no veure-la. Ella li anà al darrere durant molt de temps sense poder-lo assolir, fins que les nimfes se’n compadiren i la transformaren en una font.
Sobre el mite de Caune, he trobat, que fou fill de Milet i de Ciànea. Per fugir de les propostes amoroses de la seua germana Biblis marxà de Cària i s’instal·là a Lícia. Allà es casà amb Prònoe i fou pare d’Egial. Se li atribueix la fundació de la ciutat de Cauna.
Això és toot!
Vale 😀
Salve!
Per ser el primer article, està molt bé, a més inclueix imatges que representen aquest tema.
Biblis s’enamora del seu germà bessó Caune. No sabia que gràcies a aquest mite hi ha dues ciutats que es diuen Biblios i Caunos.
Ovidi ens diu que l’amor fortiu ens agrada tant a les dones com als homes però que les dones som més precavides i els homes no.
No té perquè ser així, hi ha dones que no són precavides i homes que sí ho són.
He llegit que, Biblis perseguia a Caunos, les nimfes es van assaventar d’aquest fet i la van convertir en font.
No, no he viscut ni he vist una experiència semblant i espero no viure-la ni veure-la.
Salve!
Gràcies a tots, per la vostre benvinguda. De fet Paula, a mi també em va sorprendre que hi haguessin ciutats amb els noms de dos personatges de la mitologia. Margalida, uns enllaços genials, no en sabia massa de la història de Mirra. Gràcies. En sabríeu dir quina semblança hi ha entre el mite de Mirra i el mite de Biblis? Tal i com ha dit la Teresa.
VALE ! 🙂
Hola!!
Doncs quin consell…
Aquest es un tema bastant “tabú” ja que si realment la gent pensa així, no ho sol dir obertament.
No crec que tot el món desitgi un amor furtiu i tampoc crec que sigui una cosa que diferenciï els sexes (almenys en l’actualitat). Crec que hi han les mateixes pors i perjudicis als dos bàndols, i crec que la societat actual ens dona una igualtat que fa que tant puguem suplicar les dones com els homes.
Realment no m’ha passat mai una cosa així.
Adeu 🙂
Salve!!
Felicitats per l’article, Martí!
Jo crec que en aquest cas a Biblis no li agradava l’amor furtiu, perquè no s’arriba a consumar segons he entès, no?
No sé si estic d’acord o no amb aquest consell… Em sembla una mica estrany la veritat. Suposo que una relació furtiva pot ser emocionant per això d’haver-se d’amagar, però alhora deu ser dolorós haver d’ocultar els teus sentiments i mentir a tothom.
Mirra era una jove de Ceres que estava enamorada del seu pare Cínias. De la mateixa manera que Biblis, el seu era un amor furtiu, però arriba a ser consumat durant les festes en què Cínias està molt begut. La segona nit, el pare vol conèixer la identitat de la seva amant i Mirra fuig d’ell i demana ajuda als déus. Aquests la converteixen en un arbre del qual, al cap de nou mesos, neix un nen, el fill de Mirra i Cínias.
La semblança està clara: totes dues són preses d’un amor furtiu i tenen un final tràgic a casa d’aquest amor.
Vale!
Holaa!
Benvingut al blog!:D
Penso que les semblançes que tenen aquests dos mites son: que en els dos casos parlem d’amor imposibles o amor prohibit (ja que Biblis esta enamorada del seu germà i Mirra del seu pare) i les dos acaben sent transformades Biblis en una font i Mirra en un arbre de Mirra com a castig d’estimar a la persona equivocada o en el cas de Mirra per haver fet realitat els seus desitgos amb el seu pare.
Bé, Martí, sembla que t’han fet més cas que a mi i, a partir del teu comentari, la Carla s’ha documentat sobre Mirra i l’Anna ha fet el comentari detallat de les semblances.
