“De itinere”: Malta IV – La “Vil·la romana” de Rabat

El turó on s’ubiquen Mdina i el seu suburbi Rabat, per la seva situació elevada al bell mig de l’illa de Malta, va ser poblat des de l’edat de Bronze, fins que els fenicis van fundar-hi una ciutat, Malet, “el refugi”. No va ser fins al segle XVI que la capitalitat es va desplaçar cap a la costa, a una nova ciutat, La Valletta, entre els dos ports principals de l’illa.

Detall d’un carrer del recinte emmurallat de Mdina [Foto: Josep Lario]

La visita al nucli emmurallat de Mdina paga realment la pena i es percep tan diferent a la de La Valletta… El anys que la precedeixen i els pobles que l’han habitada han donat lloc a un tramat de carrers que no segueixen una planificació en absolut racional, i els carrers principals desemboquen en un promontori que proporciona una vista privilegiada de tota l’illa. Aquest és el refugi de què parlaven els fenicis i que devien percebre els primitius habitants de l’illa! La mateixa estratègia és la que va moure els romans a triar aquesta part de l’illa quan hi van arribar, el 218 aC, i van alliberar-la del control cartaginès en què es tobaven des del 400 aC per incorporar-la a la seva provincia de Sicilia. Es van establir a Melita, que donarà nom a l’illa, en règim de municipium. Els grecs, en canvi, s’havien establert el 700 aC en un emplaçament a prop de l’actual Valletta.

Com a testimoni de la presència romana, es troba a Rabat l’anomenada Vil·la romana, que en realitat són les restes d’una domus que allotja uns destacables mosaics descoberts els 1881 i també d’altres troballes d’època romana de tota l’illa, motiu pel qual el nom oficial del recinte és Museum of Roman Antiquities. L’amabilitat del venedor de les entrades va fer que ens acompanyés per assabentar-nos de l’error de la denominació villa i mostrar-nos amb orgull l’efecte tridimensional del mosaic del peristil, gràcies al joc de tonalitats de les tessel·les que el componen. Realment es tracta d’un exquisit exemplar, que justifica el museu construït a sobre per protegir-lo. Aquí teniu un recull d’imatges del museu.

[Per visionar-ho a pantalla completa i llegir més còmodament el text cliqueu aquí]

En l’article Malta I ja us vaig demanar que investiguéssiu sobre la presència de les civilitzacions clàssiques a l’illa, per tant, en aquest cas us posaré unes qüestions més concretes:

  • Comenteu les imatges i concreteu els conceptes i personatges que s’hi esmenten.
  • A quin punt de la Península Ibèrica van arribar els romans també el 218 aC en el marc del seu enfrontament amb els cartaginesos i hi van acabar fundant un municipium? En què consisteix aquest tipus de població romana?
  • Per què creieu que els grecs van preferir romandre a la costa? En quin punt de la geografia catalana els grecs també es van establir a prop de la costa?

Per acabar aquesta entrada, no em puc estar de comentar un des elements més destacables en el panorama que actualment es pot contemplar des del promontori de Mdina: la imponent silueta de la cúpula de la monumental església de Mosta, inspirada en la del Panteó de Roma i que actualment és la tercera més gran d’Europa. Us asseguro que, després de veure-la de lluny, al viatger se li fa impossible deixar aquesta part de l’illa sense veure-la de prop. Des de l’interior es pot observar el forat que hi va deixar una bomba de la segona guerra mundial que va precipitar-se a l’interior del temple sense arribar a esclatar i que a hores d’ara està exposada en una sala annexa.

Maqueta de l’església de Sta Maria (Mosta) ubicada en una sala annexa. [Foto Josep Lario]

Cúpula de l’església . El cercle vermell indica l’impacte de la bomba [Foto Josep Lario]

I per acabar, un parell de preguntes més en relació a aquesta església:

  • Què en sabeu del Panteó de Roma en què s’inspirà aquesta església maltesa?
  • A partir de l’observació de la maqueta, em podeu dir quins elements neoclàssics hi podeu observar (penseu que es va començar a construir el 1833) i de quin ordre son les columnes?

I fins aquí l’interior de l’illa…

TERESA

5 thoughts on ““De itinere”: Malta IV – La “Vil·la romana” de Rabat

  1. Margalida Capellà Soler

    Moltes gràcies, Teresa, per fer-nos aquest reportatge! També felicita els fotògrafs de part meva! Una presentació de la vil·la romana molt interessant i una visita que cal fer si viatgem a l’illa.
    Per cert, a veure, experta viatgera, si també ens comentes aquest article en el Google maps del qual també hi surt l’església de Mosta. La teva opinió, ja que has visitat in situ, Atenes, Roma i Malta serà un testimoni de primera mà. Segur que teniu més fotografies que ens il·lustrin altres exemples de pervivència arquitectònica del Partenó!

    Sóc impacient de mena! i en fas partir: visitarem Calipso? Bé, tindré paciència que bé s’ho val!

  2. Teresa Devesa i Monclús Post author

    No recordava que Mosta sortia en aquest mapa, tot i que el vam trebllar a classe de grec, si no, l’hauria enllaçat. És que no hi ha tema que no hagi estat tractat en algun dels dos blocs!
    Pel que fa a la teva pressa per les petges d’Odisseu, pensa que em queda la cloenda i, si t’hi fixes, encara no he sortit de l’illa principal de l’arxipèlag. Aguanta, que la paciència és la mare de la ciència…

  3. Margalida Capellà Soler

    Què farem, doncs, el proper curs si ja ho hem tractat tot?

    Per cert, com t’agrada fer-me glatir! Ja ho sabia que m’ho deixaves pel final. Esperaré. Quin remei!

  4. Oriol Lario Devesa

    No entenc com una ciutat tan petita i amb uns carrers tan estrets podia ser la capital de Malta.

    ORIOL

  5. Teresa Devesa i Monclús Post author

    De vegades, si mirem la realitat des d’un punt de vista actual, ens costa fer-nos a la idea de la seva interpretació. És per això que cal analitzar el present a partir dels orígens i posar-nos en el lloc de les primeres civilitzacions que van poblar l’illa i del que es van trobar els romans en arribar-hi. Et plantejo dues preguntes: Tractant-se d’una illa, d’on et sembla que poden arribar els enemics? Per tant, on és més segur establir-se, a la costa o a l’interior?
    Pensa-hi i descobriràs per què és tan important estudiar Història.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *