Per continuar amb la tradició del curs passat, ve’t aquí un nou article de Joan Lluís Lluís a Presència, la revista dominical d’El Punt Avui. El primer parlava d’ortografia etimològica; el segon, presentat per la Thaïs, analitzava una lletra estranya que a tots ens va sorprendre; sobre oratòria i estenografia versava el tercer; i fins i tot en un d’ells Homer es traslladava als Balcans.
En aquesta ocasió tornem als orígens, a través d’un article genuïnament lingüístic que reflexiona sobre l’àvia de la majoria de les llengües europees.
Llegiu el text amb atenció i responeu les qüestions següents, tot aplicant el que sabeu d’història de la llengua. De quart d’ESO a segon de batxillerat, de segur que tots hi podeu posar el vostre granet de sorra.
-
Per començar, comenteu l’encapçalament de l’article. Veieu quin títol cinematogràfic parafraseja? Amb quina altra disciplina compara, doncs, l’estudi dels orígens de les llengües?
-
Al títol i al llarg de tot el text s’esmenten diferents lingüistes que han fet recerca sobre els orígens de les llengües indoeuropees. Investigueu sobre ells i afegiu la informació que obtingueu. No hi trobeu a faltar alguns dels noms que nosaltres hem estudiat com a pares de la indoeuropeística?
-
Què són les llengües indeuropees? Quantes se’n parlen avui i quina terminologia utilitza l’autor per referir-se a les relacions que les uneixen? Podeu classificar en les famílies corresponents les citades al segon paràgraf? Què deu significar que algunes llengües estan “encosinades”, tal com esmenta el text?
-
Quines ciències són convocades a respondre la pregunta de l’origen de l’indoeuropeu? Els de Grec podeu fer l’anàlisi etimològic de la seva denominació. Quina és la teoria actual al respecte? Quin mètode s’utilizà per arribar a aquesta conclusió i en quin camp lèxic se centra?
-
Quina és la nova teoria que proposa la revista Science?
-
Quin llatinisme clou l’article? Podeu dir-me’n el significat literal i extens? En coneixeu algun amb un sentit similar? Podeu fer un cop d’ull al llistat de la selectivitat 12-13 a veure si en trobeu algun…
I si voleu saber més sobre el tema en qüestió, consulteu aquesta entrada d’El Fil de les clàssiques, on veureu mapes il·lustratius i, fins i tot, pistes d’àudio que us ajudaran a entendre millor el tema.
TERESA
Benvolguda Teresa, el document que has publicat no es veu. Veig que es tracta d’un document de Google Docs, però el deus tenir en configuració privada (només per a tu), per la qual cosa tu el veus, quan fas la previsualització de l’article, però la resta de la gent no.
Intenta configurar el document com a públic o en la modalitat “tots els usuaris amb l’enllaç”..
Et deixo una captura http://i1177.photobucket.com/albums/x341/imagesbucket2012/Fil%20Aracne%202012/Octubre/capture_xtec9487.jpg
Gràcies, Gaby! Gràcies, Teresa! Ara ja ho podem llegir i comentar!
Salve!
Sóc nou en llatí però intentaré respondre el millor posible a les preguntes que plantejeu en aquest bloc.
1.Compara els estudis de la llengua amb altres disciplines com ara l’arqueologia, etc.
2.Thomas Young va ser un científic lingüista que va estudiar l’idioma egipci.
Marcus Zuerius Van Boxhorn va ser un erudit neerlandès, va descobrir les similituds entre les llengues indoeuropees.
3.Les llengues indoeuropees són un conjunt de llengues que provenen de l’indoeuropeu, les que mes es parlen avui dia són el català, el castellà, el francès, l’italià i l’anglès.
4.Les ciències convocades a respondre l’origen de l’indoeuropeu són les següents: la paleolingüística, l’arqueologia, la lingüística, la paleologia, etc.
5.La nova teoria que proposa la revista Science és que l’indoeuropeu va nèixer a Anatòlia (l’actual Turuia.
6. El llatinisme que clou l’article és “In aeterum” que significa “mes tard”.
Totes les llengues indoeuropees pertanyen a la mateixa familia llenguistica. Hi han 12 grups de llengues que serien mil llengues diferentes parlades per tres mil millons de persones.
Les llengues com el catala, hindi, suec, persa, bulgar,aremi, gal.lec, grec, alemany, turc, nepales, llitua i bengali son encosinades, el que significa que son de la mateixa familia, que son cosins.
Salve!
Intentaré respondre les qüestions lo més bé que em sigui possible.
1.
El títol:William Jones i la recerca de l’indoeuropeu perdut, indica la recerca de els origens de bàsicament la mare de quasi totes les llengües europees i Americanes.
Amb aquest títol, sembla com si s’estigués parlan d’una persona desaparescuda.
Compara l’estudi dels origens de les llengües amb els descobruiments geogràfics.
2.
Thomas Young era un científic anglès que va ser conegut per descifrar jeroglífics egipcis.
Marcus Zuerius va ser un intel·lectual neerlandès, que va descobrir certa relació entre llengües europees utilitzant taules de comparació de paraules.
3.
Les llengües indoeuropees son les llengües que provenen de una llengua hipotética(indoeuropeu) que son parlades encara avui en dia. Avui en dia se’n se’n parlen més de 30.
L’autor utilitza noms de familia per a esmentar-les, com per exemple que el català és el net del indieuropeu.
Si diu que una llengua està encosinada, significa que es cosina de alguna altra llengua com per exemples el català i l’anglès.
4.
Les ciències convocades són l’arqueologia, la paleografia i la paleolingüística.
Per arribar a saber que les llengües estan relacionadas, es va utiltzar la comparació de paraules, i sobretot tots tenen relació en el vocabulari de la roda i els carros.
