El passat dia 9 de Maig, les alumnes de Grec de primer de batxillerat vam anar a fer un taller de cuina grega al mercat de la Boqueria de Barcelona.
Per a mi tot va començar a les vuit i quart, quan em vaig presentar a l’institut amb la il·lusió d’anar d’excursió. En veure que tothom pujava a classe i jo no veia ni les companyes ni la Teresa, em vaig posar a buscar com una boja fins que un professor va trucar a la Teresa i li va dir que on havíem quedat era a l’estació de tren, i no a l’institut. Vaig arrencar a córrer tant com vaig poder i vaig arribar a temps. A l’estació ens esperaven la Teresa i les alumnes de Grec de l’institut de Premià de Mar amb la seva professora, la Margalida. Les professores ens van presentar i tot seguit vam pujar al tren.
Quan vam arribar a Plaça Catalunya, ens van deixar passejar una estona abans d’anar a fer el taller de cuina, i ens van reptar a trobar la parada de productes grecs que la Júlia, la Carla i jo vam trobar de seguida. La Júlia es va comprar un d’aquests batuts de fruites de coco, que per cert estava boníssim.
Quan va ser l’hora, vam anar al lloc on havíem quedat amb les professores i vam dirigir-nos al taller. Només entrar, l’Eulàlia Fargas i la seva ajudant ens van saludar i ens van explicar què és el que faríem. Us deixo el enllaç de la seva web perquè la veieu.
Va començar fent una explicació sobre l’alimentació de la Grècia antiga, i una mica també sobre com eren els grecs en aquells temps. Parlar sobre l’alimentació grega és difícil, ens va explicar, ja que no hi ha llibres específics sobre aquesta ni cap tipus de receptari. Una de les fonts és l’Odissea d’Homer, en la qual hi ha moments on es descriu el menjar, com eren els àpats, com es condimentaven, etc., però sempre dins de la descripció d’una acció. També ens va parlar d’Hipòcrates, el gran metge de l’antiguitat, el qual tenia llibres sobre medicina o dietètica on parlava del menjar, sempre des d’un punt de vista mèdic, ja fos per prohibir-lo o per a recomanar-lo per les seves propietats curatives.
Va fer referència als microclimes de la zona mediterrània, que són el motiu pel qual en aquesta zona la dieta és tan bona, ja que aquestos fan que el terreny sigui diferent, i es conreïn diversos aliments, de manera que esdevé una dieta molt rica i equilibrada. Va diferenciar la cuina atenesa de l’espartana, una cultura bastant diferent i menys refinada.
Va parlar dels diferents àpats que feien. El desdejuni, que s’anomenava ἀκράτiσμα, que consistia a menjar pa sucat amb vi, un refrigeri al migdia, sovint fora de casa, anomenat ἂριστον, i l’apat principal, que era al cap de vespre, el δεῖπνον. Es menjava sense beure fins al final del sopar, i quan s’acabava, els esclaus netejaven les taules i les dones, si havien pres part del sopar, se n’anaven a les habitacions, i aquí començava el συμπόσιον, on els homes bevien i parlaven de les seves coses. El simposi podia durar hores.
Quan va començar a especificar els aliments, va esmentar la μᾶζα, un típus de pa o coca de civada o de blat, que es feia servir com a plat, i que de vegades es menjava i de vegades no. Va parlar també dels molts tipus de pa que hi havia, ja que aquest era l’aliment principal en la dieta dels grecs. També menjaven llegums i moltes verdures i hortalisses, i van ser considerats pel poeta còmic Antífanes “Menjaires de fulles”. També menjaven fruites i fruits salvatges com les magranes, les quals consideraven un símbol de fertilitat, i també figues, pomes, raïm, dàtils, etc. Va parlar de la grandíssima varietat de carns que consumien, com la carn de xai, porc, llebre, conill, cabra… però la que més em va impressionar va ser la de gos. I també menjaven aus com la perdiu, el colom, el tord, el faisà… L’Eulalia va dir que menjaven tot el que tingués ales. I també consumien peix i ous cuinats de moltes maneres.
I ara parlant de la beguda, he de dir que transportaven i emmagatzemaven el vi en un vas ceràmic que es deia àmfora, un recipient de terrissa de cos ovalat i coll estret amb dues nanses, normalment acabat en un peu i que quasi sempre anava pintada. Aquí poso dos enllaços sobre ceràmica grega, un és una gimcana visual sobre ceràmica i l’altre és sobre un tipus de vas ceràmic anomenat cílix. Els grecs bevien aigua, llet, vi (normalment barrejat amb aigua o amb resina), i hidromel (beguda que es feia amb dues parts d’aigua i una de mel).
El mètode de cocció era amb oli, igual que nosaltres, i la nostra experta va parlar de la importància del oli per als grecs, fins al punt en el qual era un dels premis dels jocs Panatenesos. Condimentaven amb sal, vinagre i diverses espècies i endolcien amb mel i sucre. Va parlar de com es conservaven els aliments, i va posar com a exemple les conserves en sal (salaons).
Εn acabar d’explicar-nos tot això, ens va dit el que cuinaríem, de primer sopa de llenties amb olives de Calamata i ou dur, de segon carn de porc amb sang, que va acabar siguent carn de porc amb botifarra negra, ja que l’Eulàlia va dir que era difícil trobar la sang i perquè també havia previst que la majoria farien cara de fàstic en sentir aquesta paraula. I de postre formatge de cabra amb flors del pensament i mel (el formatge el van inventar per poder conservar la llet i que no es fes malbé) i figues seques amb nous i avellanes.
Aleshores va començar la part més bona de la sortida, la cuina! Ens vam rentar les mans i ens van donar uns davantals. A cada una ens van assignar una tasca, unes tallaven les cebes, unes altres feien els ous, les altres les figues, i jo i la Júlia la carn. Tot i que l’Eulàlia rondinava bastant, no ens va costar gaire i tot ens va sortir molt bé. Finalment vam emplatar tot el que havíem preparat i he de dir que va quedar preciós. Quan ho vam provar a quasi totes ens van agradar les llenties, la carn no estava malament, però he de dir, i suposo que totes estaran d’acord amb mi, que estava massa especiada i el sabor era molt fort. Ens van explicar que el motiu d’això era que els grecs no podien conservar molt bé la carn i si es feia malbé, li posaven moltes espècies per tapar el sabor de la carn podrida. El formatge era el que més bo estava i les figues també estaven bé, tot i que a algunes no els van agradar.
Quan vam acabar, ens vam rentar les mans i ens vam treure el davantal. L’Eulàlia es va acomiadar de nosaltres regalant-nos el seu llibre de cuina: “Jo també cuino”.
Les quatre noies de l’Isaac Albéniz vam fer camí a casa abans, ja que les alumnes de Premià de Mar es devien haver quedat amb gana, perquè se’n van anar al Mc Donalds. Al tren de camí a Badalona un noi es va posar a fer una versió de l'”Ai se eu te pego” i d’una cançó de Pablo Alborán. No li vam donar propina, que garrepes!
Per concloure, us presento el muntatge fotogràfic de la sortida, amb fotos fetes per la Carla Pallach i la Teresa Devesa.
Com a feina, estaria bé que busquéssiu l’etimologia de la paraula que surt a la foto de l’entrada al taller de cuina i del rètol que dóna nom a la botiga grega. Podrieu afegir-la al google map d’establiments.
Cristina Ortiz
1r Batxillerat Institut Isaac Albéniz
Cristina, en la segona línia parles de cuina romana. Vols dir? Els de l’Albéniz és la primera vegada que feu aquest taller de cuina grega antiga, però a Premià ja en teníem experiència i en els blocs, especialment en El Fil de les Clàssiques, tenim diferents apunts que tracten de la cuina grega antiga, el taller de cuina grega antiga a la Boqueria, la cuina grega actual i la parada de productes grecs a la Boqueria…entre tots i totes els hauríem d’anar deixant en comentari per tenir el tema ben trenat. Alumnes de menjar ràpid, quin referent clàssic hi trobeu amb el vostre final de sortida, com bé diu la Cristina?
Margalida, mira que l’he llegit vegades i no men havia adonat! Ja esta canviat, gracies 🙂
Potser, Cristina, eren les ganes d’anar-hi un altre dia a fer cuina romana! Nosaltres fa anys que hi anem! Com passa el temps!
Bé, Cristina, finalment ha sortit a la llum l’article de la sortida. És una narració molt detallada del que vam fer i de tot el que hi vam aprendre, però com diu la Margalida, jo també hi trobo a faltar enllaços d’altres articles del bloc, tal com et vaig comentar en el seu dia. Com que el temps se’ns tira a sobre, però, he optat per publicar-ho i demanar-vos que entre totes deixem en comentari un recull al més complet possible d’enllaços a d’altres entrades sobre el tema. N’hi ha per triar i remenar!
Com que és una activitat compartida entre els dos centres, si teniu més imatges a afegir a l’Slideshow, no dubteu a fer-nos-les arribar. De moment en les que hi ha al muntatge, totes feu moltde goig i es nota que us hi vau implicar amb ganes.
Cris!
Molt bon article igualment que sigui molt llarg, a més a més la excursió va estar molt bé,i com a la classe anterior havíem llegit el apartat de civilització que parlava del menjar ja teniem un mínim de coneixements d’aquesta cuina. Encara que a nosaltres ens va tocar fer el plat de carn que no va tenir molt d’èxit va ser molt divertit. També tinc que dir que la Eulàlia Fargas ho feia molt bé aunque donava per suposat que sabiam on guardava o estaven les coses a la seva cuina.
Espero poder tornar a fer un altre taller algún dia i veure un d’aquells sucs que ens van ecantar.
Adeuu guapa:)
Hola!!
Cristina t’ha quedat un article molt interessant i divertit que resumeix molt bé tota la sortida. Moltes felicitats! Finalment tot el treball que has hagut de fer per publicar l’article ha merescut la pena!
A mi la sortida em va agradar molt ja que era una cosa diferent i m’agrada molt cuinar. Normalment anem d’excursió a museus i a fer visites culturals de les quals després hem de fer una feixuga feina per entregar a la professora. En aquesta ocasió però, ens vam divertir i vam poder participar activament en la sortida cuinant. I després ens ho vam menjar!
Cristina, crec que tens raó en què la carn estava massa condimentada i tenia un sabor massa fort per nosaltres, que no hi estem gaire acostumades. El que més em va agradar van ser les postres.
El rètol de la botiga grega fa referència al συμπόσιον, simposi, que vol dir ‘beguda en comú’, que és, com la Cristina ha explicat, l’última part del sopar en què només participaven els homes i parlaven de temes importants com ara la filosofia, la política, la literatura…
Aula gastronòmica provè de: αὐλή, que vol dir pati, i γαστήρ, γαστρός, ventre, ι νόμος, llei. Llavors aula és pati i gastronòmica és de la llei del ventre.
He vist que a l’article la Cristina ha dit que els grecs bevien en una àmfora. Crec que això és incorrecte ja que l’àmfora servia per emmagatzemar i transportar líquids i cereals i els grecs per beure utilitzaven el cílix de manera més quotidiana i el càntar, que era la copa més important.
Adéu!!
La sortida va estar bé, ja que vam aprendre que i com menjaven els grecs.
M’agrada cuinar, és una cosa entretinguda i divertida, si en saps, i aquesta part de la sortida em va agradar, perquè aprens més coses sobre la cuina.
Sincerament..ami el menjar, no em va agradar res de res, ho vaig passar malament quan vaig haver de menjar la figa aquella plena de fruits secs.
I per cert, el llibre que ens va regalar, està bastant bé, hi ha receptes interessants i fàcils de fer.
Salve!
A mi personalment la sortida em va agradar ja que va ser una experiencia bona per coneixer altres menjars però tambe dir que a mi el menjar no em va agradar gaire nomes les llenties aquelles, per aixo despres vam marxar al mcdonals i al burger king 🙂
VALE
Em va agradar moltissim la sortida, m’ho vaig passar genial. A més vaig averiguar els menjars que feien a Grècia i va ser molt interessant. No sabia per exemple no sabien que existia el color vermell, ja que mai havien vist un tomàquet per exemple.
El dinar estava bo, però entrava més per la vista que per la boca sincerament.
La sortida va estar molt bé, tot i que vem cuinar en equip i molt bé, el menjar no em va agradar molt , ja que no estic acostumada a menjar aquestes coses.
Salve!
La sortida a la Boqueria em va agradar molt i els plats que vàrem preparar ens van quedar boníssims (especialment les llenties amb la ceba). Vam descobrir que la cuina grega se sembla molt a la nostra, la dieta mediterrània que és l’hereva de l’hel·lena. Tots vam ser capaços de cuinar per poc que fos, i col·laborar.
Cristina, com que tu ja no tens accés a l’edició, he corregit el teu text tal com indica la Carla. Gràcies, Carla, per la precisió, que demostra que te l’has llegit amb atenció.
Companyes de Premià, molts records i a veure, Margalida, si el curs que ve ens n’empesquem alguna per tornar a compartir experiències.
Ganes no ens en fan falta, però esperem que el claustre no voti a favor de no fer cap activitat en contra de les retallades!
Salve!!!
Jo no soc alumne de grec (només de llatí) pero vaig demanar a la Lida que em deixés assistir perque vaig pensar que seria una activitat curiosa i interessant. I puc afirmar que va ser una gran experiència. Jo vaig participar bastant en el plat de les llenties junt a la Laia Muñoz i la Lou Caparrós. Va ser el que més em va agradar. Ho tornaria a repetir. Gran article, felicitats!
Vale!!!
Salve.
A mi em va agradar força aquesta sortida, perquè gràcies a ella vaig aprendre molt sobre com i que menjaven els romans en la seva època. Tot i que van ser tan sols unes quantes hores, m’ho vaig passar molt bé, sobretot fotografiant les parades de La Boqueria, buscant productes romans.
Vale.
Salve.
A mi em va agradar força aquesta sortida, perquè gràcies a ella vaig aprendre molt sobre com i que menjaven els romans en la seva època. Tot i que van ser tan sols unes quantes hores, m’ho vaig passar molt bé, sobretot fotografiant les parades de La Boqueria, buscant productes romans.
Vale.
Pingback: El meu sopar grec | Menjar i beure a l'antiga Grècia
Χαίρετε!
Noies que guay poder anar a fer un taller de cuina amb les companyes de grec! Cercant per l’aracne sobre Hipòcrates he trobat el vostre article i m’ha cridat molt l’atenció. Com heu dit a l’article d’Hipòcrates va ser el metge de l’antiguitat, parlava sobre medicina o dietètica des de un punt de vista mèdic.
– Com a feina, estaria bé que busquéssiu l’etimologia de la paraula que surt a la foto de l’entrada al taller de cuina i del rètol que dóna nom a la botiga grega:
Aula gastronòmica: αὐλή i γαστερ + νομος.
Symposion: συμπόσιον.
Xaipete!!
M’hagués agradat molt anar a aquesta sortida! Penso que cursant Grec, hagués sigut divertit posar en pràctica la cuina de l’antiga Grècia i menjar el que menjaven els grecs!! Si es tornés a fer, aniria!!
Salve!
El nom de la botiga és Sympsion, el nom ve de la paraula Simpòsium que vol dir més o menys banquet. a els quals a els comensals bevien, recitaven poesies o conversaven.
La paraula simposi (grec antic συμπόσιον, sympósion), que traduïm per banquet, significa pròpiament «reunió de bevedors».
Salve !
M’ha agradat molt aquest bloc i em sorprèn molt com el menja grec canvia tant, que el oli sigui tan important per als grecs i que el sabor de la carn sigués molt fort perquè li ponien moltes especies per conservar-se millor i no sapiguès malamentes, entre altres, tot això és molt interessant.
Sobre la imatge de la entrada al taller, on posa “taller de gastronomia”, fa referencia a la cuina ja que les definicions de gastronomia estan relacionades:
1. Conjunt de coneixements i activitats que estan relacionats amb els ingredients, receptes i tècniques de la culinària així com amb la seva evolució històrica.
2. Afició a menjar bé, apreciant i gaudint del bon menjar i els bons restaurants.
Un dels grups de reconstrucció històrica que hem treballat a classe i té com a especialitat la gastronomia és Kuanum.
Aquest a sigut el meu comentari.
Salve.
M’ha agradat molt aquest article sobre la gastronomia grega.
La paraula gastronomia prové del grec Gaster, “ventre” o “estómac” i nomos “distribuir”, “governar” o “arreglar”, significa a el món dels amants de la bona taula, l’art del bon menjar.
El nom de la botiga ”symposion” (en llatí), era el nom donat a la segona part dels banquets celebrats pels grecs, en els quals els comensals bevien d’acord amb la prescripció del simposiarca, cantaven poemes, recitaven poesies o conversaven.
Ha sigut molt interessant aquest article, la veritat és que m’ha semblat curiós com els grecs tapaven el sabor de carn podrida amb especies, la veritat és que avui dia quan veiem que la carn està podrida la tirem. La veritat és que seria interessant una sortida aixi.
Salve!
Em sembla un article molt interessant, són curiosos tots els apats, el desdejuni que es pa sucat amb vi, el migdia, i després a la nit, pero no podien beure fins acabar de sopar. Llavors al acabar els esclaus netejaven les taules, i els homes anaven a l’abitació on bevien i parlaven de les seves coses. Transportaven i emmagatzemaven el vi en un vas ceràmic que es deia àmfora, un recipient de terrissa de cos ovalat i coll estret amb dues nanses, normalment acabat en un peu. Per els grecs el oli era molt important. Algún dia m’agradaria a mi probar la cuina grega. De les fotografies m’ha semblat curios algún plat com el dels trossos de formatge amb floretes a sobre.