En el capítol d’aquesta setmana de “Quèquicom” la reportera del programa Georgina Pujol parla dels mesos de l’any, del calendari romà… amb Francesc Clarà, expert en rellotges solars; Jordi Aloy, responsable del Planetari Cosmocaixa; Anton Aubanell, director de Creamat, i mossèn Francesc Nicolau, matemàtic i teòleg.
Gràcies a la Dolors Clota
Institut Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm
Gràcies, Dolors, per haver-nos donat a conèixer al mur del Facebook l’última edició del programa Quèquicom, de TV3. Entre d’altres, hi ha una magnífica explicació del calendari romà que ens permetrà introduir-nos en el còmput del temps romà i la seva pervivència en el món actual. Alhora ens donarà els elements bàsics per traduir i entendre aquest text, ens animarà a conèixer i a emprar diàriament la datació o esbrinar una data i a saber per què hi ha anys bixests o de traspàs. A Hortus Hesperidum , aquí i aquí trobarem més informació.
Què en sabeu ara del còmput del temps a l’època romana i què en perviu avui?
Salve! Després d’haver llegit i comentat aquest enllaços ara sé moltes coses més del còmput del temps en l’època romana. Abans el calendari constava de deu mesos l’any s’iniciava a partir del mes de març i el desembre era el desè i l’últim mes de l’any. El romans van afegir al calendari juliol i agost, en honor a l’emperador Juli cèsar i a l’emperador August. El dia s’oposa a la nit. Els romans varen dividir el dia i la nit en dotze hores, ante meridiem (a.p.) o post meridiem (p.m.). La numeració de l’1 al 31: Kalendas (el dia 1 de mes), Nonas (que era el 5 i en els mesos de març, maig, juliol i octubre el dia 7) i Idus (que era el dia 13, excepta en els mesos abans indicats que era el 15). Els noms dels mesos de l’any provenen de alguns déus (gener del déu Janus, juny del déu janus etc. L’any bixest un origen romà. És interessant saber que l’any bixsest és bis sexto calendas martias i que el va crear Juli Cèsar. Però com que aquest any bixest cada quatre anys hi havia un any que hi havia un error, el papa Gregori XIII el va remodelar. Per això el nostre calendari actual és el gregorià.
Vale!
Salve! Abans el calendari era lunar i només tenia deu mesos. L’any s’iniciava a partir del mes de març i el desembre era el desè i l’últim mes de març. Els romans varen ampliar el nombre de mesos de l’any fins a dotze i varen afegir als altres deu mesos gener i febrer. Juli cèsar va instituir l’any de 365 dies que comptava de dotze mesos fent que el calendari fós solar. Això ho va fer afegint els mesos juliol en honor al seu nom i agost en honor a Octavi August, l’emperador. Alguns noms dels mesos venen en honor als déus romans, per exemple març ve en honor a Mart o abril ve en honor d’Afrodita. El dia no nomès es l’espai del temps, sinò des de el naixament fins a l’ocasió del sol, per això els romans van dividir el dia i la nit en dotze hores. L’any bixest també és originari dels romans, concretament el va crear Juli Cèsar , qui va reformar el calendari del rei romà Numa Pompili, iva afegir cada quatre anys un dia més. Pero el Papa Gregori XIII va establir l’any bixest tal com el tenim avui i va establir que l’any bixest requereix que les dues últimes xifres de l’any han de ser divisibles per quatre i que l’any no pot acabar amb dos zeros.
Vale!
El calendari romà fet per Ròmul des d’un principi era lunar i estava compost per deu mesos. En arribar el rei Numa Pompili va afegir els mesos de gener i febrer.
El compte dels anys que nosaltres fem des del neixament de Crist (dC) els romans el feien a partir de la fundació de Roma (753aC).
Juli Cèsar va ser qui va implantar els 365 dies que tenim a l’any, els dotze mesos i el calendari solar perquè l’anterior tenia un marge d’error d’un dia cada 128 anys.
Els romans no utilizaven la numeració actual de l’1 al 31, sinó que feien servir paraules concretes per alguns dies del mes. El dia 1 s’anomenava Kalendas perquè era el dia que la gent pagava als prestamistes, el dia 5 s’anomenava Nonas i en els mesos de març, maig, juliol i octubre era el dia 7. I per últim, el dia 13 s’anomenava Imus excepte en els mateixos mesos anteriors.
El dia el dividien en quatre parts: hora prima, de les 6 del matí a les 9; hora tertia, de les 9 a les 12; hora sexta, de les 12 a les 3; i hora nona, de les 3 a les 6.
La nit es dividia també en quatre parts: prima vigilia, de les 6 a les 9 de la tarda; secunda vigilia, de les 9 a les 12; tertia vigilia, de les 12 a les 3 de la matinada; i per últim quarta vigilia, de les 3 de la matinada a les 6 del mati.
Els anys bixests es produeixen cada quatre anys i es diu que és un error de Juli Cèsar quan va fer el calendari solar, perquè va tenir un endarreriment en acabar-lo i fa afegir un dia més cada quatre anys.
Aquests seran bixests quan els dos últims números de l’any siguin divisibles per quatre, i mai ho seràn quan acabin en dos zeros.
Els noms dels mesos que utilizem nosaltres tenen aquest origen:
Gener pel déu Janus, déu de les portes.
Febrer en honor a Februa o festes de purificació.
Març en honor a Mart, déu de la guerra.
Abril, d’origen incert, potser per aperire, en llatí “obrir”, tot fent referència al floriment de les plantes per primavera; o pel nom etrusc de la dea Afrodita, Apru.
Maig en honor a la dea Maia.
Juny en honor a Juno.
Juliol en honor de Juli Cèsar.
Agost per l’emperador August.
Septembre de september.
Octubre d’october.
Novembre de november.
Desembre de december.
Vale!!
Els grecs van acollir el calendari dels egipcis. Els egipcis van descobrir que l’any tenia 365 dies gràcies a l’estel Sirius cap el 3000 aC.
El sol ha servit per a mesurar el temps des dels principis dels temps. Gràcies a la direcció i tamany de les ombres, els grecs podien saber quina hora del dia era o a quina estació de l’any es trobaven.
El moviment de la Terra produeix el canvi d’estacions, així que la calidesa d’una determinada zona terrestre esquival a la proximitat en la que es troba respecte el sol.
En temps dels romans, es començava l’any al mes de març, el qual estava dedicat al déu Mart. També coincidia amb l’entrada de la primavera.
Martius està dedicat al déu Mart.
Aprilis està dedicat a Afrodita/Venus o bé al porc senglar que en llatí rebia en nom d’ aper.
Maius està dedicat a Maia.
Iunus està dedicat a Juno
Quintilis es referia al cinquè mes.
Sextilis es referia al sisè mes.
September es referia al setè mes.
October es referia al vuitè mes.
November es referia al novè mes.
December es referia al desè mes.
El 153 aC els romans van afegir al calendari civil els mesos de gener i febrer. Aquesta reforma va ser produïda per la necessitat d’allargar l’any per a que els cònsuls tinguèssin el temps suficient per a viatjar i fer les tasques corresponents en un any.
En un principi, gener i febrer eren els darrers mesos de l’any, però més endavant es van afegir al davant de març.
El mot llatí Kalendarium té origen en els llibres de comptes mensuals en el que el poble havia de pagar els impostos.
La reforma juliana del 46aC va consistir en afegir quinze dies al calendari romà (abans hi havia 350). A més a més van canviar el nom del mes Quintilis per el de “Iulus” i el Sextilis pel d’ “Augustus”.
El 525 dC l’Església Catòlica va decidir instaurar el començament del calendari en el naixement de Crist que aquest últim fet marcarà l’any 1 de la nostra era. Però els historiadors s’han adonat que el rei Herodes amb qui Jesús va conviure, ja havia mort quatre anys abans que el fill de Déu. Així que podem concloure que Jesús nasqué el 4aC.
Fins la reforma gregoriana del 1582 en la majoria dels països d’Europa, el calendari no es regularia a les estacions de l’any com a l’època antiga.
Salve!!
Abans el calendari era lunar i només el composaven deu mesos, el va crear Ròmul. Anava de març a desembre.
Més tard Numa Pompli va ser qui va afegir el mes de gener i el mes de febrer. Quan nosaltres comptem els anys a partir del naixament de Crist, els romans ho feien a partir de quan es va crear Roma, al 753 .C.
Seguidament Juli Cèsar va ser qui va imposar que el calendari fós solar, el que te 365 i dotze mesos, és a dir, l’actual.
Molts noms dels mesos provenen dels noms dels déus romans com per exemple:
Gener: deu Janus
Febrer: honor a Februa
Març: deu Mart.
Abril: dea Afrodita.
Maig: referent a la dea Maia.
Juny: a Juno.
Juliol: en honor de Juli Cèsar.
Agost : de l’emperador August.
Septembre: de september.
Octubr:e d’october.
Novembre: de november.
Desembre: de december.
El primer dia del mes s’anomenava Kalendas. El dia 5 era l’anomenat Nonas i al març, maig, juliol i octubre corresponia al dia 7. El dia 13 era el Imus però no era així al març, maig, juliol i octubre.
El dia era dividit en 4 parts que corresponien a:
– Hora prima: de les 6 del matí a les 9.
– Hora tertia: de les 9 a les 12.
– Hora sexta: de les 13 a les 3.
– Hora nona: de les 3 a les 6.
La nit també era dividida en 4 parts:
– Prima vigilia: de les 6 a les 9 de la tarda.
– Secunda vigilia: de les 9 a les 12.
– Tertia vigilia: de les 12 a les 3 de la matinada.
– Quarta vigilia: de les 3 a les 6 del matí.
Existien els anys bixests que eren els que es produien cada quatre anys. Es diu que va ser una errada comesa per Juli Cèsar a l’hora de construir el calendari solar.
La traducció la he intentat fer com he pogut, però he deixat dues diapositives sense fer ja que no me n’he ensortit, aquí tens:
Anys, mesos i dies.
1: L’any és el temps en que el temps acaba el seu recorregut pel món del zodíac.
2: En les etapes primerenques romanes (en trenta) o deu mesos de trenta dies cada any, dividit…. No l’entenc.
3: Març, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre i desembre.
4: L’any s’iniciava al març fins al desembre el desè i l’últim mes de l’any era.
5: Els número de mesos de l’any romà fins que es van ampliar a dotze i gener i febrer eren els mesos afegits.
6: Sinó l’any només tenia 355 dies.
7:
8: L’emperador August, va intercanviar els cinquens i sisens mesos dels romans.
9: fins que Octavi Cèsar va honorar els mesos amb el nom de juliol i agost.
10: Hi ha quatre estacions: primavera, estiu, tardor i hivern.
11:
12: La nit dels romans s’oposava. La nit dels romans es dividia en dotze hores.
Vale!!
Salve!
M’ha semblat un documental molt interessant, com tots els de Quèquicom, he après coses noves com ara :
Originàriament a l’edat antiga Numa Pompili ( Segon rei de roma ) va fer el primer calendari romà :
Mes I: Martius (Mart) déu de la guerra
Mes II: Aprilis (Aper)
Mes III: Maius (Maia)
Mes IV: Junius (Juno)
Mes V: Quintilis
Mes VI: Sextilis
Mes VII: September
Mes VIII: October
Mes IX: November
Mes X December
El mes ‘’quintilis’’ (mes en que va néixer Juli Cesar) quan ell va morir assassinat, el senat va cambiar el nom per ‘’Julius’’ en el seu honor.
August, volia un mes amb el seu nom i el senat li va cedir el mes Sextilis.
Un altre cosa que m’ha sorprès molt és que quan celebrem el cap d’any a les 12 de la nit, a la terra li faltan 6 h per arribar al punt exacte, cada any ens adelantem 6 hores, per això cada 4 anys hi ha un dia més al Kalendarium ( aquest dia s’afegeix al més de Febrer ) això es fa cada 4 anys perquè 6 hores d’un any + 6 hores d’un altre + 6 hores + 6 hores fan un total de 24 hores ( un dia)
-Realment no estem al 2012 si no al 2019-2020 ja que Crist va néixer 4 anys abans del que nosaltres marquem com a primer any, ja que primer va néixer Crist i 4 anys desprès va morir el rei Harodes, ell va ser el qui va manar matar els nens petits per així Jesús no li trauria el lloc de rei.
Així que Crist va haver de néixer 4 anys abans del que nosaltres marquem com a primer any.
Per tant aquest any no s’acabarà el món! Jejeje
Vale Aracnids!
Heu d’escriure el llatí en cursiva (codi html).
Us heu oblidat de posar la data en llatí.
Sobren encara algunes faltes d’ortografia i manca de cohesió.
Andrea, de quina divinitat rep el nom el mes de juny?
Irina, què vol dir “fins a l’ocasió del sol”?
Rocío, faltaria una frase de cloenda.
Laia, “tinguessin”… Dilluns ja traslladaràs la teva traducció de la bitàcola del Moodle aquí.
Uxue, has intentat fer la traducció, però has tingut moltes dificultats. Quan la posem en comú a classe, t’autocoregeixes i la tornes a deixar en comentari.
En cap moment, demostres que hagis visionat el documental, ni que l’utilitzis per complementar la informació sobre el còmput del temps heretat dels romans, com bé ens ho demostra la Clàudia.
Salve!
