En el capítol d’aquesta setmana de “Quèquicom” la reportera del programa Georgina Pujol parla dels mesos de l’any, del calendari romà… amb Francesc Clarà, expert en rellotges solars; Jordi Aloy, responsable del Planetari Cosmocaixa; Anton Aubanell, director de Creamat, i mossèn Francesc Nicolau, matemàtic i teòleg.
Gràcies a la Dolors Clota
Institut Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm
TRADUCCIÓ:
ANY, MESOS I DIES
L’any és el temps en què el sol fa el seu curs per l’òrbita zodiacal.
En els primers temps els romans van dividir l’any en deu mesos de vint-i-nou o trenta dies.
Març, abril, maig, juny, quintil, sextil, setembre, octubre, novembre i desembre.
L’any començava en el mes de març i el desembra era el desè i últim mes de l’any.
Els romans van ampliar el número dels mesos de l’any fins als dotze i van afegir als altres deu mesos gener i febrer.
Per així doncs l’any tenia, d’aquesta manera, tres-cents cinquanta-cinc dies.
Gai Juli Cèsar, pontífex màxim, va establir l’any de dotze mesos i tres-cents seixanta-cinc dies.
Quan August era emparador, els romans van canviar els noms dels mesos quintils i Sextils i aquests mesos en honor de Cèsar i Octavi van anomenar-se juliol i agost.
Les estacionas de l’any són quatre: primavera, estiu, tardor i hivern.
El dia no només està entre la distància del temps de les dues sortides del sol, sinó també el temps de la sortida fins la posta del sol.
El dia s’oposa a la nit. Els romans van dividir el dia i la nit en dotze hores.
Salvete!
Aquí deixo la meva traducció:
-Any, mesos i dies.
-L’any és el temps en què el sol fa el seu curs per l’òrbita zodiacal.
-Als primers temps els romans van dividir l’any en deu mesos de vint-i-nou i trenta dies.
-Març, abril, maig, juny, quintil, sextil, setembre, octubre, novembre i desembre.
-L’any començava amb el mes de març / agafava el seu inici a partir del mes de març i el desembre era el desè i últim mes de l’any.
-Els romans van ampliar el número dels mesos de l’any fins als dotze i van afegir als altres deu mesos gener i febrer.
-Però així doncs l’any tenia d’aquesta manera tres-cents cinquanta-cinc dies.
-Gai Juli Cèsar ,pontífex màxim, va establir l’any de dotze mesos i tres-cent seixanta cinc dies.
-Quan August era emperador els romans van canviar el nom dels mesos quintil i sextil.
-I van imposar els noms dels mesos juliol i agost en honor a Cèsar i Octavi.
-Les estacions de l’any són quatre: primavera, estiu, tardor i hivern.
-El dia no només és l’espai de temps entre dos sols, sinó també el temps desde el naixement del sol fins l’ocàs.
-El dia s’oposa a la nit. Els romans varen dividir el dia i la nit en dotze hores.
Valete!
M’ha semblat molt interessant el video del temps el actual calendari va apareixer al 4000ac a Egipte
Jo crec que lo que mas ma s’orpres a sigut cuan els egipcis, l’any 3.000 a. varen ser els que van descobrir que l’any tenia 365 dies perque els romans van ampliar el número dels mesos de l’any fins als dotze i van afegir als altres els mesos de gener i febrer.
Esta moltbe el video pero es massa llarg i es molt pesat.
Yaiza, vols dir que és un vídeo massa llarg i pesat? No deus estar massa acostumada a mirar documentals i, al meu parer,són una manera fàcil i entretinguda d’aprendre. Ho tornes a intentar, si vols, en un moment en què estigues més predisposada a aprofundir sobre els dies de la setmana, les hores, els mesos, els anys… si és que t’interessa conèixer perquè les coses són com són.
Crec que cada persona te la seva opinió margalida, i per gustus colors 🙂
Em sembla fantàstic, Yaiza, però és un tema de classe. Demà en trauràs la informació d’un llibre i ens l’exposaràs a classe. A veure si saps quin és l’origen de l’expressió que has utilitzat! Fa poc va sortir a L’empremta d’Orfeu!
Salve!
El vídeo està molt bé, ja que explica qui va ser els que van descobrir que hi havien 365 dies en un any. També es important que abans nomès hi havien 10 mesos(de març a desembre), però els romans van afegir dos mesos més(el gener i el febrer). El vídeo no està malament, és entretingut i t’ajuda a saber més sobre el còmput del temps.
Vale!
Salve!Bonum diem,
Aquest vídeo m’ha semblat molt interessant, ja que la majoria de coses que s’explica no les sabia ni me les imaginava. S’expliquen moltbé i crec que tot el que es diu es raonat i cert. És un vídeo molt entretingut ja que el que s’explica és interessant i s’explica de manera adequada. M’ha agradat molt la veritat!
Vale!!
XAIPETE!!!
Comentari conjunt de Víctor Huete i de Jordi Rodríguez:
1. Any, mesos i dies.
2. L’any és el temps en què el sol fa el seu curs per l’òrbita zodiacal.
3. Març, abril, maig, juny, quintil, sextil, setembre, octubre, novembre i desembre.
4. L’any agafava el seu inici a partir del mes de maig i el desembre era el desè i l’últim mes de l’any.
5. Els número de mesos de l’any romà fins que es van ampliar a dotze i gener i febrer eren els mesos afegits.
6. Els romans van ampliar el número dels mesos de l’any fins als dotze i van afegir als altres deu mesos gener i febrer.
7. En Gai Juli Cèsar, pontífex màxim, va establir l’any de dotze mesos i els 365 dies.
8. Quan August era emperador, els romans van canviar els noms dels mesos quintil i sextil.
9. L’Emperador August va canviar els noms dels mesos romans quint i sextil.
10. i aquests mesos en honor de Cèsar i Octavi van anomenar-se juliol i agost.
11. Les estacions de l’any són quatre: primavera, estiu, tardor i hivern.
12. Els dies no són solament l’espai de temps entre els naixements de dos sols, sinó era el temps des del naixement del sol fins el seu ocàs.
13. El dia es posa davant de la nit. Els romans van dividir els dies i les nits en dotze hores.
Jordi, Víctor, voleu dir que el documental tracta el que heu posat?
Sobre la data exacta del naixement de Jesús no se’n sap res, el 25 de desembre va ser adoptada al segle IV, en aquell temps el calendari que es feia servir era establert per Juli Cèsar i es la base del calendari actual. En aquest calendari la data començava a comptar a partir de la fundació de Roma, però com aquest procediment no satisfeia als cristians, el 525 el Papa va encarregar que calculés l’any exacte del naixement de Jesús, per fer-lo servir com a any d’inici de la nostra Era.
Després de molts càlculs, l’arxiver del Papa va arribar a la conclusió que Jesús va néixer l’any 754 de la fundació de Roma ( aquest es l’any que nosaltres actualment anomenem any 0), però l’arxiver es va equivocar.
Cèsar va fer un cens de la població. Josep i Maria van viatjar a Betlem per enregistrar-s’hi justament quan va néixer Jesús(anys 6 i 8 a.C) per tant l’error està entre els 6 i els 8 anys.
Els astres també ens podem mostrar l’error.
Abans el calendari era lunar i només tenia deu mesos. L’any s’iniciava a partir del mes de març i el desembre era el desè.
El successor de Ròmul (Numa Pompili) va ser qui va crear els dos mesos més.
El primer mes, Març, dedicat a Mart, el déu de la guerra.
El segon mes, Aprili, dedicat a Aper, porc senglar sagrat o dedicat a Afrodita deessa de la natura.
Maius, dedicat a la deessa Maia.
Junius, dedicat a la deessa Juno, la de Júpiter.
I a partir d’aquí els noms dels mesos son deguts gràcies al seu ordre. (Quinquilis, sextilis, september, october, novembre i december).
LA TRADUCCIÓ:
Any, mesos i dies.
L’any és el temps en què el sol fa el seu curs per l’òrbita zodiacal.
En els primers temps els romans van dividir l’any en deu mesos de vint-i-nou o trenta dies.
Març, abril, maig, juny, quintil, sextil, setembre, octubre, novembre i desembre.
L’any començava en el mes de març i el desembre era el desè i últim mes de l’any.
Els romans van ampliar el número dels mesos de l’any fins als dotze i van afegir als altres deu mesos gener i febrer.
Però així doncs l’any tenia d’aquesta manera 355 dies .
Gai Juli Cèsar, pontifex màxim, va establir l’any de dotze mesos i 365 dies.
Quan August era emperador, els romans van canviar els noms dels mesos quintil i sextil
i aquests mesos en honor de Cèsar i Octavi van anomenar-se juliol i agost.
Les estacions de l’any són quatre: primavera, estiu, tardor i hivern.
El dia no només està entre la distància del temps de les dues sortides del sol, sinó també el temps de l’inici fins a la posta de Sol.
El dia s’oposa a la nit. Els romans van dividir el dia i la nit en dotze hores.
Salve!
El que més m’ha cridat l’atenció del video a sigut que van descobrir que l’any tenia 365 dies gràcies a un estel Cirius, el més brillant del cel que apreix just arran de l’horitzó abans de la sortida del sol.
Les altres coses també són molt interessants
I quines són aquestes altres coses tan interessants, Inés?
Salve!!
Abans el calendari era lunar, només tenia deu mesos. L’any començava a partir del mes de març i el desembre era el desè i últim mes. Els romans van ampliar el nombre dels mesos de l’any fins a dotze i van afegir als mesos gener i febrer.
Juli cèsar va instituir l’any de 365 dies és a dir de dotze mesos i fent que el calendari fós solar.
Això ho va fer afegint els mesos juliol en honor al seu nom i agost en honor a Octavi August, l’emperador. Alguns noms dels mesos venen en honor als déus romans, per exemple març ve en honor a Mart o abril ve en honor d’Afrodita. Els romans van dividir el dia i la nit en dotze hores.
Vale!!
El que més m’agradat del video ha sigut que el sol va servir per començar a mesurar el temps.Van descobrir que l’any tenia 365 dies gràcies a un estel Cirius, el més brillant del cel que apreix just arran de l’horitzó abans de la sortida del sol.Els romans van ampliar el nombre dels mesos de l’any fins a dotze i van afegir als mesos gener i febrer
Valete!
Hodie est dies Mercuris
ante diem duodevicesimum Kalendas Decembres
MMDCCLXV ab urbe condita
Aquest programa és molt interessant, i vaig tenir la sort de veure’l en directe. A part d’explicar-nos que no s’ha de témer per cap fi del món en poques setmanes, explica ben explicat com funcionava el calendari dels nostres llatinoparlants avantpassats. Sempre, com més sapiguèm, millor!
Valete!
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Acabem d’encetar el 2010? o potser el 2014? o el 2018?
Salve!
Després d’haver mirat tots els enllaços i haver vist el vídeo, he aprés moltes coses sobre el temps en l’època dels romans. En el calendari romà no existia ni gener ni febrer, ja que el seu calendari només tenia deu mesos. L’any començava al març i acabava al desembre. Els mesos de juliol i agost van rebre aquests noms en honor a Juli Cèsar i a August. Alguns dels altres noms dels mesos es van posar en honor als déus romans, com abril, que es va posar en honor a la deessa Afrodita. Els romans dividien el dia i la nit en dotze hores (a.p.) ante meridiem i (p.m) post meridiem, unes sigles que avui en dia encara fem servir. Els romans, concretament Juli Cèsar, van ser els que van crear l’any bixest afegint un dia cada quatre anys. Però va ser el Papa Gregori XIII qui va corregir els errors de l’any bixest i va acabar establint el calendari tal i com el coneixem ara, i és per això que el nostre calendari actual s’anomena gregorià.
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » “Ibers: no hi ha qui els entengui”
Aquest vídeo m’ha semblat molt interessant, ja que la majoria de coses que s’explica no les sabia ni me les imaginava.El que més m’ha cridat l’atenció del video a sigut que van descobrir que l’any tenia 365 dies gràcies a un estel Cirius, el més brillant del cel que apreix just arran de l’horitzó abans de la sortida del sol.
Les altres coses també són molt interessants
Salve!
El vídeo és molt interessant!
El còmput romà de les hores es feia segons el recorregut del Sol. El dia es dividia en dotze hores des de que sortia el sol fins que marxava, de duració variable segons les estacions de l’any. A l’estiu eren més llargues i a l’hivern més curtes. En canvi, amb les hores de la nit passava a l’inrevés: estaven dividides en vigílies, doncs eren més llargues a l’hivern i més curtes a l’estiu.
Els romans van ampliar el nombre dels mesos de l’any fins a dotze i van afegir als mesos gener i febrer va afegir els mesos juliol en honor al seu nom i agost en honor a Octavi August. Un dels millor Emperadors que Roma ha tingut.
Vale!
Salve!!
Un vídeo bastant interessant. Gràcies al video m’ha quedat una mica més clar el perque dels anys de traspas ja que abans per més que llegia coses ho escoltava sobre això mai em quedavar clar. Ara ja se que l’any de traspas és simplement un any que té un dia més.
Com es una cosa que ami m’agrada i crec que a la gent també aqui els hi deixo una mica més d¡informacií sobre aquest any:
Passa cada quatre anys i que ve a corregir les diferències en el calendari, ja que en realitat cada any té 365 dies i 6 hores, i s’evita les dates astronòmiques i cronològiques que deixen de coincidir.
Es suposa que la imposició dels anys de traspàs, un cada quatre anys, va ser implantat per un monge de Turquia pels voltants de l’any 200 d.C., aquest va trobar la diferència entre el que comptava el calendari julià i la realitat, i si aquest desajust no es corregia, en el termini de 500 a 600 anys el solstici d’estiu podria succeir en el solstici d’hivern i a la inversa.
D’aquesta forma, va aparèixer l’any de traspàs, quan febrer té 29 dies enlloc de 28, ve a corregir el fet de que cada any té 365 dies i 6 hores, que no es comptabilitzen i que es sumen cada quatre anys per configurar un nou dia, i com a resultat, un any de 366 dies.
Per ultim dir que el 2012 és un any de traspàs.
Salve!!
La TRADUCCIÓ:
Any, mesos i dies.
L’any és el temps en què el sol fa el seu curs per l’òrbita zodiacal.
En els primers temps els romans van dividir l’any en deu mesos de vint-i-nou o trenta dies.
Març, abril, maig, juny, quintil, sextil, setembre, octubre, novembre i desembre.
L’any començava en el mes de març i el desembre era el desè i últim mes de l’any.
Els romans van ampliar el número dels mesos de l’any fins als dotze i van afegir als altres deu mesos gener i febrer.
Però així doncs l’any tenia d’aquesta manera 355 dies .
Juli Cèsar, va establir l’any de dotze mesos i 365 dies.
Quan August era emperador, els romans van canviar els noms dels mesos quintil i sextil
i aquests mesos en honor de Cèsar i Octavi van anomenar-se juliol i agost.
Les estacions de l’any són quatre: primavera, estiu, tardor i hivern.
El dia no només està entre la distància del temps de les dues sortides del sol, sinó també el temps de l’inici fins a la posta de Sol.
El dia s’oposa a la nit. Els romans van dividir el dia i la nit en dotze hores.
Vale!!