L’Òscar va arribar aviat a la Universitat com cada dia. Era un dia preciós de primavera, d’aquests que anuncien l’arribada de l’estiu.
En Marc ja estava assegut en un dels bancs del jardí. L’Òscar el va saludar amb la mà mentre s’hi acostava mirant-lo amb afecte. Pràcticament havien estat tota la vida junts, a l’escola primària, a l’institut, al batxillerat, i finalment, a la universitat. Es podria dir que eren com germans.
En Marc li va fer un senyal amb el cap i l’Òscar es va girar. Ella acabava d’arribar. Portava un senzill vestit blau que feia que els seus ulls, del mateix color del vestit, ressaltessin amb vivesa. El seu cabell negre i ondulat, li queia per les espatlles.
L’Òscar se la mirava, intentant armar-se de valor per acostar-se, i dir-li alguna cosa. Sabent però, que al final desistiria.
Però aquell dia era diferent, ja que, de sobte, els seus ulls castanys es van trobar amb els ulls blaus d’ella. Esperava que apartés la mirada però no ho va fer. Li va somriure i s’hi va acostar.
– Hola Òscar, em dic Lara. – va dir ensenyant unes dents blanques i perfectes en un gran somriure.
Li va explicar que últimament el llatí li anava bastant malament i que necessitava ajuda. L’Òscar intentava parlar sense tartamudejar, i ella se’l mirava divertida per la seva timidesa.
Van estar quedant cada tarda durant uns quants mesos per estudiar llatí.
A la Lara li agradava saber que L’Òscar estava enamorat d’ella, i quan un dia, ell li va confessar que se l’estimava, ella es va adonar que s’havia enamorat d’ell.
Van passar els mesos, en Marc, estava molt content de que el seu amic per fi estigués sortint amb la Lara, però el trobava a faltar cada dia, en aquelles tardes que sempre havia compartit amb ell i que ara compartia amb la seva xicota.
Una tarda d’hivern, en Marc estava passejant sol pel carrer principal de la ciutat. De sobte, es va parar en sec. Allà mateix, davant seu, hi havia la vidriera del bar on l’Òscar i la Lara sempre quedaven per estudiar llatí.
Però l’Òscar no estava, només estava ella, movent amb gràcia aquell cabell negre, i mirant amb coqueteria l’home que tenia al davant. Aquest es va incorporar i li va fer un petó als llavis.
En Marc, no s’ho va pensar dues vegades i va explicar al seu amic tot el que havia vist. L’Òscar ho va escoltar tot sense dir res. Després es va aixecar i se’n va anar caminant cap al bar.
En Marc el seguia feliç. Havia recuperat el seu millor amic. I això volia dir que ja no tornaria a passar les tardes sol i que tornaria a recobrar l’amistat que havien perdut per culpa de la Lara.
Però res no seria com ell s’imaginava.
Quan l’Òscar va arribar al bar, la Lara encara seguia allà. Es deixava abraçar per l’home que l’acompanyava.
De sobte els seus ulls es van trobar, com aquell dia de primavera en què havien parlat per primera vegada.
L’Òscar va entrar al bar i ella es va desfer de l’abraçada.
Van tenir una discussió llarga. L’Òscar cridava furiós mentre que la Lara plorava sense parar.
L’home que acompanyava la Lara va intentar fer que l’Òscar parés de cridar i aquest va respondre llançant-s’hi a sobre, i donant-li cops amb el puny.
La Lara enfadada per la violència de l’Òscar va començar a insultar-lo, i aquest, més furiós que maiÒ li va donar una bufetada amb totes les seves forces tirant-la al terra.
Tothom en el bar es va callar.
L’Òscar es va mirar la mà, i a continuació va mirar-la a ella. Estava a terra, amb les mans cobrint-li la galta vermella. Se’l mirava espantada i furiosa, amb aquells ulls blaus que tant li agradaven plens de llàgrimes.
L’Òscar es va girar lentament i va sortir d’allà.
En Marc el va estar trucant cada dia durant molts mesos, però l’Òscar mai no va contestar. L’amistat entre ells s’havia acabat.
L’odiava per haver estat el causant d’aquella galta inflada i vermella, aquella que tantes vegades havia acariciat, i per haver-li fet veure com ella el mirava espantada, amb por de que li fes més mal.
L’Odiava per haver-li tret aquella felicitat al costat de la Lara.
Ja mai més podria perdonar-lo.
Júlia Serrano Juaní
4rt A Llatí
Ai, l’actualitat dels mites! Molt ben aconseguida, Júlia! Crec que podries anar pensant en il·lustrar aquesta adaptació del mite ovidià pel nostre projecte.
AVE!
La història m’agradat moltíssim, crec que l’estava llegint amb la boca oberta hahaha però jo m’esperava un final una mica més feliç la veritat…
Es curiós com avegades la parella del teu amic o amiga es la causant de trencar aquesta amistar…
Enfi coses de la vida
VALE!
Ohhhhhh!!!! jooo pobreta!
M’agrada molt!!:D
Ave!
Una altra adaptació del mite del corb, molt ben feta, felicitats Júlia!:)
M’ha agradat molt i es fa molt llegera de llegir, és molt bona! Tot i que em sembla molt injust que es culpi a l’amic, quan en realitat tota la culpa és de la noia, tambe em sap molt de greu que es trenqui aquesta amistat quan precisament en Marc va actuar com ho hauria d’haver fet… tot i que les intencions tampoc eren precisamnet bones, ja que es va deixar portar per lea gelosia i les ganes de tornar a tenir al seu millor amic per a ell sol.
Està molt ben adaptat a la vida moderna, m’encanta!
Vale:)
Salve!
Molt bé, Júlia! És, com la meva, una adaptació de la història de Coronis, no? Està posada en una altra època de la vida, però al cap i a la fi ens hem basat en el mateix, no?
Està molt bé!
Molt bé Júlia, m’agrada molt!
Crec que és el mite que més costa d’actualitzar, i tu ho has fet perfectament.
Quina historia !! M’ha encantat!!
Encara que com diu l’Andrea el final ho esperava una mica més feliç, pero encara aixi m’hagrada molt
Maria, podries enllaçar la teva aquí i així les tindríem agermanades!
http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2009/10/30/aqui-el-corb-es-diu-eduard/
Aquí hi ha la meva, Lida!
Salve Lida!
Júlia has fet una molt bona adaptació del mite d’Apol·lo i Coronis ^^, estic d’acord amb el Joël en que és un mite bastant difícil d’adaptar.
Tens un estil molt peculiar redactant i també m’agraden molt les descripcions que fas, ja que són detalles.
Bon treball Júlia, et felicito!
Valee! 😀
Felicitats noia! has fet una adaptació genial=).
Quina llàstima que l’Òscar no volguès saber res més del Marc, perquè tot i que ho havia fet per gelosia, ell només volia que el seu amic se’n adonès de que la seva xicota no era el que semblava, ja que si no ho feia es sentiria malament.. Tard o d’hora l’Òscar se’n penedirà de la seva decisió. Quan estem furiosos fem coses que en realitat no sentim i tendim a buscar a un culpable. S’ha d’aprendre a perdonar.
Moltes felicitats Júlia! Has fet un molt bon treball:)
M’ha agradat molt la adaptació ja que s’ha entés perfectament el mite original, has fet unes descripcions detallades i en cap moment la narració resulta pesada o aburrida.
El comportament del Òscar ha estat exagerat, ja que per culpa de no saber controlar les seves reaccions ha fet mal a la persona que estimav. Tot i que et fassin mal, mai s’ha d’utilitzar la violencia.
En el cas d’en Marc, tampoc haura d’haver explicat res, tot i que l’únic que ell volia era recuperar al seu amic i que no patis. Tots tres personatges actuen malament.
Felicitats!
Guau Júlia!
M’enrecordo de quan guanyaves els premis de Sant Jordi a primària (sino m’enrecordo malament una història sobre un llapis, pot ser?). Veig que no has perdut aquella manera d’escriure que tenies llavors i que fins i tot l’has millorat!
M’encanta la història, està molt bé l’adaptació. Espero que escriviu més les noies de quart perque sou molt bones 🙂 .
Felicitaats!
Vale
Ave Júlia! l’adaptació que has fet d’Apol·lo, Coronis i el corb ha sigut una auntèntica obra d’art! no es per fer-te la pilota ni molt menys, però tens un éstil per descriure coses i per narrar, impresionant, de veritat, molt ben fet.
vale! que vagi bé 😀
Molt bé julia has demostrat situacion que pasan avui dia pero en pasat.m’he entrat en la historia jo tambe me sentia e4n primera plana.
jajaja
Molt ben redactada.
Felicitats.
Ave!
Ha estat una narració increíble, sembla que no però encara que hagi sigut molt curta he volgut tota l’estona saber que passava.Ha plasmat el mite de Coronis a la perfecció , crec que ja per la meva proxima narració tinc un punt d’inici i ja sé per on guiar-me.Es una història que impacta , pero avui dia la podriem haber vist encara que fós un mite.Una bonissima història.
Vale!
Ave
una adaptació ben adaptada a aquests temps! es fa més fàcil entendre-les si ens fan aquestes històrietes. El que no m’ha agradat és el final, m’haguès agradat que acabés bé, no s’ha de ser tant fidel als finals de les narracions d’Ovidi, no creieu?
Ave
Molt bona història que agraeïxo molt perquè m’ha fet adonar de la idea principal del mite i també ajuda a trobar la lògica veient com evoluciona la relació que hi ha entre els dos amics.
Salve
Ave
Una adaptació ben adaptada a aquests temps! es fa més fàcil entendre-les si ens fan aquestes historietes. El que no m’ha agradat és el final, m’haguès agradat que acabés bé, no s’ha de ser tant fidel als finals de les narracions d’Ovidi, no creieu?
Salve!
És molt divertit llegir mites “renovats” jajaja!
M’agrada molt, i sobretot el principi, ja que m’ha xocat una mica, pensar que uns déus estiguessin a la universitat!
Molt bona idea, i vaig agafant-ne jo també per escriure el meu text!
Vale!
Salve !
Moltes felicitats Julia!
Molt bona historia en posar en el nostre lloc segur que m’agradaria veureu i la decisió del final no crec que hagi sigut la mes correcta , quina llàstima que una amistat es una amistat i que passi el que passi.
Valee!
Salve!
Si senyora! És molt fidel a la narració original! De totes maneres, la intenció d’en Marc(el corb)en aquesta narració és diferent. A l’original no ho fa per interès personal i, aquí, sí.
Molt bona recreació!!
I sobretot t’agraeïxo especialment perquè em va ajudar a comprendre el mite de Coronis que no vaix entendre inicialment. I quina història! completament adaptada i creible en els nostres temps.
Gran adaptació als nostres temps del mite de Coronis! És increible la facilitat que has tingut en canviar la història sense canviar el significat. Enhorabona!
Salve!!
Penso que és una gran adaptació del mite de Coronis a la nostra epoca. Quina gran capacitat has tingut per traslladar-la i a més a més sense canviar el significat.
Vale!!
Salve!!
Trobo que és una gran adaptació de l’actualitat sobr el mite de Coronis.
Salve!!
Trobo que és una gran adaptació de l’actualitat sobre el mite de Coronis. Molt bon treball i quina gran capacitat de fer-ho.
salve!
Molt bona adaptació del mite de Coronis a la nostre època. Crec que s’ha de tenir molta imaginació i capacitat per poder traslladar un mite a la nostre època!!
felicitats Júlia:)
VALE!!
Bonum diem!!
Penso que és una bona adaptacio de CORONIS a la nostra epoca. Molt bon treball!
Valee!
Salve!
Felicito a la Júlia per aquest molt bon apunt de alguns mites.És una molt bona adaptació sobre els mites (Apol·lo, Coronis i el corb). La història està molt ben elaborada, és molt entretinguda i és interessant. M’ha agradat molt, fins i tot he pensat que podria exisitir un noi com aqueste en la vida real.
Vale!
Salve!
Moltes felicitats a la Júlia per aquest apunt. La veritat és que m’ha agradat bastant, està molt ben fet i és molt entretinguda, encara que, m’agradaria que el final fos una mica més feliç. Molt bona feina,felicitats!
Vale!
Pingback: [BLOCKED BY STBV] Corb | El cel dels mites
Salve!
Aquesta és una altra adaptació del mite del corb que està genial. Tot i així m’hauria agradat que el final fós una mica més feliç.
Bona feina!
Salve!
Feliçitats per el gran treball realitzat. Una molt bona adaptació sobre el mite de Coronis.
Salve,
Gran representació del mite d’Apol·lo i Coronis. Ha sigut una bona idea transportar un mite com aquest en una situació tan cotidiana de l’Edat Contemporània com és els zels “injustificats” d’un noi cap a una noia la qual no és pas la seva novia, gran història!
Vale!
IV—XI—MMXIV
Salut!
Aquest relat està realment molt bé, i m’encanta el mite i com l’explica. Feliciter!!!
In proximum!
Salve!
Penso que te molt bona adaptació del mite de Coronis a la nostre època.
Salve!
Molt bona història sobre el mite d’Apol·lo i Coronis, l’has passat molt bé a una situació del món actual, i que a més és molt comú, el tema dels zels. A més està ben redactat i té una gran corcordància.
Vale
Quina historia !! M’ha encantat!!
Júlia has fet una molt bona adaptació del mite d’Apol•lo i Coronis , Tens un estil molt agradable escribint amb unes descripcions molt bones que fas, ja que són detalles.
Bon treball Júlia, et felicito!