Hi ha moltes coses del calendari del romans que ja vam estudiar l’any passat i per això les recordava. Per exemple nosaltres sabem que el calendari romà en un principi constava de 10 mesos, ja que era un any lunar.
Més tard un rei va afegir el gener i el febrer.
Així eren els mesos i per què tenien el aquest nom:
– Gener: En honor al Déu Janus, Déu de les portes.
– Febrer: En honor a Februa o festes de purificació.
– Març: Per Mart, Déu de la Terra.
– Abril: Segurament està relacionat amb Afrodita i el començament de la primavera.
– Maig: En honor a Maia, mare de Mercuri.
– Juny: En honor a Juno, esposa de Júpiter i deessa del matrimoni.
– Juliol: En honor a Juli César.
– Agost: Per l’emperador Augustus, anteriorment s’anomenava Sextilis.
– Septembre: Quan el calendari tenia 10 mesos era el número 7 (-septe)
– Octubre: Número 8 (-octo)
– Novembre: Número 9 (-nove)
– Decembre: Número 10 (-dece)
Va ser Juli César qui va instaurar el calendari solar de 365 dies i 12 mesos.
Una altra cosas que van duur a terme els romans va ser l’any bisext, això vol dir que cada 4 anys l’any és de 366 dies.
Aquest calendari també tenia una cosa diferent que eren les nones (lluna en quart creixent o idus (lluna plena), això era que separaven els mesos segons si tenien 29 o 31 dies.
El Papa Gregori XIII va canviar cosas d’aquest calendari i per aquesta raó al nostre calendari actual l’anomenem gregorià.
VALE!
Salve Lida!!
Aqui ho deixo complementat amb el documental:
Numa Pompili va ser el segon rei de Roma.
Crist va néixer 4 anys abans del que nosaltres marquem com a primer any. Crist va nèixer i 4 anys després va morir Harodes que va ser qui va manar matar els nens petits per així Jesús no li treuria el lloc com a rei.
Juli Cèsar va néixer al mes “quintilis”.Quan va morir assassinat, els membres del Senat van decidir canviar el nom en honor seu i va passar a ser “Julius”.
August, volia un mes amb el seu nom i el senat li va cedir el mes Sextilis.
Jo mai havia entès el fet de sumar-li un dia al mes de febrer cada quatre anys. Gràcies al documental m’he informat i ara ja ho entenc.
Per nosaltres quan finalitza l’any és a les 12 de la nit, però en realitat La Terra encara no ha arribat al punt exacte, li falten 6 hores. Cada any ens avancem 6 hores i aquest és el motiu pel qual cada quatre anys hi ha, al mes de febrer, se li afegeix un dia. La causa de fer-ho al cap fe 4 anys és perquè sis hores d’un any per quatre vegades donen 24 hores, que és el mateix que un dia.
Vale!!
Salve!
El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies. El mes era la fracció major, i el dia la menor, encara que després es va dividir en hores.
Els romans consideraven que el dia s’iniciava a mitjanit. A l’establir-se l’any (de annus = anell) li van fixar una durada de 10 mesos, però més tard, per influència grega, es va passar a l’any de 12 mesos, amb 368 dies i ¾ d’un altre, amb mesos de 30 i 29 dies alternativament, i cada dos anys un any amb 13 mesos, ajustant-se progressivament el sistema suprimint o agregant dies. Així es va establir un any que començava a la primavera (en el mes dedicat a Mart, és a dir el mes Martius = març), després seguia el mes que s’obre (Aprilis = abril), el del creixement (Majus = maig) i la de la florida (Junius = juny). Després els mesos seguien per ordre del cinquè al desè: Quinctilis (juliol), Sextilis (agost), September (setembre), October (octubre), November (novembre) i December (desembre); seguia el mes d’obertura dels treballs agrícoles (Januarius = gener) i el mes de les purificacions (Februarius = febrer). Si s’afegia un altre mes, aquest no tenia nom però se l’anomenava Mercedonius per estar consagrat a la paga.
Amb els progressius reajustaments es van fixar mesos de 31 dies (març, maig, juliol i octubre), de 28 dies (febrer, que cada quatre anys tènia 29 dies) i de 29 dies (els altres), intercalant-se un mes de 27 dies cada dos anys. Així, el primer i el tercer any del cicle tenien 355 dies cadascun; el segon any 383 dies; i el quart any 382 dies, és a dir, en total 1474 dies. Cada mes es dividia en setmanes d’entre 4 i 9 dies; la segona i quarta setmana del mes eren de 8 dies, la tercera de 9 dies menys el febrer que eren 8 i en l’intercalar que eren 7) i la primera setmana era de 6 dies en els mesos de 31 i de 4 en els altres. L’anunci de la durada de la primera setmana es deia anunci de les Calendes i a les setmanes de nou dies el novè dia es deia Nonae o Nones; el primer dia de la tercera setmana se li deia Idus o Ides.
A cada període de cinc anys se li deia lustre a causa que es feien sacrificis l’any després de la revisió del cens (lustrum) que era cada cinc anys.
El calendari solar grec comptava 365 dies i mig, mentre el llatí comptava 368 dies i tres quarts d’un altre. Per adaptar-se a aquesta situació i al cicle àtic de vuit anys, en lloc d’afegir 59 dies cada quatre anys es van afegir 90 dies cada vuit anys. El mes de febrer de 29 dies va ser reduït a 24 dies (i quan febrer tenia tan sols 28 dies va passar a tenir-ne 23), de manera que l’any solar romà va passar a tenir 366 dies i un quart d’un altre.
Gràcies, Dolors, per fer-nos arribar aquest vídeo que, com veus, està donant peu a complets comentaris dels nostres alumnes. Suposo que a Sant Hilari ja l’heu treballat de valent.
Clàudia, com les altres companyes de Premià, veig que t’ha interessat el vídeo i que n’has entès el significat. Comprovo també que estàs a l’aguait de les novetats del bloc i aprofites per comentar els que t’interessen. Continua així.
Salvete!
Primer de tot, m’ha encantat el vídeo! Jo ja he vist diversos vídeos del Quèquicom, però aquest realment és molt interessant! He après un munt de coses noves per les quals estic encuriosida des de molts anys!
En el vídeo, he trobat tres curiositats que crec que són força interessants:
-Desde fa milions i milions d’anys, els humans fem servir el sol per a mesurar el temps.
-Els egipcis, l’any 3.000 a. varen ser els que van descobrir que l’any tenia 365 dies.
-August, va posar-li el seu nom a un dels mesos, al de Sextilis, i com que no volia ser menys que Juli Cèsar, ja que aquest tenia en el “seu mes” 31 dies, va treure-li un dia a Februarius i se’l col·locà en el seu mes.
També m’ha semblat molt curiós que els mesos de setembre, octubre, novembre i desembre es diguin igual en llatí que en anglès!
Bé, aquí deixo el meu resum:
La paraula calendari vé del llatí kalendarium. El kalendarium era un llibre de comptes mensuals
El calendari que seguim enguany, ha patit força canvis desde els seus origens, els quals es troben en l’antiga Roma.
Originariament el calendari romà començava al mes de març, el qual estava dedicat al déu de la guerra Mart. Això era d’aquesta manera ja que els cònsols escollits cada any per a governar el país, començaven el seu consolat en aquest mes. Però va arribar un cònsol, l’any 153 a.C, que per conveniències pròpies provocà que això canviés ja que trobava que tenia poc temps per a guanyar combats i fer els viatges que això comporta i li van cedir el privilegi de començar el seu consolat un pèl abans, al mes de gener. Això s’acabà convertint en una tradició i des d’aleshores tots els cònsols ho varen fer igual. (Aquest, és l’orígen del perquè avui en dia celebrem el principi d’un nou any a principis de gener).
Inicialment, el calendari romà tenia deu mesos i un bloc de dies a finals d’any que quedaven solts. Aquests eren:
-El primer: Martius, dedicat a Mart, déu de la guerra.
-El segon: Aprilis, dedicat al porc senglar (aper), considerat pels romans un animal sagrat. També hi havia qui deia que anava dedicat a Afrodita.
-El tercer: Maius, dedicat a la deesa Maia.
-El quart: Junius, dedicat a la deesa Juno.
-El cinquè: Quintilis, referent al número cinc (cinquè mes)
-El sisè: Sextilis, referent al número sis (sisè mes)
-El setè: September: referent al número set (setè mes)
-El vuitè: October: referent al número vuit (vuitè mes)
-El novè: November: referent al número nou (novè mes)
-El desè: December: referent al número deu (desè mes)
La primera reforma dels mesos de l’any, va ser feta l’any VII a.C, per Numa Pompili (successor de Ròmul) el qual va ordenar aquells dies solts en dos mesos més. El dotzè va rebre el nom de Februarius, ja que s’hi celebraven uns ritus purificadors anomenats februalia.
Aquesta divisió mensual, però, va patir diverses reformes més:
Els dos últims mesos creats per Numa Pompili, varen passar a ser els dos primers; l’antic onzè mes, va passar a dir-se Januaris, en honor al déu de les portes Janus, ja que el primer mes significa la porta d’obertura a un nou any. Això va provocar que tots els altres mesos canviéssin de posició, per exemple el mes de September, que fa referència al número set, està col·locat al novè lloc i així successivament.
Però la cosa no quedà així, Juli Cèsar també va participar en les reformes del calendari romà. A part que quan morí, el senat en honor seu va canviar el nom del mes de Quintilius, que era el mes en que havia nascut pel nom de Julius, ell va ser la persona que va organitzar els dies de tot l’any posant 30 dies a cada mes, i com que li faltaven cinc dies per col·locar (ja que un any en té 365) va col·locar-los en un mes sí i en l’altre no: un a Januarius, un a Martius, un a Maius, un a Quintilis, un a September i li va agafar un dia a Februarius i li va posar a November.
També, com que Cèsar era coneixedor que cada quatre anys s’havia de sumar un dia, va fer que se li sumés al mes de Februarius, ja que abans n’hi havia tret un. Però llavors va adonar-se que hi havia una cosa que no li semblava bé: hi havia tres mesos seguits de 31 dies cadascun (Julius, Sextilis, al qual se li canvià el nom més endevant pel d’Augustus en honor a August, i September). El que va fer va ser passar un dia de september cap a October i va passar un dia de November cap a December. Fent aquests últims canvis, finalment sorgí el calendari definitiu, el que nosaltres seguim avui en dia.
Valete!
Així m’agrada, Cristina, que hagis vist el programa i que n’hagis tret profit! Gràcies per demostrar-ho!
Traducció “Annus, menses et dies”
1- L’any, els mesos i els dies.
2- …
3- En els primers temps, els romans dividien l’any en mesos de trenta o trenta-un dies.
4- Març, abril, maig, juny, quint, sextil, setembre, octubre, novembre i desembre.
5- L’any començava al mes de maig i el desembre era el desè i últim mes de l’any.
6- Els romans van ampliar el número de mesos de l’any fins a dotze i als altres deu mesos van afegir gener i febrer.
7- Però d’aquesta manera l’any de tres-cents cinquanta dies té quinze dies de més.
8- Gai Juli Cèsar, Pontífex Màxim, va establir l’any de dotze mesos i tres-cents seixanta-cinc dies.
9- L’Emperador August va canviar els noms dels mesos romans quint i sextil.
10- I el Cèsar Octavi va imposar els seus mesos “Juli” (juliol) i “August” (agost) en el seu honor.
11- Hi ha quatre estacions de l’any: primavera, estiu, tardor i hivern.
12- Els dies no són solament l’espai de temps entre els naixements de dos sols, sinó era el temps des del naixement del sol fins el seu ocàs.
13- El dia es posa davant de la nit. Els romans dividien els dies i les nits en dotze hores.
Correcció de la traducció “Annus menses et dies.
2- L’any és el temps en què el sol fa el seu curs per l’òrbita zodiacal.
3- En els primers temps, els romans van dividir l’any en deu mesos de trenta o trenta-un dies.
7- Així doncs l’any tenia d’aquesta manera tres-cents cinquanta-cinc dies.
9- A l’ésser August emperador, els romans van canviar els noms dels mesos quint i sextil.
Laia, compte amb la traducció de l’ablatiu absolut!
1. L’any és el temps en que el Sol fa el seu curs per l’òrbita zodiacal.
2. En els primers temps, els romans van dividir l’any en deu mesos de vint-i-nou o trenta dies.
3. març, abril, maig, juny, quintil, sextil, setembre, octubre, novembre i desembre
4. L’any agafava el seu inici a partir del mes de maig i el desembre era el desè i l’últim mes de l’any
5. Els romans van ampliar el número dels mesos de l’any fins als dotze i van afegir als altres els mesos de gener i febrer
6. Però així doncs l’any tenia 355 dies
7. En Gai Juli Cèsar, pontífex màxim, va establir l’any de dotze mesos i els 365 dies.
8. Quan August era emperador, els romans van canviar els noms dels mesos quintil i sextil.
9. I en Cèsar Octavi, en honor, els anomenà Juliol i Agost.
10.10. Hi ha quatre estacions de l’any: Primavera, estiu, tardor i hivern
11. El dia no només està entre dos sols
12.12. La nit és l’oposat del dia. Els dies i les nits romanes es divideixen en dotze hores.
Addierunt: Verb, addio
Ampliaverunt: Verb, amplio
Annum: Nom, 2a declinació (annus-anni)
Capiebat: Verb, capio
Conficit: Adjectiu, (conficio-feci-fectum)
Cursus: Nom, 4a declinació (cursus-cursus)
Decimus: Adjectiu, (decimus-a-um)
Dierum: Verb,
Dies: Nom, 5a declinació (dies-diei)
Diviserunt: Verb, divido
Duodecim: Adjectiu, (duodecimus-a-um)
Erat: Verb, sum
Habebat: Verb, habeo
Honoris: Nom, 3a declinació (honor-honoris)
Horas: Nom, 1a declinació (hora-horae)
Imperatore: Nom, 3a declinació (imperator-imperatoris)
Initium: Nom, 2a declinació neutre (initium- initii)
Maximus: Adjectiu, (maximus-a-um)
Menses: Nom, 3a declinació (mensis-mensis)
Mutaverunt: Verb, muto
Nocti: Nom, 3a declinació (nox-noctis)
Nomina: Nom, 1a declinació (nomina-nominae)
Numerum: Nom, 2a declinació (numerus-numeri)
Occasum: Nom, 4a declinació (occasus-occasus)
Orbem: Nom, 3a declinació (orbis-orbis)
Pontifex: Nom, 3a declinació (pontifex-pontificis)
Postremmus: Verb, postro
Romani: Adjectiu, (Roma-anus-a)
Sol: Nom, 3a declinació (sol-solis)
Spatium: Nom, 2a declinació neutre (spatium-spatii)
Statuit: Verb, statuo
Suum: Verb, sum
Temporibus: Nom, 3a conj (tempus-temporis)
Zodiacum: Nom, 2a declinació (zodiacus- zodiaci)
Salve!!
Coses que m’han cridat l’atenció del video:
-El sol va servir per començar a mesurar el temps. És l’astre que més afecta la nostre activitat.
-Van descobrir que l’any tenia 365 dies gràcies a un estel Cirius, el més brillant del cel que apreix just arran de l’horitzó abans de la sortida del sol.
-Els egipcis, l’any 3.000 a. varen ser els que van descobrir que l’any tenia 365 dies.
-El sol ens marca les estacions de l’any. Si la terra gires recta i no inclinada no tindriem estacions de l’any, i per tant sempre tindriem el mateix clima.
-El sol durant sis mesos esta a l’hemisferi sud, i sis mesos a l’hemisferi nord.
La paraula calendari vé del llatí kalendarium. El kalendarium era un llibre de comptes mensuals
El calendari que seguim avui en dia ha patit varis canvis desde els seus origens, els quals es troben en l’antiga Roma.
Originariament el calendari romà començava al mes de març, dedicat al déu de la guerra Mart. Això era d’aquesta manera ja que els cònsols escollits cada any per a governar el país, començaven el seu consolat en aquest mes. Però va arribar un cònsol, l’any 153 a.C, que per conveniències pròpies provocà que això canviés perquè trobava que tenia poc temps per a guanyar combats i fer els viatges que això comporta i li van cedir el privilegi de començar el seu consolat una mica abans, al mes de gener. Això s’acabà convertint en una tradició i des d’aleshores tots els cònsols ho van fer de la meteixa manera, igual. I és per això que actualment celebrem el principi d’any, d’any nou al l’inici de gener.
Mesos de l’any:
-El primer: Martius, dedicat a Mart, déu de la guerra.
-El segon: Aprilis, dedicat al porc senglar (aper), considerat pels romans un animal sagrat. També hi havia qui deia que anava dedicat a Afrodita.
-El tercer: Maius, dedicat a la deesa Maia.
-El quart: Junius, dedicat a la deesa Juno.
-El cinquè: Quintilis, referent al número cinc (cinquè mes)
-El sisè: Sextilis, referent al número sis (sisè mes)
-El setè: September: referent al número set (setè mes)
-El vuitè: October: referent al número vuit (vuitè mes)
-El novè: November: referent al número nou (novè mes)
-El desè: December: referent al número deu (desè mes)
La primera reforma dels mesos de l’any, va ser feta l’any VII a.C, per Numa Pompili (successor de Ròmul) el qual va ordenar aquells dies solts en dos mesos més. El dotzè va rebre el nom de Februarius, ja que s’hi celebraven uns ritus purificadors anomenats februalia.
Juli Cèsar va organitzar els dies de tot l’any posant 30 dies a cada mes, i com que li faltaven cinc dies per col·locar (ja que un any en té 365) va col·locar-los en un mes sí i en l’altre no: un a Januarius, un a Martius, un a Maius, un a Quintilis, un a September i li va agafar un dia a Februarius(mes de la purificació) i li va posar a November.
També, com que Cèsar era coneixedor de que cada quatre anys s’havia de sumar un dia, va fer que se li sumés al mes de Februarius, ja que abans n’hi havia tret un. Però llavors va adonar-se que hi havia una cosa que no li semblava bé: hi havia tres mesos seguits de 31 dies cadascun (Julius, Sextilis, al qual se li canvià el nom més endevant pel d’Augustus en honor a August, ja que va ser assasinat i September). El que va fer va ser passar un dia de september cap a October i va passar un dia de November cap a December</em). Fent aquests últims canvis, finalment sorgí el calendari definitiu, el que nosaltres seguim avui en dia.
Posan el nom del dies fent referència el nom dels planetas.
Ah!! I això de que el 2012 acaba el món, és un llegenda falsa!
Vale!
Salve!
Traducció
ANNUS, MENSES, ET DIES. Any, mesos i dies.
1. L’any és el temps en el què el Sol fa el seu curs per l’òrbita zodiacal.
2. En els primers temps, els romans van dividir l’any en deu mesos de vint-i-nou o trenta dies.
3. Març, abril, maig, juny, quintil, sextil, setembre, octubre, novembre i desembre
4. L’any agafava el seu inici a partir del mes de maig i el desembre era el desè i l’últim mes de l’any
5. Els romans van ampliar el número dels mesos de l’any fins als dotze i van afegir als altres els mesos de gener i febrer
6. Però així doncs l’any tenia 355 dies
7. Gai Juli Cèsar, pontífex màxim, va establir l’any de dotze mesos i els 365 dies.
8. Quan August era emperador, els romans van canviar els noms dels mesos quintil i sextil.
Vale!
Laia, et falta la traducció de les últimes diapositives!
Salve!
1-L’any és el temps en que el Sol fa el seu curs per l’òrbita zodiacal.
2- En els primers temps, els romans van dividir l’any en deu mesos de vint-i-nou o trenta dies.
3- març, abril, maig, juny, quintil, sextil, setembre, octubre, novembre i desembre
4- L’any agafava el seu inici a partir del mes de maig i el desembre era el desè i l’últim mes de l’any
5- Els romans van ampliar el número dels mesos de l’any fins als dotze i van afegir als altres els mesos de gener i febrer
6- Però així doncs l’any tenia 355 dies
7- En Gai Juli Cèsar, pontífex màxim, va establir l’any de dotze mesos i els 365 dies.
8- Quan August era emperador, els romans van canviar els noms dels mesos quintil i sextil.
9- I en Cèsar Octavi, en honor, els anomenà Juliol i Agost.
10- Hi ha quatre estacions de l’any: Primavera, estiu, tardor i hivern
11- El dia no només està entre dos sols
12- La nit és l’oposat del dia. Els dies i les nits romanes es divideixen en dotze hores.
Vale!
Salve!!
TRADUCCIÓ ACABADA:
9.(En honor de Cèsar Octavi van imposar els noms d’aquests mesos Juliol i Agost). I aquests mesos en honor de Cèsar i Octavi van anomenar-se juliol i agost.
10. Les estacions de l’any són quatre: primavera, estiu tardor i hivern.
11. El dia no només està entre la distància de temps de les dues sortides del Sol, sinó també el temps des de l’inici fins a la posta del Sol.
12. El dia s’oposa a la nit. Els romans van dividir el dia i la nit en dotze hores.
Vale!
Traducció annus, meses et dies.
1. Any, mesos i dies.
2. L’any és el temps en què el sol fa el seu curs per l’òrbita zodiacal.
3. En els primers temps els romans van dividir l’any en deu mesos de vint-i-nou o trenta dies.
4. Març, abril, maig, juny, quintil, sextil, setembre, octubre, novembre i desembre.
5. L’any començava en el mes de març i el desembre era el desè i últim mes de l’any.
6. Els romans van ampliar el número dels mesos de l’any fins als dotze i van afegir als altres deu mesos gener i febrer.
7.Però així doncs l’any tenia d’aquesta manera 355 dies .
8. Gai Juli Cèsar, pontifex màxim, va establir l’any de dotze mesos i 365 dies.
9. Quan August era emperador, els romans van canviar els noms dels mesos quintil i sextil
10. i aquests mesos en honor de Cèsar i Octavi van anomenar-se juliol i agost.
11. Les estacions de l’any són quatre: primavera, estiu, tardor i hivern.
12. El dia no només està entre la distància del temps de les dues sortides del sol, sinó també el temps de l’inici fins a la posta de Sol.
13. El dia s’oposa a la nit. Els romans van dividir el dia i la nit en dotze hores.
Vale!!