Recordeu el que deiem a pròposit de la conquesta de Grècia per part de Roma quan parlaven de la romanització lingüística? Els romans van acabar el procés de conquesta dels territoris de l’àmbit cultural grec amb l’annexió al seu imperi de l’últim regne hel·lenístic, Egipte, l’any 31 aC. Amb tot, el gran poeta Horaci va saber sintetitzar la realitat d’aquesta conquesta en una coneguda sentència: Graecia capta ferum victorem cepit (Epistulae II, 1, 156). Em podeu dir a què es referia el poeta llatí i quines conseqüències va tenir aquest fenomen en la història de l’expansió de la llengua llatina?
Valgui aquest recordatori com a punt de partida per a l’estudi dels mites fundacionals de Roma. Tal com us vaig comentar durant la sortida al Parc del laberint en relació al mite de la nimfa Egèria (algú me’l pot tornar a explicar?), els romans van basar el seu corpus mitològic en els relats grecs i van enllaçar els seus orígens amb la cultura hel·lènica. D’aquesta manera s’asseguraven un “pedigrí” il·lustre i podien dedicar-se a aspectes més pràctics com l’enginyeria, l’exèrcit, el dret… Com, si no, haurien pogut arribar bastir un gran imperi com el seu?
Per moure’ns en terrenys incerts com els dels orígens mítics, haurem d’acudir a fonts clàssiques fiables (algú de Grec em pot definir el concepte de font mitològica clàssica?), i basar-nos en els textos que han tractat el tema. Treballarem amb la Ilíada d’Homer, la Conjuració de Catilina de Sal·lusti, l’Eneida de Virgili, La República de Ciceró, els Fastos d’Ovidi, les Vides paral·leles de Plutarc…, però l’historiador romà per excel·lència és Tit Livi amb la seva obra Ab urbe condita, que narra la història de Roma des dels seus orígens.
Ab Urbe Condita, edició de Beatus Rhenanus i Sigismund Gelenius (1543) [Font: UTAS eprints]
Tit Livi. [Font: Wikimedia Commons]
Per començar amb bon peu, doncs, proposo que us documenteu sobre aquestes obres i els seus autors, així ens enfrontarem amb totes les garanties als textos que ens introduiran als orígens d’aquesta ciutat esdevinguda, amb el temps, un gran imperi.
TERESA
Avee!
“Graecia capta ferum victorem cepit” és una de les cites reconegudes d’Horaci, la seva traducció és: “la Grècia conquistada va conquistar al bárbar conquistador”.
Significa que quan els romans van anar a conquistar Grècia no la van romanitzar, os sigui, que no la van conquistar i el que vol dir que Grècia els va conquistar als romans, al veure que la seva cultura era molt més avançada que la seva. Els bàrbars simbolitzen als romans.
Vale!!
Ave!
La nimfa egèria estava al parc del laberint en forma d’estàtua. Egèria era la deesa de les fonts i estava al capdamunt del parc.
Egèria va ser l’esposa del segon rei de roma Numa Pompili i li va ensenyar a ser savi i just. Quan el seu marit va morir, la nimfa va plorar molt i per tant els déus la van metamorfosar en una font de la qual sempre queia aigua. Per això es troben habitualment estàtues d’Egèria a fonts.
Vale!
Ave!
La frase llatina “Graecia capta ferum victorem cepit” vol dir literalment que “Grècia, sotmesa, va sotmetre el brau vencedor” que és un vers d’Horaci que parla de la introducció de la cultura grega a Roma després de la conguesta de Grècia al s. II aC; i jo crec que l’autor volia expressar el fet que els romans es van rendir devant la superioritat del grec, amb el seu idioma i la seva cultura.
Aquest fet portà com a consequència, no solament un canvi en les arts i les ciències, sinó també a tots els àmbits de la llengua, lèxic, gramatical i a l’estil, i això es veu clarament en el fet que podem trobar l’origen grec en moltes paraules de les llengües romàniques.
També volia parlar sobre l'”Eneida” de Virgili, ja que recentment a Literatura Universal he fet un treball sobre l’autor i l’obra.
L’Eneida és la gran obre de Virgili i està dividida en dotze llibres, els quals es poden dividir en tres parts.
Cal destacar, però, que en l’obra es distingeixen dos grans parts (de sis llibres cadascuna) que es caracterítzen per la influència de Virgili al escriure-les.
La principall font literària que inspira Virgili és Homer, ja que els primers sis llibres recorden a l'”Odissea”; i els sis derrers a la “Ilíada”.
Vale! 😀
Ave!
Respecte a la primera pregunta, l’enunciat no està sencer:
“Graecia capta ferum victorem cepit et artis intulit agresti Latio” (‘Grècia, conquerida, conquerí el seu ferotge vencedor i introduí les arts al feréstec Laci’, Horaci, Epistulae, 2, 1, 156-157).
Es referia a que les arts gregues van ser introduïdes a l’Imperi Romà gràcies a la victòria sobre l’Imperi hel·lenístic. Les consequències van ser l’utilització del seu alfabet adaptat (els llatins es van basar en l’alfabet grec) i l’enriquiment cultural i religiós.
Respecte la segona pregunta, els romans creaven la seva història dient que algun dels herois o reis de la zona havien passat per circumstàncies semblants a la dels déus (Com Ròmul i Rem).
El mite d’Egèria: ella era l’ esposa del segon rei de Roma i quan aquest es va morir va vessar tantes llàgrimes que es va convertir en una font.
Tres: nosaltres sóm de Grec, així que no serem mandroses i respondrem a la pregunta.
Una font mitològica clàssica és un text grec o llatí que descriu, que tracta sobre temes mitològics i ens ajuda en el coneixement de diferents mites.
Última: hem buscat informació, però com sabem que tothom farà “copiarypegar”… posem el link perquè tothom que vulgui el visiti:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Titus_Livi
—-
Jessica: Vale!
Carla: el què? ah, bé.. doncs això…
Ave!
Pregunta 1:
Grècia, sotmesa, va sotmetre el brau vencedor”; vers d’Horaci que parla de la introducció de la cultura grega a Roma després de la conguesta de Grècia al s. II aC.
Els llatins van agafar l’alfabet dels grecs,també es van quedar amb les creencies dels déus grecs,és a dir la mitologia grega.
Pregunta 2:
En l’antiga mitologia romana la nimfa Egèria és la deessa de les fonts.
Aquesta va ser l’esposa del llegendari segon rei de roma Numa Pompili.El va fer ser un bon legislador, savi i just.
Quan aquest va morir, Egeria va vessar tantes llàgrimes, que els déus la van transformar en una font de la qual sempre brollava aigua. Per això es troben sovint estàtues d’Egèria a fonts o brolladors.
Pregunta 3:
Són els textos grecs o llatins que descriuen el que tracta sobre temes mitològics i ens ajuda en el coneixement de diferents mites.
Vale!
“Grècia, sotmesa, va sotmetre el brau vencedor”; vers d’Horaci que parla de la introducció de la cultura grega a Roma després de la conquesta de Grècia (s. II aC.)
En relació al mite Egèria va ser la dona del segon rei de roma (Numa Pompili) el qual va ensenyar a ser bondadós i just. Quan ell va morir ella plorava tant que els Déus la van transformar en una font que sempre treia aigua.
L’estàtua de la ninfa Egèria en el parc del laberint d’Horta està situada a dalt de tot d’aquest, davant d’ella hi ha un estany. En l’antiga mitologia romana la nimfa Egèria és la deessa de les fonts.
La seva situació té un significat; des d’allà a dalt ella pot (o podia) veure a les parelles enamorades que venien a passejar pel parc, ja que ella no va tornar a trobar un altre amor.
L’Eneida, és un poema èpic escrit per Virgili al s. I aC que explica la història d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma. És una de les obres més famoses de la lit. llatina i el seu inici (“Arma virumque cano”) és una de les frases cèlebres de la història de la literatura. La influència d’Homer és evident en la seva composició i estil.
La Ilíada, és un poema èpic grec d’Homer (s. VIII aC). L’obra, narra una part de la Guerra de Troia, concretament 51 dies del setge a la ciutat de Troia (Ílion) per part de les tropes gregues comandades per Agamèmnon a la recerca d’Helena (la muller del seu germà Menelau) raptada per Paris, fill de Príam (rei de Troia).
Salut!
Ave!
“Graecia capta ferum victorem cepit”
Aquesta frase, que la podem trobar a un llibre d’Horaci, vol referir-se al moment en que Grècia va ser conquerida pels romans.
Els romans imposaven la seva cultura, el seu llenguatge… però això no va succeir amb Grècia perquè consideraven que les seves costums, el seu llenguatge, els seus estudis… eren massa imporants com per impossar els seus, els romans.
Va ser un dels pocs llocs, per no dir l’unic que no va ser romanitzat, per això podem veure que el llatí el grec són idiomes diferents, la cultura llatina té moltes coses que procedeixen de la grega…
Vale!
Bon dia llatiins!
Ilíada d’Homer: Homer era un personatge històric grec, autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa com els poemes orals la Ilíada i L’odissea.
L’ Ilíada és un poema èpic grec que narra una part de la Guerra de Troia.
La Conjuració de Catilina de Sal·lusti:l’ autor fou un historiador romà que també va escriure la Guerra de Yugurta,parlant de la política i de l’ obra que estem parlant tracta de la primera monografia de la literatura llatina.
Eneida de Virgili:va ser un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i l’Eneida, que tracta de la història d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma.i tots els problemes fins arribar a Ítaca. És una de les obres més famoses de la literatura llatina i el seu inici com a poema èpic.
La República de Ciceró:fou un polític, filòsof, escriptor i orador de l’antiga Roma.Aquesta obra tracta de la reconstrucció de el seu pensament polític.
Els Fastos d’Ovidi:poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
explica l’ origen del noms dels mesos dels anys, els origens de les festes i les característices astronómiques de cada moment. A més de mites inclou algunes narracions històriques.
Les Vides paral·leles de Plutarc:va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana. És conegut sobretot per la seva col·lecció de biografies de personatges grecs i romans titulada Vides paral·leles que tracta d’ una col·lecció de biografies de personatges il·lustres de l’antiguitat.
Ab urbe condita de Tit Livi:va ser un historiador romà nascut a Patavium (Pàdua) vers el 59 aC.
Significa “Desde la fundació de la Ciutat” és una obra monumental que narra la història de Roma des de la seva fundació.
Font mitològica clàssica:són font que es basen especialment en antiguitats clàssiques que perduren fins els nostres dies com : escrits, estatues, pintures …
valeee!
Em podeu dir a què es referia el poeta llatí i quines conseqüències va tenir aquest fenomen en la història de l’expansió de la llengua llatina?
– Grècia va ser conquerida pels romans, peró no va ser romanitzada, ja que aquest país tenia una cultura mol més rica que no pas la dels vencedors. Per això, Roma va adoptar els costums, la religió, la mitologia… i no van imposar la seva llengua unitària, el llatí.
Mar, Laia, no sé què en diu la Teresa, però crec que la nimfa Egèria amb fotografia de la nostra sortida es mereix tenir un apunt A Aracne!
Nosaltres ens hem currat un comentari super extens però quan ha sonat el timbre i l’hem enviat ens ha sortit un missatge dient que estavem enviant missatges massa ràpid i al tornar a la pagina s’havia esborrat el comentari 🙁
Un consell: s’ha de copiar amb el ratolí el comentari abans d’enviar-lo sobretot en els últims minuts en què tothom envia comentaris. Em sap greu!
Ei! quina noticia més interesant!
Records desde Càssics a la Romana
Hola,
l’autor volia expressar el fet que els romans es van rendir devant la superioritat del grec, amb el seu idioma i la seva cultura.
Egèria era la deesa de les fonts i estava al capdamunt del parc.Estava en el parc del Laberint, la vaig veure en forma de estatua.
Font de mitològia classica:escultures per a temples, mites escenes que decoressin petits objectes de ceràmica o cases i grans edificis -escultures, pintures, mosaics.
Titus Livi, va ser un historiador Romà.L’Emperador August el va donar el seu soport perque deia que tenia talent.Es diu que fou tant famós que un gadità va arribar a viatjar a Roma només per veure’l i just després d’aconseguir el seu propòsit va tornar a la seva ciutat.sovint escrivia des del punt del vista dels vencedors, per tal d’accentuar les virtuts dels romans en la conquesta d’Itàlia i el Mediterrani. En consonància amb les seues tendències poètiques, féu pocs esforços per distingir entre realitat i ficció. Encara que plagià nombrosos autors anteriors, esperava que les lliçons morals del passat serviren per a l’avanç de la societat romana del seu temps.
Margalida, ho he estat pensant i no estaria pas malament, ja que tampoc mai he fet cap aportació i el tema a mi m’interessa bastant; així que quan acabi els exàmens que comencen JA, m’hi poso!
Molt bona proposta, i gràcies per la idea :)!
Salut!
Ho esperem les dues, mar. Segur que serà un article interessant.
I tant que sí, Mar! Egèria s’ho mereix i Aracne també!
Us recordo que a tots els articles s’ha de posar “general”, a més del curs o cursos destinat, perquè si algú els vol veure tots ho pugui fer.
Esperem que els tècnics de la Xtecblocs ens arreglin aviat el grec i deixin que els nous contribuïdors puguin editar el seu apunt. Encara haurem d’emigrar!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Referents clàssics a Els jocs de la fam
Salve!!
“Graecia capta ferum victorem cepit”, aquesta frase correspon a Horaci. Fa referència al moment en que els romans van conquerir Grècia.
Les obres que apareixen aquí són:
-L’ilíada, d’Homer: L’ilíada és un poema èpic que narra una part de la Guerra de Troia. Homer es l’autor de l’ilíada i de l’odissea.
– La Conjugació de Catilina de Sal•lusti: Aquest llibre tracta de la primera monografia de la literatura llatina, va ser escrit per un historiador romà.
– L’eneida de Virgili: L’eneida tracta sobre les històries d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma. Virgili era un poeta romà. Es autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i de l’Eneida.
– La república de Ciceró: Tracta sobre la reconstrucció del pensament polític de Ciceró. Ciceró fou un polític, filòsof, escriptor i orador de Roma.
– El Fastos, d’Ovidi: Aquest llibre explica l’origen dels noms dels mesos de l’any, l’origen de les festes i també sobre les característiques astronòmiques de cada moment. Ovidi fou un poeta romà que escribia sobre temes com l’amor, dones abandonades o bes transformacions mitològiques. Un dels seus llibres més coneguts es “LES METAMORFOSIS”
– Ab urbe condita de Tit Livi: “Desde la fundació de la ciutat” narra la història de Romà. Tit Livi va ser un historiador romà. Va néixer a Patavium el 59aC.
Cris, hauries de ser encara una mica més polida i mantenir les majúscules i escriure el títol de les obres en cursiva o bé entre cometes. Estic molt contenta, tanmateix, perquè t’has posat a treballar, ara és qüestió de polir una mica.
Salve!!!
Horaci amb “Graecia capta ferum victorem cepit” va voler dir que la Grècia conquistada, va conquistar al seu vencedor salvatge ja que Grècia, sotmesa mitjançant armes, va acabant guanyant a Roma, es van introduïr la literatura, les ciències, l’art, la filosofia… A la llengua també, per això podem trobar l’origen grec en moltes paraules comunes en les llengües romàniques. Com per exemple: cadira que prové de cathedra en llatí i de καθέδρα en grec.
Aquesta frase Graecia capta ferum victorem cepit ,vol dir que ,Grecia conquistada va conquistar al vencedor.Aquesta frase fa refència el context, quan els romans van vèncer els grecs. Tot i què, Grècia va ser conquerida pels romans, això no va abolir els seus cotums,religió,llengua… un fet, queno va suposar la liquidació.
Pingback: L’ara Casali i els orígens mítics de Roma | Aracne fila i fila