La muller, l’estimada?

Ovidi i Homer van contar històries d’amors sense límits ni fronteres. Històries que avui en dia poden sonar apassionants, però, d’un caire excepcionalment fictici. Les traïcions entre parelles eren un dels temes més freqüents tant en la Roma com en la Grècia antiga. Però, tampoc era un tema que causés masses conflictes emocionalment parlant. I és que el concepte amor i el concepte matrimoni no estaven estrictament lligats.

Fresc eròtic de Pompeia

Sí que és cert que era una sort poder-se casar amb la persona estimada, però, el matrimoni era la simple unió de les propietats econòmiques i el prestigi polític de dues famílies, amb l’objectiu de tenir una descendència que en pogués gaudir. Vaja que per unir-se a una persona econòmica, política i corporalment no era necessari establir un vincle emocional. En aquest cas, llavors, quin tipus de relació tenien? Eren amics i, finalment, arribaven a estimar-se prou com per no penedir-se de la decisió externament premeditada del seu matrimoni o es repudiaven fins al final? Sincerament, em pregunto com en un context on l’ètica i la moral tenien tant de pes en la societat, una dona podia deixar-se maridar en contra dels seus sentiments, per la pura aparença. Perquè jo considero, en la meva mentalitat de dona del segle XXI, que això no és ètic, és incoherent. Però, les normes socials estaven molt marcades i atrevir-se a discrepar amb un pare, no deuria ser del tot fàcil.

Seguint amb el tema de les normes de la societat romana en trobem un de força delicat. Per a una dona, la virginitat i la castedat eren de gran importància. Se solien casar joves per poder perdre la virginitat amb el seu marit i molts cops, després del segon o el tercer fill, decidien per pròpia voluntat esdevenir castes de nou. Però, jo em pregunto, això no significa que renunciaven també a les seves necessitats bàsiques? Malgrat també hem de considerar que, avui en dia, continuem trobant dones que trien aquesta manera de viure. És cert que els seus mètodes anticonceptius no eren tant eficaços com els que s’utilitzen avui en dia, sobretot, perquè la màgia es considerava un d’ells, però, també existien ungüents espermaticides, diafragmes o la possibilitat de fer una neteja després de l’acte. Sincerament, aquest tema obre un debat en mi. Guardar les aparences, com ja he comentat, era molt important i, en una dona, l’adulteri estava mal vist, en canvi, no en un home. Per tant, mentre ell gaudia d’una vida sexual satisfactòria amb concubines, esclaves i llibertes, plena de fills bastards, ella preferia triar la castedat per no continuar tenint relacions amb un marit al que no estimava o s’arriscava a cometre una infidelitat, amb el perill de ser descoberta i castigada severament per la societat i la llei.

I per aquest motiu es va inventar el divorci. Penso que és la millor manera de concloure, parlar d’aquesta possibilitat que ha estat vedada durant llargs períodes de la història. Per què els romans van inventar el divorci? Durant els primers segles, només existia la possibilitat discriminant que el marit repudiés  la seva dona, però, més endavant, el dret romà va concedir la llibertat de divorci. Òbviament, però, aquest tema tampoc eren flors i violes per a la dona, ja que els fills solien quedar sota la custòdia paterna. Suposo que aquest era una de les qüestions per la qual, els divorcis no eren tan freqüents com haurien d’haver estat, perquè com ja sabem, la dona compartia molt de temps amb els fills durant els seus primers anys de vida. Sigui com sigui, podem continuar cercant-li el costat positiu. En aquest cas, tant l’home com la dona podien tenir la iniciativa de divorciar-se, així que aquelles que no triaven ser castes, ni estaven enamorades del seu marit, podien demanar la separació legal i poder començar de nou.

Fotografia de Sebastià Giralt

Fotografia de Sebastià Giralt

N.B.: Apunt inspirat en Matrimoni i amor, de Sebastià Giralt.

Sílvia Espinach

1r de batx. Llatí

12 thoughts on “La muller, l’estimada?

  1. Margalida Capellà Soler

    Sílvia! Jo em pensava que coneixia bé el Laberint de Sebastià Giralt, però es veu que no. No sé què opinarà en Sebastià de ser font d’inspiració del teu apunt aràcnid?

  2. Sebastià

    Enhorabona per l’article. Alguns punts per reflexionar: al segle XXI encara hi ha molts llocs en el món on els nois i les noies no decideixen amb qui es casen. D’altra banda les dones romanes de classe alta van protagonitzar el primer? procés d’emancipació femenina. Poder decidir si tenien relacions sexuals o no, no és una prova que, almenys en moltes ocasions, havien assolit un grau de llibertat notable?

  3. Margalida Capellà Soler

    Moltes gràcies, Sebastià, per passar-te per aquí i fer ballar el cap als aràcnids i aràcnides i especialment a la Sílvia.

  4. Zicora

    Salve.

    Quin article més interessant sobre el matrimoni a Roma. Ara a Grec tot just començaré un nou tema anomenat La Vida Quotidiana, que apareix precisament aquest teme. Consideraré aquest article com apunt per estudiar per l’examen.

    Valeee.

  5. Carla Pallach Ros

    Salve!

    M’ha semblat molt interessant aquest article, ja que està molt ben explicat i m’agrada el tema del qual tracta.

    Crec que el matrimoni entès com un simple contracte econòmic no està bé perquè, en part, anul·la els drets i la llibertat d’algun o dels dos components de la parella.
    Avui dia, per sort, a la majoria de cultures el matrimoni està entès com un acte d’amor i és una cosa voluntària, però encara queden certs llocs en què aixó no és així.

    Respecte al tema de la virginitat, avui dia encara té una importància personal i, a vegades, fins i tot cultural. Al menys no és cap obligació però sempre ha tingut molta importància i simbolitza, de vegades i segons algunes persones, el pas de nena a dona.

    El divorci va ser un gran avenç que, com la majoria de coses, s’ha anat posant i treient. L’únic inconvenient que li veig al primer divorciés el tema de la custodia, que de nou, és una anul·lació dels drets de la dona com a mare.

    En conclusió, a l’article veiem un cop més la discriminació de la dona, que havia d’estar sota la custodia d’un home i a més, estava mal vista si tenia relacions adúlteres. Malauradament, tot i que moltes coses han millorat, encara queden alguns reductes de discriminació com ara quan sortim de festa o en la vida quotidiana: si un noi lliga amb moltes noies és un campió i, en canvi, si una noia lliga amb molts nois és una fresca. Crec que encara hi ha moltes mentalitats que s’haurien d’acabar d’obrir i admetre que, en qüestió de drets i deures, tots som iguals.

    Finalment m’agradaria enllaçar l’article que dues companyes meves, l’Anna Carmona i la Cristina Ortiz,van escriure el curs passat sobre el matrimoni i l’amor al llibre “A la recerca d’una pàtria”. Crec que està molt bé per veure exemples i aprofundir més en aquest tema.

    Ave!

  6. gimenez_tha

    Salve!

    Aquest article m’ha sempblat molt interessant pel tema del qual tracta.

    No crec que estigués bé que el matrimoni suigui per unir dues famílies de bona economia, perquè això fa infeliç als dos components de la parella, però més a ella perquè ell li podia ser infidel sense problemes en canvi ella ho tenia més difícil.

    La idea del divorci està molt bé perquè es podria començar una nova vida però la custodia dels fills no la veig gens justa. Vale que quan els nens es fan grans es posen a treballar o estudiar i passen a estar més bé a càrrec del pare, però en un principi, els seus primers anys, estan amb la mare i crec que no es bó separar a un fill de la mare, encara que ella ja no estigui amb el pare.

    Per alguna raó en temps d’ara la custodia dels nens sol ser per la mare, no? Perquè crec que és la més indicada per cuidar d’ells. No sé jo crec que et coneix millor una mare que no un pare i que no es el mateix una mare que un pare, però cadascú te la seva pròpia opinió.

    Per últim, vull donar les gràcies per aquest article perquè segurament em servirà, a mi i unes companyes, per al llibre que anem a llegir “Art d’estimar” d’Ovidi.

    Vale!! 🙂

  7. ortiz.cristina

    Hola 🙂
    En la lectura que hem de fer aquest curs “Ars amandi” d’Ovidi, ens serveix bastant la feina feta l’any passat a llatí amb la professora Núria Valls, sobre l’amor i el matrimoni, i també la lectura de “A la recerca d’una pàtria”, que és una versió més curta i senzilla de “l’Eneida” d’Homer. Com bé ha dit la Carla, la Anna Carmona i jo vam fer un article sobre aquest tema i també us recomano que el veieu, ja que esta bastant bé.
    Donant la meva opinió sobre el tema de l’amor i el matrimoni a l’antiga roma, he de dir que no estic d’acord amb pràcticament rés del que és feia. Em sembla molt trist el fet que haguessin de casar-se per qüestions que no tinguessin rés a veure amb l’amor, i que tinguessin que suportar el matrimoni. El tema de la castedat també em sembla bastant injust, ja que l’home gaudia de tots els privilegis i la dona de cap, però ho puc arribar a entendre perquè encara hi ha casos semblants, i sembla mentira, a l’època que estem!
    El tema del divorci em sembla genial i també demostra que els romans van ser pioners en moltíssimes coses.
    Bé, aquí està el meu comentari.
    Adéu 🙂

  8. Anna Carmona

    Salve!

    M’agradaria començar dient que m’ha agradat molt aquest comentari ja que comparteixo molts punts de vista dels temes esmentats.

    Tot sabem que la dona sempre a tingut un paper secundari en tota la nostra historia ja que les mentalitats que han anat evolucionant, sempre han afavorit als homes i les dones ho em tingut tot més difícil.

    Per sort avui dia el matrimoni en la nostra cultura es entès com un acte d’amor entre els contraents sense necessitar el consentiment de la família ni de la societat i aquesta unió no te l’obligació de romandre junts per el fet de tenir fills ja que et pots separa en qualsevol moment gracies a les lleis establertes que avui dia son mes coherents i justes. El tema de la castedat davant les dones crec que evitaven el sexe per por de tenir un fill bastard fora del matrimoni.

    Finalement penso que el tema de la virginitat es un valor afegit que no te sentit, ja que una dona es igual de valuosa sigui verge o no, en l’antiguitat estava sobrevalorat ser verge i avui dia la dona es lluire de triar qui sera el primer que no necessariament te que ser el seu marit no obstant aixo la nostra societat segeix sent un pel masclista ja que el tema de la sexualitat no es valora igual depèn el gènere.

  9. Teresa Devesa i Monclús

    Està vist que aquest article de la Carla està donant peu a reflexions molt interessants, que poden ajudar-vos a contextualitzar la societat reflectida en els consells amorosos d’Ovidi.
    Cristina, estàs segura que l’Eneida és d’Homer?

  10. Alba Lorenzo

    Salve!
    Trobo que aquest article tracta d’un tema força .
    Es un tema que l’any passat ja vam parlar molt a classe en el primer trimestre degut a un treball que van fer dues companyes i va ser el tema que més hem va agradar dels que vam donar de civilització.
    Respecte la meva opinió crec que hem millorat molt respecte el paper de la dona al matrimoni i en general però que encara queden coses per acabar de millorar alguna cosa i en el tema virginitat des de el meu punt de vista no fa molt que a anat perdent una mica d’importància.
    Encara me’n recordo de l’any passar quan les meves companyes van explicar que el divorci el van inventar el romans va ser una cosa que hem va sorprendre moltíssim no m’ho esperava la veritat.

  11. Saralk

    Acabo de llegir aquest article i em ve al cap totes les pintures que, els pintors més famosos, han dedicat a la dona. Aqui podeu veure un petit exemple. Es fantàstic: és la bellesa de la dona

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *