Aquesta segona avaluació la Margalida ens havia programat una lectura a escollir de Plaute, com altres cursos ha fet; però s’anava apropant el termini fixat i no hi havia manera de posar-nos a llegir Plaute. Mira que ens anava preguntant: quina comèdia heu triat? aquesta la vàrem anar a veure al teatre grec de Montjuïc, ja veureu que Plaute us agradarà… Cap dels alumnes de segon de batxillerat de llatí, agobiats amb tant llibre de lectura de totes les matèries, ni tan sols havíem buscat quina comèdia de Plaute llegiríem. Un matí ens apareix la Lida a classe d’informàtica amb cinc exemplars de l’Amfitrió de Plaute i comencem a llegir una mica desganats, després de repartir els personatges, però millor llegir a classe que sols a casa! De seguida, però, ens va sorprendre enormement i ens hi vam enganxar fins al punt que vam decidir d’enregistrar aquest fragment en què conversa un immoral déu Mercuri (Anna) amb l’esclau d’Amfitrió Sòsia (Carla). És boníssim no us el perdeu i sobretot llegiu Plaute; gasta un humor i un llenguatge ben actual.
Què us ha semblat? Podeu fins i tot arribar a dubtar de nosaltres mateixos? A quin filòsof posterior us recorda?
Pel que fa a Plaute, què en sabeu? No us oblideu de situar-lo cronològicament i de posar el títol d’alguna de les seves obres (i fer el resum de l’Amfitrió!), expliqueu quin tipus de comèdies va escriure i esmenteu les principals característiques del seu estil i de la seva obra. Recordeu el nom d’un altre escriptor llatí? En què s’assembla i en què es diferencia de Plaute?…
Anna Salas (Mercuri) i Carla Domingo (Sòsia)
2n de batx. llatí
L’enhorabona, Anna i Carla! Ens ha portat feina amb l’Audacity però finalment ha quedat molt bé.
Heu de respondre tot el que us demanen tenint molta cura de l’expressió i de l’ortografia. Ho tindré en compte també com a activitat de recuperació.
No us perdeu aquest vídeo del Youtube de la companyia de teatre Heceneros i si podeu anar al teatre a veure Plaute, tampoc us ho perdeu. Teniu el riure assegurat!
Molt bones aquestes noies eh! Jajajaja que bé ens ho vàrem passar ahir a la tarda gravant tot això, i millor que les tomes falses ens les guardem per a nosaltres tot i que Margalida, les volem escoltar!
A més Amfitrió és una comèdia de Plaute que la veritat ens va agradar a tots molt, i va ser molt dinàmica a l’hora de llegir.
Plaute (en llatí Titus Maccius Plautus) fou un autor còmic llatí nascut cap a 251 aC a Sarsina en l’antic Úmbria i mort en 184 aC.
La trama de les comèdies plautines són temes que actualment encara perviuen i encara avui en dia són vigents.
Plaute fa servir un vocabulari molt assequible per a tots els públics i es fa molt agradable de llegir.
Unes de les comèdies d’aquest comediògraf són per exemple: La comèdia de l’olla, la comèdia dels ases, Les tres monedes, el persa i Amfitrió entre d’altres.
Aquesta última és l’obra que ens hem llegit a classe tots junts representant cada un de nosaltres un personatge diferent.
L’obra sencera és una ironia, un engany entre personatges, els deus immortals es fan passar per personatges mortals de l’obra per a enganyar-los i fer que la trama de la comèdia sigui més dinàmica i encara més entretinguda. Els déus que es fan passar per personatges parlen amb el públic com si no pertanyessin al guió preparat de l’obra per a fer despistar també als espectadors. Sens dubte Plaute apart de ser un reconegut autor de comèdies, va ésser un gran enginyós a l’hora de posar-se a escriure tals guions com aquests.
Un altre autor llatí anterior a Plaute va ser Terenci, també comediògraf i nascut a Cartago l’any 184 aC i no se sap quan va morir, es suposa que entre els 25 o 35 anys. Terenci fou fet esclau quan encara era un infant. Aviat va ser alliberat i es va dedicar a escriure comèdies i el caràcter de les seves obres feia possible que algunes d’elles fossin representades diverses vegades, en contra del que era habitual en el teatre romà.
La seva carrera és molt breu. Després d’haver presentat les seves comèdies a Roma, va anar a Grècia per a buscar motius d’obres inèdites. Allí traduí, sembla, 108 comèdies. Quan va decidir tornar de Grècia, no en sabem res més d’ell. La seva vida sembla interrompre’s en aquell moment, quan tenia 25 o 35 anys. Hi ha dues tesis que alguns historiadors defensen:
Es diu que pot ésser que Terenci naufragués a la mar, a la badia de Leucata. O que desesperat per la desaparició dels seus manuscrits, hauria mort d’aflicció a Arcàdia.
Algunes de les obres de Terenci són per exemple Andria, La sogra, etc.
A diferència de Plaute, que buscava fer riure sense parar als espectadors, Terenci buscava únicament treure-ls’hi un somriure i això ja el satisfeia.
Tot i ser els dos uns grans autors, Terenci no va aconseguir tant d’èxit com Plaute, perquè era un autor proper a la noblesa i més allunyat del poble. Feia servir un llenguatge més culte i tenia una gran preocupació moral. Tot i que tots dos tenen els mateixos models de la comèdia nova grega, tenen certes diferències un de l’altre. Plaute tendia a exagerar les escenes més còmiques, caricaturitzava els personatges, tendia a buscar els arguments més moguts, mentre que Terenci intentava suavitzar la comicitat. Per altra banda la influència grega és més gran i es mostra més en les obres de Terenci que a les de Plaute.
Doncs Plaute, va nèixer el 254 a.C
Te aproximadament com unes 130 obres, on es redueixen a 21 que son les obres veritablement autènticas. Plaute utilitza un ric i vistós llenguatge coloquial en les seves obres.
De les obres que te, les mes destacades son:
ASINARIA: fundada en El arriero de Demófilo, conta les peripècies del vell Demetrio, marit obtús, que dominat per una esposa altiva, tracta de sostreure-li les vint monedes que li ha reportat la venda d’uns ases, doncs ell desitja obsequiar-les al seu fill, que les seves calaveradas encoratja.
EL COFRE: És una comèdia fundada en la anagnórisis d’una donzella que havia estat abandonada, de menuda, en un cistell de joguines. Stichus, representada en l’any 200, refereix la història de dues germanes a qui el seu pare retreu ser fidels als seus marits quan aquests les han deixat soles impulsats per la pobresa, ja que han hagut d’emigrar a altre país. Regressen enriquits i recompensen així la seva virtut.
Uri, què t’ha passat avui? A classe de grec no t´he vist.Espero que et trobis bé i demà puguis venir.
El filòsof que també ho dubta tot és Descartes, la diferència és que ell sap amb absoluta cetesa la seva existència, ja que si pot pensar vol dir que ha d’existir. Després ho dubta tot, l’existència del món, l’existència de dèu…però acaba confirmant que dèu existeix i per tant que el nostre món també, ja que un déu perfecta i bondadós no ens enganyaria.
Sobre Plaute es té poca informació, sabem que va néixer el 251 aC a Sarsina i va morir el 184 aC es tracta d’un gran escriptor de teatre còmic, les obres que va escriure són:
* La comèdia de l’olla (Aulularia)
* La comèdia dels ases (Asinaria)
* La comèdia del cistell (Cistellaria)
* La comèdia del bagul (Vidularia)
* La comèdia del fantasma (Mostellaria)
* Les tres monedes. (Trinummus)
* Truculent (Truculentus)
* L’escota (Rudens)
* Psèudol (Pseudolus)
* Els captius (Captivi)
* Càsina (Casina)
* Els bessons (Meneachmi)
* El corc El corc. (Curculio)
* Epídic (Epidicus)
* El comerciant(Mercator)
* El soldat fanfarró. (Miles gloriosus)
* El persa (Persa)
* El cartaginès El petit cartaginès. (Poenulus)
* Les Baquis (Bachides)
* Amfitrió. (Amphitruo)
* Estic (Stichus)
Que guay a quedat Lida!!!
Plaute va viure als voltants dels segles III i II a.c. Va ser un autor molt famós per les seves comèdies i el seu vigorós, expressiu ,groller i les seves famoses escenes quotidianes. S’han conservat 21 obres de Plaute unes de les quals són;
Aululària( comèdia de l’olla)
Amphitruo ( Amfitrió
Bacchides (Les Baquis)
Miles gloriosus( El soldat fanfarró)
Menaechemi ( els bessons)
La trama de la escena d’audio que has pensjat tracta de el moment que Zeus decideix cobrar forma d’Amfitrió per poder tenir relacions sexuals am la dona del corresponent, Alcmena.
En el moment que zeus es tranforma , l’Amfitrió vertader esta davant les legions dels teleboes juant am elseu esclau Sòsia.
Zeus cobra la seva forma, mentre que Hermes, fill de Zeus es tranforma amb Sósia, l’esclau.
Han aconseguit enganyar a Alcmena narrant tota l’història que han viscut davant de les legions i explicant la victòria com a déus de l’Olpim que ho saben tot, per`o el que no s’esperen es que l’Amfirtiò vertader arribi avans d’hora acompanyat del seu esclau.
Sòsia( evrtader) es l’encarregat d’anar avisar i a informar a l’esposa de tot l’ocurregut però e strba am l’altre Sósia( hermes) amb el qual te una petita discussió acabant apallisat i dubtant de la seva existència.
Podem relacionar aquest dubte amb el gran fisòsof Descartes.
Dius, Carla, coses molt interessants però no sé si la resta ho entendrà. Cal tenir més cura de l’ortografia i de l’expressió! Segur que es tracta de ZEUS?????
Heu respost molt bé algunes preguntes, però crec que faltaria caracteritzar encara més el teatre de Plaute i establir les diferències i semblances amb el de Terenci.
Perdó Zeus no és Zeus estem a llatí es Júpiter, i Hermes es mercuri, ho sento
Que guay a quedat Lida!!!
Plaute va viure als voltants dels segles III i II a.c. Va ser un autor molt famós per les seves comèdies i el seu llenguantge vigorós, expressiu ,groller i per les seves famoses escenes quotidianes.
S’han conservat 21 obres de Plaute unes de les quals són;
Aululària( comèdia de l’olla)
Amphitruo ( Amfitrió
Bacchides (Les Baquis)
Miles gloriosus( El soldat fanfarró)
Menaechemi ( els bessons)
La trama de l’ escena d’audio que has pensjat,tracta de el moment que Júpiter decideix cobrar forma d’Amfitrió per poder tenir relacions sexuals am la dona del corresponent, Alcmena.
En el moment que Júpiter es tranforma , l’Amfitrió vertader esta davant les legions dels telèboes junt amb el seu esclau Sòsia.
Júpiter cobra la seva forma, mentre que Mercuri, fill del pare dels déus es tranforma amb Sósia, l’esclau.
Així doncs,han aconseguit enganyar a Alcmena narrant tota l’història que han viscut davant de les legions i explicant la victòria com a déus de l’Olpim que ho saben tot, però el que no s’esperen és, que l’Amfirtiò vertader arribi avans d’hora acompanyat del seu esclau.
Sòsia(vertader) és l’encarregat d’anar avisar i a informar a l’esposa de tot l’ocurregut.
Però es torba am l’altre Sósia( mercuri) amb el qual té una petita discussió acabant apallisat i dubtant de la pròpia existència.
Podem relacionar aquest dubte amb el gran filòsof Descartes.
Que guay a quedat Lida!!!
Plaute va viure als voltants dels segles III i II a.c. Va ser un autor molt famós per les seves comèdies i el seu llenguantge vigorós, expressiu ,groller i per les seves famoses escenes quotidianes.
S’han conservat 21 obres de Plaute unes de les quals són;
Aululària( comèdia de l’olla)
Amphitruo ( Amfitrió
Bacchides (Les Baquis)
Miles gloriosus( El soldat fanfarró)
Menaechemi ( els bessons)
La trama de l’ escena d’audio que has pensjat,tracta de el moment que Júpiter decideix cobrar forma d’Amfitrió per poder tenir relacions sexuals am la dona del corresponent, Alcmena.
En el moment que Júpiter es tranforma , l’Amfitrió vertader esta davant les legions dels telèboes junt amb el seu esclau Sòsia.
Júpiter cobra la seva forma, mentre que Mercuri, fill del pare dels déus es tranforma amb Sósia, l’esclau.
Així doncs,han aconseguit enganyar a Alcmena narrant tota l’història que han viscut davant de les legions i explicant la victòria com a déus de l’Olpim que ho saben tot, però el que no s’esperen és, que l’Amfirtiò vertader arribi avans d’hora acompanyat del seu esclau.
Sòsia(vertader) és l’encarregat d’anar avisar i a informar a l’esposa de tot l’ocurregut.
Però es torba am l’altre Sósia( mercuri) amb el qual té una petita discussió acabant apallisat i dubtant de la pròpia existència.
Podem relacionar aquest dubte amb el gran filòsof Descartes.
Un dels altres escriptor que coneixem es Terenci, comediògraf post a Plaute, que mai va aconseguir tanta popularitat, Va nèixer a Cartago, origen nord- Africà i va èsser de petit esclau. L’esclavitut li va durar ben poc temps ja que un aristòcrata el va comprar. Gràcies al seu amo va rebre una bona educació i més tard li va concedir la llibertat. terenci gràcies al seu amo va poguè entrar en el cercle de la noblesa, tot formant membre del cercle d’Escripions. 6comèdies del’últim moment d’esplendor del gènere: Andria, Heautontimorumenos, Eunuchus, phormio, Hecyra, Adelphoi.
Les comèdies de Terenci són diferents de les de Plaute, ja que estan perfectament calculades, són reflecives i no deixen via lliure a l’espontaneïtat.
La seva estructura rítmica es menys rica que les comèdies de Plaute i els personatges esdevenen el nucli de l’acció.
El llenguatge empleat per Terenci rebutja els acudits grollers i le s paraules malsonants.
Per això no va tenir tanta popularitat com Plaute. Auqest tendia en exagerar les coses , les seves obres eres més còmiques, amb una caricaturització dels personatges. Plaute buscava arguments més còmics utilitzant un llenguatge més vulgar, col·loquial i groller.
Que guay a quedat Lida!!!
Plaute va viure als voltants dels segles III i II a.c. Va ser un autor molt famós per les seves comèdies i el seu llenguantge vigorós, expressiu ,groller i per les seves famoses escenes quotidianes.
S’han conservat 21 obres de Plaute unes de les quals són;
Aululària( comèdia de l’olla)
Amphitruo ( Amfitrió
Bacchides (Les Baquis)
Miles gloriosus( El soldat fanfarró)
Menaechemi ( els bessons)
La trama de l’ escena d’audio que has pensjat,tracta de el moment que Júpiter decideix cobrar forma d’Amfitrió per poder tenir relacions sexuals am la dona del corresponent, Alcmena.
En el moment que Júpiter es tranforma , l’Amfitrió vertader esta davant les legions dels telèboes junt amb el seu esclau Sòsia.
Júpiter cobra la seva forma, mentre que Mercuri, fill del pare dels déus es tranforma amb Sósia, l’esclau.
Així doncs,han aconseguit enganyar a Alcmena narrant tota l’història que han viscut davant de les legions i explicant la victòria com a déus de l’Olpim que ho saben tot, però el que no s’esperen és, que l’Amfirtiò vertader arribi avans d’hora acompanyat del seu esclau.
Sòsia(vertader) és l’encarregat d’anar avisar i a informar a l’esposa de tot l’ocurregut.
Però es torba am l’altre Sósia( mercuri) amb el qual té una petita discussió acabant apallisat i dubtant de la pròpia existència.
Podem relacionar aquest dubte amb el gran filòsof Descartes.
Un dels altres escriptor que coneixem es Terenci, comediògraf posterior a Plaute, que mai va aconseguir tanta popularitat, Va nèixer a Cartago, origen nord- Africà i va èsser de petit esclau.
L’esclavitut li va durar ben poc temps ja que un aristòcrata el va comprar. Gràcies al seu amo va rebre una bona educació i més tard li va concedir la llibertat. terenci gràcies al seu amo va poguè entrar en el cercle de la noblesa, tot formant membre del cercle d’Escripions. 6comèdies del’últim moment d’esplendor del gènere: Andria, Heautontimorumenos, Eunuchus, phormio, Hecyra, Adelphoi.
Les comèdies de Terenci són diferents de les de Plaute, ja que estan perfectament calculades, són reflecives i no deixen via lliure a l’espontaneïtat.
La seva estructura rítmica es menys rica que les comèdies de Plaute i els personatges esdevenen el nucli de l’acció.
El llenguatge empleat per Terenci rebutja els acudits grollers i le s paraules malsonants.
Per això no va tenir tanta popularitat com Plaute. Auqest tendia en exagerar les coses , les seves obres eres més còmiques, amb una caricaturització dels personatges. Plaute buscava arguments més còmics utilitzant un llenguatge més vulgar, col·loquial i groller.
aquest si que si!
Hola Margalida,
m’he quedat sorpresa, que bé que ho fa la Anna, es molt espontanea parlant:)!
Doncs, no m’enrollare molt amb el Plaute ja que, m’he llegit els articles publicats per la Carla i la Anna, i també m’he llegit una mica a Plaute en internet.
Flatulencia (en llatí Titus Maccius Plautus) fou un autor còmic llatí nascut cap a 251 aC a Sarsina en l’antic Úmbria i mort en 184 aC.
Les dades sobre Plaute són escasses i poc segures. Els antics el feien originari de Sarsina, una ciutat de l’Umbria.
Era un gran escriptor de teatre còmic, algunes de les obres que va escriure són:
* (Mercator)-El comerciant
* (Miles gloriosus)-El soldat fanfarró.
* (Persa)-El persa.
* (Poenulus)El petit cartaginès.
Aquest autor es caracteritza en l’utilització de llenguatge col·loquial, vigoros, expressiu i ple d’obscenitats i insults. No tenia cap intenció moral, sino que el seu objectiu era només divertir.
“Amfitrió” (Amphitruo)
És l’única comèdia antiga conservada amb argument basat en un mite. Resum: Júpiter pren la forma d’Amfitrió per unir-se a la seva fidel esposa, anomenada Alcumena, mentre que Mercuri, sota la figura de Sòsia, esclau d’Amfitrió, vigila l’entrada de la casa. L’obra acaba amb el part doble d’Alcumena, en el qual neixen dos bessons. Un d’ells, Hèrcules, és fill de Júpiter.
El filòsof que hem estudiat aquest any a filosofia i que mai el podre olvidar perque gracies a ell he aprovat l’examen de filosofia, és Descartes.
Aquest filòsof va dubtar de tot, menys d’ell mateix (de la seva existència).Parteix del dubte metòdic que el condueix a la que considerarà la primera certesa sobre la qual caldrà fonamentar tot coneixement. Aquesta primera certesa es formula de la següent manera: “penso, així existeixo”.
Gracies per aportar informació sobre Plaute, perque d’aquesta manera no ens llegim el llibre (jo alomillor si puc el comprare) i aprenem d’una manera facíl i ràpida.
Alis, Alis!
Ho van fer super bé!
Plaute és l’autor llatí de la comèdia per excel·lència. El seu objectiu era entretenir i divertir a un públic de parla col·loquial, i la veritat es que l’Anna i la Carla van aconseguir actualitzar-lo amb les expressions que utilitzem avui en dia, d’una manera molt original.
Si no saps la trama, és molt difícil saber en quin moment es troba, ja que tants canvis d’identitat et confonen, fins i tot en la vida real hi ha la possibilitat de trobar-te en aquesta situació, tot i que Plaute ho representés amb un to irònic i burlesc!
Pel que fa la història, diria que és la més coneguda de l’autor, ja que en ella s’explica un dels nombrosos afers amorosos de Zeus (amb Alcmena), la seva metamorfosi en Amfitrió(marit), i el naixement de l’heroi Hèrcules.
Recentment hem estudiat a filosofia a ‘Descartes’, un dels personatges més representatius de la filosofia contemporania, i ell és el va dubtar fins i tot de la seva pròpia existència.
Salve!!!
Un article molt interessant. Es nota que l’audio està treballat i el resultat es molt bo. Felicitats.
De Plaute se’n sap poques coses. Va ser un escriptor llatí que va nèixer sobre el 251 a.C, a Sarsina. Va morir el 184 a.C. Va escriure aproximadament unes 21 comèdies. Les seves obres tenen l’objectiu d’entretenir el públic. L’argument de les seves obres no es totalment original, agafa idees de la comèdia grega. La trama de les comèdies plautines es normalment referent a temes de diners o d’algunan noia. Sempre es soluciona a favor de qui més ho mereix. A les comèdies plautines els personatges principals tenen obstacles per a aconseguir finalment els seus objectius.
Un altre autor llatí seria Horaci (Quint Horaci Flac). Va nèixer a Venusia el 65 a.C i va morir el 8 a.C a Roma. Era un fill d’un esclau que després de conseguir la llibertat va tenir l’oportunitat de formar-se a Roma. Va ser un poeta llatí. Va tenir molta influència en la literatura posterior. Les seves obres es divideixen en quatre gèneres: Sàtires, Epodes, Carmina i Epístoles.
Vale!!!
Salve!!
Aquest artícle és molt interessant, veig que s’ha dedicat molt de temps per fer l’audio, enhorabona.
De Plaute no sabem gaires coses. Sabem que va ser un escriptor llatí que va nèixer cap al 251 a.C, a Sarsina. També se sap que va morir el 184 a.C i que més o menys unes 21 comèdies van ser escrites per ell. El que volia aconseguir amb aquestes era d’entretenir al públic. L’argument de les seves obres no és del tot original ja que agafava idees de la comèdia grega. La trama normalment tracta de temes de diners o parla d’alguna noia. Els personatges principals que aparèixen tenen impediments per a aconseguir les metes proposades.
Un altre autor podria ser Horaci, que va nèixer a Venusia a l’any 65 a.C, i va morir al 8 a.C, a Roma. Ell va ser fill d’un esclau. Va ser un poeta llatí. Va ser una influència per la literatura que va venir després de que ell morís. Les obres es dividien en diferents gèneres que eren Sàtires, Epodes, Carmina i Epístoles.
Vale!!
Salve.
Moltes felicitats per aquest magnífic treball. Jo ara mateix m’estic llegint El Soldat Fanfarró, també de Plaute.
Vale.
Salve!
Jo al principi també vaig pensar que potser El soldat Fanfarró se’m faria pessat. Però a mesura que anava llegint, em va anar agradant i em va semblar una obra molt divertida!
Salve!!
e Plaute no sabem gaires coses. Sabem que va ser un escriptor llatí que va nèixer cap al 251 a.C, a Sarsina. També se sap que va morir el 184 a.C i que més o menys unes 21 comèdies van ser escrites per ell. El que volia aconseguir amb aquestes era d’entretenir al públic. L’argument de les seves obres no és del tot original ja que agafava idees de la comèdia grega. La trama normalment tracta de temes de diners o parla d’alguna noia. Els personatges principals que aparèixen tenen impediments per a aconseguir les metes proposades.
Un altre autor podria ser Horaci, que va nèixer a Venusia a l’any 65 a.C, i va morir al 8 a.C, a Roma. Ell va ser fill d’un esclau. Va ser un poeta llatí. Va ser una influència per la literatura que va venir després de que ell morís. Les obres es dividien en diferents gèneres que eren Sàtires, Epodes, Carmina i Epístoles.
Vale!
Uxue, vols dir que es tracta d’Horaci?
Alumnes de 1r: Què us ha semblat el fragment de la comèdia de l’àudio? Podem fins i tot arribar a dubtar de nosaltres mateixos? A quin filòsof posterior us recorda?
Salve!
Doncs la veritat és que a mi m’agradat molt el llenguatge l’humor i l’obre de Plaute. Ja que jo i la meva clase i d’altres profesors i la meva mestre Lida, vam anar a Tarragonaa veure la obra de Plaute i d’altre. Va ser un dia esplèndit ja que n’hi havia un munt de alumnes d’altres centres, els actors eres sevillans, molt mbona gent.
Doncs la veritat és que Plaute no és molt coneguda. Sembla ser que es va dedicar al teatre com a autor i com a actor, i les seves pròpies experiències es reflectien en l’escena. No és estrany que per aquesta peculiaritat se li atribuïssin fins a 130 obres, de les quals ens han quedat 21, que són les que *Varrón va proposar com a autèntiques. Es conserven completes excepte *Vidularia, de la qual s’ha perdut gran part.
*Plauto va donar a la gent el que volia: el públic reclamava que els temes anessin grecs, però tractats a la romana, acomodats a la manera de ser de la *plebe romana: vulgar, sorollosa, que buscava trobar en els personatges i situacions les figures que li eren familiars i de les quals es podia riure al seu gust. Gairebé sempre tractaven del mateix: un jove busca casar-se amb la jove que estima malgrat mil obstacles. Amb tot, les situacions i les intrigues són tan diferents que no hi ha dues comèdies iguals. Per aquesta situació desfilen tot tipus de personatges romans: el pare *cabezota, ridícul, el paràsit, l’esclau desvergonyit, astut i atrevit, el fanfarró, les dones,…
El llenguatge és viu, natural. Fa jocs de paraules, inventa vocables nous, utilitza tots els recursos de la llengua familiar i vulgar: al·literacions, assonàncies, figures etimològiques,… Canvia de ritme segons l’hi demana l’escena.
El “*prologus” precedeix a l’obra. Exposa la intenció, el protector de l’obra, el motiu pel qual l’ha escrit, i l’exposició del tema. De vegades la seva justificació. En algunes ocasions és suficientment fosc, però compta amb la col·laboració de l’espectador, perquè del que es tracta és d’atreure’s al públic. Parla directament als espectadors i els fa còmplices de la trama. De vegades és un déu el que presenta l’obra i els personatges, altres vegades un personatge especial que només realitza el pròleg. Fa al·lusions conegudes per tots de manera que predisposa a una millor escolta i comprensió de l’obra. És una espècie de picada d’ullet escènica.
Jo crec que Plaute s’assembla i amb recorda a P. Terentius Afer.
Salve!
La veritat és que després de tot el que he estudiat a classe i d’haver llegit El Soldat Fanfarró i per tot el que he llegit en els anteriors comentaris dels meus companys de Plaute no sabem gaire cosa. Va ser un gran escriptor a la seva època i la seva fama encara perdura.
Després de haver vist també representada la obra que he dit abans, crec que era una persona que dominava a la perfecció la comèdia i que feia que la població romana pogués divertir-se amb ell i els seus actors!
Salve!!
Aquest artícle és molt interessant, veig que s’ha dedicat molt de temps per fer l’audio, enhorabona.
De Plaute no sabem gaires coses. Sabem que va ser un escriptor llatí que va nèixer cap al 251 a.C, a Sarsina. També se sap que va morir el 184 a.C i que més o menys unes 21 comèdies van ser escrites per ell. El que volia aconseguir amb aquestes era d’entretenir al públic. L’argument de les seves obres no és del tot original ja que agafava idees de la comèdia grega. La trama normalment tracta de temes de diners o parla d’alguna noia. Els personatges principals que aparèixen tenen impediments per a aconseguir les metes proposades.
Obres importants d’aquest autor serien:
Asinaria: fundada en El arriero de Demófilo, conta les peripècies del vell Demetrio, marit obtús, que dominat per una esposa altiva, tracta de sostreure-li les vint monedes que li ha reportat la venda d’uns ases, doncs ell desitja obsequiar-les al seu fill, que les seves calaveradas encoratja.
El cofre: És una comèdia fundada en la anagnórisis d’una donzella que havia estat abandonada, de menuda, en un cistell de joguines. Stichus, representada en l’any 200, refereix la història de dues germanes a qui el seu pare retreu ser fidels als seus marits quan aquests les han deixat soles impulsats per la pobresa, ja que han hagut d’emigrar a altre país. Regressen enriquits i recompensen així la seva virtut.
D’Amfitrió, la trama de la escena d’audio que has penjat tracta del moment que Júpiter decideix cobrar forma d’Amfitrió per poder tenir relacions sexuals am la dona del corresponent, Alcmena.
En el moment que Júpiter es tranforma , l’Amfitrió vertader esta davant les legions dels teleboes junt amb el seu esclau Sòsia.
Júpiter cobra la seva forma, mentre que Mercuri, fill de Júpiter es tranforma amb Sósia, l’esclau.
Han aconseguit enganyar a Alcmena narrant tota l’història que han viscut davant de les legions i explicant la victòria com a déus de l’Olimp que ho saben tot, però el que no s’esperen és que l’Amfitrió vertader arribi abans d’hora acompanyat del seu esclau.
Sòsia (vertader) és l’encarregat d’anar a avisar i a informar a l’esposa de tot l’ocurregut però es troba amb l’altre Sósia (Mercuri) amb el qual té una petita discussió acabant apallisat i dubtant de la seva existència.
Un altre autor llatí anterior a Plaute va ser Terenci, també comediògraf i nascut a Cartago l’any 184 aC i no se sap quan va morir, es suposa que entre els 25 o 35 anys. Terenci fou fet esclau quan encara era un infant. Aviat va ser alliberat i es va dedicar a escriure comèdies i el caràcter de les seves obres feia possible que algunes d’elles fossin representades diverses vegades, en contra del que era habitual en el teatre romà.
La seva carrera és molt breu. Després d’haver presentat les seves comèdies a Roma, va anar a Grècia per a buscar motius d’obres inèdites. Allí traduí, sembla, 108 comèdies. Quan va decidir tornar de Grècia, no en sabem res més d’ell. La seva vida sembla interrompre’s en aquell moment, quan tenia 25 o 35 anys. Hi ha dues tesis que alguns historiadors defensen:
Es diu que pot ésser que Terenci naufragués a la mar, a la badia de Leucata. O que desesperat per la desaparició dels seus manuscrits, hauria mort d’aflicció a Arcàdia.
Algunes de les obres de Terenci són per exemple Andria, La sogra, etc.
A diferència de Plaute, que buscava fer riure sense parar als espectadors, Terenci buscava únicament treure-ls’hi un somriure i això ja el satisfeia.
Tot i ser els dos uns grans autors, Terenci no va aconseguir tant d’èxit com Plaute, perquè era un autor proper a la noblesa i més allunyat del poble. Feia servir un llenguatge més culte i tenia una gran preocupació moral. Tot i que tots dos tenen els mateixos models de la comèdia nova grega, tenen certes diferències un de l’altre. Plaute tendia a exagerar les escenes més còmiques, caricaturitzava els personatges, tendia a buscar els arguments més moguts, mentre que Terenci intentava suavitzar la comicitat. Per altra banda la influència grega és més gran i es mostra més en les obres de Terenci que a les de Plaute.
Vale!!
Salvete!
Crec que a tots ens ha passat alguna vegada que ens ha fet molta mandra llegir algun llibre de l’escola! Aquesta és una molt bona manera d’enganxar-te a una lectura.
M’ha sorprès moltíssim les expressions i les paraules utilitzades en l’audio; realment aquestes paraules són les que Plaute escribia? jajaj
Els meus companys ja han explicat força bé qui era Plaute i què va fer en la seva vida, per això no ho tornaré a repetir tot, simplement diré la meva opinió sobre l’apunt!
Sincerament si m’haguéssin fet sentir l’audio sense saber que el text pertanyia a una obra de Plaute, mai hagués dit que l’autor en fos ell. S’utilitza un vocabulari molt proper, i el tema tractat tampoc s’allunya tant com els temes que es tracten avui en dia (actualment, aquest tema pertanyeria una mica a la ciencia ficció!).
Gràcies per fer-nos més fàcil la feina, Anna i Carla!
Valete!