Aquests dies reprenem bells costums. Ha tornat RODAMOTS: cada dia un mot i aquí anem recollint els mots d’origen llatí i en fem una frase; a El Fil de les Clàssiques han tornat Ecce pictura, els llatinismes... i avui amb el primer mot grec de Rodamots, ja escrit en lletres gregues per insistència i agraïment de la Margalida, reprenem a l‘Aracne el Rodamots en grec.
Alumnes de grec d’arreu, doneu suport a aquesta bella iniciativa. Subscriviu-vos a Rodamots i aneu deixant en comentari sols els mots d’origen grec, i a més de la definició, l’etimologia i la frase pròpia en podríem posar els mots derivats.
El mot d’avui és dicotomia (ja saps què significa?) i l’explicació etimològica que se’ns dóna és la següent:
Del grec διχοτομία, ‘divisió en dues parts’, de δίχα, ‘en dues parts’, i τομία, relacionat amb ‘tallar, fer una incisió’.
A llatí de 4t també estudiem els ètims, per tant podem treballar aquí també la pervivència del lèxic en català de l’ètim tomo-, -tom i –tomia, per exemple: tomografia, micròtom, craneotomia.
Irene
MOT: dicotomia (διχοτομία)
ETIMOLOGIA: Del grec διχοτομία, divisió en dues parts, de δίχα, en dues parts, i τομία, relacionat amb tallar, fer una incisió.
FRASE: Vaig tenir una dicotomia, no sabia que fer, si anar cap a l’esquerra o cap a la dreta.
Salve!
MOT: dicotomia
ETIMOLOGIA: Del grec διχοτομία, ‘divisió en dues parts’, de δίχα, ‘en dues parts’, i τομία, relacionat amb ‘tallar, fer una incisió’.
FRASE: Em vaig fixar en la dicotomia de la branca, i en la forma de les fulles, del arbre que hi havia al parc.
Salve!
MOT: dicotomia
ETIMOLOGIA: divisió en dues parts, en dues parts, i relacionat amb tallar, fer una incisió.
FRASE: Vaig tenir una dicotomia, no sabia que fer, si anar cap a l’esquerra o cap a la dreta.
Valee
Salve! 🙂
MOT: Dicotomia.
ETIMOLOGIA: Del grec διχοτομία, ‘divisió en dues parts’, de δίχα, ‘en dues parts’, i τομία, relacionat amb ‘tallar, fer una incisió’
FRASE: Tenim una dicotomia, no sabem si anar al cinema o quedar-nos a casa.
MOT: Dicotomia.
ETIMOLOGIA: Del grec διχοτομία, ‘divisió en dues parts’, de δίχα, ‘en dues parts’, i τομία, relacionat amb ‘tallar, fer una incisió’
FASE: Ahir vem tenir una dictomia, no sabiem si comprar plàtans o pomes.
Ja que la majoria, heu emprat en les vostres frases l’accepció popular del terme, llegiu l’entrada de Dicotomia:
1. Divisió en dos, bifurcació.
2 Mètode de classificació en què les divisions i les subdivisions són binàries.
En el llenguatge corrent i per proximitat amb la idea d’oposició entre dues coses, sovint aquesta paraula es fa servir com a sinònim de disjuntiva, ‘alternativa entre dues possibilitats, una de les quals s’ha d’escollir necessàriament; dilema’.
MOT: Dicotomia.
ETIMOLOGIA: Del grec διχοτομία, ‘divisió en dues parts’, de δίχα, ‘en dues parts’, i τομία, relacionat amb ‘tallar, fer una incisió’
FASE: Tinc una dictomia, no sé si anar a la muntanya o al mar.
Salve!!
MOT: Dicotomia.
ETIMOLOGIA: dicotomia s. f. Divisió d’una cosa o una matèria en dues parts o grups, generalment oposats entre si: la dicotomia entre les carreres de ciències i lletres obliga a una elecció important.
Clemàsters
Del grec kremastér, ‘penjador, estri per suspendre’
Vaig anar a una casa rural i vam penjar olles al clemàster
MOT: clemàstecs
ETIMOLOGIA: Del grec kremastér, ‘penjador, estri per suspendre’, derivat de κρεμάννυμι, ‘jo penjo o suspenc’; alterat en un llatí vulgar cremasclum, donà l’antic cremascles, i alterat després en cremaculum, donà el català cremalls, el francès crémaillère i altres noms romànics de la mateixa eina.
FRASE: Penja l’olla als clemàstecs, que es vagi escalfant.
Mot: Clemàstecs
Significat: Cadena amb ganxos que serveix per penjar olles o altres estris sobre la xemeneia.
Etimològicament: Ve de la paraula grega Cremaster “Κρεμαστέρ” (penjador, estri per suspendre).
Oració: En comptes d’utilitzar els clemàstecs per escalfar les olles, optem pels fogons o el microones.
Salve! 🙂
MOT:clemàstecs.
ETIMOLOGIA: Del grec kremastér, ‘penjador, estri per suspendre’, derivat de κρεμάννυμι, ‘jo penjo o suspenc’;
FRASE: Portam l’olla, està penjada al clemàstec.
Salve 🙂 !
MOT: clemàstecs
ETIMOLOGIA: Del grec kremastér, ‘penjador, estri per suspendre’, derivat de κρεμάννυμι, ‘jo penjo o suspenc’; alterat en un llatí vulgar cremasclum, donà l’antic cremascles, i alterat després en cremaculum, donà el català cremalls, el francès crémaillère i altres noms romànics de la mateixa eina.
FRASE: Han caigut els clemàstecs a terra.
MOT: Clemàstecs.
ETIMOLOGIA: Del grec kremastér, ‘penjador, estri per suspendre’, derivat de κρεμάννυμι, ‘jo penjo o suspenc’; alterat en un llatí vulgar cremasclum, donà l’antic cremascles, i alterat després en cremaculum, donà el català cremalls, el francès crémaillère i altres noms romànics de la mateixa eina.
FRASE: Totes les olles estan penjades al clemàstec.
MOT: Clemàstecs.
ETIMOLOGIA: Del grec kremastér, ‘penjador, estri per suspendre’, derivat de κρεμάννυμι, ‘jo penjo o suspenc’; alterat en un llatí vulgar cremasclum, donà l’antic cremascles, i alterat després en cremaculum, donà el català cremalls, el francès crémaillère i altres noms romànics de la mateixa eina.
FRASE: Jo de tu penjaria ja l’olla al clemàstrec per a que es vagi escalfant.
MOT: Hieràtic –a.
ETIMOLOGIA: Del llatí hieraticus, i aquest, del grec hieratikós, ‘sacerdotal’, derivat de hierós, ‘sagrat’, mot d’on prové també jeroglífic, format amb glýpho, ‘gravar’, perquè era l’escriptura dels sacerdots egipcis. S’anomena «escriptura hieràtica» un tipus cursiu de l’escriptura jeroglífica, emprada en els textos religiosos de l’antic Egipte.
FRASE: És molt hieràtic, mai demostra cap sentiment.
MOT: Com si li diguessis Llúcia.
ETIMOLOGIA: Del grec Λουκία, nom de la santa de Siracusa; la forma Llúcia representa l’accentuació llatina de Lucia, de lux, lucis, ‘llum’; santa Llúcia és la patrona dels cecs i guaridora dels mals de vista.
FRASE: Es com si li diguessis Llúcia, mai fa cas de res.
Salve!
El mot d’avui es :
nàiada (f)
Qualsevol de les nimfes que, segons la mitologia antiga, habitaven les aigües (fonts, rius, llacs). Les nàiades encarnen la divinitat de la font o del curs d’aigua que habiten.
[Etimologia — Del llatí naias, -adis, i aquest, del grec νιαδεσ, mateix significat, de náein, ‘fluir’, i náma, ‘aigua que corre’.]
Lourdes, crec que has d’escriure millor el mot en grec.
MOT: Mentor –a.
ETIMOLOGIA: Del llatí Mentor, -oris, i aquest, del grec Μέντωρ, amic d’Ulisses, la figura del qual prengué Minerva per aconsellar el seu fill Telèmac; el mot pertany a la família indoeuropea del llatí mens, mentis, ‘ment’.
FRASE: Va buscar un mentor perquè li aconselles el millor camí.
MOT: Musa.
ETIMOLOGIA: Del llatí musa, i aquest, del grec μουσα, mateix significat. Els mots música i museu tenen aquesta mateixa arrel. «Les Muses no són només les cantaires divines, els cors i les danses de les quals entretenen Zeus i la resta dels déus, sinó que presideixen el pensament en totes les seves formes: eloqüència, persuasió, saviesa, història, matemàtiques, astronomia»
FRASE: No té cap inspiració, se li han anat les muses.
MOT: Nard.
ETIMOLOGIA: Del llatí nardus, i aquest, del grec ναρδος, del sànscrit nalada, mateix significat.
FRASE: Mentre passejàvem pel camp, vam veure nards.
Dicotomia: dikhotomía, divisió en dues parts, de díkha, ‘en dues parts’, i témno, tallo.
Divisió en dos, bifurcació.
Laia, què li ha passat al grec?
Salve!
MOT: Mentor –a.
ETIMOLOGIA: Del llatí Mentor, -oris, i aquest, del grec Μέντωρ, amic d’Ulisses, la figura del qual prengué Minerva per aconsellar el seu fill Telèmac; el mot pertany a la família indoeuropea del llatí mens, mentis, ‘ment’.
FRASE: Va buscar un mentor perquè li aconselles el millor camí.
Salve!
nàiada (f)
Qualsevol de les nimfes que, segons la mitologia antiga, habitaven les aigües (fonts, rius, llacs). Les nàiades encarnen la divinitat de la font o del curs d’aigua que habiten.
[Etimologia — Del llatí naias, -adis, i aquest, del grec νιαδεσ, mateix significat, de náein, ‘fluir’, i náma, ‘aigua que corre’.]