La violació de Lucrècia

Un suggeriment de la meva professora de clàssiques, Teresa Devesa, em va fer pensar a publicar el comentari que jo havia elaborat per al treball de Tit Livi, en llatí Titus Livius, un historiador romà nascut a Pàdua, en llatí Patavium, vers el 59 aC. El meu treball era del llibre Ab urbe condita, que literalment vol dir “des de la fundació de la ciutat (Roma)”, que segons la tradició es va produir l’any 753 aC.  Al dia següent, però, la Núria va publicar un apunt molt ben elaborat sobre el seguiment d’un episodi llegendari romà al llarg de la història de l’art, en el qual es parla de Lucrècia en l’art, i com no és d’estranyar, una de les imatges que apareix en el seu treball és la que havia comentat jo en el meu. Penso que la seva feina, que està molt bé, es podria enriquir encara més amb una nova aportació i, per tant, aquí us la presento.

Tarquini Tatquini i Lucrècia de Ticià (1571). Galeria Britànica (Cambridge)

Aquesta és una obra de Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli, conegut com a Ticià, que va ser un pintor del Renaixement italià, autor d’una obra pictòrica notable. Tothom el considera un dels més grans retratistes de la seva època, sobretot gràcies a la seva habilitat per captar els trets de caràcter dels seus personatges. És un dels majors exponents de l’Escola Veneciana.
Venècia es podria dir que neix com a ciutat després de la caiguda de l’Imperi Romà, per la qual cosa no té ruïnes ni passat “clàssic”. Així que les fonts dels pintors venecians sempre van ser els textos literaris i en ells es va inspirar Ticià per a les seves escenes mitològiques. La pintura de tall clàssic amb escenes mitològiques o bucòliques són part important del conjunt de la seva obra i es troben presents des de l’inici de la seva carrera.
El conjunt de la seva obra es caracteritza per utilitzar colors vius i lluminosos, amb pinzellades soltes i una delicadesa en les modulacions cromàtiques sense precedents en la història de l’art occidental. Quan Tiziano Vecellio va elaborar aquesta obra, es trobava en un període on el color en una pintura era més important que el dibuix. Per tant, es volia plasmar de manera ràpida i de vegades imprecisa, sense disseny preparatori, donant com a resultat immediatesa i expressivitat, captant la realitat en el moment precís. Els contorns ja no estan definits amb exactitud i les amples pinzellades són esteses de manera aparentment veloç, com volent fer referència al motiu més que descriure’l. La matèria pictòrica queda en evidència tant a la cara, com, sobretot, en la roba, amb grumolls no allisats i fregats amb els dits. El resultat sol ser personatges en moviment, impregnats d’una animació vital totalment inèdita, en clar contrast amb l’execució cal·ligràfica lligada al dibuix. Potser és per això que el pintor tria aquest moment mític de tensió dramàtica i moviment alhora, de manera que la força expressiva no es troba en la precisió de les formes sinó en la indefensió del personatge femení enfront de la violència masculina.
Concretament, aquest pintura representa un episodi de l’última part del llibre primer d’Ab Urbe condita (57-60):

Al cap d’uns quants dies, Sext Tarquini va anar a Col·làcia amb un sol acompanyant, sense saber-ho Col·latí. Acollit allí amb amabilitat per aquella gent desconeixedora de la seva intenció, fou conduït, després de sopar, a l’habitació dels hostes. Quan li va semblar que els voltants estaven segurs i que tothom dormia, ardent de passió i amb l’espasa desembeinada, s’acostà a Lucrècia que dormia, i posant la mà esquerra sobre el pit de la dona, li va dir: << No cridis, Lucrècia; sóc Sext Tarquini; tinc l’espasa a la mà; moriràs si dius res.>>.

Com es pot veure, tant en la pintura de Ticià com en el fragment, apareixen dos personatges protagonistes: Sext Tarquini i Lucrècia. Segons la tradició romana, Lucrècia es va suïcidar l’any 510 aC després de ser violada pel seu cosí Sext Tarquini, fill del rei Luci Tarquini el Superb. D’acord amb la llegenda, la mort de Lucrècia -considerada heroica i símbol de la fidelitat- fou el detonant del derrocament de la monarquia i l’origen de la República romana, els primers cònsols de la qual serien Tarquini Col·latí (el vidu de Lucrècia) i el seu parent Luci Juni Brut (també nebot del rei Tarquini).

Ariadna Jiménez Ferrer

2.2 batxillerat

21 thoughts on “La violació de Lucrècia

  1. Teresa Devesa i Monclús

    Per fi surt a la llum aquest article, Ariadna! Dono fe que feia molt de temps que estava gairebé a punt. Com que fa temps que vam llegir Tit Livi, serà una oportunitat perquè repasseu aquest episodi. Per tal de recordar-ne d’altres, us proposo que exposeu el que més us va agradar o interessar, sense repetir-ne cap, és clar.

  2. Margalida Capellà Soler

    M’agradaria que expliquéssiu el perquè del títol d’aquest apunt? És realment un rapte el de Lucrècia? Què s’entén a Roma per rapte? Quins altres raptes coneixeu? Què patí més aviat Lucrècia?

    Teresa, ja que ho heu treballat a classe, m’agradaria que en comptes de deixar els episodis nous (és a dir, sense publicar) en comentari, obrissin apunt. Així entre tots els tindríem tots i els aniríem afegint a Noves Lectures Pau.

  3. Teresa Devesa i Monclús

    Margalida, crec que és millor, per evitar confusions en l’alumnat, canviar el títol de l’article, ja que l’Aridana no pot fer-ho amb el seu editor un cop publicat. No obstant, això no treu, Ariadna, que reflexionis sobre les fonts d’informació i comentis d’on surt el títol “El rapte de Lucrècia” que hi havia en un principi. Quina llengua intervé en aquest error de traducció?
    Aprofiteu, tots plegats, per respondre els dubtes de la Margalida i, evidentment, si confeccioneu un apunt sobre les obres que vau treballar a classe, ho tindré en compte en la nota, tal com ja us havia dit. També ho valoraré de cara a la recuperació de la lectura “Ab Urbe condita”.

  4. Margalida Capellà Soler

    Has canviat el títol, Teresa, i em sembla fantàstic no sigui que es confonguin a l’examen. Tanmateix, espero que l’Ariadna o qui sigui ens ho expliqui. Ho trobareu fàcilment a la xarxa!
    Moltes gràcies, Teresa, per tenir-los en compte aquest esforç digital que ajudarà a més d’un i a més d’una amb Ab urbe condita. Moltes gràcies, aràcnids i aràcnides! Tot esforç sempre té amb escreix la seva recompensa i, si surt a la Selectivitat, ens ho agraireu!

  5. andrea martinez serrano

    Quina article més complert! com es nota que gaudeixes, esbrinant fins a l’última detall del que exposes, donant la informació necessària per relacionar-la amb els nostres coneixements.

    Com a dit la Teresa aquest mite va ser utilitzat en l’obra històrica ‘Ab urbe condita’ on es narra entre d’altres coses el final de la Monarquia; des de els seu orígens amb el seu primer rei Rómul fins l’últim, Sext Tarquini, el qual apareix en la imatge de la Núria.

    Tit Livi ens explica que el fill del l’últim rei de Roma, Tarquini el Superb, va sentir-se atret per la bellesa i la virtut de l’esposa del sobirà Luci Tarquini. Sext Tarquini va presentar-se davant de la majestuosa Lucrècia i espasa en mà, va obligar-li ha correspondre les seves pretensions i la va amenaçar, maquinant un pla malèvol.
    Al dia següent Lucrècia després de explicar al seu espòs, el seu pare i a Luci Brutus la violació per part del fill del rei, es va treure la vida. La ira ferotge dels seus familiars va exterminar tota la generació de Tarquinis i un cop Roma sense rei, declaren immediatament la República. Escollint un Senat , que entre ells romandria per sempre el fundador de la república romana, Luci Brutus.

    Estic segura que l’Ariadna es volia referir a la violació de Lucrècia però per influencia d’altres episodis tant llatins com el rapte de les sabines com dels grecs: el rapte de Dafne, el rapte d’Europa o el rapte de Presèfone, entre d’altres uns dels raptes femenins del món hel•lènic, va tenir una relliscada.

  6. Teresa Devesa i Monclús

    Veig que aquest episodi el tens clar, Andrea, espero que portis també ben preparats els altres relats d'”Ab Urbe condita”.
    Segurament tants raptes que hem tractat han influenciat l’Ariadna, però crec que hi ha un motiu més concret, causat per un error de traducció en alguna font, que han provocat l’error. Ho trobes, Ariadna?

  7. jimenez_ar Post author

    Ave!

    Crec que ja he trobat l’error. Pot ser per la traducció de “The Rap of Lucretia”, una òpera del compositor anglès Benjamin Britten (1913 – 1976) estrenada al Festival de Glyndebourne el 12 de juliol de 1946, que molts cops es tendeix a traduir com “el rapte de Lucrècia” i no és així. La traducció correcte és “la violació de Lucrècia”.

    Vale!

  8. Nora Domingo

    Salve, quin bon apunt!!!

    Segons la narració de Tit Livi, tenia fama de dona honesta i bella. Se sap que la seva bellesa i honestedat van impressionar vivament el fill de l’últim rei de Roma que va regnar entre 535 i el 510 aC, Tarquini el Superb. Aquest, per satisfer els desitjos que sentia per ella, va demanar hospitalitat a Lucrècia quan el seu espòs es trobava absent. Aprofitant la foscor de la nit, es va introduir a l’habitació de Lucrècia la va amenaçar i després d’aquesta amenaça Lucrècia no va gosar cridar ni resistir-se ja que creia que aixì perdía l’honor, tot i aixì la va violar.
    L’endemà Lucrècia va cridar al seu pare i al seu espòs, i els va explicar el que havia passat. Els va demanar venjança contra Tarquini i es va clavar un punyal en el pit després per què no podia seguir viva sabent el que havia succeït. Això va obligar que els Tarquinis deixessin la ciutat de Roma.

  9. Zícora

    Salve.

    Un article molt interessant. Sembla mentida que la figura de Lucrècia hagi tingut tanta pervivència, com en la pintura. De fet, aquest esdeveniment surt a un dels exàmens de les PAU com a text de traducció. L’apunt serà d’un gran ajut pels alumnes de llatí.

    Vale.

  10. Pingback: Lucrècia | Cartellera de teatre clàssic

  11. Maryam Alaoui

    Salve!

    En l’obra de Tit Livi, ab urbe condita ( des de la fundació de la ciutat) s’explica la violació de Lucrècia.

    Tarquini es va sentir atreit per Lucrècia, una dona molt fidel i honrada, i va voler seduïrla però ella no volia i ell la va amenaçar de mort , encara i això ella es va resistir però ell la va amenaçar que la mataria a ella i a un esclau i posaria el cos de l’esclau al seu costat, ella per no voler ser deshonrada d’aquella manera, es deixa i Tarquini aconsegueix el que vol.
    Lucrècia mana a cridar al seu pare i al seu marit per demanar-los la seva venjança. Un cop el seu pare i el seu marit arriben amb els seus homes més fidels, Lucrècia els hi explica el que a passat i es sentia tant culpable, que van intentar calmar-la dient-li que si ella no volia llavors no té culpa de res. Un cop ja els ha explicat el que a succeït i els hi ha demanat venjança, es suicida amb un ganivet que portava sota el vestit. Brutus treu el ganivet del cor de Lucrècia i jura que acabaria amb Tarquini, la seva dona i els seus fills. I un cop jurat passa el ganivet a tots els altres que estaven allà amb ell, es van quedar una mica bocabadats, ja que mai havien vist aquell caràcter de Brutus i agafen el ganivet i juren que ells també aconseguiran la venjança.
    Porten el cos de Lucrècia al fòrum i després Brutus explica la violació de Tarquini a Lucrècia, i es posa en marxar per posar fi a la venjança, però Tarquini i els seus fills s’exilien.

    Vale.

  12. Mónica Martínez

    Salve!

    Molt bon article Ariadna, molt útil!

    Com bé han dit en comentaris anteriors, aquest mite es troba dins de l’obra ‘Ab Urbe condita’ de Tit Livi.
    Aquest any les alumnes de 2n l’hem llegit i treballat, i gràcies a això, ens ha quedat més clara la història de Roma, almenys fins l’ultim episodi del llibre.
    Personalment, crec que aquest episodi de la violació de Lucrècia és un dels fragments que més criden la atenció i que més es recorden. En l’episodi, Lucrècia, després de ser violada per Tarquini el Superb, espasa en mà, explica el succés a el seu pare i el seu marit, i finalment, es clava un punyal i mor.
    Aquest fet, va ser el punt culminant que va originar l’època de la república.

    Vale!

  13. Ainhoa Astasio

    Salve!

    Jo també vaig triar el tema de la violació de Lucrècia, però en comptes d’una obra pictòrica vaig explicar l’òpera de Britten. He llegit els comentaris, i l’error de traducció del que parlàveu podria ser que el títol en anglès és “The rape of Lucretia” i ‘rape’ pot haver sigut erròniament traduït com ‘rapte’ però en realitat vol dir ‘violació’.
    Aquesta òpera narra aquest episodi i es divideix en dos actes: al primer apareixen Col·latí, Juni i Tarquini lamentant-se de la infidelitat de les dones, però Lucrècia, l’esposa de Col·latí, és l’única fidel. Tarquini es proposa seduir-la i s’allotja a casa seva per una nit; al segon acte, es compara la destrucció externa per part dels etruscs amb la desolació interior i tenen a Lucrècia com un símbol d’integritat davant la depravació etrusca. Es representa el moment de Lucrècia ultratjada per Tarquini, i al dia següent, en tornar el seu marit, ella se suïcida com a símbol d’innocència i honor.
    La història està cantada i representada pels personatges i un cor. Penso que aquest episodi és força intens i la representació en l’òpera és una bona forma per a mostrar tot el dramatisme que expressa, encara que al llibre de Tit Livi, els sentiments quedin a part.

    Vale

  14. Andrea Muñoz Rodríguez

    Salve!
    Les meves companyes i jo acabem de llegir-nos “ab urbe condita” tot això que dieu anteriorment també l’hem comentat a classe.Aquesta violació i la figura de Lucrècia ha tingut molta pervivència en la pintura. Jo mateixa als exercicis de civilització d’aquests tema he tractat el mateix tema però no des del punt de la violació sinó de la pròpia mort.
    Aquí us deixo inserida l’obra d’art pintada per Eduardo Rosales Gallina (1836-1873)
    http://cvc.cervantes.es/el_rinconete/anteriores/diciembre_00/12122000_02.htm
    En aquest article expliquen una Lucrècia com a model de la fidelitat conjugal, primerament amb els cristians que el fet del suïcidi no els veien apropiat,després en la Edat Mitjana es converteix en una heroïna virtuosa també com la personificació de la castedad. També en la litetaratura i l’art posterior no es van oblidar pas de Lucrècia, com per exemple Maquiavelo, Shakespeare, La Fontaine, Francisco de Rojas Zorilla, etc..:
    http://cvc.cervantes.es/el_rinconete/anteriores/diciembre_00/12122000_02.htm

  15. Teresa Devesa i Monclús

    Ainhoa, hauria anat bé que deixessis algun enllaç a l’òpera per si algú vol saber-ne més coses o sentir-la. Els enllaços de l’Andrea, per exemple, són d’agrair.

  16. Amar Astudillo

    Salve!
    Aquest episodi és un dels que més m’han sorprès de la lectura. El fet que una dona se senti deshonrada com a conseqüència de la seva violació i que decideixi suïcidar-se, és realement punyent. El personatge de Lucrecia a adquirit diferents simbolismes tant en l’art com en la literatura. Es veu reflectit en ella la fidelitat, la castedad … per això autors com Shakespeare, La Fontaine entre altres han fet referencia aquest personatge en les seves obres.

    Valete!

  17. Anna Ferrón

    Salve!

    Aquest és un dels altres episodis, que ens hem trobat les alumnes de 2n de Llatí a l’hora de llegir ” Ab urbe condita” de Tit Livi.
    Segons la versió de Titus Livi sobre l’adveniment de la República, el darrer rei de Roma Luci Tarquini el Superb, que va regnar entre el 535 i el 510 aC, tenia un fill indomable anomenat Tarquini. Després de molts intents infructuosos de seduir-la, Tarquini va violar Lucrècia. Després, Lucrècia va reunir la seva família, els va explicar el que havia passat, i se suïcidà.

    Tot mostrant el cos sense vida de Lucrècia, el seu parent Luci Juni Brut va incitar el poble de Roma a revoltar-se. La dinastia dels Tarquins es va veure obligada a fugir a Etrúria i la monarquia que sustentaven fou substituïda per la República Romana.

    Per si d’un cas l’Anion no s’adona del comentari teu, Teresa, he trobat l’enllaç de l’òpera:
    https://www.youtube.com/watch?v=DOIPeelGRKU
    I também n’he trobat un article en un altre bloc relacionat amb l’òpera de Britten:
    http://blocs.xtec.cat/operaambreferents/2014/11/26/la-violacio-de-lucrecia-de-benjamin-britten/

  18. Teresa Devesa i Monclús

    Perfecte, així podrem consultar l’òpera per completar l’exercici de pervivència.

  19. MARINA SALAS ZAMORA

    Ave!

    Les alumnes de la Teresa, aquest any també hem hagut de fer el treball sobre el llibre “Ab Urbe Condita” de Tit Livi. He de confessar que no va ser fàcil llegir i completar, a l’hora, les qüestions que se’ns demanava. Però després d’uns quants dies de feina (i incloc les vacances de Nadal) crec que el resultat va ser positiu; vam aprofundir la informació més rellevant i a l’hora necessària per entendre l’essència que buscava transmetre Tit Livi, a encàrrec d’August, amb el seu llibre.

    La veritat és que aquest article és molt útil per entendre com ha de ser un comentari d’imatge complet. Tot i que jo vaig fer el meu seguint la pauta que m’havia indicat la meva professora, hi havia alguna mancança com ara relacionar l’escena de la imatge comentada amb l’argument del llibre. Així doncs, m’apunto alguns dels passos que has seguit tu per millorar la pròxima vegada.

    Per acabar, m’agradaria fer una petita reflexió. Ara que arriba el dia internacional de la dona (8 de març), podríem transportar perfectament la figura de Lucrècia a l’actualitat com a mostra de protesta contra el maltractament de les dones. Així doncs, veiem com les dones des de temps antics, ha estat menyspreades per la societat i valorades per sota dels homes. Tot i que ens agrada molt dir que som moderns, civilitzats, una societat desenvolupada…, han estat 24 les dones que han estat assassinades per la violència de gènere durant el 2014. El que vull dir amb això, és que mites clàssics com el de la violació de Lucrècia ens poden servir com a mostra de crítica en temes com aquest que semblen ser tan vigents avui en dia. Perquè moltes dones, com Lucrècia, després de ser violades se senten febles, maltractades, avergonyides…, opten pel suïcidi.

    Salut!

    MARINA

  20. Teresa Devesa i Monclús

    Bona reflexió, Marina. La violència contra les dones encara continua, malauradament… Pobra Lucrècia, va moris per res.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *