Apol·lo i Dafne en la literatura

“Apol·lo i Dafne” de Bernini

En aquest article, he volgut fer una mica de recerca de la influència del mite d’Apol·lo i Dafne en la literatura. Pels que no el coneixeu, a continuació us faig un petit resum del mite:
Tot va començar quan Apol·lo i Cupido es van barallar per qui tenia les fletxes més poderoses. Cupido, per tal de demostrar que les seves podien fer una ferida impossible de curar, va llençar-li una fletxa d’or i amb punta afilada (les que generen amor) a Apol·lo, i una que té plom sota la canya (la que esquiva l’amor) a la nimfa Dafne. Llavors, Apol·lo va començar a perseguir  Dafne per tot arreu i aquesta, filla del déu del riu i esgotada pel fàstic que Apol·lo li feia, va suplicar al seu pare que l’ajudés i aquest la convertí en llorer. Apol·lo després de comprovar que dins aquest llorer encara bategava el cor de la seva estimada, va convertir el llorer en el seu arbre i a la pobre nimfa no li quedà més remei que assentir-hi.

Pervivència del mite d’Apol·lo i Dafne en la literatura catalana:

 

“És un arbre que s’està canviant en noia o és una noia que s’està transformant en arbre? La darrera és -tal vegada no caldria dir-ho- la suposició correcta, i no ens en podem alegrar ni entristir. Assistim, només com a espectadors desinteressats, a la metamorfosi. Al seu començament hi ha una superbiosa i agra disputa, dos dards d’efectes contraris, l’un d’or, de punta molt afilada, l’altre de plom, de punta roma, però tots dos eficaços. Segueixen curses i súpliques d’amor, que són desateses. La noia, quan es veu molt de prop perseguida, demana, potser perquè la fatiga la venç, que la deixin reposar en una arrelada, oculta, estranya, inquietadora bellesa d’arbre. El prec és escoltat. La fugitiva és ja llorer. Uns braços decebuts, en cenyir-lo, senten palpitar encara, ben endins de l’escorça, els últims batecs d’un cor molt cansat. Després, el silenci, la solitud, una quieta pau que l’aire acariciarà. Si de tant en tant la violència del vent tempestuós hi arriba, arrossega sempre amb ell l’aigua de la pluja. Just la que cal per al manteniment esvelt de la nova vida.”

SALVADOR ESPRIU, Les roques i el mar, el blau, “Dafne”.

 

Mentre jo les fotografiava, vaig sentir que em cridava.
Estava meravellada d’un llorer que havia crescut a dins
d’un baladre. Certament era curiós, un baladre de flors
roses feia una rodona alta i ampla, al mig de la qual
s’alçava un llorer.Va dir: Mira on s’ha refugiat Dafne…”

 

RAMON SOLSONA, “Les hores detingudes” 1993

En aquest fragment del poema d’en Ramon Solsona es fa una simple descripció del llorer on se suposa que Dafne s’ha refugiat.

Ella, oint estes paraules,
sens respondrer ni parlar
Mes que si fora cartuxa,
de terra en un punt s’alçà.

I girant-li les espatlles,
li va mostrar lo replà
de Besós, on lo lector,
si vol, podrà prendre pau.

Veient Apol·lo esta acció,
va restar fet un babau,
més confús i ocorregut
que no fa pobre assotat.

Mogut amb impuls colèric,
corrent la volgué alcançar,
més en va és sa diligència,
i son treball és en va.

Piux, quan quasi la tenia,
veient no podia escapar,
en llorer fou convertida,
deixant a Apol·lo burlat:

que arribant per abraçar-la,
en lloc de cos delicat
abraçà la crosta pura,
que encara calenta està.

I amb amorós pensament,
mil besos li està donant,
amb qui l’apar qu’es despica
de tot lo desdeny passat,

en honra d’esta conquista
dues o tres branques trencà,
i ordenant-ne una corona
se la posà sobre el cap.”

“Esta és de Dafne i Apol·lo
la patranya singular:
i ment quisvulla que diga
que hi ha mot de veritat.”

FRANCESC VICENÇ GARCIA, “Faula d’Apol·lo i Dafne”
En aquest poema d’en Francesc Vicenç Garcia, hi trobem just el moment de la metamorfosi de Dafne.

“Muda Dafne la planta fugitiva
i, lisonges mentint a l’esperança,
los braços multiplica a la venjança,
les verdes llengües a la queixa viva…”

FRANCESC FONTANELLA, ms. 172 BC
Francesc Fontanella fa una interpretació de la forma que l’arbre de Dafne, el llorer, ha adquirit.

Pervivència del mite d’Apol·lo i Dafne en la literatura castellana:

Dafne: “Veo que todos me ofenden.
Gran Peneo, padre mío!…
por tu honor y mi honor vuelve…
no permitas
que yo llegue
a ver antes
mi desdicha que mi muerte.”
Apolo: “Primero, ingrata, en mis brazos,
que te alivien y consuelen
los dioses a quien invocas,
ni los cielos a quien mueves,
verá el Amor…no verá…
¡Hados! ¿qué prodigio es éste?
la beldad que a abrazar iba
entre mis brazos, convierten
en yerto tronco los dioses,
que de su llanto se duelen!
a cuyo prodigio pasman,
a cuyo asombro fallecen,
aun más que ella mis sentidos;
pero no mi fuego ardiente:
pues a su pompa postrado,
es bien que idólatra quede
a serlo mas de sus hojas,
que de mis rayos las gentes,
adorando su hermosura,
aun en su cadáver siempre.”

CALDERÓN DE LA BARCA, “El laurel de Apolo XIX”

Aquí Calderón de la Barca, representa Dafne com a una noia que no vol perdre el seu honor i per això demana ajuda als déus, en canvi Apol·lo li diu que l’únic que vol és donar-li amor i com que ella no l’accepta, es conforma amb estimar el que li ha quedat d’ella.

“…Los mitos, en el campo, siempre acechan
yo nunca estoy seguro
de lo que tu apariencia me insinúa:
que eres simple mortal, de pura carne.
Cuando libras tu cuerpo de las sedas
un recuerdo de ninfa o diosa altiva
convierte nuestro abrazo en una fábula.
Y así, en el campo, un día,
si te suelto la mano, volver puedes
a tu mito y dejarme a mi llorando
al pie de un árbol:
soñando brazos y mirando ramas
en que a pesar de todos los inviernos
el recuerdo certero reconoce
un latido de sangre que me amaba…”

PEDRO SALINAS, El largo lamento, “No me sueltes”

En aquest preciós poema de Pedro Salinas trobem una comparació de la seva estimada amb Dafne i es compara ell amb Apol·lo dient que si ella l’abandona, ell encara estimarà el record que quedarà del seu amor al camp.

A fugitivas sombras doy abrazos;
en los sueños se cansa el alma mía;
paso luchando a solas noche y día
con un trasgo que traigo entre mis brazos.
Cuando le quiero más ceñir con lazos,
y viendo mi sudor, se me desvía,
vuelvo con nueva fuerza a mi porfía,
y temas con amor me hacen pedazos.
Voy me a vengar en una imagen vana
que no se aparta de los ojos míos;
búrlame, y de burlarme corre ufana.
Empiézola a seguir, fáltanme bríos;
y como de alcanzarla tengo gana,
hago correr tras ella el llanto en ríos.

“SONETO AMOROSO”
En aquest sonet s’explica en primera persona la persecució que Apol·lo fa a Dafne.

A Dafne ya los brazos le crecían
y en luengos ramos vueltos se mostraban,
en verdes hojas vi que se tornaban
los cabellos que el oro oscurecían;
de áspera corteza se cubrían
los tiernos miembros que aun bullendo estaban;
los blandos pies en tierra se hincaban
y en torcidas raíces se volvían.
Aquel que fue la causa de tal daño,
a fuerza de llorar, crecer hacía
este árbol, que con lágrimas regaba.
¡Oh miserable estado, oh mal tamaño,
que con llorarla crezca cada día
la causa y la razón por que lloraba!

SONETO XIII
En aquest sonet el poeta narra com ha estat la metamorfosis de Dafne.

“Dinamene no menos artificio

mostraba en la labor que había tejido,
pintando a Apolo en el robusto oficio
de la silvestre caza embebecido.
Mudar presto le hace el ejercicio
la vengativa mano de Cupido,
que hizo a Apolo consumirse en lloro
después que le enclavó con punta d’oro.

Dafne, con el cabello suelto al viento,
sin perdonar al blanco pie corría
por áspero camino tan sin tiento
que Apolo en la pintura parecía
que, porque ella templase el movimiento
con menos ligereza la seguía;
él va siguiendo, y ella huye como
quien siente al pecho el odioso plomo.

Mas a la fin los brazos le crecían
y en sendos ramos vueltos se mostraban;
y los cabellos, que vencer solían
al oro fino, en hojas se tornaban;
en tornadas raíces s’estendían
los blancos pies y en tierra se hincaban;
llora el amante y busca ser primero,
besando y abrazando aquel madero.”

GARCILASO DE LA VEGA “Églogas  III 145-168”

Garcilaso de la Vega mostra clarament el que l’amor (Cupido) pot fer en les persones, de quina manera pot canviar a la gent i, fins i tot, als déus!. També en l’últim fragment ens descriu la metamorfosi de Dafne i la reacció d’Apol·lo.

“Bermejazo platero de las cumbres,
a cuya luz se espulga la canalla,
la ninfa Dafne, que se afufa y calla,
si la quieres gozar, paga y no alumbres.

Si quieres ahorrar de pesadumbres,
ojo del cielo, trata de compradla:
en confites gastó Marte la malla,
y la espada en pasteles y en azumbres.

Volvióse en bolsa Júpiter severo;
levantóse las faldas la doncella
por recogerle en lluvia de dinero.

Astucio fue de alguna dueña estrella,
que de estrella sin dueña no lo infiero:
Febo, pues eres sol, sirvete de ella.

QUEVEDO, Parnaso 427, “A Apolo persiguiendo a Dafne. Soneto”

Quevedo fa la seva interpretació del mite: compara  Dafne amb una prostituta!!

“Tras vos, un alquimista va corriendo,
Dafne, que llaman Sol, ¿y vos, tan cruda?
Vos os volvéis murciélago sin duda,
pues vais del Sol y de la luz huyendo.

Él os quiere gozar, a lo que entiendo,
si os coje en esta selva tosca y ruda:
su aljaba suena, está su bolsa muda;
el perro, pues no ladra, está muriendo.
Buhonero de signos y planetas,
viene haciendo ademanes y figuras,
cargado de bochornos y cometas.

Esto la dije; y en cortezas duras
de laurel se ingirió contra sus tretas,
y, en escabeche, el Sol se quedó a escuras.”

QUEVEDO, Parnaso 428, “A Dafne huyendo de Apolo. Soneto”

Quevedo fa un petit resum del mite: comença amb la persecució, continua amb la metamorfosi i acaba dient que Dafne, fins i tot, ha deixat al Sol sense llum, amb la seva transformació.

Seguint la tradició clàssica d’Apol·lo i Dafne en els poetes gongorins, trobem la Fábula de Apolo y Dafne de Juan de Tarsis (1582-1622),  compte de Villamediana. També entre les rimes pòstumes de l’admirador de Góngora Antonio Paredes, hi ha una inacabada Fábula de Dafne y Apolo. De Salvador Jacinto Polo de Medina (1603-1676), en canvi, tenim un Apolo y Dafne que segueix no la vena seriosa sinó el vessant burlesc de Góngora.

Pervivència del mite d’Apol·lo i Dafne en la literatura italiana

“…e i duo mi transformaro in quel ch’i sono,
facendomi d’uom vivo un lauro verde,
che per fredda stagion foglia non perde.

Que mi fec’io quando primer m’accorsi
de la trasfigurata mia persona,
e i capei vidi far di quella fronde
di che sperato avea già la corona,
e i piedi in ch’io mi stetti, el mossi, et corsi,
com’ogni membro a l’anima risponde,
diventar due radici sovra l’onde
non di Peneo, ma d’un piu altero fiume,
e’n duo rami mutarsi ambe le braccia!”

FRANCESCO PETRARCA, Canzoniere  23 vv.37-49

En aquest poema de Francesco Petrarca també trobem un petit resum del mite de Dafne.

Camila Pérez López. 1r BATX A

39 thoughts on “Apol·lo i Dafne en la literatura

  1. Margalida Capellà Soler

    Molt bona recerca, Camila, sobre la pervivència literària del mite d’Apol·lo i Dafne. T’he afegit la narració de Salvador Espriu que vaig incloure en un article de El fil de les clàssiques ; per cert, quin ordre has seguit? A quines conclusions has arribat?

    Per què creieu que aquest mite ha agradat tant al llarg del temps?
    A veure qui s’anima i ens fa la pervivència d’aquest mite en altres camps, com el de les arts plàstiques o la música.

  2. Camila

    Gali! l’ordre és molt clar, l’he separat per idiomes…
    per cert, si algú vol fer la pervivència d’aquest mite en altres àmbits, jo en tinc un treball d’història de l’any passat que tractava de la pervivència d’aquest mite a l’art.
    Conclusió: M’ha agradat moltíssim aquest mite, i penso que el fet de que aquest mite hagi perdurat en el temps és perquè en part tots en algun moment hem tingut un amor impossible i en part ens hi identifiquem amb aquesta història. El castellà, ha estat la llengua que més representacions d’aquest mite ha fet i realment hi ha de molt buniques. Personalment, el que més m’ha agradat és el de Pedro Salinas, potser perquè penso que fa la seva interpretació d’una manera més moderna.

  3. laia

    aveee
    aquest mite Dapol.lo i Dafne no el savia i gracias aquest article ja el se,jaja. Respecte el mite crec que pobre Dafne, cargar amb tota la “culpa” per una baralla d’Apol.lo i Cupido.
    La veritat és que els poemes no els he entés perquè normalment amb tots els poemes em costa saver el que signifiquen i em el que està en italià encara pitjor, jaja.Però m’ha sorprés que Quevedo en el poema compara a Dafne amb una prostituta, no entenc perquè :S

    valee!

  4. Raquel

    Jo acabo de entrar a la direcció que ha posat la Gali!
    no entenc com la gent pot copiar l’article! És molt macu el poeema, i la Camila ha fet un gran article, i m’encanta la foto!!!!

  5. Margalida Capellà Soler

    Segurament, Raquel, tots dos han coincidit en un tema que té una rica pervivència. Camila, grans savis al llarg de la història van arribar a les mateixes conclusions sense haver-se posat en contacte. Dos grans alumnes poden fer en el mateix temps dos grans articles sobre el mateix tema sense copiar-se un de l’altre. Això també passa!
    Apa, feu grans articles encara que altres també tinguin la mateixa idea; però no copieu i si us agrada un article d’un altre, el citeu, l’enllaceu i encara quedeu més bé!

  6. molina.rocio2012

    M’encanta aquest article, és més, m’haguès encantat fer el meu apunt sobre això. Un dels meus mites preferits vinculat a la literatura, que m’agrada també molt! Enhorabona per aquesta relació tan bona d’un mite dintre de poemes, de veritat.

    Vale:)

  7. Iván Zapico

    Hola!

    Gran article, aquest és un dels que més m’agraden.
    Enhorabona per aquest article i per la relació del miter amb el poema.

  8. Uxue Avilés

    Salve!!

    Penso que és un article molt bo i molt treballat. Moltes felicitats per l’article i penso que es veu molt clara la relació entre el mite amb el poema.

    Vale!!

  9. Laia Sánchez Puerto

    Salve!!

    Trobo que és un article que esta molt ben treballat i que és molt bo.
    L’enhorabona!

  10. serna.marta2010

    Salve!!!
    Quin gran article. Felicitats! Quins poemes tan bonics. Es veu com aquest mite te molta influència en la literatura. La veritat es que realment el mite d’Apol·lo i Dafne es precios i a mi personalment, m’encanta i es un dels meus mites preferits.

    Vale!!!

  11. Amar

    Al primer pis del nostre institut tenim “ un mural” on hi ha molts d’aquests relats mitològics. Jo particularment em i llegit tots i cada un d’ells,en alla pots trobar aquest.
    Però no sabia la magnitud de la influència que aquest relat podia arribar a tenir en la literatura. Penso que aquest mite a perdurat en el temps perquè segur que tots hem tingut un amor impossible com aquest.
    Gràcies per donar a conèixer tots aquests poemes, bona feina.

  12. Teresa Devesa i Monclús

    L’any passat els clàssics de l’Albeniz van fer una bona feina per Sant Jordi i m’alegro que els que veniu darrera sabéssu apreciar el seu esforç. A través del bloc, però, podràs gaudir de la feina de més gent de tot arreu. I esperò que, ben aviat, poguem gaudir de la teva!

  13. Pingback: Espriu a El fil de les clàssiques | El Fil de les Clàssiques

  14. Pingback: De itinere. Roma en el limes: una ruta pel Rin, I | Aracne fila i fila

  15. Pingback: Referents de la nimfa Dafne | Aracne fila i fila

  16. Pedro Sánchez

    Salve!!
    Penso que és un article molt bo i molt treballat. Enhorabona per aquesta relació tan bona d’un mite dintre de poemes.
    Vale!!

  17. Pingback: Apolo y Dafne per Liana Franchesca | El fil del mite grec

  18. Pingback: Més pervivència d’Apol·lo i Dafne | El fil del mite grec

  19. Noelia Nistal

    V—V—MMXV
    Bonum diem!
    Mare meva, la de poemes que hi ha sobre Apol·lo i Dafne! Qui ho diria. La veritat es que és molt bon artícle, està molt bé tota la recaptació de poemas que s’ha fet i la veritat és que recollir-los tots és un treball… amb tots els que hi ha!
    Segur que hi ha molts més poemes de poetistes amateur o més novel·les que parlen o esmenten la història d’Apol·lo i Dafne que és especial i té aquell toc de misteri que no et deixa parar de llegir!
    M’agrada molt que tants bons narradors i escriptors hagin plasmat, amb els seu do, tantes histories de mitologia clàssica per tal que perduri i la gent les acabi coneixent sempre!
    Salve!

  20. Mar Gómez

    Bonum diem!
    Es un molt bon detall com poetes i escriptors han seguit recordant els mites.
    Aquest es un bon apunt, està ben fet. A sobre te molta informació i crec que segur que ha costat bastant recopilar tots aquests poemes.
    No entenc ben be els poemes perque mai se m’ha donat be entendre’ls.
    Salve!

  21. Lucila Pérez

    Bonum diem,
    L’apunt està molt bé, hi ha moltíssima informació i he après coses que no sabia. A més, es veu que hi ha una gran recerca darrere d’aquest magnífic artícle!
    La veritat es que és molt bonic que els autors dels poemes, noveles, etc. recordin els mites i els fiquin en les seves obres literàries.
    Estic com la Mar, em costa molt saber a que es referèixen els poemes!
    Salve!

  22. Yasmina Groult

    Bonumdiem!
    Molt bon apunt!
    Hi ha molta informació i es veu molt clara. Els poemes molt bonics. Felicitats!

  23. Laura Redondo

    Bonum diem!!
    Un dels apunts més complets que he vist, un molt bon recull de tots els poetes i escriptors que segueixen recordant els mites clàssics, fent-lis referencia. Amb moltissima informació que per part meva no sabia.

  24. Valentina Villanueva

    Bonum diem!
    Quants poemes hi ha sobre una mateixa història!
    La majoria d’aquests estàn escrits amb paraules molt cultes i em costa saber a que es refereixen els poemes!
    Molt bona recerca, felicitats per l’apunt.
    Salve!

  25. nais

    Felicitats! Quins poemes tan bonics. Es veu com aquest mite te molta influència en la literatura. La veritat es que realment el mite d’Apol·lo i Dafne es precios i a mi personalment, m’encanta i es un dels meus mites preferits.

  26. Isra

    Molt bon article, i es fasinant com qquasi tot esta relasionat amb la cultura clàssica. Peró tampoc m’extraña tant, era una cultura fantastica.

  27. Maryama

    Bonum diem!
    Aquest mite d’Apol·lo i Dafne no el coneixia, encara que m’agradat molt. És un apunt molt ben fet, Apol·lo i Dafne és un dels meus mites preferits, felicitats per el treball.

    Salve!

  28. Sanae Anzaoui

    Salve!!

    Penso que és un article molt bo i molt treballat. Moltes felicitats per l’article.

    Vale!

  29. Carlos Garcia

    Salve!!
    És un article molt bo i molt treballat. Moltes felicitats per l’article i penso que es veu molt clara la relació entre el mite amb el poema. Un article excelent.

  30. Soukaina

    Bonum diem,
    Aquest mite abans no el coneixia i gràcies el llibre de mites i la informació que hi ha a dalt , ara coneixo moltes coses que abans no coneixia. Molt bon apunt .

  31. Marta Roman

    Bonum Diem!
    Aquests poemes m’han semblat molt bonics, gràcies al llibre estic aprenent moltes coses que avans no sabia! La relació que hi ha entre el mite i els poemes em sembla molt clara!

  32. Alba Zarcos

    Bonum Diem!
    La veritat que coneixia poc sobre aquest mite però la informació de dalt, m’ha ajudat a compendre bastant a l’hora de llegir el poema.
    El poema no està malament, és que com ja he dit moltes vegades, no soc massa de poesia, però està bastant xulo el poema.
    Molt bon article!!
    Ave!!

  33. Ada Andiñach

    Bonum diem!
    Molt ben treballat per part de la creadora de l’article. Personalment desconeixía aquest textos però m’han agradat molt totes les referències que es fan a les clàssiques i el mite d’Apol·lo i Dafne és un dels primers que vaig conèixer i un dels meus preferits.
    Salve 😀

  34. Jennifer

    Salue!
    Obviament coneixia aquest mite, ja que és molt conegut, però no sabia sobre tots aquests textos.
    Crec que el fet de que aquest mite hagi perdurat en el temps és perquè en part tots en algun moment hem tingut un amor impossible i en part ens hi identifiquem amb aquesta història. M’ha agradat molt aquest apunt, està molt ben elaborat, l’autora s’ho ha currat en fer aquesta recerca, felicitats!
    Ave.

  35. Soukaina Agharbi

    Salue!

    Penso que és un article genial i molt treballat.
    Moltes felicitats per l’article i penso que es veu molt clara la relació entre el mite amb el poema.

  36. Miguel Ángel Valdivieso

    Bonum diem!
    És un molt bon article de recerca! Felicitats a l’autora pel seu gran treball. Coneixo aquest mite des de fa molt temps i em semblen molt bones adaptacions líriques. És un mite que, com podem veure, ha sigut molt representat al llarg de la història.
    Salve!

  37. Leila Díaz Chiheb

    Salve!
    Molt bon article, felicitats!!
    Ja coneixia aquest mite però no sabia que hi haguesin aquets textos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *