Ahir es va presentar a l’Espai Mallorca de Barcelona la novel·la El metge d’Atenes (Ed. Moll), de Teresa Pous, Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de Novel·la 2010. A càrrec de Carme Arenas (catedràtica de literatura Catalana, crítica literària, traductora i presidenta del PEN Català), Carme Cayol (actriu de teatre, de doblatge i professora de l’Institut del Teatre) i Mar Rodríguez Cayol (experta en mitologia), i amb una emocionant intervenció del cantautor empordanès Josep Tero.
No us perdeu la presentació de El metge d’Atenes a Llinars del Vallès.
De què va El metge d’Atenes?
A Larissa estant, Alexandre –el metge d’Atenes, condeixeble del gran Hipòcrates– escriu en uns papirs els seus records des de la serenitat de qui ha sabut viure la vida amb humilitat i amb la capacitat d’acceptar que cada experiència és una lliçó que l’ajuda a créixer com a persona i com a professional de l’Art de la medicina. L’amor, el dolor, la pèrdua i la voluntat constant d’aprendre i evolucionar, però també temes com la discriminació de la dona, la justícia o la desigualtat social, s’entremesclen en aquesta novel·la de formació, que ens situa en l’ambient de màxima esplendor de la Grècia de Pèricles, Sòcrates o Hipòcrates –personatges tots ells d’aquest llibre de Teresa Pous molt ben documentat històricament.
Qui és Teresa Pous?
Teresa Pous (Barcelona, 1956) és llicenciada en Filosofia i diplomada en Biblioteconomia. Ha escrit sis llibres de converses i ha estat col·laboradora del suplement de Cultura de l’Avui. Amb la seva primera novel·la, La cançó dels deportats, va obtenir el Premi Marian Vayreda 2006. També li agrada la medicina i és una apassionada hel·lenista.
Mercè Otero



Moltes gràcies, Mercè! Sens dubte una lectura obligatòria i fascinant per a aquest estiu que se’ns apropa.
Hola Margalida,
segur que és un llibre super interessant i cal llegir-lo aquest estiu!
Per resumir l’esplendor artístic i literari de Atenes n’hi ha prou enumerant els grans noms que il.lustren el segle de Pèricles.
Entre els poetes tràgics, destaquen Èsquil, Sòfocles i Eurípides; entre els còmics, Aristòfanes; i entre els historiadors, Heròdot, Tucídides i Xenofont.
L’arquitecte Ictino va construir el Partenó; Calímaco, l’Erecteion, Fídies va esculpir l’Atena i el Zeus d’Olímpia, Polignot va pintar el Pecile; a Miró, escultor del Discòbol, va succeir Praxiteles, escultor de Hermes.
Em sembla que dóna moltes pistes sobre el text el subtítol “Una novel·la sobre l’art de viure a la Grècia d’Hipòcrates”… i també els cinc capítols que es corresponen als cinc versos d’ un aforisme d’Hipòcrates:
“La vida és breu,
l’ocasió és fugissera,
l’experiment arriscat,
el judici és difícil,
l’Art és llarga”
Mercè, justament ahir vaig penjar a Facebook l’enllaç d’un article de diari que parlava d’aquesta presentació i avui em trobo la sorpresa del teu article. Ja tinc una nova lectura al calaix per aquest estiu…
I tan cert! Ben conegut és Ars longa, vita brevis de Sèneca, expressió abreujada de la traducció llatina de l’aforisme d’Hipòcrates: Vita brevis, ars longa, occassio praeceps, experimentum periculosum, iudicium difficile. Tanmateix, l’original d’Hipòcrates (Aforismes, I, 1) era en grec i fins i tot els alumnes de primer ja el podeu llegir: Ὁ βίος βραχὺς, ἡ δὲ τέχνη μακρὴ, ὁ δὲ καιρὸς ὀξὺς, ἡ δὲ πεῖρα σφαλερὴ, ἡ δὲ κρίσις χαλεπή.
A veure, qui primer es llegeix el llibre i ens el comenta aquí?
És un llibre que ajuda a viure millor la vida i molt necessari per a l’autoestima de la humanitat, envoltada massa sovint de notícies negatives. Cal que ens dediquem a les coses belles i aquest llibre n’és una bona mostra. Gràcies!
Acabo de llegir El mestre d’Atenes, i l’he recomanat a totes les amistats amants de l’antiga Grècia, de la filosofia, de la mitologia i de la medecina.És una narració acurada idelicada i rica, que et permet passejar i gaudir de les costums de l’època sense sortir de casa. Es plantegen amb l’especial i singular sensibilitat de l’autora (de qui havia llegit ja La cançó dels deportats, una altra obra mestra) temes com l’amor, la mort, el respecte vers els animals, la força de l’ànima femenina, i la ètica dels sentiments i de la medecina a través de l’ensenyança hipocràtica.
Una lectura pedagógica i atractiva que he gaudit des de l’inici.
Moltes gràcies, Maica, el teu comentari encara ens posa més la mel a la boca. Ja tinc ganes de llegir-me’l, segur que no ens defraudarà.
Quina il.lusió jo hi era el dia de la presentació a Llinars! Va ser un acte d’una qualitat i bellesa profunda!
Quina sort vas tenir, Clara, de viure’l i nosaltres de tenir un testimoni de primera mà com tu!
He pogut llegir finalment El metge d’Atenes de Teresa Pous; sens dubte una novel·la històrica molt ben documentada i ben mereixedora del Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de Novel·la 2010. Us la recomano! M’ha encantat! Només m’atreveixo a fer un suggeriment i més que a l’autora a l’Editorial Moll: quan els mots grecs no són massa coneguts en la nostra llengua, balla la seva transcripció i en català des del 1993 disposem d’un llibre imprescindible en qualsevol taula d’editor/a català: La transcripció dels noms propis grecs i llatins de Joan Alberich i Montserrat Ros, Enciclopèdia Catalana, 1993. De tots depèn la correcta normalització dels noms grecs en català i novel·les com aquesta hi ajuden. Moltes gràcies i l’enhorabona!
La veritat és que la vida és molt breu i l\’art és la meva passió i una ocasió és com un centelleig mentre que l\’experiència és vacil.lant i un judici és difícil de guanyar, però si hi ha fe es pot guanyar. no hi ha barreres per a la raó.
Delicada i senible narració d\’aquesta bella autora.
Acabo de descobrir, val més tard que mai, amb tota l’alegria del món després de tornar a visionar el vídeo de la presentació de la novel·la a Llinars del Vallès que els comentaris anteriors, ignorant de mi, són d’una ex-alumna estimada, Clara Garcías, i de la seva mare, Maica. Quina alegria retrobar-vos aquí! Quin greu no haver-vos identificat amb el nom ras! Sens dubte, és un retrobament atzarós i preuat! Una casualitat que troba el seu paral·lelisme amb el protagonista de El metge d’Atenes!
“Deús de l’Olimp! No podia ser! Impossible!Era impossible que fos…Vaig sentir una punxada al cor i les cames em començaren a tremolar. Allò era un miratge, em deia a mi mateix…” pàg. 215.
Els mots i el voler dels déus ens tornen a unir!
Fins ben aviat!
Dimarts 8 de novembre a dos de sis de la tarda (17:39) tindré el plaer de presentar a la biblioteca Martí Rosselló de Premià de Mar aquesta novel·la de Teresa Pous ambientada a la Grècia clàssica i ben acompanyada de tots els aràcnides!
Us hi esperem!
Salve!
Té bona pinta la presentació que es farà demà a Premià, llástima no poder anar.
AVE!!
Salve!!
Doncs penso que deu ser una presentació molt interessant, tot i que no m’agradi massa llegir, però tinc curiositat que aprendre sobre la Grècia clàssica. Doncs demà estaré present!
Vale!!
Demà a conèixer l’autora que és tot un honor!
Salve Lida!
M’he equivocat, el comentari que he escrit a dalt no serveix, el que volia dir aquí és que encara que no m’agradi molt llegir crec que és algo molt interessant per aprendre sobre la Grècia clàssica.
Vale!!
Em dona molta ràbia no poder anar-hi, i segurement serà molt interesant.
Salve!
Sembla un llibre interessant de llegir. No penso faltar a aquesta presentació.
vale!
Doncs, Marta, ens veurem allí! Carla, em sap greu, però no pateixis ja t’ho explicarem!
Moltíssimes gràcies a tots els que heu vingut a la biblioteca de Premià de Mar i heu dispensat afectuosa acollida a l’escriptora Teresa Pous i també a qui li hagués agradat assistir i li ha estat impossible.
Va estar bastant be coneixer a l’autora, una bona experiencia =)
Em va agradar molt l’experiència d’ahir. Va ser molt interesant participar en la presentació d’un llibre, i a més a més premiat!
El llibre tracta sobre les memòries d’Alexandre, un aprenent d’Hipòcrates que narra sobre les seves vivències i ens dóna consells sobre que la vida que és fugissera…
L’obra també toca temes relacionats amb la medicina i la filosofia grega.
Vaig tenir l’oportunitat de conèixer en primera persona a l’autora, Teresa Pous. Va ser molt amable i em va donar bons consells per introduir-me en el món de l’escriptura. A més a més em va regalar un exemplar del llibre amb dedicatòria!
A veure si podem repetir alguna activitat com aquesta!