Heus aquí una de les històries més romàntiques i commomedores que mai he llegit:
Píram i Tisbe eren dos joves molt formosos que vivien en cases contigües a Babilònia, ciutat envoltada d’una alta muralla de maons.
Es van conèixer i es van enamorar. S’haurien casat, però els seus pares els ho van impedir. No van poder impedir, tanmateix, la passió que els consumia. La paret comuna a les dues cases estava esberlada i van obrir-hi un camí per als xiuxiueigs amorosos. A una banda de la paret, hi haviaTisbe i, a l’altra, Príam.
-Paret envejosa, per què t’interposes entre nosaltres? Per què no ens permets abraçar-nos o almenys, besar-nos? Tanmateix, t’agraïm que deixis via lliure als nostres mots-deien.
I quan arriba la nit s’acomiaden.L’endemà,s’hi reunien de nou.
Un dia, decidiren burlar els seus guardians i planejaren sortir per la porta de casa i anar-se’n de la ciutat. Acordaren trobar-se al sepulcre de Ninus i amagar-se sota l’arbre que hi ha, al costat d’una font d’aigua molt freda; és una morera, carregada de fruits blancs com la neu.
Quan arriba la nit, Tisbe fa girar el golfo de la porta i surt de casa. Amb el rostre cobert per un vel perquè ningú no la reconegui, es dirigeix a la tomba i s’asseu sota l’arbre on havien quedat; l’amor la feia ser valenta. Tisbe espera Píram. Però vet aquí que una lleona amb la boca escumejant, tacada de la sang d’uns bous que acabava de matar, s’atansa assedegada a beure a la font. Tisbe fuig esporuguida. Li cau el vel. Quan la lleona, després d’apaivagar la set, es dirigia cap als boscos, va trobar per atzar el vel i el va esquinçar amb la seva boca sangonosa. Píram va sortir de casa més tard. Quan s’acostà al lloc convingut, va veure en l’espessa sorra les petjades d’un animal salvatge. Empal·lideix i, es troba el matell tacat de sang, té la certesa del que ha passat. Desesperat per la mort de Tisbe, se’n sent culpable i desitja ser devorat per lleons ferotges. Pren el vel de Tisbe i, sota l’arbre acordat, l’omple de petons i de llàgrimes. S’enfonsa en el ventre l’espasa que porta a la cintura i, moribund, se la torna a treure: la sang li brolla a dojo. Esl fruits de l’arbre, ruixats de sang, es tornen foscos i l’arrel, que també en queda amarada, tenyeix de porpra les móres.
Tisbe no vol faltar a la cita amb l’amant i torna, encara atemorida, al seu encontre per explicar-li el perill que ha viscut. Tot i que reconeix l’indret i la forma de l’arbre, el color dels fruits la fa dubtar. Mentre vacil·la, veu un cos ensagnat a terra; recula, i amb el rostre més pàl·lid que les flors del boix, s’estremeix com quan el mar s’agita perquè una brisa lleugera passa fregant-ne la superfície. Tot d’una reconeix el seu estimat, es colpeja els braços i s’arrenca els cabells en senyal de dol. Abraça el cos de l’amant, omple les llàgrimes la ferida i barreja el seu plor amb sang. Cobreix de petons el rostre glaçat de Píram, el crida. Li pregunta si no la reconeix i li recorda que és Tisbe, obre els ulls per darrera vegada i, després els tanca per sempre.
Tisbe reconeix el vel tacat de sang; veu la beina d’ivori sense l’espasa i s’adona del que ha passat. Si ell per amor s’ha llevat la vida amb la seva pròpia mà, ella farà el mateix.
L’amor també li proporcionarà les forces necessàries per ferir-se. Té el desig que els seus pares no els neguin una sepultura conjunta i també espera que la morera doni sempre fruits negres, vestits de dol, en record de la sang vessada dels dos amants.
Narracions de mites clàssics ed, Teide a càrrec de Margalida Capellà
Bouchra Samadi 2n batx.Llatí
Una bona història per recordar sempre i més ara que les móres es comencen a tenyir de vermell.És temps de móres! De petita anava a les moreres de vora el torrent de Sant Miquel a Campanet a collir-les tot ignorant la seva metamorfosi!
Coneixeu alguna obra de la literatura universal que s’inspiri en aquest mite ovidià?
No us perdeu l’article de El Fil de les clàssiques.
Margalida, aquest petit article és per el muntatge audiovisual si només arribo aveure el técnic que ha formatejat l’ordinador d’aquella aula…
Moltes gràcies, Bouchra! Em sap molt de greu que perdessis el teu muntatge, però sempre us dic que no deixeu res en local. Errando discitur!
De totes maneres, passa el que tinguis fet al Mekki o algú del teu país, perquè crec que és molt interessant.
Bouchra!
Si, tens les imatges i els textos ordenats i la canço pasamals a mi no em costa res ferte el muntatge!
Adeu!
Aquest és un mite preciós, del qual després s’han fet adaptacions com “Romeo y Julieta” entre altres…
Es molt bonic aquest mite!
ave lida!!
es molt bonic aquest mite com la historia de romeu i julieta
avee:)
quin mite més macooo*.*
les pel.lícules que he trobat són “El somni d’una nit d’estiu” i la de “Shakespeare en Shakespeare”
valee!:)
Ave Lida!
Aquesta obra de teatre surt a la pel·lícula “Somni d’una nit d’estiu”!
I Shakespeare no només es va inspirar en aquest mite per que l’obra sortís, sinó que també la seva coneguda obra “Romeu i Julieta” té clars referents a aquest mite.
Molt maca la història.
Vale Bouchra 🙂
Que bonic aquest mite! em recorda molt a l’obra de Romeu i Julieta!
valee!
ave!!
😮 😮 quina història més maca!! M’ha agradat molt! 🙂
Amb recorda a la pel.lícula “Somni d’una nit d’estiu”, també em sona a una altre però no recordo el nom, ja ho buscaré 😉
vaale!! 😀
El mite m’agrada molt! Al LLIBRE DE LA MARGALIDA: NARRACIONS DE MITES CLASSICS(Publicitat 😛 jaja) es troben mites molt interesants, per cert, encara está pendent fer el tercer capítol, fer les preguntes!
Dons sí, realment aquest mite es super maco!
Es sembla a Romeu i Julieta :):)
Em recorda molt a Romeu i Julieta. És molt bonic.
Somni d’una nit d’estiu? Quin mite més maco, increible! Tot i aixó jo també tinc moltes ganes de veure el montatge que s’ha compromés a fer el mekki jajajajajaja.
Vale Lida:)
aaah, s’em oblidava, ami també em recorda molt a Romeu i Julieta.
Salve!!
Aquest mite és molt bonic, em recorda a la història de Romeu i Julieta tot i que també a la pel·lícula de “El somni d’una nit d’estiu”.
Molt bonica la història.
Vale!!
Salve!!
Desde la primera vegada que vaig llegir aquest mite, que sempre m’ha recordat a la hisòtia de Romeo i Julieta.
Crec que ambas són una història molt maca.
Salve!!!
A mi sempre m’ha agradat molt aquest mite. Be, jo fa temps que el conec perque fa uns anys, vaig representar la obra de Shakespeare de “El somni d’una nit d’estiu”, en el cual, uns personatges han de representar el mite de Piram i Tisbe. Vaig fer de Tisbe i va ser una molt bona experiència.
Molt bon article!
Vale!!!
Pingback: Romeu i Julieta | El fil del mite grec
Pingback: Mitologia en Els Simpson | La cinta de Νίκη
Pingback: El somni d’una nit d’estiu | Cartellera de teatre clàssic
Salve!!
Es molt bonic aquest mite com la historia de romeu i julieta
Vale!!