Més troballes universitàries

Seguint el fil de les aportacions que us presentava fa uns dies, m’han arribat dos testimonis d’exalumnes ja universitaris que volen compartir amb vosaltres les seves experiències clàssiques més enllà de les parets de l’institut.

  • En primer lloc, el Jordi us proposa un petita endevinalla. Mireu bé l’estàtua que ha fotografiat i intenteu endevinar de qui es tracta i on es troba. La primera pista és que el nom del personatge us el vaig demanar definir a l’avaluació inicial i la segona, que es troba a la capital de l’ illa anomenada pels romans Maiorica. A continuació, definiu i expliqueu els dos conceptes.

[Foto: Jordi Berdún]
  • En segon lloc us deixo amb les paraules de la Sara i la foto amb què les il·lustra:

    Feia dies que et volia escriure, perquè a musicologia estem treballant el “Gaudeamus Igitur”, el cantarem a la presentació de la facultat! I em va fer pensar en l’article que vam llegir a l’Aracne. Hem estat traduint a més de treballar la partitura!

[Foto: Sara Castro]

Ja veieu, com que no sabeu mai què us trobareu a la universitat, podeu començar a documentar-vos sobre aquest himne, tot partint d’aquest article d’El fil de les clàssiques i l’enllaç que hi trobareu. No oblideu d’escoltar-lo i comentar si us és familiar o no l’havíeu sentit mai. I no deixeu de visitar l’article a què fa referència la Sara , us veieu com ells d’aquí uns anys, els més joves, o a final de curs, els de segon? Podeu analitzar els llatinismes que apareixen al vídeo i, sobretot, no us pedeu la rumba de l’Albéniz, de la qual els més grans podeu fer la traducció.

En fi, les aportacions de la Sara i el Jordi poden donar peu a comentaris molt complets i interessant. A profiteu l’ocasió i sobretot copseu idees per als vostres futurs articles. Recordeu: Obriu els ulls i la ment i trobareu referències clàssiques arreu.

TERESA

25 thoughts on “Més troballes universitàries

  1. Margalida Capellà Soler

    Sara, Jordi, ens complau seguir gaudint de la vostra recerca i aportació clàssica més enllà de l’institut. Teresa, qui bé sembra bé recull!
    Ja veig que finalment podrem fer realitat el somni de cantar el Gaudeamus igitur tal com ens proposàvem aquí!
    Fins ben aviat, aràcnids universitaris!

  2. Margarita Badoyan i Claudia Soler

    Salve!
    L’estàtua que ha fotografiat el Jordi Berdún, fa referència a Juli César. Tal i com ens va explicar la Teresa, Juli Cèsar va ser un polític romà que es va proclamar dictador i va ser mort en una conjuració republicana.
    L’estàtua es troba a Mallorca, concretament Rambla, al municipi de Campos.

  3. Artem Shramchenko

    Salve!
    El pesontage de la fotografia és Juli Cèsar August, que va ser un militar i polític, i ex-emperador del imperi Romà. La estatua es troba a les rambles de Mallorca.

    Mallorca (el nom del qual ha sigut derivat de la abans anomenada “maiorica”) , és la illa més gran de les illes balears situades al mediterrani.Maiorica en llatí volia dir “illa major”, la capital de la qual és palma.
    Vale!

  4. Paula Almeida

    Salve!

    Com ja vam dir a classe, el nom del personatge és Juli Cèsar fill de Gai Cèsar i d’Aurèlia Cotta va ser un líder polític i militar. Va obtenir innombrables victòries militars per expandir els dominis de Roma i per assolir un poder personal proper al d’un monarca fins que va ser assassinat.
    A part de ser un destacat polític i militar també va ser un gran historiador. Va escriure una obra de set llibres on mostrava com havia estat la guerra. També va escriure un poema, dos llibres anomenats Anticones i diversos comentaris de la guerra civil.
    Aquesta estatua està situada al carrer de les flors, a Palma de Mallorca.

    Vale:)

  5. Rubén Mallenco

    El personatge de la fotografia es Juli Cèsar.L’estatua es troba a l’illa de Mallorca, a la seva capital , Palma De Mallorca.
    Definicions:
    -Juli Cèsar:Va ser un líder militar i polític de l’imperi romà, va nèixer en una familia noble d’escassa riquesa.Va ser assasinat per les autoritats senatorials i van conspirar per asessinar-lo.
    -Mallorca:és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears i és lloc d’origen dels mallorquins.

    Respecte a l’himne, haig de reconeixer que mai l’havia sentit.

  6. Tania Savchenko

    La primera foto es d`una de les dues estatuaes situades en La Rambla de Palma de Mallorca de Juli Cesar. Aqui teniu un enllaç com es va transportar al seu lloc actual.
    I aqui la mateixa foto pero en gran.

  7. Natàlia Alert

    El personatge de la imatge sembla ser Juli Cèsar. Aquest lider polític i militar de l’era tardorepublicana va nèixer en el si de la gens Júlia. La seva família tenia una fortuna més bé escassa, tot i que el seu tiet Gai Mari, era un dels homes més influents d’aquella època, i que va influir de manera determinant en la vida política de Juli.
    Quan tenia 16 anys, el popular Cinna li va donar un càrreg religiós: Flamen Dialis, el qual va ser rellevat per Sul·la. Juli i Sul·la van tenir alguns conflictes per el seu matrimonia amb la filla de Cinna.
    Desprès de lliurar-se de la mort en mans dels sicaris del dictador, va ser perdonat gràcies als seus parents per part de mare. Tot seguit, va ser traslladat a l’Àsia on va combatre a Mitilene com ”legatus” de Marc Minuci Terms. Desprès va tornar a Roma perquè va morir Sul·la i va exercir l’advocàcia per un temps.
    A l’any 73 a.C va succeir al seu oncle com a pontífex, i aviat va entrar en relació amb els cònsols Pompeuo i Cras, l’amicitia li permetria llançar la seva pròpia carrera política.
    3 anys més tard, va servir a Hispània com a qüestor i a Roma com edil. Durant l’exercici d’aquesta magistratura va oferir uns espectacles que van ser recordats durant molt de temps pel poble.
    El 63 a.C es van fer la pertura i Juli Cèsar va ser el guanyador, ja que va obtenir més vots que els altres candidats. Al final de la seva pretura va servir com a propetor a Hispània, on va liderar una breu campanya contra els lusitans.
    Gràcies al suport dels seus dos aliats polítics, va ser escollit cònsol.
    Bíbol, amic de Cèsar durant el consolat, es va retirar a fi d’entorpir la tasca de Cèsar, tot i que va conseguir treure endevant una sèrie de mesures legals.

  8. Andrea Muñoz

    Salve!
    Aquesta escultura es Juli Cèsar que ja vam definir a l’avaluació inicial. Juli Cèsar que va ser un polític i militar.
    Va néixer a Roma el 12 o 13 de juliol al 100 aC però la seva data de naixement no esta molt clara i podria ser sobre el 101 i 102 aC fill del príncep troià Enees i net de la deessa Venus.
    Prove d’una família d’escassa fortuna. Esta emparentat amb alguns homes influents en al seva epoca con el seu tiet Gai Mari que influirà en la seva carrera politica.
    En el 84 aC, quan ell tenia 16 anys el van anomenar Flamen Dialis un càrrec molt important religiós que va ser Flamen Dialis .
    Flamen (flamines en plural) eren els sacerdots dedicats al culte d’un deu concret
    Va escapar i va morir en mans de scaris.
    Es va dedicar a construir un temple dedicat a la seva suposada avantpassada Venus Genetrix .
    El fet que els Juli Cèsar, pertanyents al poderós patriciat republicà, no obtinguessin càrrecs importants durant el període republicà s’explica per la seva falta de fortuna en comparació a l’aristocràcia romana de l’època, de fet, Cèsar va créixer en un dels barris més pobres de la ciutat, la Subura.

  9. Cristina Ortiz

    Hola!!
    Quins ex-alumnes més aplicats!
    La fotografia pertany, com molts han explicat avans que jo, a Juli Cèsar, i es troba a les rambles de Mallorca.
    Maiorica és el nom amb el qual els romans anomenaven Mallorca, illa que pertany a les illes Balears a Espanya.

    Juli Cèsar pertanyia a una famíla patrícia de la gens Júlia, una de les més antigues de Roma.
    Va protagonitzar el període de la república romana.
    Va tenir una important carrera política i va obtenir innombrables victòries militars per expandir els dominis de Roma i per assolir un poder personal a Roma proper al d’un monarca fins que va ser assassinat. D’altra banda els seus discursos, avui perduts, i la narració de les seves pròpies campanyes militars, escrita per ell mateix, en fan un dels prosistes més destacats de la literatura llatina.

    Per cert, que curiós és que fins que no estudies ni llatí ni grec, no en tens ni idea del que són, però quan els descubreixes, tels trobes per tots els llocs!

  10. gimenez_tha

    Salve!!

    La foto que ens ha proporcionat el meu antic company, Jordi, és de Gai Juli Cèsar.

    Va nèixer el 100 aC dins una família partícia de la gens Júlia.
    Va tenir una brillant carrera política i va obtenir moltes victòries militars per expandir els dominis de Roma i assolir-li un poder personal proper al d’un monarca.

    D’altra banda, els seus discursos i la narració de les seves pròpies campanyes militars, escrites per ell mateix, el fan un dels prosistes més destacats de la literatura llatina.

    Va ser assassinat el 44 aC.

    La partitura de “Gaudeamus Igitur” ja la vaig veure l’altre dia quan me la va ensenyar la Sara, així doncs li demanaré per poder una bona traducció de la lletra i la posaré aquí a l’aracne.

    PS: Després posaré més informació sobre Juli Cèsar, perquè ara l’ordinador va bastant lent.

    Vale!

  11. pallach.carla

    Salve!!

    Com que la part de Juli Cèsar ja està molt desenvolupada parlaré de l’himne de “Gaudeamus Igitur”.

    He escoltat la versió cantada per una coral i m’ha sonat una mica. La veritat és que no m’ha agradat massa. Potser si li afegissin més veus seria més maca.

    Després d’algunes classes de llatí amb la Teresa repetint-nos cada cop que haviem de llegir que la v es pronuncia “u”, m’he fixat en la interpretació del cor i he vist que pronuncien la v amb el so “b”.

    El primer llatinisme que apareix al vídeo és “Nulla dies sine linea”, que vol dir cap dia sense fer feina. Aquest és un llatinisme que està present en nosaltres des del primer dia de classe de llatí amb la Teresa! Frase: Per treure’s el batxillerat amb un excel·lent “cum laude” has de tenir present el “nulla dies sine linea”.

    El segon llatinisme és “carpe diem”: imperatiu en 2a persona del singilar + acusatiu singular, “aprofita el dia”, s’ha de viure el moment plenament. També és un tòpic literàri. Frase: El seu ideal de vida és el “carpe diem”, per això mai es preocupa pel futur.

    Com que internet va molt lent el vídeo triga moltíssim a carregar-se, així que acabaré el meu comentari en un altre moment.

  12. Amar

    salve!!
    El personatge de la fotografia és Juli Cèsar August, va ser un militar i polític, que es va autoproclamar dictador, va morir en una conjuració republicana. Aquesta estàtua es troba a la rambla de Mallorca
    Mallorca (en llatí “ maiorica” que volia dir: illa major), és l’illa més gran del conjunt d’illes que formen les isles balears. Mallorca esta situada al mediterrani. La capital de Mallorca és Palma de Mallorca.

  13. Sònia Juan

    Salve!

    La estatua de la foto és Juli Cèsar que està a Mallorca concretamenta a les Rambles.
    Juli Cèsar va nèixer en el 100 a.C i va ser un militar i un polític.
    Era una família amb molt poca fortuna, va tenir alguns familiars que eran els homes més poderosos de la seva època, com el seu oncle Gai Mari, qui influiria molt en la seva carrera política. Als 16 anys li van donar un càrrec religiós. Després va escapar de morir , va ser perdonat gràcies a la seva mare.Després va lluitar molt per aconseguir més riquesa i poder i va conqueris uns quants territoris.
    Cèsar va aconseguir tirar endavant una sèrie de mesures legals, entre les quals destaca una llei agrària que regulava el repartiment de terres entre els soldats veterans.
    Malgrat tot, diverses famílies senatorials sentien que Cèsar amenaçava les seves posicions. L’honor i el poder de Cèsar els feia témer que aquest volgués ser rei, un títol que, com a republicans, odiaven. L’any 44 aC, un grup de senadors, entre ells Gai Cassi, Bucilià i Marc Juni Brutus, van conspirar per assassinar-lo.
    El 15 de març del 44 aC, quan Cèsar va entrar al Senat, el grup de conspiradors el va apunyalar. Cèsar va morir als peus de l’estàtua de Pompeu, un dels sus rivals.
    En la cançó titulda “Gaudemus Iguitur” hi ha dos llatinismes que són “Ubi sunt” que vol dir on son i “Alma mater” que vol dir “mare de l’alma”.
    M’ha agradat molt aquesta cançó encara que no l’hagi escoltat mai.

    Vale!

  14. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Segur que el Jordi i la Sara estaran contents de la vostra participació.
    Destacaré, per exemple, l’esforç de la Tània a cercar i inserir enllaços per obtenir informació sobre l’estàtua (fins i tot va descobrir un error en els tutorials de l’EWC!) i l’aportació de l’Amar que va més enllà cercant l’etimologia del nom de Maiorica, però hi trobo a faltar que us atureu a precisar més la presència romana a l’illa balear “més gran”, tal com el seu nom indica. Ja sabeu, doncs, què us toca, als que comenteu d’ara endavant.
    Sobre la identificació del personatge de l’estàtua, efectivament el Jordi afirmava que era de Juli César, tot i que jo no he trobat una confirmació documental del tema. Segur que la Margalida ens pot ajudar perquè coneix molt bé la ciutat de Palma, oi?
    Carla, has fet bé de centrar-te en la cançó i mirar els enllaços, ja que l’altra tema estava força treballat. De quart només s’hi ha aturat la Sònia i això té el seu mèrit.
    Els que vingueu a continuació mireu de no repetir-vos i aprofundir en els enllaços, on trobareu coses interessants.

  15. Margalida Capellà Soler

    Teresa, l’escultura no és de Juli Cèsar. A banda i a banda de la Rambla de Palma, sobre uns pedestals, hi ha dues escultures de dos soldats romans. Són còpies d’unes escultures romanes que el segle XVIII el Cardenal Despuig va portar d’Itàlia i que ara es poden contemplar al Castell de Bellver, abans estaven en l’antic museu de Raixa. Quan l’abril de 1937, la Rambla va ser denominada Via Roma, en homenatge a la Itàlia feixista i al règim de Mussolini, es van instal·lar les escultures dels dos romans esculpides per Horaci d’Eguía. Fa uns anys un camió en va destrossar una i es va encarregar a l’empresa Artifexbalear una còpia que es va reemplaçar el 2007 com bé enllaça la Tània i tal com delata la mateixa estàtua: “”Artifexbalear me fecit.MMVII”. La Tània també enllaça l’escultura d’Horaci Erguía, que coincideix amb la fotografia d’en Jordi; per això l’escultura és més vella que l’altra d’Artifexbalear.

    Si voleu conèixer la Mallorca romana i en concret Palma romana consulteu aquest Google Map Itineraris romans per Mallorca, aquest apunt de El Fil de les Clàssiques i el número 56 de la revista Auriga. Si voleu rastrejar el fil d’una tradició clàssica en manifestacions artístiques i decoratives de Palma us recomano “Un passeig clàssic per Palma” de Rosa Llabrés, publicat en el número 41 de la revista Auriga. També us recomano aquest apunt de El Fil de les Clàssiques sobre els foners baleàrics, tan decisius en moltes batalles romanes.

    Sigui com sigui, moltíssimes gràcies, Jordi, per portar un trosset de la meva illa natal i compartir-lo, tot creant debat, amb tots els aràcnids. També vull felicitar la Tània, a qui encara no conec en persona, per la bona recerca que ha fet i a tu, Teresa, per demanar-me’n consell quan seguia el debat sense voler intervenir-hi encara.

  16. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Ja sabia, Margalida, que aquest article et despertaria records de la teva terra i ja trigaves a aparèixer-hi. T’agraeixo, per tant, la contenció, que ha permès que els alumnes fessin lliurement les seves elucubracions. Sóc testimoni que la Tania, per exemple, es va esforçar molt a trobar la identificació del personatge sense cap resultat. Això sí, en xarxa va trobar tota mena de versions: que eren dos guerrers, dos emperadors… i altres versions anònimes, però cap concreció.
    Crec que a partir d’ara, val la pena, nois i noies, que us centreu a investigar en els interessants enllaços que ens ofereix la Margalida per aprofundir en altres aspectes de la història d’aquests monuments i d’altres testimonis clàssics a Palma.
    Gratias plurimas tibi agimus, Margalida!

  17. Alba Lorenzo

    Ave!

    L’escultura es troba a Palma i es una copia d’una escultura romana d’un soldat romà portada d’Italia per el Cardenal Despuig, actualment es troba en el Castell de Bellver i posteriorment en el museu de Raixa. Antigament eren dos escultures de soldats romans esculpides per Horaci d’Erguía, les originals estaven fetes per marbre, i alguns l’anomenen a les escultures “emperadors” , però fa un anys un camió va destrossar una d’elles i en van tenir que fer una copia. Juntament amb aquestes escultures del “emperadors” hi havien unes labarum o que van desaparèixer fa alguns anys.

    L’himne “gaudeamus igitur” es el himne universitari per excel•lència. En realitat s’anomenava “De brevitate vitae” que significa “sobre la brevetat de la vida” i al 1959 va ser elegit himne de les Universitats encara que la seva lletra es poc académica.
    El compositor d’aquest himne es desconegut encara que es creu que la música es de Johann Christian Günther i que va ser reescrita per Christian Wilhelm Kindleben.
    La veritat es que mai havia escultat aquest himne.

    El llatinismes que apareixen en el vídeo que van fer els nostres excompanys són “nulla dies sine linea”, aquest llatinisme el tenim molt present sempre a classe ja que la Teresa sempre ens hi diu i significa cap dia sense feina.
    El segon llatinisme i últim que apareix en el vídeo es “carpe diem”, personalment es un llatinisme que m’agrada molt i es una locució llatina que significa literalment aprofita el moment, i podria equivaldre al que seria en la nostra llengua “ no deixis per dema que pots fer avui” o “viu cada moment com fi fos l’últim de la teva vida”

    La rumba que canten els nostres excompanys pertany a la cançó dels Manolos d’amics per sempre, però amb una variació de la lletra relacionada amb l’Aracne. A la tornada la lletra traduïda al català crec que seria alguna cosa aixì: Amics som i llatí estudiem i en l’Aracne freqüentment escrivim. Amics som i llatí estudiem.

    Això es tot adeuu!

  18. Teresa Devesa i Monclús Post author

    I el llatinisme que apareix a la rumba? No l’has posat a la traducció, Alba.

  19. Mónica Martínez

    Salve!

    Jo pensava que el personatgede l’estàtua es Juli Cèsar, que va ser un dictador, i va ser un líder militar i polític de l’Imperi Romà en l’era de la seva hegemonía mundial, però ja veig que no; tot i aixì, aquesta estatua es troba a la capital de l’illa de Mallorca: Palma de Mallorca.(L’illa era denomiada Maiorica a l’imperi, perque Mallorca és la illa més gran de l’arxipelag balear, i Maioricia significa: illa major)

    Respecte el ‘gaudemus igitur’, nomès dir que no l’habia sentit mai, però que m’ha agradat molt la seva versió de la cançó.

  20. Alba Malagón

    Salve!

    L’estàtua fotografiada és Juli Cèsar, situada a Mallorca, concretament a les rambles.
    Juli Cèsar va nèixer en el 100 a.C, va ser un líder polític i militar de l’era tardorepublicana.
    L’any 44 aC, un grup de senadors, entre ells Gai Cassi, Bucilià i Marc Juni Brutus, van conspirar per assassinar-lo.
    El 15 de març del 44 aC, quan Cèsar va entrar al Senat, el grup de conspiradors el va apunyalar. Cèsar va morir als peus de l’estàtua de Pompeu, el seu gran rival.

  21. Noelia Roldan

    Salve!

    L’estàtua que el Jordi Berdún ha fotografiat és la de Juli Cèsar, que ja va sortir a l’avaluació inicial i en sabiem una mica d’ell. Es troba a Mallorca concretament a les Rambles.
    Juli Cèsar va nèixer en el 100 a.C i va ser un militar i polític. Com vam parlar a clase, es va proclamar dictador i va ser mort en una conjuració republicana.
    Prové d’una família d’escassa fortuna.
    També va ser un gran historiador, a part de ser polític i militar. Va escriure una obra de set llibres on mostrava com havia estat la guerra, un poema i alguns comentaris relacionats amb la guerra civil.

  22. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Noèlia, Alba, abans de comentar cal que seguiu el fil de les intervencions anteriors. Si ho haguéssiu fet hauríeu vist que els estàtues són anònimes…

  23. Júlia Bardera i Noemi Gallego

    Salve!

    Nosaltres pensàvem que el personatge de l’estàtua era Juli Cèsar, però després de veure els darrers comentaris i amb la pista que ens va donar Teresa l’altre dia a classe ja no creiem el mateix.
    Em trobat que és una rèplica d’una escultura d’un soldat romà que es va portar d’Itàlia fins a Mallorca fa molts anys, concretament situada a una de les vies més transitades de Palma de Mallorca.

    L’himne mai l’havíem vist, tampoc estem molt informades amb la musica escrita en llatí, però cada vegada més la trobem al nostre dia a dia, com per exemple a la optativa de música on cantem i toquem cançons en llatí de l’edat Mitjana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *