Avui fullejant un dels diaris que ens deixen setmanalment a l’institut Albèniz, Preuniversitaris, buscant informació per una altra assignatura he trobat amb un article amb el titular en llatí, concretament “MENS SANA IN CORPORE SANO”que vol dir: Ment sana en cos sa. Així que m’he posat a llegir l’article i era força interessant. Aquí us en deixo un resum:
L’esport és una eina fonamental per tal de mantenir el nostre cos saludable. Tot un corrent psicològic s’encarrega d’estudiar la relació que hi ha entre l’esport i una ment sana. Els estudis han revelat que practicar l’esport ajuda a millorar la concentració, descarregar la tensió, reduïr la sensació d’estrès o millorar les relacions interpersonals.
En fer esport, el nostre cos ha de realitzar un esforç, això provoca que el cos produeixi unes hormones anomenades ENDORFINES, que actuen sobre l’estat psicològic de la persona tot aportant plaer i benestar. Aquestes endorfines també són capaces d’hinhibir les fibres nervioses que transmeten el dolor. Uns exercicis que van bé per un augment significatiu de la secreció d’hormones són concretament els de resistència. Les persones que practiquen aquest tipus d’exercici físic poden prevenir les depresions i contribueixen a la millora significativa de l’estat d’ànim i de l’autoestima.
Avui en dia les rutinesque s’estableixen en la societat [llevar-se, escola, dinar, escola, casa] inclouen cada cop més com a element indispensable l’esport [llevar-se, escola, dinar, escola, gimnàs / entrenament / dança / arts marcials…, casa]. Les persones que pateixen d’ansietat ho fan sota algun sentiment d’irritació i amb l’esport es podria previenir. Un excès d’ansietat pot afectar les capacitats cognitives de les persones [per això l’esport també es favorable, perquè t’ajuda en la concentració en l’estudi, etc…].
La proximitat dels exàmens importants i la por al fracàs ajuden a provocar aquesta ansietat juntament amb les depressions. Aquest sol ser el principal problema dels nois i noies preuniversitàris/ies. A més, els horaris dels estudiants no són fàcils, perquè sovint comporten una manca de son.
Així doncs practicar esport amb regularitat ens ajudarà a mantenir-nos sans per fora i per dins. I això, de ben segur, repercutirà de forma positiva en els diferents àmbits de la nostra vida diària. Quina raó tenia Juvenal, el poeta romà autor de la sentència llatina que encapçala l’article!
Andrea Sala
1r Batxillerat
IES Isaac Albéniz
Aracne fila i fila
Bloc per no perdre El Fil de les Clàssiques més col·laboratiu
Ave!
Penso que l’esport a més de beneficiar-nos en la concentració i aportar-nos aquest benestar també és una bona forma de fer amics fora del cole i d’aprendre a treballar en equip.
Les endorfines, com bé ens diu el text, són petites proteïnes que es fabriquen a una glàndula del cervell (l’hipòfisi) i tenen sobre nosaltres un efecte sedant semblant al de la morfina. A més de la disminució del patiment, la secreció d’endorfines comporta una sensació d’eufòria, modulació de la gana, alliberació d’hormones sexuals i enfortiment de la resposta immune.
Però no sols s’alliberen endorfines fent esport, hi ha altres activitats que poden contribuir: l’acupuntura, riure, jugar a un joc que ens agradi, estar enamorat, les relacions sexuals, la cafeína… També la llet materna conté endorfines.
M’ha agradat l’article:-)
Vale!
gràcies coty.
no savia jo que estar enamorat també produïa endorfines, a mi mes bé m’estressa hahahha!
Salve Lida!
M’enrrecordo de que quan jugava a bàsquet me la deien molt aquesta frase, però me la deien en castella; “cuerpo sano, mente sana” ^^.
Estic molt d’acord en que fer esport ajuda a organitzar-se millor, ha estar més concentrat, etc. La veritat es que jo abans, quan jugaba treia millors notes que ara, m’organitzava millor y també és bo fer exercici per plaer y per cuidar-te.
Valee! 😀
Doncs, ja ho saps, Núria! Però què satiritzava Juvenal? Què realment pretenia dir amb mens sana in corpore sano? S’ha tergiversat?
Ave!:D
Teniu tota la raó. A mi sempre m’han dit que qui fa esport, quan té que estudiar va amb més ganes i per tant ho fa millor,ja que s’espabila, pel poc temps que té perquè l’ocupa fent exercicis i no com aquell que té tot el temps del món i ho deixa pel final i acaba no fent-ho.
A més et mantens més saludable, i et sents més satisfet i alegre amb el teu propi cos.
Per això influeix molt en els estudis, i una altra cosa molimportant és la tenir una dieta alimentaria saludable.
Les Endorfines es formen quan caminem, ens banyem, riem, que provoquen la recuperació del ben estar i tenen funcions essemcials per la nostra salud, com ara redueixen el dolor, demostren a la ment que la reducció dels símptomes és possible, ens calmen, enlenteixen el procès del envelliment, etc.
vale:D
Hola,
Sincerament no se i estar d’acord o no, perque tota la meva vida fins l’any passat he fet esport, he sigut campeona de tennis, de balls i quan vaig arribar aqui anava diariamnt unes 3 hores al gimnàs, pero el estress el tens igual, lo que si que e veritat que quemes moltes calories i estas en tu forma i amb aixó et quedes agust, pero les noies com sempre volem més i més i més!
La Irene té tota la raó en la dieta saludable, et fa sentir millor.
Les endorfines es van format en realitat durant tot el dia, qualsevol cosa que fem els forma i tenen funcions essencials per la nostra salud, ens calmen, redueixen el procés d’envelliment i redueixen el dolor.
🙂
Ave!
Molt bon article Andrea!
Fer esport es mol important en tot els àmbits de la nostre vida, tant mental com física.
Un clar exemple de que l’esport és un hobbie molt efectiu,esq què, en les pel·lícules els actors/ius quan solen estar irritats o agobiats per alguna qëstió, solen sortir a correr o anar al ginmás, dalguna manera ho fan per fugir de la seva preocupació o aclarar les seves idees.
Vale!
Ave!
Jo crec que la raó per què Juvenal digués aquesta frase és que la bellesa en aquella època era molt important, però la gent que era “guapa” era més aviat no gaire intel·ligent (com ara a l’actualitat es pot veure per tot arreu).
Ell creia que havia d’haver un cert equilibri, perquè cultivar bé un cos és a base de la dieta i l’esport, però la intel·ligència requereix més cures i molt de temps de dedicació per obtenir-ne un bon nivell, apart d’apendre a raonar les coses (cosa que també avui en dia també es fa poc).
Pel que fa al gimnàs, no va mai malament una barreta de xocolata ^_^ , que al portar sucres et dóna molt energia. (El meu secret per treure bones notes és dormir molt i menjar molta xocolata. Funciona!)
Per fer esport no només s’ha de tenir habilitats físiques. Si et fixes i mires cap a enrere, els millors esportistes de la historia utilitzaven el cap en el terreny de lloc.
El nom que més em ve al cap es el d’en Michael Jordan, que era un geni a la pista i fora d’ella, ja que va estudiar en una de les millors universitats dels Estat Units com es la de Carolina del Nord.
També em ve al cap el nom de Maradona, que la veritat es que el “MENS SANA IN CORPORE SANO” no el tenia molt assimilat…
Vale!
Bona apreciació, Marc. Malauradament, Maradona no en deu saber gaire, de llatí, o si més no, aquest aforisme llatí no el té massa clar…
Felicitats per l’article! Sóc metge i m’acabes d’inspirar en la meva feina. Gràcies
Eulàlia Andreu i Casañas, metge de família, Sabadell
Moltes gràcies, Eulàlia, per deixar-ne constància en comentari, els teus mots motivaran moltíssim els alumnes!
En la cerimònia d’inauguració d’ahir dels XX Campionat europeu d’atletisme a Barcelona Mens sana in corpore sano va ser el lema de la cerimònia i el títol d’una de les composicions de Nacho Cano, i mentre sonava es va veure projectat amb totes les lletres:
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/8-esports/56-mes-esport/200115-una-dansa-per-a-latletisme.html
Juvenal (X 356-64) , però realment pretenia dir el que entenem avui o hem tergiversat el seu missatge sarcàstic en funció dels nostres interessos? Us heu fixat que en comptes de mens l’Avui escriu “ment”?
orandum est ut sit mens sana in corpore sano.
fortem posce animum mortis terrore carentem,
qui spatium uitae extremum inter munera ponat
naturae, qui ferre queat quoscumque labores,
nesciat irasci, cupiat nihil et potiores
Herculis aerumnas credat saeuosque labores
et uenere et cenis et pluma Sardanapalli.
monstro quod ipse tibi possis dare; semita certe
tranquillae per uirtutem patet unica uitae.
Voleu dir que més aviat no pretenia emular aquella frase grega que s’atribueix a Tales: “Νοῦς ὑγιὴς ἐν σώματι ὑγιεῖ”?
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » En motiu del XX Campionat d’Europa d’Αtletisme
Ave!
M’agrada molt aquest llatinisme perquè té tota la raó del món quan fa referència a que hem de tenir la ment sana i el cos sa per arribar a aconseguir l’equilibri.
Ave un altre cop 😀
Aquest llatinisme és una citació de Juvenal que litralment vol dir; ment sana en un cos sa, i s’utilitza per dir que fa falta una ment equilibrada i sana en un cos equilibrat i sa.
Quan de temps des de l’estudi d’aquest llatinisme… 2009, es diu aviat… quantes coses bones i dolentes em passat des de que una classe de primer de batxillerat ens vam ajuntar per fer clàssiques i ni tan sols sabiem el que volia dir del tot “clàssiques” i ara fins i tot ens barallem per defensar-les dels incréduls que diuen que el llatí està mort… quants records bons, sobretot, ens portarem d’aquestes classes magistrals de llatí…
D’acord, després d’una mica de melancolisme ja puc centrar-me en l’article.
Aquest llatinisme és un dels més important i que jo penso que la gent tindria que tenir més en compte a l’hora de viure la seva vida ja que o la gent cuida massa la seva ment i gens el cos o bé cuida el seu cos i gens la seva ment. Les dues coses estan igual de malament (segons el que jo penso) ja que la ment és tan important com el cos i viceversa.
Així que ja sabeu, aneu al gimnàs i després llegiu un llibre o mireu un documental sobre August i després aneu a fer footing!
Amb qui us quedeu, Heràcles/Hércules o Apol·lo? Força o intel·ligencia i cultura? Veritat que no sabrieu escollir? Llavors si uniu les dues coses podreu ser com Zeus/Júpiter, un déu tan fort com intel·ligent!
Ave!
Els comentaris del 2009 del Marc i la Teresa m’han fet reflexionar sobre aquest tema.
Jo crec que per ser un bon esportista, és evident que s’ha de tenir “mens sana in corpore sano”, és la base per poder aguantar els entrenament, les pallises físiques o partits molt intensos que es fan llargs i llargs sinó estàs ben preparat físicament. Però, la base del èxit(en qualsevol esport) parteix d’unes qualitats innates amb les quals una persona neix i saber utilitzar-les perquè tu pots estar molt ben preparat físicament i pot ésser que no se’t doni bé un esport i per molt preparat que estiguis mai destacaràs. Amb això em refereixo, i n’és un bon exemple el cas de Diego Armando Maradona, que per arribar a ésser un futbolista d’elit s’ha de saber utilitzar el cap com bé deia el Marc i, a més, explotar les teves qualitats que posseixes. Si, sumant-li això, tens un bon rendiment físic molt millor però mireu el cas de Maradona… el millor jugador de la història del futbol i això del “mens sana in corpore sano” no anava molt amb ell ja sabeu…
El senyor Maradona ha arribat al “summum” del futbol, al altar, on només hi arriben i són recordats els més grans i, fins i tot, a Argentina existeixen les esglèsies maradonianas, una religió que es va crear amb la retirada del “pelusa” on el seu déu i la persona per la qual reçen és el mateix Maradona, cosa que quan vaig saber em va sorprendre. Fins i tot un día veient la televisió vaig veure com celebraven el naixement de Déu (Maradona) fent una connexió amb ell via conferència i per ells allò era una cosa fora del normal i era com per els cristians veure Jesus.
M’ha semblat interessant comentar aquest tema perquè, com tots sabeu, m’apassiona l’esport i sobretot el futbol i quan hi ha temes d’aquests aprofito per comentar-ne i donar la meva opinió.
Vale! Què en penseu? És el “mens sana in corpore sano” la base per ésser un bon esportista?
Aquest llatinisme penso que té relació amb el “aurea mediocritas” d¡Horaci. És important cuidar el cos, però també la ment, i viceversa, ja que, com diu l’Edgar, hi ha gent que s’exedeix per una cosa i descuida l’altre o a l’inrevés. Per això, hem de buscar el terme mitjà o la “daurada moderació”, cultivar la ment així com el cos, que al cap i a la fi són els nostres peus els que ens porten allà on volem anar.
Vale!
És el llatinisme que més m’agrada de tots. Penso que diu una gran veritat d’un tema que pot ser una mica contradictori. Sempre ha hagut co dos tipus de persones (i més als instituts), els “empollons” o els “muculitos”, sempre d’un extrem o d’un altre, pero jo penso que l’ideal és estar enmig, ja que com vaig fer anteriorment, una persona que se li dona molt bé l’esport o qualsevol activitat esportiva ha de tindre el cap ben possat i picar de peus a terra, perque si no és aixi tot pot desaparèixer. En la història de l’esport sempre han hagut casos de grans esportistes que per culpa de la seva “ceguera mental” han acabat amb la seva carrera i amb la seva vida.
Dos anys després i amb un coneixement de les matèries molt més ampli, es podria per una comparació amb la frase grega καλὸς kαί ἀγαθός. Hi ha certs matissos a destacar, ja que ambdós promouen l’equilibri entre qualitats, però els grecs es basaven en ser bells i bons que no pas llestos. Aquest tipus de frases han estat heredades, ja que essent una d’elles llatinisme ens dóna una imatge clara de l’esperit de les dues civilitzacions antigues, els seus ideals.
Avete!
Si que és cert que aquest llatinisme té molt d’èxit, inclòs una marca de bambas que segurament l’haureu escoltat o potser també les porteu i ni us eu enterat. Són les ASICS (“Anima Sana In Corpore Sano”; encara que per comerç i perquè tingui “ganxo” envès de “Mens” se li ha col·locat una “Anima”, encara que la finalitat és la mateixa.
Referint-me a les enforfines enamoradisses, estic totalment d’acord amb l’Andrea: a mi també em produeix estres.
Salvete!
Ave!!
Els esportistes que estan cultivats donen més prestigi a la seva persona; persones com Guardiola que acabà la seva carrera futbolistica i començà a dirigir el Barça B i actualment el Barça, exercint la seva filosofia que li ha fet ressaltar entre tots i ha fet que se’l reconegués internacionalment. D’altres esportistes ragen ignorància pels porus i són totalment criticats, li dónen més importància a ser protagonistes i “els més guapos”, més que aconseguir un prestigi reconegut pels merits aconseguits a partir d’un treball que ha sortit de la cultura emprada en el joc. Per això l’expressió llatina “mens sana in corpore sano” té molt de sentit, perquè al estar complert en tots els sentits dóna més merit i es valora més a la persona. Sempre hem d’estar equilibrats en quant a ment i cos, és molt important.
vale!!
Com es nota que els esportistes de la classe us inspireu amb el tema d’aquesta expressió llatina! Inspirat el teu comentari, Edgar, especialment per la metàfora mitològica del final. Caldrà reflexionar-hi…
M’has deixat de perda, Carlos, amb aquesta nova religió que desconeixia. Et prometo que també reflexionaré sobre les teves idees.
Sara, més feina em dones amb aquesta relació amb el tòpic horacià. Interessant també la relació d’idees, com la comparació entre l’iodeal grec i el romà, que fa la Carla.
Mar, hi ha un article recent sobre ASICS d’una alumna de Sant Hilari. Ben vist el canvi del primer mot de la frase.
No hi podia faltar el Barça, és clar, però m’alegra que hagis estat tu, Thaïs, i no els qui tots podíem preveure.