En el marc de la 15a Setmana de la ciència impulsada pel Departament d’Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat, del 15 al 19 de novembre se celebrarà la Setmana de la ciència a l’Institut Isaac Albéniz de Badalona. Tots els departaments del centre hem estat convidats a participar-hi i els Clàssics, sens dubte, no hi podem faltar. Suposo que a aquestes alçades, amics i amigues del bloc, ningú no pot tenir dubtes de tot el que des de les nostres disciplines hi podem aportar. Enguany, a més, comptem amb la participació de la Núria, també professora de Francès, que enriqueix la nostra aportació amb el punt de vista d’una llengua romànica tan important i propera.
Així doncs, el seminari de Grec i Llatí i el de Francès proposem tot un seguit d’activitats de caire etimològic relacionat amb el lèxic científic. Partint del llibre Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic de Margalida Capellà (us sona?) endegarem una recerca sobre els ètims grecs i llatins en la terminologia relativa a tres camps del saber: la medicina, les ciències experimentals i les matemàtiques.
- Els de 4t d’ESO, amb el Ramon al capdavant, treballareu el vocabulari mèdic. Per què moltes especialitats mèdiques acaben amb el sufix –iatria? Quin tret comparteixen les malalties acabades en -itis? I les intervencions quirúrgiques en -plàstia? I una emprempta dactilar, amb quina part del cos la podem obtenir? D’on prové el nom de vacuna? Proveu d’interpretar el prospecte d’un medicament en clau etimològica, veureu que entendreu moltes més coses…
- A 1r de batxillerat el centre d’atenció serà el vocabulari de la biologia, la zoologia, la física, la química, la geologia…, és a dir, les ciències experimentals. D’on provenen els símbols dels elements químics i quina relació tenen amb l’element designat? Els noms dels planetes i les constel·lacions, sou conscients que tenen un origen mitològic en la majoria dels casos? Quin criteri utilizem per classificar els animals quan utilitzem el sufix –vor i -fag? I no cal dir que majoria d’especies animals i vegetals es classifiquen científicament segons el seu nom llatí.
- A 2n de batxillerat descobrirem la relació de les cultures i les llengües clàssiques amb l’apassionant món de les matemàtiques. Quants cossos i figures geomètriques prenen nom a partir dels numerals grecs i llatins? I la gradació de les unitats del sistema mètric, d’on provè? Què estudia la trigonometria i per què rep aquest nom?
En fi, serveixi aquest article introductori com una mena de preavaluació, per tal de saber el vostre punt de partida. Per això us demano que deixeu un comentari amb algunes respostes a les preguntes que us he formulat i d’altres informacions sobre el vocabulari científic que conegueu. Algú em pot dir també per què el llatí va deixar tanta emprenta en el món de la ciència ? (Recordeu la història d’aquesta llengua). Què són els neologismes i i quina és la seva principal font etimologica en el cas dels científics?
Continuarà…
TERESA
Al Cristòfol Ferrer també celebreu la setmana de la ciència? Us hi voleu afegir amb l’estudi etimològic d’altres àmbits científics?
Moltes gràcies, Teresa! Per citar el meu primer llibre del 1998 que encara l’editorial TEIDE publica en diferents reimpressions (quin èxit!), malgrat que ja no hi hagi crèdits variables i el més curiós del cas és que encara es ven. Per aquest motiu jo no el puc digitalitzar, és una llàstima però els drets d’edició i distribució els té l’editorial. Em sembla perfecte que us sigui d’ajut i segur que ho serà.
Al Cristòfol no es celebra la setmana de la ciència, però nosaltres filadors i aràcnids, sí; per tant, tot i que avui per circumstàncies personals no estic massa inspirada, quan es perd algú acostuma a passar, tot i que sigui llei de vida ens afecta, quan trobi una estona més reposada hi pensaré i ja et comunicaré què farem; al centre tenim uns quants exemplars del llibre. Podria ser també pràctica compartida, veritat?
Margalida anims! i riu amunt!
Avans de començar a comentar l’ article m’ agradaria saber el motiu pel qual no es fa una setmana de la literatura o de lletres?
També s’ha de dir que cada any es celebra el centenari d’ algun escriptor important i es treball durant tot el curs.
Però tot es poc per les lletres,pobres. :S
A mi hem tocarà analitzar els numeros 11 i 12 etimològicament i trobar les figures geométriques que utilitzen aquest terme per assignar els costats de la figura.
La trigonometria és una ciència matemàtica que estudia la distancia entre triangles (d’ aqui la etimologia tri- = tres costats tenen els triangles) molt útil per mesurar distàncies o fer mapes.
A veure si me’n recordo…
El llatí té un pes important en la ciència perquè va ser un idioma continental, el parlava quasi tota Europa i el fet que les llengües romàniques mantinguin part del lèxic en el seu vocabulari i el fet de la incorporació d’un 30% de paraules llatines en anglés, converteixen el llatí en un idioma d’utilització mundial. Si saps anglès o espanyol, saps una mica de llatí. En definitiva, no s’agafa un idioma reduït en un petit àmbit sinó que es prèn un d’antic i important com a referència.
Després està el grec, que tot i que no es va estendre tant com el llatí, s’utiliza pel fet que les primeres idees científiques importants venen de Grècia.
Neologisme (νέος+ λόγος) significa “nova parla”, vol dir que és un mot creat de nou. Em sembla que era a partir de sufixos, infixos i prefixos aquelles paraules formades per derivació o juntar-ne dues per donar un nou ètim, formant per composició.
El neologisme es un terme que s’ ha creat, per una persona o al llarg del temps per la barreja de llengües, per denominar una paraula nova.
Principalment els científics usen les etimologies dels numeros, ja siguin cardinals o ordinals en llengües gregues o llatines.
La llengua llatina ha estat molt utilitzada, ja que no hes tan antiga com la grega, té la mateixa grafia que les llengües romàniques i ha estat tan utilitzada perque va ser una llengua universal en la seva época, molt important per la difusió de l’ informació, tan científica com literaria.
Hola ^^!
Per què moltes especialitats mèdiques acaben amb el sufix -iatria?
Jo creec que el suxix -iatria prove de la paraula grega “ἰατός” que vol dir metge. Per exeple hi ha un altre explicació però amb un exemple, la paraula pediatria esta composta per “παιδός” (nen) i per “ιατρεα” (curacio).
I les intervencions quirúrgiques en -plàstia?
Origen grec que és “πλαστικος” que vol dir modificar.
D’on prove la paraula vacuna?
A la paraula vacuna jo e trobat l’origen llati que es aquet “vaccinus-a-um”, “(vacuno)”.
Els noms dels planetes i les constel·lacions, sou conscients que tenen un origen mitològic en la majoria dels casos?
Cada planeta té el seu propi origen pujare alguns exemples. Mercuri – Hermes, Venus-Afrodita Terra-Hera
Mart-Ares, Jupiter-Zeus Saturn-Kronos,Ura-Cel, Neptu-Posido i Pluto-Hades.
I fins aqui e arribat que ja es l’hora.
Em sembla molt bé que els alumnes de lletres tinguem un lloc a la setmana de la ciència.
Hi ha molts noms de cossos i figures geomètriques que provenen dels ètims grecs, com per exemple, el pentàgon, l’octàgon, dodecaedre, els polígons i poliedres, hexàgons etc…
A més també trobem ètims grecs a les unitats de mesura, el metre, l’hectàmetre… D’altra banda, la trigonometria etimologica ment vol dir ” mesura dels triangles” i és una branca de les matemàtiques que estudia les relacions internes dels triangles.
Suposo que el llatí va deixar marca en les etimologies científiques ja que aquesta societat va desenvolupar molt aquests aspectes més tècnics.
Els neologismes(νέος i λόγος) són paraules noves que s’han introduït en una llengua per designar un nou objecte o concepte. En el cas dels científics, la principal font etimològica suposo que és el grec, tot i que no estic del tot segura.
Tot i ser de l’ambit de lletres em sembla bé participar en la setmana de la ciència.És una manera d’adquirir nous coneixements, i això sempre va bé.
Ens trobem amb molts cossos i figures geomètriques amb nom de numerals grecs i llatins.Podria ser un exemple Dodecàedre, Icosidodecàedre, Cuboctàedre,Heptàgon, Hexàgon…
Si parlem del sistema mètric, parlem d’unes unitats relacionades amb el metre i el gram.Són exemples decímetre, centímetre, mil·límetre, micròmetre..
La paraula trigonometria literalment vol dir “la mesura de triangles”.Aquesta és una de les branques de les matemàtiques que tracta les relacions internes dels triangles.
Jo crec que el llatí té gran importància en el món de la ciència,perquè és una llengua que té moltes preposicions, sufixos i prefixos mitjançant el qual és pot expressar allò que es vol en l’àmbit científic.
Ave
Sóc alumne de la Núria de 1r de batxillerat i crec que estarà molt bé saber com s’anomena o s’escriu les ciències tant físiques, biológiques i altres. Jo crec que ha quedat tan impregnat per què molts dels llatins d’aquella época eran molt savis i van descobrir moltíssimes coses que avui d’ara han quedat en els nostres dies.Serà molt interessant i crec que també podriem exposar-ho perque altres cursos ho poguessin mirar.
Al llarg de la nostra vida acadèmica ens han anat ensenyant nous conceptes sobre la mitologia pero encara no sabiem el origens de el noms del animals.
Ens sembla molt interessant perquè es un tema que hem tractat poques vegades (només els que som de lletres i tenim la oportunitat de fer llati i obtindre aquests coneixements).
*Un neologisme és una paraula de nova incorporació a un idioma. Pot haver estat creada per una sola persona, o amb l’evolució de la llengua al llarg dels segles, la seva utilització dependrà de l’acceptació entre la comunitat de parlants del nou mot.Els neologismes acostumen a aparèixer per designar un nou objecte o concepte que abans no existia
*D’on provenen els símbols dels elements químics i quina relació tenen amb l’element designat?
Es la abreviació del seu nom en llatí: Au = Aurum
Com molts altres…
Creiem que la setmana de la ciència ha sigut una bona proposta per aquest any i per tractar temes nous.
HOLA!
trobo que aquest article ens va molt bé per a preparar-nos per a la setmana de la ciència, a més, m’agrada que els de lletres tinguem una participació força notable, ja que els de grec potser destacarem una miqueta més… jajaja
Espero amb ganes aquesta setmana! No es que en tingui gaire idea… pero el nom dels planetes del sistema solar son els noms dels déus Romans, que realment son els grecs amb nom llatí (per exemple: Zeus = Júpiter). De lo altre no en sé gaire…
Moltes gràcies per la teva referència a la meva persona. La veritat és que poder treballar des de llengües romàniques diferents és una perspectiva molt interessant. Però, encara ara, se m’escapen comentaris en francès a classe. Els alumnes me’ls disculpen i joe me n’adono ràpidement.
El llatí a la ciència és molt important, sobretot en la classificació de les espècies. Va ser Linné qui va establir-ne la nomenclatura. És un dels apartats que estudiarem en motiu ds’aquesta cel·lebració a l’Institut Isaac Albéniz.
Esperem que tot surti bé, nois i noies, tant els articles al bloc com els murals de l’institut.
En general, heu donat força respostes a les qüestions que plantejava al principi. Des de les més apassionades, com l’Andrea defensant les lletres (pensa que nosaltres tenim els actes Sant Jordi, no ens podem queixar!) fins a d’altres molt concretes com les etimologies de la Knarik. Els percentatges concrets que ens aporta la Carla sobre la presència del llatí en llengües com l’anglès són d’agrair, tot i que queden pendent d’altres qüestions més etimològiques. Jéssica, l’has encertada amb l’afirmació que gran part dels neologismes científics s’originen amb ètims grecs. Ariadna, has esmentat conceptes interessants com el sistema mètric, però hauries d’haver concretat més els ètims.
Crec, però, que continua havent-hi un buit important en la pregunta referent al moment o moments de la història de la llengua llatina que afavoreix l’entrada de termes científics. Qui ens ho dirà abans? Els de primer, que de segur que ho estan estudiant ara o d’aquí poc, o bé els de 2n que ja podeu córrer a reapassar-ho?
Margalida, i tant que compartirem aquesta pràctica. Tal com he dit més a munt, nosaltres tenim pensat fer una sèrie d’articles per al bloc i murals per als suros de l’institut. Farem fotos i compartiem les imatges perquè conegueu l’interior del nostre centre. Per cert, podreu venir aquest any?
Teresa, podríem venir amb els de primer de batxillerat. Potser a veure els vostres plafons de la Setmana de la Ciència i fer una activitat conjunta? Potser de camí de les termes, quan les inaugurin? En parlem!
Em sembla bé i potser nosaltres ens apuntem a la visita. Caldrà esperar, doncs, la reobertura.
Personalment penso que el llatí te molta importància a l’hora de nomenar figures geométriques, numeros…
La “trigonometria” es una branca de les matemàtiques que tracta les relacions internes dels triangles. Té relació directa amb la geometria. Les magnituds essencials que s’utilitzen són la distància i l’angle.
I lamento dir que no se perque rep aquest nom.
Un neologisme son paraules noves formades amb l’unió de dues. Si no m’equivoco.
Ave!!
Em sembla molt interessant que fem un estudi dels nombres matemàtics en el seu origen Llatí o Grec, cosa que demostra que els de Ciències i els de Lletres no som tan diferents en el fons. Encara que, això si, yo i les Matemàtiques no som molt amics perquè mai se m’en donat gens bé… però farem un esforç.
Vale, i aviam si podeu venir algún día per aqui Margalida!
Segur que vindrem, però a mi també m’agradaria venir a veure una tarda la vostra exposició de la Setmana de la ciència. No us oblideu de comentar-m’ho!
Ave!
Estic d’acord amb l’Andrea que no es fa cap celebració per a les nostres estimades lletres i si per els nostres enemics , els nùmeros… i a sobre els ajudem a fer millor la seva celebració…
Fora bromes, nosaltres els clàssics sempre ajudem als desfavorits i aquest cas no serà una excepció.
Hi ha moltíssims étims grecs i llatins i com ha preguntat la Teresa, sobretot a les figures geometriques, comencem:
Triangle-> “τρεϊσ” – tri- vol dir una figura amb tres angles
Pentagon-> “πέντε” – penta- Figura de cinc costats
Hexagon-> “έξ” – hex – Figura de sis costats
Y fins aqui, us podeu fer una idea de la importancia que té el grec en les matemàtiques i lo agraït que ens tenen que estar aquest de nùmeros!!!
Visca les clàssiques , segur que fem un gran paper com sempre.
L’etimologia de la paraula ciència ja ve del llatí: “Scire”, que vol dir “saber”. Per tant, la paraula “ciència” vindria a dir “coneixement”.
Com ja han dit alguns dels meus companys, el llatí va ser llengua internacional, i va sobreviure en els escriptors científics fins entrat el segle XVII. Per exemple, el famós Newton, va escriure alguns textos en llatí.
El grec també té un paper molt important: l’origen de les matemàtiques es troba a Grècia.
Els primers brots de física i química estan registrats en termes grecs i llatins, i durant molt segles els científics i matemàtics van servir aquest vocabulari inicial.
Per tant, les persones amb coneixement, que van ser els primers en endintrar-se en el camp de la ciència, eren llatins i grecs.
M’agrada que avui hagueu concretat una mica més en els vostres comentaris. Ana, vull que d’ara endavant continuïs contestant qüestions concretes, com la del mot “trigonometria”, però per exemple caldria especificar la paraula o paraules concretes de què provè. En aquest cas els ètims són grecs, hauries de buscar-ne un de llatí. Podries precisar una mica més la definició de “neologisme”.
Sara, metòdica, has començat pel principi. Molt bé, ja tens la base de la part introductòria del teu article.
Edgar, sigues més rigorós en escriure els termes grecs. En les parules que has escrit hi falta un esperit i hi ha una sigma final amb la grafia incorrecta. Ara bé, el tractament dels ètims provinents dels numerals grecs és correcte. Pel que fa al to de defensa dels clàssics, m’ha ajudat a fer-me una idea de les converses (espero que no polèmiques) que manteniu amb els de mates. Ja us veig defensant el valor de la branca del coneixement que heu triat vosaltres… Tot i això, espero que a partir d’aquesta recerca etimològica us adoneu que els de lletres i els de ciències no som oposats, sinó complementaris, tal com diu el Carlos, molt més diplomàtic. Per això, Carlos, et deixo l’encàrrec de posar-hi pau amb una frase de les teves quan vegis que s’encenen els ànims.
D’altra banda, quan m’expliqueu que heu de defensar la vostra tria a contracorrent, penso que està molt bé que els joves us apassioneu també per altres coses a part del la rivalitat fubolística Barça-Madrid o DKV-Barça en bàsquet.
Ave!
M’he de possar al día del això! Ja m’explicareu que farem.
Em sembla molt bé fer aquest estudi, ja que com han dit abans els companys sembla que no hi pot haver cap relació entre les lletres y el mòn de les nùmeros i els càlculs! I nosaltres (ELS DE LLETRES!) demostrarem que si hi pot haver relació.
Volem La setmana de les Clàssiques!
vale!
Marc, a classe vam explicar què havíeu de fer cadascun, ara espero el resultat. Tu mateix has de recuperar la classe que vas perdre. Consulta l’EWC i fes el que us indico en els terminis establerts.
Avee!
Està molt bé que els de lletres participem en la semana de la ciència, em sembla molt interessant i una idea molt bona.
I és més interessant encara que la gent s’anadoni què hi ha relació entre la cultura clàssica i les ciències, ja què molts filòsofs clàssics varen impartir bases matemàtiques i científiques les quals estudien ara.
Moltes figures geomètriques reben el seu nom, amb composicions gregues i llatines com el pentàgon, l’octàgon,hexàgon, dodecaedre, els polígons..
També els noms de la gradació mètrica provenen del mateix origen, com: mil·límetre, centímetre..
D’altra banda, la trigonometria etimologica ment vol dir “mesura dels triangles” i és una branca de les matemàtiques que estudia les relacions internes dels triangles.
valee!