5.
Creu que l’indieuropeu es va començar a parlar a la regió de la avui anomenada Turquia, fa vui o nou mil anys, i que després es va extendre per la mediterrània i voltants del mar negre.
6.
in aeternum, que literalment vol dir per sempre, o per la eternitat.
Gràcies Gaby. És un plaer saber que ens segueixes i que col·labores activament en el correcte funcionament del bloc. Sàpigues que els alumnes ja comencen a preguntar qui és aquest àngel de la guarda que ens dóna savis consells.
Bé, ara ja està arreglat, la pressa no és bona companya de feina i, a última hora, vaig oblidar obrir l’accés públic al document. Fins a la pròxima, que ara ja ens tens molt ben acostumats…
Salve!
1- Per començar, comenteu l’encapçalament de l’article. Veieu quin títol cinematogràfic parafraseja? Amb quina altra disciplina compara, doncs, l’estudi dels orígens de les llengües?
William Jones i la recerca de l’indeoropeu el títol es similar a Indiana Jones i la recerca de l’arca perduda.
crec que compara amb l’arqueologia.
2- Al títol i al llarg de tot el text s’esmenten diferents lingüistes que han fet recerca sobre els orígens de les llengües indoeuropees. Investigueu sobre ells i afegiu la informació que obtingueu. No hi trobeu a faltar alguns dels noms que nosaltres hem estudiat com a pares de la indoeuropeística?
Thomas Young fou un científic anglès, que destacà en els camps de la física i la lingüística. Marcus Zuerius fou un erudit neerlandès que descobrí la similitud entre llengües indoeuropees provinents d’una llengua primitiva que anomenà ‘scític’.
3- Què són les llengües indeuropees? Quantes se’n parlen avui i quina terminologia utilitza l’autor per referir-se a les relacions que les uneixen?Podeu classificar en les famílies corresponents les citades al segon paràgraf? Què deu significar que algunes llengües estan “encosinades”, tal com esmenta el text?
Les llengües indeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística (deriven del grec). S’hi parlen unes 6000 llengües diferents. L’autor diu que estan encosinades. Romàniques: català, germànic: suec,
irànic: persa,turc eslau: búlgar, armeni: armeni, cèltic: gal·lès, grec: grec, germànic: alemany, indoari: nepalès, hindi, bengalé, bàltic: lituà. Que tenen arrels comunes.
4- Quines ciències són convocades a respondre la pregunta de l’origen de l’indoeuropeu? Els de Grec podeu fer l’anàlisi etimològic de la seva denominació. Quina és la teoria actual al respecte? Quin mètode s’utilizà per arribar a aquesta conclusió i en quin camp lèxic se centra?
Són l’arqueologia, la paleografia i la paleolingüística. La teoria diu que l’indeorupeu original devia ser parlat a les estepes de Rússia meridional per un poble nómada i guerrer. Un dels métodes és la comparació de paraules. Se centra en el vocabulari de la roda i els carros.
5- Quina és la nova teoria que proposa la revista Science?
Que l’indeorupeu va nèixer a Anatòlia (Turquia)i després es va expandir pel mediterrani.
6- Quin llatinisme clou l’article? Podeu dir-me’n el significat literal i extens? En coneixeu algun amb un sentit similar? Podeu fer un cop d’ull al llistat de la selectivitat 12-13 a veure si en trobeu algun
El llatinisme que he trobat és “In aeterum” que vol dir l’eternitat . No conec cap sinònim de in aeterum.
Vale!
1- Per començar, comenteu la capçalera de l’article. Veieu quin títol cinematogràfic parafraseja? Amb quina altra disciplina compara, doncs, l’estudi dels orígens de les llengües?
La capçalera “William Jones i la recerca del indeoropeu perdut” parafraseja el títol cinematogràfic de “indiana Jones a la recerca de l’arca perduda”. L’estudi dels origens de les llengües es compara amb l’arqueologia.
2- Al títol i al llarg de tot el text s’esmenten diferents lingüistes que han fet recerca sobre els orígens de les llengües indoeuropees. Investigueu sobre ells i afegiu la informació que obtingueu. No hi trobeu a faltar alguns dels noms que nosaltres hem estudiat com a pares de la indoeuropeística?
Alguns dels lingüístes que esmenten és: Marcus Zuerius van Boxhorn (Bergen op Zoom, 28 d’agost de 1612 – 3 d’octubre de 1653), fou un erudit neerlandès. Professor a Leiden, que descobrí la similitud entre llengües indoeuropees
suposà provinents d’una llengua primitiva que anomenà ‘scític’.
Thomas Young fou un científic anglès, que destacà en els camps de la física i la lingüística.
William Jones va ser un filòleg britànic i estudiós de l’antiga Índia, particularment conegut per la seva descoberta de la família lingüística indoeuropea.
3- Què són les llengües indeuropees? Quantes se’n parlen avui i quina terminologia utilitza l’autor per referir-se a les relacions que les uneixen? Podeu classificar en les famílies corresponents les citades al segon paràgraf? Què deu significar que algunes llengües estan “encosinades”, tal com esmenta el text?
Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d’una antiga llengua. S’en parlen unes 6.000 llengües aproximadament. Ell esmenta que les llengües estan encosinades. En el segon paràgraf parla de les següents llengües que estan agrupades en grups:
català (romànic), l’hindi (indoari), el suec (germànic), el persa (irànic), el turc (irànic), el búlgar (eslau), l’armeni (armeni), el gal·lès (cèltic), el grec (grec), l’alemany (germànic), el nepalès (indoari), el bengalé (indoari), el lituà (bàltic). Que estan encosinades vol dir que totes pertanyen a un gran grup.
4- Quines ciències són convocades a respondre la pregunta de l’origen de l’indoeuropeu? Els de Grec podeu fer l’anàlisi etimològic de la seva denominació. Quina és la teoria actual al respecte? Quin mètode s’utilizà per arribar a aquesta conclusió i en quin camp lèxic se centra?
aquestes ciències són: la paleografia, l’arqueologia i la paleolingüística. La teoria actual és que l’indeoropeu original devia ser parlat a les estepes de Rússia meridional per un poble nómada i guerrer que va començar a expadir-se fa uns quatre mil anys. El mètode que s’utilitza és la comparació de paraules, centrada en el vocabulari de la roda i els carros.
5- Quina és la nova teoria que proposa la revista Science?
la nova teoria és que l’indeuropeu va nèixer a Anatòlia (Turquia) fa una vuit o nou mil anys i que el poble que la parlava era bàsicament agricultor.
6- Quin llatinisme clou l’article? Podeu dir-me’n el significat literal i extens? En coneixeu algun amb un sentit similar? Podeu fer un cop d’ull al llistat de la selectivitat 12-13 a veure si en trobeu algun…
El llatinisme que he trobat a l’article és “in aeterum” que vol dir per sempre o eternitat. No n’he trobat cap més!
Salve!
Em semblen molt interessant els articles d’en Joan Lluís Lluís. Pels qui no hagin llegit els altres, els ho recomano perquè sempre s’aprenen coses noves!
1. No sóc una persona gaire cinèfila, però crec que el títol parafraseja alguna de les pel·lícules d’Indiana Jones. Per tant crec que compara l’estudi de l’origen de les llengues amb l’arqueologia.
5. La nova teoria que proposa la revista “Science” defensa que l’indoeuropeu va néixer a Anatolia (l’actual Turquia)fa vuit o nou mil anys en el si d’un poble d’agricultors.
6. El llatinisme que clou l’article és “in aeternum”, que significa literalment “per sempre”. En el text també significa “per sempre”, ja que l’origen de l’indoeuropeu mai estarà clar del tot.
“Per saecula saeculorum” significa “pels segles dels segles”, per tant també té el mateix sentit de durada eterna. Aquest llatinisme, però, és més usat en el context eclesiàstic.
En un altre moment acabaré de respondre tots els punts.
Hola!!
1.- Per començar, comenteu l’encapçalament de l’article. Veieu quin títol cinematogràfic parafraseja? Amb quina altra disciplina compara, doncs, l’estudi dels orígens de les llengües?
El títol cinematogràfic que parafraseja és “indiana jones. A la recerca de l’arca perduda”, i amb això compara l’estudi de l’indoeuropeu amb l’arqueologia.
2.- Al títol i al llarg de tot el text s’esmenten diferents lingüistes que han fet recerca sobre els orígens de les llengües indoeuropees. Investigueu sobre ells i afegiu la informació que obtingueu. No hi trobeu a faltar alguns dels noms que nosaltres hem estudiat com a pares de la indoeuropeística?
William Jones: Londres, 28 de setembre de 1746 – Calcuta, 27 d’abril de 1794) va ser un lingüista i investigador de l’Antiga Índia, cèlebre en particular per el seu redescubrimient de la família de les llengües indoeuropees.
Thomas young:(Milverton, 13 de juny de 1773 – Londres, 10 de maig de 1829) fou un científic anglès, que destacà en els camps de la física i la lingüística.
Va ser el mes jove dels 10 fills d’una família de quàquers. A l’edat de catorze anys va començar estudis de grec i llatí i posteriorment arribà a dominar el francès, l’italià, l’hebreu, el caldeu, el siríac, l’àrab, el persa, el turc i l’amhàric. Va començar estudis de medicina a Londres en 1792 mudant-se poc després a Edimburg (1794) i a Göttingen (1795) on va obtenir el grau de doctor en física el 1796. Entre 1801 i 1803 va ser professor de física a la Royal Institution però va renunciar a aquest càrrec perquè les tasques docents no interferissin amb la seva activitat mèdica. El 1802, fou nomenat secretari extern de la Royal Society, institució de la qual havia estat elegit fellow el 1794.Va morir a Londres el 10 de maig de 1829.
Marcus Zeurius van Boxhorn: (Bergen op Zoom, 28 d’agost de 1612 – 3 d’octubre de 1653), fou un erudit neerlandès. Professor a Leiden, descobrí la similitud entre llengües indoeuropees, que suposà provinents d’una llengua primitiva que anomenà ‘scític’ (Scytisch en neerlandès).
Tot i que les llengües que originàriament va emparentar foren només el neerlandès, el grec, el llatí, el persa i l’alemany, posteriorment, i amb la realització de moltes taules de comparació de paraules, hi acabà lligant també llengües eslaves, cèltiques i bàltiques. No hi inclogué però l’hebreu, cosa que mostra la bondat de la hipòtesi.
La inspiració per arribar a aquesta idea, però, sembla que s’esdevingué alhora que una recerca etimològica que actualment es consideraria pueril: Van Boxhorn postulà, que ‘Zeeland’ (Zelanda, literalment “terra del mar”) provenia del mot eiland (illa), tot explicant la desaparició de la ‘z’ per analogia amb la desaparició a oom (oncle) de l’n inicial (noom).
3.- Què són les llengües indeuropees? Quantes se’n parlen avui i quina terminologia utilitza l’autor per referir-se a les relacions que les uneixen? Podeu classificar en les famílies corresponents les citades al segon paràgraf? Què deu significar que algunes llengües estan “encosinades”, tal com esmenta el text?
L’anomenat indoeuropeu. comú és una llengua hipotètica que se suposa es parlava entre el V i III mil·lenni abans de la nostra era (5000 i 3000 aC.) a la zona europea central, al
sud de Rússia.
Al llarg del II mil·lenni aC, aquests pobles indoeuropeus van iniciar diferents onades de migració tant cap a Orient com cap a Occident: arribaren a part d’Àsia i a l’Índia, s’expandiren per tot Europa, fins a la península ibèrica, la Gran Bretanya i els països nòrdics.
A conseqüència d’aquestes migracions, d’aquell indoeuropeu comú van sorgir una sèrie de dialectes. Amb el pas del temps, anaren diferenciant-se i donaren lloc a les nombroses llengües indoeuropees parlades per Europa i Àsia. Tanmateix les seues semblances lèxiques, sintàctiques, morfològiques i fonètiques donen a entendre que procedeixen d’un mateix tronc comú: les llengües indoeuropees formen una família lingüística.
Els lingüistes han estudiat totes aquestes llengües i les han agrupades en nou branques dialectals principals: la baltoeslava, la germànica, la cèltica, l’itàlica l’albanesa, l’hel·lènica, l’anatòlica, la indoirànica i la tocària.
Avuí en dia se’n parlen, entre altres l’alemany, anglès, bengalí, castellà, francès, gujarati, hindi, italià, persa, portuguès, rus, català.. etc
L’autor per referir-se a les relacions que uneixen les llengues utilitza una terminologia de parentesc (com el dels humans) .
El fet de dir que una llengua està encosinada, significa que aquesta llengua te uns origens semblants al parentesc dels humans. És dona aquest nom de cosina, perquè les llengues d’origen de ambsdoses llengues són de la matèixa generació.
Les categories són: Eslau, Germànic, Itàlic, Bàltic, Hel·lènic, Armeni, cèlic, Indo-iraní.
4.- Quines ciències són convocades a respondre la pregunta de l’origen de l’indoeuropeu? Els de Grec podeu fer l’anàlisi etimològic de la seva denominació. Quina és la teoria actual al respecte? Quin mètode s’utilizà per arribar a aquesta conclusió i en quin camp lèxic se centra?
La paleolingüística, l’arqueologia, la lingüística i la paleologia. Acabaré aquesta pregunta en un altre moment fent l’anàlisi etimològic.
La teoria dominant actualment, diu que l’indoeuropeu original devia ser parlat a les estepes de la Rússia meridional per un poble nòmada i guerrer que va començar a expandir-se fa uns quatre mil anys. Un dels mètodes emprats per arribar a aquesta hipòtesi és la comparació de paraules: sembla que en moltes llengües hi hagi una certa relació pel que fa al vocabulari de la roda i
dels carros. Com que els exemplars més antics de roda tenen uns cinc mil·lennis, i que la cosa precedeix el nom, es pot deduir que la llengua única va començar a diversificar-se després de l’invent d’aquests estris tan útils.
5.- Quina és la nova teoria que proposa la revista Science?
La revista Science ha publicat fa poc una altra hipòtesi, que discrepa pel que fa a algunes preguntes fonamentals:
on?, quan?, qui?, com? Uns investigadors de la Universitat d’Auckland, a Nova Zelanda, defensen que l’indoeuropeu va néixer a Anatòlia (l’actual Turquia) fa vuit o nou mil anys i que el poble que la parlava era bàsicament agricultor. Per arribar a aquesta conclusió aquests lingüistes han aplicat a paraules emparentades d’un grup substancial de llengües indoeuropees un algoritme específic que permetria remuntar fins al tronc comú, el qual tronc se situaria entre la Mediterrània i la
mar Negra.
6.- Quin llatinisme clou l’article? Podeu dir-me’n el significat literal i extens? En coneixeu algun amb un sentit similar? Podeu fer un cop d’ull al llistat de la selectivitat 12-13 a veure si en trobeu algun…
in aeternum vol dir :Indefinidament, per a siempre. I en el text vol dir que l’indoeuropeu sempre serà motiu d’estudi i de discusió.
Un similar pot ser: In secula seculorum que vol dir pel’s segles dels segles.
Bé, espero que estigui complet..
Adeu 🙂
Salve!
Anem a respondre:
1-Compara el nom del historiador “Jones” amb el famòs Indiana Jones, i també diu a la recerca de quelcom. En el nostre cas a la recerca de l’indoeuropeu la llengua àvia. És un titol molt ben pensat i sobretot atractiu.
2-Hi apareixen Tomas Young i Marcus Zuerious. El primer era conegut per desxifrar varis jeroglifics, i el segon era un neerlandès que va comparar diferents idiomes junt amb l’indoeurpeu.
3- Són aquelles llengües que provenen del indoeuropeu. L’autor n’esmenta alguna.
4-L’arqueologia, la paleografia i la paleolingüística. Ara es concentra tot en la etimologia.
5-Diuen que va començar a la que ara s’en diu Turquia.
6-No crec que ningún llatinisme que conec pugui deteriorar l’article ja que és extens, però potser el que he vist a algun comentaria a munt, “in aeterum”, ja que vol dir per la eternitat, i sa sabra per la eternitat que l’origen va ésser l’indoeuropeu.
Salve!
1) Per començar, comenteu l’encapçalament de l’article. Veieu quin títol cinematogràfic parafraseja? Amb quina altra disciplina compara, doncs, l’estudi dels orígens de les llengües?
-> El títol de l’article, és; William Jones i la recerca de l’indoeuropeu perdut. El que ens indica és la recerca de els origens de la mare de quasi totes les llengües europees i Americanes que en coneixem.
Amb aquest títol, podem deduir o intuir que esta parlant d’alguna persona la cual desconeixem qui és. A part, compara l’estudi dels origens de les llengües amb els descobruiments geogràfics.
2) Al títol i al llarg de tot el text s’esmenten diferents lingüistes que han fet recerca sobre els orígens de les llengües indoeuropees. Investigueu sobre ells i afegiu la informació que obtingueu. No hi trobeu a faltar alguns dels noms que nosaltres hem estudiat com a pares de la indoeuropeística?
-> Thomas Young fou un científic lingüistic que va estudiar l’idioma egipci, i Marcus Zuerius Van Boxhorn va ser un erudit neerlandès el qual va descobrir les similituds entre les llengues indoeuropees.
3) Què són les llengües indeuropees? Quantes se’n parlen avui i quina terminologia utilitza l’autor per referir-se a les relacions que les uneixen? Podeu classificar en les famílies corresponents les citades al segon paràgraf? Què deu significar que algunes llengües estan “encosinades”, tal com esmenta el text?
-> Les llengües indeuropees són totes aquelles llengues, les quals pertanyen a una mateixa gran família lingüística (la majoria deriven del grec). entre totes les llengües indeuropees sabem que s’hi parlen unes 6000 llengües diferents.
En aquest article, l’’autor ens diu que estan encosinades. Podem classificar aquestes llengües en diferents parts, les quals són:
· Romàniques: català
· germànic: suec
· irànic: persa
· turc eslau: búlgar
· armeni: armeni
· cèltic: gal·lès
· grec: grec
· germànic: alemany
· indoari: nepalès, hindi, bengalé,
· bàltic: lituà.
A l’ultima pregunta, que ens fan,és a dir a que vol dir que algunes llengues estan encosignades, no he trobat la resposta.
4) Quines ciències són convocades a respondre la pregunta de l’origen de l’indoeuropeu? Els de Grec podeu fer l’anàlisi etimològic de la seva denominació. Quina és la teoria actual al respecte? Quin mètode s’utilizà per arribar a aquesta conclusió i en quin camp lèxic se centra?
-> Aquestes ciències són: la paleografia, l’arqueologia i la paleolingüística. La teoria actual és que l’indeoropeu original devia ser parlat a les estepes de Rússia meridional per un poble nómada i guerrer que va començar a expadir-se fa uns quatre mil anys. El mètode que s’utilitza és la comparació de paraules, centrada en el vocabulari de la roda i els carros.
5) Quina és la nova teoria que proposa la revista Science?
-> La nova teoria que proposa la revista Science és que l’indoeuropeu va nèixer a Anatòlia.
6) Quin llatinisme clou l’article? Podeu dir-me’n el significat literal i extens? En coneixeu algun amb un sentit similar?
-> L’unic llatinisme que he trobat, ha sigut; In aeternum, el qual vol dir :Indefinidament, per a siempre. I en el text vol dir que l’indoeuropeu sempre serà motiu d’estudi i de discusió.
Ara mateix, no em ve al cap altra llatinisme, però en el cas en que em vingui algun l’ellaçare amb el comentari.
Això és tot!
Vale ;)!!
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Un clam políglota per al Grec i la Cultura Clàssica
1. El títol d’aquest article és : William Jones i la recerca de d’indoeuropeu perdut.
Es compara amb els estudis de la llengua amb altres disciplines (l’arqueologia és un exemple de disciplina )
2. En el article apareixen els noms d’aquests dos lingüistes : Thomas Young i Marcus Zueriu
Thomas Young : va ser un científic angles, molt reconegut, va estudiar moltes llengües, començant als 14 anys estudiant grec i llatí, anys més tard va començar a estudiar altres llengües indoeuropees com van ser : L’ italià i el francès ; altres llengües que també va estudiar van ser : l’hebreu, el caldeu, el siríac, l’àrab, el persa, el turc i l’amhàric.
Marcus Zueriu: Ell era neerlandès i fou el que va descobrir la semblança que hi trobem entre les llengües indoeuropees
3. Les llengües indoeuropees ( llengua avia) són aquelles que provenen del grec.
Les llengües indoeuropees es divideixen en llengües mares : germànic, el baltoeslau, el cèltic, el llatí, el grec i l’albanès .
Que aquestes es subdivideixen en llengües filles, aquestes, tenen una certa semblança
Exemple : El català i el Castellà s’assemblen ja que venen de la mateixa llengua mare( llatí) , es a dir són germanes.
Un altre exemple és : Escocés i el Galès que provenen del cèltic.
A un portuguès li costarà menys esforç aprendre Gallec ( ja que tenen la mateixa mare : el llatí ) que aprendre Rus ( baltoeslau)
(Gràcies a l’arbre genealògic, que vaig fer i aprendre, m’ha servit molt d’ajuda per respondre la pregunta )
4.
Les ciències són : la paleografia, l’arqueologia, i la paralingüística.
La teoria diu que d’indoeuropeu el parlaven a Rússia, un poble nòmada i guerrer fa uns quatre mil anys.
5. La teoria de la revista es que d’indoeuropeu va néixer a Turquia, concretament a Anatòlia (fa uns vuit o nou mil anys) i desprès es va anar extenuant per zones de la mediterrània i als voltants del mar negre.
6. L’únic llatinisme que he trobat és : in aeterum que vol dir ‘’per sempre’’
M’ha semblat una feina bastant entretinguda
VALE!!
Veig que l’article de Joan Lluís Lluís ha donat per molt i que alguns de vosaltres n’heu fet una anàlisi exhaustiva. De quart destaco la resposta de l’Artem i la Clàudia, la qual és cert que va fer i refer un arbre genealògic molt complet des de tots els punts de vista. Si et va servir per aclarir les idees, missió acomplida. Rubén, la teva estrena al bloc!, a veure si ben aviat et poses al dia, ja que fa poc que t’hi vas incorporar. Tania, m’alegro que cada dia vagis fent una mica més.