Recordeu que el mite sempre representa una situació humana portada a l’extrem i els amors prohibits o furtius són ben humans. Si no, pregunteu-ho a Romeu i Julieta…
Em sembla que els mites de Mirra i de Biblis apareixen al llibre de Narracions de mites clàssics que vam llegir l’any passat.
En la meva opinió, els amors de Mirra i Biblis són poc morals, encara que de vegades els humans ens deixem emportar pels instints més primitius.
L’amor per a les dones ha sigut força restringit al llarg de la història, ja que en el moment que arribàvem a la pubertat contrèiem matrimoni. En canvi els homes sempre han tingut més llibertat a l’hora d’estimar. Tot i així l’amor no entén de normes o lleis!
Crec que la prudència i la moral femenines són hereves d’aquestes normes i prejudicis socials.
Salve!!
Està molt bé l’article, és molt clar i amb les imatges que representen molt bé el tema tractat.
Biblis s’enamora de Caune, el seu germà bessó. No sabia que gràcies al mite aquest existeixen dues ciutats que s’anomenena Biblios i Caunos.
Ovidi diu que les dones davant l’amor fortiu som més precavides comparat amb els homes, però als homes aquest amor també els hi agrada. Respecte això penso que hi ha de tot, que pot haver dones menys precavides que alguns homes.
L’amor per les dones ha estat més limitat que el dels homes. Ells han pogut estimar amb més llibertat, en canvi nosaltres haviem de casar-nos.
Tot i així, penso que com l’amor actual no hi ha res i que ara hi hagi menys restriccions per les dones es molt millor ja que ningú pot triar els seus sentiments.
He vist que Biblis perseguia a Caunos i les nimfes es van enterar d’això i la van convertir en font. M’ha sorprès bastant, la veritat.
Vale!!
Salve!
Felicitats per l’article, trobo que està molt ben treballat.
Biblis és una enamorada, del seu germà bessó Caune. Que la rebutja indignat i fuig feroçment de la casa. Biblis, com totes les enamorades, el segueix i el busca per tot arreu. I després, hi ha versions que sostenen que Biblis es penjà durant la recerca, i d’altres que diuen que les nimfes varen aparèixer i la transformaren en una font.
No sabia que a travès d’aques mite existeixen dues ciutats: Biblios i Caunos.
Com molt bé ja han comentat alguns companys, les dones sempre han tingut menys oportunitats en l’amor i en estimar. Els homes en canvi, sempre han tingut molta més llibertat, sense tantes “normes” a l’hora d’enamorar-se.
Però si és veritat que poc a poc això ha anat desapareixent fent que homes i dones puguin tenir els mateixos drets, ja que ningú pot obligar-se a sentir quan no ho sent.
Vale!
Salve!
El consell que dóna Ovidi em sembla bastant encertat. Ell explica que les dones i els homes som racionals, però també irracionals i que quan estem enamorats, la nostra irracionalitat és més gran que la nostra racionalitat i ens movem més pels sentiments que per altres coses. Amors prohibits però desitjats que ens impulsen a fer coses de les que no som conscients. A mi, gràcies a déu, no m’ha passat mai, però no se sap, encara em queda molt temps de vida…
Blanca Pérez Díaz.
Salve!
Primer felicitats per aquest article que em sembla una informació interesant.
Jo sobre aquest consell penso que el tema de l’amor actualment és igual en el dones que en el homes. En aquesta informació es parla de l’amor impossible perquè Biblis esta enamorada del seu germà i Mirra del seu pare i per això jo crec que es diu que és un amor impossible.
Salve!
Primer, moltes felicitats per l’article Martí!
Com ja han esmentat en diversos comentaris, Biblis s’enamora del seu germà bessó, Caune, que la rebutja i s’en va de casa per no veure-la. Però ella segueix anant al darrera del seu amor.
Pot ser Biblis no fa bé en enamorar-se del seu germà bessó, per també es veritat això que diuen: ”Tu no esculls de qui t’enamores”. A vegades els sentiments van per si sols i sense voler-ho t’encapritxes de la persona menys indicada i de la que menys et convé, ja que a part de ser el seu germà bessó, ell la rebutjava. Era un amor no correspost.
Sobre el consell d’Oviri penso que, siguis home o dona no ha d’influir en la manera d’actuar o d’amagar les coses. Tot i que si que penso que en algunes coses, les dones tenim una altra prespectiva d’entendre les coses.
Això és tot!
Vale!
Salve!
Aquest consell d’Ovidi em sembla bé perque és veritat que el homes de seguida supliquen i no poden ocultar el seu amor i en canvi les dones tot ho senten més internament i no ho mostren tant6 cap l’exterior.
També és veritat que si els homes no fosin tant impulsius serien les dones lasa que donariien el paas i suplicarien i farien tot el posible per ser estimades.
El mite al qual fa referència és que les dones també fan el mateix que els homes però no els hi fa falta de,ostrar-ho perquè els homes s’antipen; peer això s’esmenten casos en els que s’enamoren de gent com pares o germans, cosa que està prohibida.
Vale!
Saleve!
Molt bon treball
Biblis, s’enamora del seu germà bessó Caune. A partir d’aquest mite es creen dues ciutats amb els noms de tots dos
Jo no crec en el amor impossible,sobretot en el cas de Bilis que es va obsessionar exageradament del seu germà. Pots estimar a algú, però arribar al punt de fer-li la vida impossible al altre no. No crec en un amor amb relacions familiars, entre germans,ja que era molt malt vist.
Peró ara, en l’actualitat tampoc seria ben vist. Hi han amors no correspostos, crec que en els dos casos, dones bojament enamorades per homes que les rebutgen i al reves. L’amor impossible sempre està present. I aquells que estan malgastant el temps en algú que saps que no val la pena, es millor deixar-ho passar per fer la teva vida i tant de bo trobis el noi o noia que esperaves.
Salve!
El consell que ens dona Ovidi m’agrada, crec que viure l’amor d’una manera furtiva i d’amagat, pot ser molt interessant i emocionant, i és cert que agrada tant als homes com a les dones. Però no crec que els homes no sàpiguen dissimular i supliquin, ara tot això ha cambiat; tot depén de com sigui la persona, però en general estic d’acord amb el consell i el trobo encertat. Jo no he arribat al suïcidi per un amor furtiu, però he viscut alguna experiència semblant a un amor d’amagat!
Pel que fa a la relació de Mirra amb aquest mite, hi han unes quantes versions:
La mare de Mirra presumia de que aquesta era més bella que Afrodita, però Afrodita va castigar a la mare de Mirra
va fer que Mirra s’enamorés del seu pare i fins i tot, van tenir un fill (Adonis).
Una altra versió (la d’Ovidi) és que Mirra, disfrassada d’amant, va anar al llit amb el seu pare. Després va ser castigada per l’engany.
Això és tot, bon article Martí!
Salve!
Primer de tot, felicitats per l’article, està molt ben fet.
Mirra és segons la mitologia grega, va ser una heroïna, filla de Cínias, rei de Xipre, i de Cencreis. Estaba enamorada del seu propi pare.
Després de llegir l’article i saber una mica més sobre Mirra, crec que Ovidi també va anomenar-la perquè aligual que el amor furtiu de Biblis cap al seu germà bessó,Cauen. El mateix sentiment té Mirra cap al seu pare.
Tot i que avui en dia, crec que tots dos amors estarien prohibits, suposu que en aquella época no era tant estrany veure aquests tipus de parelles.
La veritat és que encara no m’ha pasat això i espero que no em passi i tampoc conec a ningú que li hagui passat, però crec que un amor furtiu pot ser emocionant però alhora això d’amagar-se i d’ocultar-ho no crec que sigui gaire agradable de viure-ho.
Vale!