Després d’haver treballat a classe Horaci, ens hem adonat que és un gran poeta romà que ha deixat una gran petjada en la literatura de tots els temps i que es mereix el lloc, entre els grans poetes clàssics no cristians, en què el va col·locar Dante:
El bon mestre va començar a dir:
“¿Veus aquell que, espasa amb mà,
va davant dels altres tres com si en fos el senyor?
Aquell és Homer, poeta sobirà;
l’altre que ve és el satíric Horaci;
Ovidi és el tercer, i l’últim Lucà“.
DANTE, Infern IV, 85-90
Sabeu qui parla a Dante i li presenta els grans escriptors clàssics que estan a l’infern dels no batejats? Per què creieu que titlla de satíric a Horaci?
En la tasca col·lectiva proposada al fòrum del nostre Moodle, el meu treball correspon a l’oda 38 del llibre I.
Aquí Us ha agradat escoltar-lo en llatí recitat amb el ritme que es mereix l’estrofa sàfica?
En aquest power point, us he recollit la seva pervivència:
<
Espero que us hagi agradat i que amb els vostres comentaris i suggeriments, m’ajudeu a millorar-lo.
Plurimas gratias!
Lina Velasco
2n Btx Llatí
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Noves lectures a 2n de llatí!
Ohh Lida! quina il·lusió em fa veure el meu power point sobre la pervivència d’Horaci. Moltes gràcies :). Espero que respongueu les preguntes proposades nois!.
Tot esforç té la seva recompensa, Lina. Mil disculpes per ser de vegades tan exigent! Si vols, pots. Recorda-ho sempre!
Lina! Crec que has fet una molt bona recerca de pervivències en la música, la poesia i el cinema. A veure si d’aquí poc tenim un article més a la Cinta, no? jaja
Fent referència a l’oda d’Horaci crec que està bé deixar-se estar de luxes i excesos i buscar aquells petits plaers, que al final del dia són els que ens treuen els somriures.
El que fa Dante és parlar de la intel·ligència d’Horaci al criticar els vicis de la societat d’una manera irònica i satírica, de manera que ningú pensaria que és la seva pròpia idea.
Bon treball, Lina!
Salve.
Una molt bona troballa, felicitats. Aquest fragment pertany a La divina comèdia, de Dante Alighieri. El personatge que esmenta els poetes del text és el poeta Virgili, autor de la famosa obra de l’Eneida.
Vale.
Pingback: Anònim
Salve!
L’oda 1,38 d’Horaci s’anomena “Periscos odi puer apparatus”. És un elogi a la vida senzilla (“Detesto minyó, el luxe persa..”).
En els primers versos podem veure l’odi que tenien els romans per els perses, els quals es coronaven amb el teix (una planta que creix lentament). Horaci diu que preferiex la murtra, ja que és més senzilla. Es dona una importancia a la composició reduida (diu moltes coses en pocs versos, i per tant era més elaborat). També veiem la relació entre la simplicitat de l’ornament amb la vida política. Es pot comparar el teix que utilitzaven els perses, més luxosos i complexes, que no la murtra que era més senzilla igual que August, que era més senzill. Veiem també un significat eròtic pel que fa a l’ornamentació floral, així com un elogi a la vida simple (el tòpic “Aurea mediocritas”).
Pel que fa a la pervivència trobem el poema “La vida sencilla” de Octavio Paz en el qual trobem diversos tòpics (Nunc est bibendum, Carpe diem, Aurea mediocritas). També, el poema “A la vida sencilla” de José Maria Pemán. En quant a cançons trobem una que és contraria al tòpic d’Horaci “Antes muerta que sencilla” de Maria Isabel. En el cinema trobem la pel·lícula xinesa “A la vida sencilla” d’Ann Hui.
En conclusió, actualment amb la crisi hauriem de ser més senzills i austers, tot i que hi ha gent que creu que no està molt ben vist ser senzill.
Vale!
Salve!
Trobem l’oda 1,38 d’Horaci “Persicos odi, puer apparatus”. És un elogi a la vida senzilla (“detesto el luxe persa”). En la primera estrofa fa referència a la manera d’ornamentar els vestits dels perses, i la manera de coronar-se amb roses. Ell li diu al seu servent que prefereix la senzillesa de la murtra i no el teix o les roses. Hi ha una relació entre la simplicitat i complicació dels ornaments amb la vida política. Es compara la senzillesa d’August en comparació amb la complicitat dels perses. Hi ha un significat eròtic en l’ornament de les flors. Està una mica relacionat amb el tòpic de l’aurea mediocritas, és millor ser simple que no ser massa complicat, però tampoc massa simple, s’ha de trobar el punt mig (ni poc ni massa). Diu el màxim de coses amb pocs versos, està tot molt condensat, per tant Horaci aconsegueix crear un bell poema, amb pocs versos (simplificació de la forma del poema).
Pel que fa a la pervivència trobem el poema d’Octavio Paz “La vida sencilla”, que trobem a més el nunc est bibendum “y en la embiragez asir la vida”, i el carpe diem. També trobem el poema de José María Penmán “A la vida sencilla”, en que diu que no vol títols, ni noms, vol viure sense ambicionar.
Avui en dia a la gent no li agrada la vida senzilla, doncs ens agrada la ostentació, personalment prefereixo la vida senzilla.
També trobem la pel·lícula “Una vida sencilla” de Ann Hui.
Salve!
”Persicos odi, puer apparatus” és una oda d’ Horaci ( 1,38 )
Aquesta oda fa un elogi a la vida senzilla, vol dir que detesta el luxe.
Nen, detesto el luxe persa
em desplauen les guirnaldes
que s’entortolliguen en el teix,
deixa-hi de cercar les roses tardanes.
Només desitjo que em guarneixis amb la senzilla murtra:
la murtra igual t’acull en servir-me
com sota l’ombrívola parra
m’empara en beure.
Com a pervivencia trobem la pel·licula ” Una vida senzilla”
Pingback: Persicos odi, puer, apparatus Oda 1,38 | Tòpics horacians arreu