I què dir dels de batxillerat? Per fi heu esbrinat la referència cinematogràfica. Tant els de Premià com els de Badalona heu fet respostes molt completes, tot i que, com dieu alguns, falta la tasca etimològica encomanada. També falta completar la segona part de la pregunta dos, tot acudint als apunts, si cal. No tot ho heu de buscar a internet…
Martí, la teva resposta té encerts, però és una mica precipitada, diferent del que ens tens acostumats.
1.Per començar, comenteu l’encapçalament de l’article. Veieu quin títol cinematogràfic parafraseja? Amb quina altra disciplina compara, doncs, l’estudi dels orígens de les llengües?
El títol article es titula: William Jones i la recerca de d’indoeuropeu perdut.
Es compara amb els estudis de la llengua amb altres disciplines (l’arqueologia …)
2 .Al títol i al llarg de tot el text s’esmenten diferents lingüistes que han fet recerca sobre els orígens de les llengües indoeuropees. Investigueu sobre ells i afegiu la informació que obtingueu. No hi trobeu a faltar alguns dels noms que nosaltres hem estudiat com a pares de la indoeuropeística?
En el article apareixen: Thomas Young i Marcus Zueriu (Lingüistes)
Thomas Young: Científic, moltque va ser conegut per descifrar jeroglífics egipcis també reconegut, va estudiar moltes llengües ,començant : Als 14 anys estudiant grec i llatí, anys més tard va estudiar altres llengües com: L’ italià i el francès ;i també va estudiar: l’hebreu, el caldeu, el siríac, l’àrab, el persa, el turc i l’amhàric.
Marcus Zueriu: Va descobrir la semblança que hi trobem entre les llengües indoeuropees
3. Què són les llengües indeuropees? Quantes se’n parlen avui i quina terminologia utilitza l’autor per referir-se a les relacions que les uneixen? Podeu classificar en les famílies corresponents les citades al segon paràgraf? Què deu significar que algunes llengües estan “encosinades”, tal com esmenta el text?
Les llengües indoeuropees es divideixen en llengües mares: germànic, el baltoeslau, el cèltic, el llatí, el grec i l’albanès .
Que aquestes també es subdivideixen en llengües filles (tenen certa semblança entre elles mateixes)
Exemple : El català i el francés s’assemblen ja que provenen de la mateixa llengua mare, el llatí, es a dir són germanes.
Un altre exemple: Escocés i el Bretó provenen del cèltic.
La meva llengüa materna és el Castellá, m’ha costat molt menys aprendre català, ja que les dues llengües provenen de la mateixa mare. Mentrestan em costaria molt més aprendre rus, ja que no provenen de la mateixa llengüa mare.
Avui en dia se’n parlan més de 30 llengües.
4. Quines ciències són convocades a respondre la pregunta de l’origen de l’indoeuropeu? Els de Grec podeu fer l’anàlisi etimològic de la seva denominació. Quina és la teoria actual al respecte? Quin mètode s’utilizà per arribar a aquesta conclusió i en quin camp lèxic se centra?
Les ciències són: La paralingüística, la paleografía, l’arqueologia.
Per arribar a saber que les llengües estan relacionadas, es va utiltzar la comparació de paraules.
5. Quina és la nova teoria que proposa la revista Science?
Les ciències són: La paralingüística, la paleografía, l’arqueologia,
La teoria diu que L’indoeuropeu es parlava a Rússia, un poble nòmada i guerrer fa uns quatre mil anys.
6. Quin llatinisme clou l’article? Podeu dir-me’n el significat literal i extens? En coneixeu algun amb un sentit similar? Podeu fer un cop d’ull al llistat de la selectivitat 12-13 a veure si en trobeu algún
El llatinisme que he trobat : in aeterum que vol dir ‘’per sempre’’
Està força complet, Amar, i fas molt bé d’anar-te posant al dia dels articles recomanats. Tot i això, t’hauries de fixar una mica més en algun detall com en la pregunta 5, on has posat la teoria tradicional, no la nova que proposa la revista, o completar algunes coses que segur que saps fer, com la definició de llengua indoeuropea o indoeruropeu.
Salve!
A continuació he posat les respostes a les preguntes:
1.La capçalera per a mi és molt original perquè s’assembla al títol de les películes d’Indiana Jones i compara els estudis de la llengua amb l’arqueologia.
2.William Jones (26 de setembre de 1746 – 27 d’abril de 1794) va ser un filòleg britànic i estudiós de l’antiga Índia, conegut per descobrir la família lingüística indoeuropea.
Jones va nèixer a Londres i el seu pare era matemàtic. William Jones va ser un geni i va aprendre moltes llengües com grec,llatí,àrab i xinès ja de ben petit.
Thomas Young (Milverton, 13 de juny de 1773 – Londres, 10 de maig de 1829) va ser un científic anglès, que va destacar en la física i la llengua.
Marcus Zuerius (Bergen op Zoom, 28 d’agost de 1612 – 3 d’octubre de 1653), va ser un home amb molts coneixements de neerlandès. Professor a Leiden, va descobrir la semblança entre llengües indoeuropees.
3. Les llengües indoeropees són aquelles llengues hipotètiques que es segueixen parlant ara.
Avui en dia es parlen més de trenta llengües.
Les llengües indoeropees es divieixen en llengües mares i d’aquestes cadascuna té les llengües filles. Les mares són :germàniques,baltoeslaves, cèltiques, llatí, grega albanesa.
Les filles són per exemple el rus, almany anglès, portuguès, castellà, català, gallec, francès, italià…
Perexemple el rus i ucraïnès són germanes perquè venen de la mateixa llengüa mare, també el català i el castellà…
4. Les ciències són : la paleografía, la paralingüísta i l’arqueologiai diu que l’indoeropeu original devia parlar-se a un poble de Rússia.
5.la nova teoria diu que l’indeuropeu va nèixer a Anatòlia (Turquia) fa una vuit o nou mil anys i que el poble que la parlava eran agricultors i desprès es va anar expandint per zones del mediterràni i als voltants del mar negre.
6. El llatinisme és: “in aeterum” que vol dir per sempre (fins a la eternit). Algún similar és “per saecula saeculorum”.
Vale!
Bé Teresa, espero que en la correcció no estigui imcompleta. També he afegit el que hem comentat avui a classe.
1.Per començar, comenteu l’encapçalament de l’article. Veieu quin títol cinematogràfic parafraseja? Amb quina altra disciplina compara, doncs, l’estudi dels orígens de les llengües?
El títol cinematogràfic és “indiana jones. A la recerca de l’arca perduda”, i amb això compara l’estudi de l’indoeuropeu amb l’arqueologia (ho hem remarcat avui a clase)
El títol article es titula: William Jones i la recerca de d’indoeuropeu perdut.
Es compara amb els estudis de la llengua amb altres disciplines (l’arqueologia …)
2 .Al títol i al llarg de tot el text s’esmenten diferents lingüistes que han fet recerca sobre els orígens de les llengües indoeuropees. Investigueu sobre ells i afegiu la informació que obtingueu. No hi trobeu a faltar alguns dels noms que nosaltres hem estudiat com a pares de la indoeuropeística?
En el article apareixen: Thomas Young i Marcus Zueriu (Lingüistes)
Thomas Young: Científic, moltque va ser conegut per descifrar jeroglífics egipcis també reconegut, va estudiar moltes llengües ,començant : Als 14 anys estudiant grec i llatí, anys més tard va estudiar altres llengües com: L’ italià i el francès ;i també va estudiar: l’hebreu, el caldeu, el siríac, l’àrab, el persa, el turc i l’amhàric.
Marcus Zueriu: Va descobrir la semblança que hi trobem entre les llengües indoeuropees
3. Què són les llengües indeuropees? Quantes se’n parlen avui i quina terminologia utilitza l’autor per referir-se a les relacions que les uneixen? Podeu classificar en les famílies corresponents les citades al segon paràgraf? Què deu significar que algunes llengües estan “encosinades”, tal com esmenta el text?
Les llengües indoeuropees es divideixen en llengües mares: germànic, el baltoeslau, el cèltic, el llatí, el grec i l’albanès .
Que aquestes també es subdivideixen en llengües filles (tenen certa semblança entre elles mateixes)
Exemple : El català i el francés s’assemblen ja que provenen de la mateixa llengua mare, el llatí, es a dir són germanes.
Un altre exemple: Escocés i el Bretó provenen del cèltic.
La meva llengüa materna és el Castellá, m’ha costat molt menys aprendre català, ja que les dues llengües provenen de la mateixa mare. Mentrestan em costaria molt més aprendre rus, ja que no provenen de la mateixa llengüa mare.
Avui en dia se’n parlan més de 30 llengües.
4. Quines ciències són convocades a respondre la pregunta de l’origen de l’indoeuropeu? Els de Grec podeu fer l’anàlisi etimològic de la seva denominació. Quina és la teoria actual al respecte? Quin mètode s’utilizà per arribar a aquesta conclusió i en quin camp lèxic se centra?
Les ciències són: La paralingüística, la paleografía, l’arqueologia.
Per arribar a saber que les llengües estan relacionadas, es va utiltzar la comparació de paraules.
5. Quina és la nova teoria que proposa la revista Science?
La revista Science ha publicat una altra hipòtesi. Uns investigadors de la Universitat d’Auckland, a Nova Zelanda, defensen que l’indoeuropeu va néixer a Anatòlia (l’actual Turquia) fa vuit o nou mil anys.
La teoria diu que L’indoeuropeu es parlava a Rússia, un poble nòmada i guerrer fa uns quatre mil anys.
6. Quin llatinisme clou l’article? Podeu dir-me’n el significat literal i extens? En coneixeu algun amb un sentit similar? Podeu fer un cop d’ull al llistat de la selectivitat 12-13 a veure si en trobeu algún
El llatinisme que he trobat : in aeterum que vol dir ‘’per sempre’’, un sinònim pot ser : In secula seculorum que vol dir pel’s segles dels segles. (ho hem remarcat avui a clase).
Bé, Amar, fent i desfent és com s’aprèn. Encara et diré, però, que et falta poar entre cometes els llatinisme, tal com també hem dit avui.
Salve!!!
1.- El títol és William Jones i la recerca de l’indoeuropeu perdut. Ens indica la recerca dels origens de la mare de quasi totes les llengües europees i Americanes que en coneixem.
Amb aquest títol, podem deduir que esta parlant d’alguna persona desconeguda.
2.- Thomas Young va ser un científic lingüistic que va estudiar l’idioma egipci, i Marcus Zuerius Van Boxhorn va ser un erudit neerlandès que va descobrir les similituds entre les llengues indoeuropees.
3.- Les llengües indeuropees són totes aquelles llengues, les quals pertanyen a una mateixa família lingüística. Entre totes les llengües del món sabem que s’hi parlen unes 6000 llengües diferents.
Podem classificar aquestes llengües en diferents parts, les quals són:
· Romàniques: català
· germànic: suec
· irànic: persa
· turc eslau: búlgar
· armeni: armeni
· cèltic: gal·lès
· grec: grec
· germànic: alemany
· indoari: nepalès, hindi, bengalé,
· bàltic: lituà.
L’última pregunta no he trobat la resposta.
4.- Aquestes ciències són la paleografia, l’arqueologia i la paleolingüística. La teoria actual és que l’indeoropeu original tenia ser parlat a les estepes de Rússia meridional per un poble nómada i guerrer que va començar a expadir-se fa uns quatre mil anys. El mètode que s’utilitza és la comparació de paraules, centrada en el vocabulari de la roda i els carros.
5.- La teoria que ens proposa la revista Science es que l’indeorupeu va nèixer a Anatòlia (Turquia)i que després es va expandir pel mediterrani.
6.- L’únic llatinisme que he trobat és “in aeterum” que vol dir per sempre. No n’he trobat més…
Per començar, comenteu l’encapçalament de l’article. Veieu quin títol cinematogràfic parafraseja? Amb quina altra disciplina compara, doncs, l’estudi dels orígens de les llengües?
Amb quelcom perdut, amb algo que s’ha de trobar ja que es va perdre en el seu moment.
Al títol i al llarg de tot el text s’esmenten diferents lingüistes que han fet recerca sobre els orígens de les llengües indoeuropees. Investigueu sobre ells i afegiu la informació que obtingueu. No hi trobeu a faltar alguns dels noms que nosaltres hem estudiat com a pares de la indoeuropeística?
Thomas Young i Marcus Zueriu (Lingüistes)
Què són les llengües indeuropees? Quantes se’n parlen avui i quina terminologia utilitza l’autor per referir-se a les relacions que les uneixen? Podeu classificar en les famílies corresponents les citades al segon paràgraf? Què deu significar que algunes llengües estan “encosinades”, tal com esmenta el text?
Les llengües indoeuropees es divideixen en llengües mares: germànic, el baltoeslau, el cèltic, el llatí, el grec i l’albanès.
Significa que aquestes llengües, també es poden subdividir en llengües filles (tenen certa semblança entre elles mateixes)
Exemple : El català i el francés s’assemblen ja que provenen de la mateixa llengua mare, el llatí, es a dir són germanes.
Quines ciències són convocades a respondre la pregunta de l’origen de l’indoeuropeu? Els de Grec podeu fer l’anàlisi etimològic de la seva denominació. Quina és la teoria actual al respecte? Quin mètode s’utilizà per arribar a aquesta conclusió i en quin camp lèxic se centra?
La paralingüística, la paleografía, l’arqueologia.
Per arribar a saber que les llengües estan relacionades. Es va utiltzar la comparació de paraules.
Quina és la nova teoria que proposa la revista Science?
Tenen una altra teoria. Uns investigadors de la Universitat d’Auckland, a Nova Zelanda, defensen que l’indoeuropeu va néixer a Turquia.
Quin llatinisme clou l’article? Podeu dir-me’n el significat literal i extens? En coneixeu algun amb un sentit similar? Podeu fer un cop d’ull al llistat de la selectivitat 12-13 a veure si en trobeu algun…
Sí Teresa, la veritat és que fer l’arbre hem va servir d’ajuda, moltes gràcies!
Salve Lida!
1.Per començar, comenteu l’encapçalament de l’article. Veieu quin títol cinematogràfic parafraseja? Amb quina altra disciplina compara, doncs, l’estudi dels orígens de les llengües?
Hi veiem: William Jones i la recerca de l’indoeuropeu perdut.L’autor compara l’estudi dels orígens de les llengües amb la paleontologia o l’arqueologia ja que té certa relació el que fan uns i altres en els seus respectius oficis.
2.Al títol i al llarg de tot el text s’esmenten diferents lingüistes que han fet recerca sobre els orígens de les llengües indoeuropees. Investigueu sobre ells i afegiu la informació que obtingueu. No hi trobeu a faltar alguns dels noms que nosaltres hem estudiat com a pares de la indoeuropeística?
Sí, a Marcus Zueriu(lingüista neerlandès).
3.Què són les llengües indeuropees? Quantes se’n parlen avui i quina terminologia utilitza l’autor per referir-se a les relacions que les uneixen? Podeu classificar en les famílies corresponents les citades al segon paràgraf? Què deu significar que algunes llengües estan “encosinades”, tal com esmenta el text?
Les llengües indeuropees són totes aquelles llengues, que pertanyen a una mateixa gran família lingüística que abraça la majoria de les de l’Àsia i Europa.Sabem que s’hi parlen o s’hi han parlat al voltat d’unes 6000 llengües.
Les llengües indoeuropees que menciona l’autor en el text es poder classificar per la llengua mare de la qual provenen:
Català=Romànica
Suec=Germànica
Armeni=Armeni
Persa=Irànic
Búlgar: Turc eslau
Gal·lès:Cèltic
Lituà:Bàltic
Indoari:nepalès,hindi i bengalès
Alemany=Germànic
Que unes llengües estiguin encosinades vol dir que, encara que no provinguin d’una mateixa llengua mare com és el llatí per al castellà i el català, tenen un arrel comuna encara més antiga com per exemple el francès(romànica) i el finès(eslava) amb l’indoeuropeu.
4.Quines ciències són convocades a respondre la pregunta de l’origen de l’indoeuropeu? Els de Grec podeu fer l’anàlisi etimològic de la seva denominació. Quina és la teoria actual al respecte? Quin mètode s’utilizà per arribar a aquesta conclusió i en quin camp lèxic se centra?
Són la lingüística, la paralingüística, la paleologia i l’arqueologia,arribant a totes elles mitjançant la comparació de paraules.
5.Quina és la nova teoria que proposa la revista Science?
La revista Science defensa la teoria que l’indoeuropeu va néixer a Anatòlia (l’actual Turquia) fa vuit o nou mil anys, en un poble bàsicament agricultor.
6.Quin llatinisme clou l’article? Podeu dir-me’n el significat literal i extens? En coneixeu algun amb un sentit similar? Podeu fer un cop d’ull al llistat de la selectivitat 12-13 a veure si en trobeu algun…
L’autor clou l’article amb el llatinisme: in aeternum, que vol dir per sempre o eternament.
En trobem memoràndum,quòrum,quid,ultimàtum,etcètera.