Per continuar amb la tradició del curs passat, ve’t aquí un nou article de Joan Lluís Lluís a Presència, la revista dominical d’El Punt Avui. El primer parlava d’ortografia etimològica; el segon, presentat per la Thaïs, analitzava una lletra estranya que a tots ens va sorprendre; sobre oratòria i estenografia versava el tercer; i fins i tot en un d’ells Homer es traslladava als Balcans.
En aquesta ocasió tornem als orígens, a través d’un article genuïnament lingüístic que reflexiona sobre l’àvia de la majoria de les llengües europees.
Llegiu el text amb atenció i responeu les qüestions següents, tot aplicant el que sabeu d’història de la llengua. De quart d’ESO a segon de batxillerat, de segur que tots hi podeu posar el vostre granet de sorra.
-
Per començar, comenteu l’encapçalament de l’article. Veieu quin títol cinematogràfic parafraseja? Amb quina altra disciplina compara, doncs, l’estudi dels orígens de les llengües?
-
Al títol i al llarg de tot el text s’esmenten diferents lingüistes que han fet recerca sobre els orígens de les llengües indoeuropees. Investigueu sobre ells i afegiu la informació que obtingueu. No hi trobeu a faltar alguns dels noms que nosaltres hem estudiat com a pares de la indoeuropeística?
-
Què són les llengües indeuropees? Quantes se’n parlen avui i quina terminologia utilitza l’autor per referir-se a les relacions que les uneixen? Podeu classificar en les famílies corresponents les citades al segon paràgraf? Què deu significar que algunes llengües estan “encosinades”, tal com esmenta el text?
-
Quines ciències són convocades a respondre la pregunta de l’origen de l’indoeuropeu? Els de Grec podeu fer l’anàlisi etimològic de la seva denominació. Quina és la teoria actual al respecte? Quin mètode s’utilizà per arribar a aquesta conclusió i en quin camp lèxic se centra?
-
Quina és la nova teoria que proposa la revista Science?
-
Quin llatinisme clou l’article? Podeu dir-me’n el significat literal i extens? En coneixeu algun amb un sentit similar? Podeu fer un cop d’ull al llistat de la selectivitat 12-13 a veure si en trobeu algun…
I si voleu saber més sobre el tema en qüestió, consulteu aquesta entrada d’El Fil de les clàssiques, on veureu mapes il·lustratius i, fins i tot, pistes d’àudio que us ajudaran a entendre millor el tema.
TERESA
l’estudi dels orígens de les llengües: al III millenni aC, a un poble anomenat indoeuropeu.
El terme indoeuropeu s’usa de manera convencional per designar una llengua
hipotètica, parlada a la fi del Neolític i al començament de l’Edat de Bronze
(3000-2000 aC.).
No es conserva cap document escrit de l’indoeuropeu, però sabem del cert de la seva existència o podem conèixer la seva estructura i el seu vocabulari gràcies al mètode comparativista. Aquest mètode, usat pels lingüistes del segle XIX, consisteix en comparar les diverses llengües parlades a Europa i Àsia fins a l’Índia; això va donar com a resultat la confirmació del seu parentiu i del seu origen comú: l’indoeuropeu.
FAMILIAS INDOEUROPEAS: celta (Gaèlic ) , Itálica ( Llatí, Osc i Umbre ), grega (grec) , germànica (Gòtic o Antic Alemany) , eslava (antic Eslau), bàltica (Prussià o Antic Bàltic) i indoirànica (Sànscrit i Vèdic).
El llatí és la llengua que parlaven els llatins, antics habitants del Laci (Latium), regió de la Itàlia central situada al costat del riu Tíber. El poble llatí, d’origen indoeuropeu, va arribar al Laci cap a l’any 1000 aC.
• Amb el temps els descendents dels llatins van fundar la ciutat de Roma (753 aC.), i els
seus habitants, els romans, van anar imposant, a poc a poc, el seu poder i la seva
llengua als pobles veïns i als d’altres territoris banyats pel Mediterrani. Quan al cap
d’uns segles els romans van estendre el seu imperi, el llatí es va convertir en la llengua
oficial d’un àmbit geogràfic que abraçava el nord d’Àfrica, l’Europa mediterrània,
l’Europa central fins al riu Rin i zones d’Àsia Menor.
LLENGUES LLATINES ENREGISTRADES:
La segona classificació que podem establir de la llengua llatina seria de caire sincrònic: és a dir, no seria al llarg del temps, sinó que té a veure amb les diferents varietats lingüístiques que els qui parlen una llengua usen habitualment. Les diferents varietats o maneres d’utilitzar una llengua, tenint present
la realitat social, geogràfica, cultural, etc
LA PROGRESIVITAT DEL LLATI:
La progressiva transformació del llatí en les diverses llengües romàniques cal entendre-la a partir d’uns factors que hi influeixen. Els més importants són quatre:
a) La manca d’unitat del llatí mateix: cal tenir present l’origen social diferent dels colonitzadors i de la regió d’on procedien; no feien servir els mateixos registres del llatí.
b) L’antiguitat de la colonització: els primers pobles conquerits pels romans van experimentar una influència més gran de la civilització romana; a més el llatí dels conqueridors tampoc era el mateix el segle II aC. o al segle I dC.
c) La situació geogràfica dels pobles conquerits: les zones més ben comunicades i més accessibles van ser més romanitzades.
d) La influència del substrat i del superstrat del llatí: el substrat és la llengua indígena abans de l’arribada dels romans, i el superstrat, la llengua invasora del territori després de la implantació del llatí.
Salue, Chaymae
Amb aquest comentari extret dels apunts de l’altre institut teu, comences les classes amb nosaltres. Espero que aviat et trobis com a casa. Continua visualitzant i comentant Els orígens del català.