Les Sibil·les paganes

Fa unes setmanes,  l’Uri i jo vam fer una exposició per Història de l’art, on analitzàvem la volta de la Capella Sixtina. Sabíeu però, que aquesta obra de Miquel Àngel és una fusió del cristianisme i el món pagà? Doncs sí, als triangles laterals es poden apreciar profetes de la religió cristiana i les Sibil·les paganes.

Les sibil·les són profetisses, sovint d’origen oriental, que emetem oracles sota la inspiració d’Apol·lo. Els seus dictàmens eren recollits  a les coleccions d’oracles sibil·lins, als quals s’acudia en casos de necessitat. Entre les més famoses Sibil·les hi ha la d’Eritrea a l’Àsia Menor, i la cumana a Cumes, prop de Nàpols.  Aquesta última va ser a la que va acudir Eneas abans de baixar als inferns. A més es creu que Apol·lo va prometre-li que el seu oracle seria inexorable si accedia a ser l’amant de qualsevol que hi anés. A canvi, ella va demanar viure tants anys com grans  hi ha en un grapat de sorra, però oblidà demanar al  propi  temps la joventut. De tal manera que, transformada en una vella, acabà per desitjar la mort.

[youtube]https://youtu.be/7_FRV4i4Guw[/youtube]

Aquí us deixo un fragment de l’Eneida de Virgili (VI, 1-12) que explica el moment en què Eneas consulta la Sibil·la cumana:

Sic fatur lacrimans, classique immittit habenas et tandem Eubocis Cumarum adlabitur oris.  Obverunt pelago proras; tum dente tenaci ancora fundabat navis et litora curvae praetexunt puppes. Iuvenum manus emicat ardens litus in Hesperium; quaerit pars semina flammae abstrusa in venis silicis, pars densa ferarum tecta rapit silvas inventaque flumina monstrat. At pius Aeneas arces quibus altus Apollo praesidet horrendaeque procul secreta Sibyllae, antrum immane, petit, magnam cui mentem animumque Delius inspirat vates aperitque futura. Iam subeunt Triviae lucos atque aurea tecta.

“Així parla Eneas plorant, i abandona les regnes al seu estol, i finalment aborda a les ribes eubees de Cumes. Els troians giren les proes cap al mar; tot seguit, amb llurs dents tenaces, les àncores subjecten els vaixells, i les popes corbades orlen el litoral. Una colla ardorosa de joves es llança damunt la costa hèsperia; els uns cerquen les sements del foc amagades dins les venes del sílex, els altres irrompen en els boscos, cau atapeït  de les feres, i assenyalen els corrents d’aigua que troben. Però el pietós Eneas ateny el cim de la carena on senyoreja el temple elevat d’Apol·lo, i, a alguna distància, el redós, ple d’horror sagrat, de la Sibil·la, un antre immens, on el déu profètic de Delos li inspira la seva gran ànima i la seva voluntat, i li descobreix el futur”.
Traducció de J. Sariol, S. Cucurella i C. Moncau

[youtube]https://youtu.be/LKNPDcdkJiY[/youtube]

En la tradició cristiana, les Sibil·les anuncien l’arribada de Crist i desenvolupen, per a San Agustí, un paper paral·lel al dels profetes de la Bíblia: el món pagà ha contribuït així a l’anunci del missatge cristià. (Vid. El cant de la Sibil·la)

Us he preparat aquest muntatge:

Laura Galán

2n batxillerat

Grec

28 thoughts on “Les Sibil·les paganes

  1. Margalida Capellà Soler

    Laura, ets una autèntica alumna web 2.0. No pares de fer articles ni de fer allò que tant m’agrada: connectar una assignatura amb una altra. Continua així! Visca la interdisciplinarietat!

    Podries posar de qui és la traducció catalana del text? Moltes gràcies!

  2. Dani Costa

    És una recerca sobre les Sibil•les molt amena i completa. Són uns personatges que escauen perfectament en una cultura supersticiosa com la grecoromana; escauen tan be per les prediccions que anuncien i que aconsellen a aquells qui volen saber la voluntat dels deus a través d’aquets intermediaris. Miquel Angel era molt religiós, i tenia una personalitat salvatge així com un punt misteriós o tenebrós, per tant no es estrany aquesta fusió que va escollir per la capella sixtina entre la narració bíblica i la incorporació de les sibil•les paganes.

  3. Irena

    Hola Laura!
    Que n’és de curiós que les Sibil•les paganes tenen a veure amb la mitologia clàssica. Mai hagués pensat que podria tenir alguna relació amb aquesta, ja que tracta d’un tema purament cristià. Però tot i així, Miquel Àngel va representar a les figures de la Capella Sixtina seguint un model bastant clàssic, pel cànon de bellesa, els cossos nus, les anatomies arrodonides i corpulentes,tot i que era un encàrrec pel papa de Roma “Juli II”.
    Les Sibil•les van ser les primeres que van pronunciar l’Oracle de Delfos ja des de l’antiga Roma. Aquests havien escrit nou llibres on es plasmava el futur de la pròpia ciutat. La major dificultat que amb la que s’enforntaven els antics era la d’explicar per què tenien el privilegi posseïr el do de provenir el futur. Els platònics trobaven el motiu d’això en la unió íntima d’una criatura i la Divinitat, arribant a un cert grau de perfecció.

    Si voleu saber més aquí us deixo un enllaç molt interessant i bastamt complet: http://www.e-torredebabel.com/Biblioteca/Voltaire/sibila-Diccionario-Filosofico.htm

    adéuu!!!

  4. Annia

    Ave!
    No deixaran de sorprendrem els fets i els personatges tant paral·lels que hi ha entre la cultura classica i la cristiana. Un altre exemple de cristià que l’laltre dia varem comentar a classe va ser que Moisés,princep d’Egipte, igual que Ròmul i Rem va ser llençat a la riba d’un riu.
    El que li passa a la Sibil·la, que per no demanar bé el seu desitg d’una vida ben llarga al final desitja la mort, em recorda a l’argumnet del llibre “Cuatro corazones con freno y marcha atrás”, llibre que vam llegir a l’institut ja fa uns anys, que va d’un grup d’amics que s’els dóna la vida eterna. Ells al principi estaven molt contents però després quan veuen que es fan vells i que totes les persones del seu voltant van morint, s’adonen que va ser un greu error voler la vida eterna.

  5. Sara

    Gràcies per aquest article! Jo també he estudiat la capella sixtina a història de l’art però no en sabia tantes coses!

    Sabía que eren les Sibil·les però no que tinguessin tanta importància, a més m’ha agradat molt la teva presentació de representacións a l’art!

  6. Jordi Berdún Pérez

    Salve Laura !!

    Jo també he estudiat la capella sixtina a Història de l’Art, però no em vaig fixar en aquest passatge que has descrit mitjançant l’adquisició d’un text original llatí de Virgili.

    Crec que es força interessant aquesta comparació de forma paral·lela sobre la nostre religió ( cristiana) i la Clàssica. He d’esmentar, però, que no tenia quasi idea d’aquestes Sibil·les. I molt menys, que fos un ideatge del que seria a l’anunci del missatge cristià. Cada vegada em soprén més els clàssics.

  7. Zicora

    Salveee.

    Un article molt interessant. M’agradat molt. Sabia que les sibil·les, en la època clàssica, eren unes dones que es podien comunicar amb els deus per mitjà dels anomenats oracles. Pero desconeixia que ha la Capella Sixtina hi aparaguessin.

    Moltes felicitats per l’article.

    Valeee.

  8. aviles.macia1220

    Salve!!

    És curios això de les Sibil·les paganes tenen a veure amb la mitologia, no hagués caigut mai de que aixó podria tenir relació ja que parla d’un tema molt cristià.

    Vale!!

  9. Teresa Devesa i Monclús

    La interdiciplinarietat és una gran riquesa i, per tant, m’agrada que comproveu com els coneixements s’entrellacen: art, música, literatura clàssica i l’apunt de literatura castellana de l’Annia… ¿qui troba més paral·lelismes? Aprofiteu aquests articles de cara a la feina que heu de fer els de 2n sobre l'”Eneida”.

  10. Anna Pardo

    Salue

    Nosaltres també hem estudiar la Capella Sixtina a història de l’art i no ens haviem fixat en aquesta fusió entre les sibil·les i la tradició cristina. Cal dir que tot i el seu origen pagà, les sibil·les no han deixat d’estar relacionades amb el cirstianisme, anunciant l’arribada de Crist, i que, per tant, no estan tant deslligades de la religió i també formen part d’ella. Per últim dir que veure aquesta obra d’art en directe és una de les coses més impresionants que m’han passat, encara que estigués rodejada de milers de turistes!

    Vale

  11. Teresa Devesa i Monclús

    I tant, Anna, la Capella Sixtina posa els pèls de punta sigui quina sigui la circumstància.

  12. Laia Muñoz Osorio

    No sabia que la Sibil·la de Cumes va haver de renunciar la seva joventut a canvi de l’eternitat i el poder per desxifrar les respostes d’Apol·lo. Molt interessant…

    Aprofitant que hem d’examinar-nos de l’Eneida explicaré l’episodi en que Eneas va a demanar a la Sibil·la que li mostri la voluntat dels déus:

    Després d’haver marxat de Cartago (on la reina Dido es va treure la vida quan Eneas la va abandonar) i haver perdut el timoner Palinur; Eneas i els seus arribaren a les costes de Cumes, a Itàlia. Eneas volia descobrir quin era el destí que l’esperava i per això volia veure la Sibil·la.

    Tan aviat com els troians van sacrificar set vedells i set ovelles van entrar a la cova on es trobava la sacerdotessa. La Sibil·la de Cumes es va possar en contacte amb els déus i explicà a Eneas que li esperava un llarg i difícil camí fins a fundar el nou poble pels troians.

    Abans d’anar-se’n, Eneas manifestà el seu desig de veure el seu pare per última vegada. La Sibil·la li digué que si el seu destí era anar als inferns i tornar sa, trobaria un branquilló d’or que li seria fàcil d’extreure del seu arbre.

    En sortir de la cova de la sacerdotessa, Venus guià el seu fill fins el branquilló d’or i el valent troià aconseguí arrancar-lo sense cap dificultat. Això significà que podia baixar a l’Avern per poder acomiadar-se d’Anquises.

  13. Cristina Álvarez Barraca

    Salvete!

    Bé, ja que la meva companya Laia ha explicat perfectament l’escena on apareix la Sibil·la que ajuda a Eneas a coneixer el seu futur i a veure al seu pare a l’Avern, només em resta dir que estic fascinada de la quantitat d’escultures i pintures que hi ha on apareixen les sibil·les! Jo només sabia que hi sortien en la Capella sixtina, obra que vaig estudiar l’any passat a història de l’art. Totes són precioses!

    Valete!

  14. Andrea Balart

    Salve!

    Les sibil·les són uns personatges que escauen perfectament en una cultura supersticiosa com la grecoromana; escauen tan be per les prediccions que anuncien i que aconsellen a aquells qui volen saber la voluntat dels deus a través d’aquets intermediaris. De les sibiles llatines cal destacar a Cumana i a Eritrea; la primera te els versos del futur, i la segona va preveïr la caiguda de Troya i per tant va ser cosiderada al culte de Apolo Smintes. Sibil·la, era una anciana sacerdotessa, que sabia el que pasaria en un futur. És la protagonista en el capitol, Descens a l’Avern del llibre A la recerca d’una pàtria que encara ens tenim que llegir.

  15. Pingback: [BLOCKED BY STBV] El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Io, Saturnalia! ANFF

  16. Pingback: L’entrada al Tàrtar de l’Eneida | Aracne fila i fila

  17. Pingback: L’Eneida, baula romana de pervivència homèrica | El fil del mite grec

  18. Judit

    A l’època clàssica s’hi distingien 7 sibil·les, tot i que posteriorment amb el cristianisme n’han sorgit més. El número 7 sovint s’ha dit que és un número màgic, d’aquí que siguin 7 les meravelles del món (tant l’antic com l’actual i set turons de Roma, els set pecats capitals, els set famosos reis de Roma.
    La sibil·la cumana va desitjar viure tants anys com grans de sorra hi havia en un grapat pero no va tenir en compte que viuria una vellesa practicament eterna i se’n va apanedir ràpidament.

  19. Roser

    Salue!
    Les sibil·les eren unes profetisses que predeien l’oracle en nom d’Apol·lo, aquestes tenien en el seu poder els llibres sibil·lins, uns nou llibres que contenien l’oracle dels déus i eren regularment consultats per part dels reis quan algún perill assatjava Roma.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *