Salvete!

Som la Carla, la Júlia i la Núria, i som alumnes de l’INS Isaac Albéniz de Badalona. Amb motiu dels articles de la vida quotidiana que hem de fer a classe, nosaltres us presentarem una sèrie de tres articles sobre el mateix esdeveniment, però des de punts de vista diferents.

Öl auf Leinwand (Floràlia), 1899, Prosper Piatti (1842–1902). Imatge extreta de Wikimedia

Tots seran al voltant dels Jocs Florals, o Floralia, celebrats durant l’Imperi Romà. Tot i que avui dia són certàmens literaris, aquestes festes es van començar a celebrar el 646 aC a Roma, entre el 27 d’abril i el 3 maig. Durant aquestes celebracions, els romans feien ofrenes a Flora, deessa de la natura que feia florir els arbres. Es representa com una jove coronada de flors i que sosté poms de flors a les mans. Es creu que tenien origen pagà i que les festes del May Day, als països anglosaxons, també se’n deriven, ja que durant l’època romana decoraven estatuetes de la deessa, i en aquesta festa actual, cristiana, es decoren figuretes de la Verge. Durant aquests dies els carrers s’inundaven de prostitutes vestides només amb els objectes de Flora, és a dir, que ornaven el seu cos amb flors. També hi havia representacions teatrals, característiques perquè els actors també anaven despullats i representaven escenes obscenes. A més feien garlandes amb flors, que col·locaven a les portes, i corones florals, que lligaven amb estrips de la seva túnica interior (subucula). Com que eren unes festes molt lascives, van ser prohibides, i només es van cel·lebrar cada cinc anys, però a partir del 580aC es van tornar a cel·lebrar tots els anys.

Un dia a les Floralia segons en Iulius:

Ahir em vaig llevar a les set del matí i vaig posar-me la millor túnica que posseïa, ja que era un dels dies festius en què celebràvem les Floralia. Quan vaig estar arreglat, l’esclava Dula va dur-nos el ientaculum a l’habitació en una safata on hi havia dues copes de vi, all, formatge, pa, fruites i fruits secs. Però just quan era al llindar de la porta, la Dula va entrebancar-se amb una cadira i tot el vi es va vessar sobre una túnica, que estava sobre una cadira. Llavors la Dula va empal·lidir i jo em vaig enfadar tant que vaig donar-li una bufetada i va caure de genolls a terra. Després un dels altres esclaus va venir a la cambra ràpidament i va recollir el desastre mentre la Dula ens servia el ientaculum de nou.

A les deu del matí vam marxar cap al centre de la ciutat per assistir a la celebració de les Floràlies. Hi havia tanta gent que de seguida vaig perdre la meva dona, la Clàudia, i em vaig quedar tot sol intentant avançar entre la turba. A dos quarts d’onze va començar el sacrifici en honor a Flora i dues noies verges van ornar amb flors una estàtua de la deessa. Després de la cerimònia religiosa, a la tarda, uns actors van iniciar una de les múltiples representacions especials d’aquells dies de festa. A l’escena hi havia un parell d’actors nus que perseguien una jove i una dona madura, ambdues nues també i amb algunes flors pel cos i els cabells. La veritat és que no m’hi vaig fixar gaire, en l’argument, ja que veure aquells dos cossos nus tan bells corrent d’una banda a l’altra de l’escena era tot el que podia desitjar. Aquella visió em va fer sentir jove de nou, ja que el cos de meva dona Clàudia, des que havia tingut els seus quatre fills, havia canviat i s’havia arrugat com una pansa. Per més inri, que jo hagués donat l’esquena a la nostra última filla, exposant-la així i impedint-li formar part de la nostra família, va suposar per a la Clàudia un gran cop psicològic i va marcar un punt d’inflexió en la nostra relació. La meva patria potestas em permetia prendre aquestes decisions, però la Clàudia no ho entenia i no ho volia acceptar. Així doncs, per molt que jo forcés la situació, quan la Clàudia i jo jèiem al llit, no podia obtenir-ne res.

Quan la representació estava a l’apogeu, molts ciutadans van començar a tenir relacions amb les prostitutes allà mateix. En un moment en què em vaig girar perquè un home m’havia empès, vaig veure la Dula al meu darrere i vaig recordar quan un dia, mentre ella jugava amb els meus fills, vaig veure-li unes cames blanques i precioses. Llavors vaig agafar-la i me la vaig endur fins la façana d’una taberna on la vaig forçar a tenir relacions amb mi. Ella va intentar desempallegar-se de mi però estava tan feble i era tan jove que no podia fer res contra la meva força. Va sortir una mica de sang i la Dula plorava i plorava. Llavors vaig entendre que havia perdut la seva virginitat. Si la Dula hagués estat una ciutadana romana m’hagués preocupat i hauria tingut greus problemes, però com que era una esclava, no hi vaig tenir res a perdre.

Més tard van seguir les representacions i la festa, i vaig retrobar la Clàudia que semblava divertir-se. Cada cop la gent estava més esverada i més beguda, però tothom semblava passar-s’ho d’allò més bé. Vaig perdre de vista la Dula durant la resta de la tarda. Un home d’uns trenta anys va acostar-se a la meva muller i va intentar grapejar-la, però vaig ser a temps per apartar-lo d’ella.  Quan el sol va començar a amagar-se, la Clàudia va marxar amb la Dula cap a casa i jo vaig seguir a la festa. Vaig beure molt vi i vaig menjar moltes coses bones com ara figues i raïm. A mitjanit la celebració va acabar i vaig tornar a casa, tot i que em va resultar una mica difícil trobar el camí perquè anava una mica begut.

Com cada any, les Floralia no deixaven ningú indiferent i eren una festa molt divertida i, a més, religiosa. Ara, des del llit, recordo els esdeveniments que van tenir lloc ahir i, mentre miro la meva muller, em dic que he de fer alguna cosa per tornar a tenir una bona relació amb ella i que el dia d’avui serà un altre memorable dia festiu dels jocs florals.

Carla Pallach Ros
1.2 Batxillerat
INS Isaac Albéniz