Divendres 13 de maig del 2011. La capital de la Terra ferma ens rep amb un dia assoleiat i ens ofereix l’hospitalitat gòtica de l’antic Hospital de Santa Maria, actual seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (me’n podeu dir l’etimologia?). La Sara, l’Ariadna, la Carla i la Jéssica, de l’Institut Isaac Albéniz de Badalona, arriben a aquesta construcció del segle XV -que s’emmarca dins del gòtic català i és pràcticament l’únic exponent civil d’aquesta època que existeix a la Catalunya occidental- disposades a compartir amb d’altres alumnes i docents les seves reflexions sobre la influència de la mitologia clàssica en la lírica de Màrius Torres. I com a cirereta del pastís, una nova creació de la Sara que sargeix versos del poeta per teixir un text en prosa que traspua l’alè entre esperançat i desesperançat del poeta lleidatà.
[Foto: Teresa Devesa]
En entrar a l’Aula Magna, plena de gom a gom d’un auditori compost principalment de professorat, els nervis de les nostres protagonistes, un xic alterats des de bon matí i incrementats durant el trajecte i l’espera, augmenten notablement, cosa que no impedeix que en el moment de la seva exposició es mostrin segures i mantinguin la calma fins i tot quan la moderadora els marca el temps d’exposició.
A partir d’aquest moment, totes respirem tranquil·les i satisfetes i ens disposem a escoltar, relaxades, les comunicacions dels altres participants, només aturades per la pausa de l’esmorzar, que aprofitem per comentar la jugada i rebre les felicitacions d’alguns dels assistents. De totes les ponències voldria destacar la presència del bloc com a eina fonamental de la majoria d’experiències pedagògiques presentades i les reiterades referències gregues i llatines que feien que les vostres companyes busquessin la meva mirada còmplice, com si jo en fos responsable…
- Xavier Lluna de l’INS Vescomptat de Cabrera d’Hostalric presentava un projecte indisciplinari d’autors en diferents llengües que incloïa Seferis, com a representant del grec modern.
- Joan Carles Otero de l’INS Ègara de Terrassa (d’on ve el nom d’aquest institut?) compartí amb nosaltres la creació d’un bloc com a eina d’aprenentatge de la poesia del poeta lleidatà en el qual se cita Plató, Virgili i Horaci com a referències bàsiques. En algun moment -com no?- va deixar anar un Carpe diem que us prometo que no va ser inspirat per mi…
- Juanjo Manau de l’INS Màrius Torres de Lleida va presentar un interessant documental sobre el poeta, en què es feia referència a Carles Riba com a inspirador del vessant més clàssic de Torres.
- Anton Not, professor de Castellà de l’INS Els Planells d’Artesa de Segre, reflexionà sobre el valor de la traducció a les aules de Batxillerat i posà de manifest que, en general, les matèries de Llatí i Grec són les úniques que treballen aquest procediment tan important per a l’intercanvi cultural.
Onze comunicacions molt interessants, en definitiva, algunes més didàctiques, d’altres més erudites, de les quals les més autèntiques i emotives em van semblar aquelles en què el professsorat vam donar la paraula a l’alumnat. A part de la nostra, dues noies de 2n d’ESO de Tremp van fer una emotiva presentació de la feina realitzada des de Francès, Música i Biblioteca, i un grup sencer de 4 d’ESO de Vic va fer un sentit recital poètic amb música en viu.
En acabar, amb el regust dels mots de Torres encara a la boca, dinar, conversa i tornada a casa amb el convenciment de la feina ben feta. Què més es pot desitjar d’una jornada literària?
A continuació trobareu el text de la comunicació i la presentació que l’acompanyava. La Montse, que aprareix càmera en mà a les fotos, ben aviat penjarà el video de la comunicació a “Litecat”, però de moment podeu recordar com s’explicava l’Ànnia al davant de l’exposició del vestíbul del primer pis del nostre institut.
[Cliqueu a Pantalla completa per llegir-ho còmodament]
I pensar que tot va començar amb el comentari d’aquella entrada d’El fil de les Clàssiques… Aleshores jo no sabia què treballàveu a Literatura catalana ni que publicaríeu un article relacionant les nostres matèries, ni que la Montse Vilà, la vostra professora, em proposaria embarcar-me en aquesta aventura. La màgia de la xarxa, doncs, ens ha permès crear un projecte nou, comú, fruit de la col·laboració. N’hi haurà més, segur!
TERESA
Quines cares de son veig entre les noies més joves encara que espero que aixó no afectés a l’hora de l’exposició.
Ara que he parlat amb alguna d’elles ja conec una mica l’experiencia i sembla que s’ho van passar molt bé i van disfrutar del moment. I el que més por ens feia era que els nervis els fessin passar una mala estona peró com sempre les alumnes del Isaac Albeniz ho han fet d’alló més bé.
Felicitats Carla, Ariadna, Sara i Jessica.
Moltes gràcies! La veritat és que si vam passar molts nervis durant el trajecte, em pensava que no seria capaç, però un cop allà sentada i veient que realment no passava res vaig tranquilitzar-me. Això si, és bastant impactant veure com tants professors i persones que saben sobre Màrius Torres, escoltin la teva exposició, que d’altra banda, reconec que estaba molt ben realitazada amb l’ajuda de les professores tant pel text com pel muntatge de powerpoint. Tot va anar bé, en un principi la música s’escoltava massa alta i vam tenir algun problema amb el micròfon, però tot es va arreglar i va sortir una exposició força bona. Pel que respecta a mi, he de dir que en el moment que la moderadora em va marcar el temps que em quedava, em va distreure una mica de la meva lectura, però vaig aconseguir ignorar-lo i acabar la meva intervenció. En el moment final, els aplaudiments van inundar la sala i vam somriure amb la satisfacció d’haver fet una bona feina i d’acabar amb aquells nervis. Al cap i a la fi, els resultats van ser els desitjats, tot i que la Teresa hagi penjat en el video algunes fotografies que no m’acaben d’agradar… s’ho perdono.
Vale!
La veritat es que el dia 13 de maig del 2011 el recordaré sempre, estava molt nerviosa com bé diu la Teresa en aquest article, ja que el lloc era gran i la majoria de persones eren professors que explicaven les seves experiències quan treballen Màrius Torres amb els seus alumnes. Més tard però, quan va arribar l’hora de fer l’exposició, totes vam agafar forces i ens va sortir bé, tot i que la moderadora ens anava marcant el temps i ens va posar una mica nervioses. A més, en un primer moment es va escoltar la música del power point molt forta i es va haver de baixar perquè se’ns pogués escoltar bé.
El millor moment va ser quan vam acabar l’exposició i tota aquella sala plena de gent ens van aplaudir, signe d’haver fet un bon treball. En aquell moment ja ens vam relaxar i somriure, com bé diu un llatinisme “labor omnia vincit”.
Noies!
quina marevella quina profesionalita, m’en alegro que hagi anat mmolt bé ara que veig el video i després d’escoltar el discurs us haig de reconeixer que tinc uan mica d’enveja d’aquesta sana. jajajaj
La Carla amb la seva magnífica presentació que amb quatra paraules t’explica exactament i amb perfecció el que necessites saber, l’ Ariadna i la Jèssica amb les seves explicacions ens endinsen en el món grec com elles només saben fer, clares i concisses. I la Sara! amb el text sortit directament del seus pensaments em toca el cor i m’embadaleix amb la forma que s’expressa.
La veritat la Montse a encertat amb la combinació d’aquestes quatres alumnes amb tant potencial i art per explicar i donar a entendre aquest lligam entre la literatura catalana i la literatura clàssica.
Va ser una trobada molt interessant, amb noves propostes aplicades a la literatura i com ensenyar-la als alumnes avui en dia: blocs, teatre, música, traducció… i nosaltres 🙂
Em feia una mica de cosa que el públic estés format per professors, però els va agradar molt la nostra exposició i no paraven de felicitar-nos. Vaig trobar a faltar la relació de temes en el poeta, perquè, encara que en parlessin un a un sobre ells, no es relacionaven sinó que quedaven com a apartats per separat.
Pel que fa a la resta, vam tenir les cigonyes com a convidades especials vigilant les pastes i begudes des de dalt de l’edifici. Encara els agradarà la poesia i tot!
Respecte a les altres intervencions que vaig veure en la jornada de Màrius Torres, puc dir que algunes es feien massa pesades, ja que hi havia persones que volien aprofundir molt en el tema i només tenien 10 m,per aquest motiu la seva exposició quedava a mitges i no s’acabava d’entendre. En canvi d’altres, van optar per posar un vídeo que havien fet ells que era molt més distret i en el qual es deien els aspectes més important de Màrius Torres i les seves obres. Un altre que recordo amb gràcia i que em va agradar és el que van fer les noies de segons, ja que ens explicaven en primera persona les seves experiències a l’escola al tractar Màrius Torres, així doncs era més interessant i diferent a les altres que eren una mica més monòtones.
M’ha agradat molt el montatge que ha fet Teresa, ens hapogut mostrar molt bé com va anar el dia i com ho vau viure.No puc di gaire més perquè només hi vàreu estar vosatres,però cal destacar que el text de l’exposició estava molt ben fet i era molt intressant ja que es relacionava classiques i literatura catalana , amb l’esfnx i màrius torres, que encara que semblin que no tenen res a veure, en veritat tenen molts lligams.
L’enhorabona!! Espero que hàgiu tret d’aqesta exposició a gran experiencia.
Ara, Centrant-me en les preguntes qu has formult a través de l’article cal destacar que:
Com a nom li han posat Institut d’Estudis Ilerdencs a aquesta instució perquè està localitzat a Lleida. L’etimologia d’Ilerdencs provè d’Ilerda que va ser ciutat i un lloc estratgìc per a Roma. El nom ibèric abans de l’arribada dels romans és Iltirda o Ildirda.
L’altra pregunta és que d’on ve el nom de l’INS Ègara de Terrassa. Egara era un municipi (Municipium Flavium Egara) de la Hispània romana que correspon a l’actual ciudad catalana de Terrasa, a uns escassos 20 km de Barcelona.
vale!!
L’enhorabona, Carla, Ariadna, Sara i Jessica! Poc m’imaginava jo que el meu apunt fos l’espurna que calés tan gran foc. El podríeu enllaçar i comentar l’experiència en el mateix Fil de les Clàssiques.
Teresa, ara que ja no tenim parets entre els centres, ara ens cal tirar a terra les parets de l’aula i lluitar pel coneixement interdisciplinar. A l’Albéniz ja hi feu camí i jo ja fa temps que solco el meu, però ara per ara és sols virtual o de sortida. Cal que sigui la tònica general. La Venus de Dalí és maca en el seu conjunt, no pas cada calaix per se. El coneixement no pot tenir calaixos ni compartiments, ha de ser interdisciplinar.
L’enhorabona Montse, Teresa i aràcnides badalonines que heu fet possible aquest apunt i aquesta participació clàssica per a professorat de literatura catalana en la Jornada de Màrius Torres a Lleida i moltes gràcies per compartir-la hic et nunc.
Moltes gràcies a tots per felicitar-nos, estem molt contentes! I quin article més bonic, no li falta res! haha! La veritat ha sigut una molt bona experiència plena de noves sensacions d’aquestes que es recorden, sobretot perquè a nosaltres l’institut ja se’ns acaba! Sempre recordarem un d’aquell últims dies que el vam passar a Lleida amb les nostres professores i companyes ^^
L’exposició va anar molt bé i després dels nervis, tot es veia d’una manera diferent! Va ser molt interessant veure les diferents metodologies que fan servir alguns professors per a fer arribar la poesia als seus alumnes, cosa una mica complicada, que recordo molt bé l’espant de tots quan veiem els llibres de poesia que haviem de treballar aquest curs! Però ara en sóm tots uns experts, i val la pena demostrar-ho en unes jornades com aquestes.
Teresa, molt maco el video i, per cert, m’encanta la cançó del “The Wallflowers”, aquesta cançó me la posaven els meus pares quan era petita! jaja Potser per això ara m’agraden tant 😀
Bé, agraïr de nou tant a la Teresa com a la Montse tot el que han fet perquè aquest 13 de maig sortís rodat, i també a la Jessica, a la Ari i a la Carla per aquest gran treball en grup.
Quina enveja noies! Jo ja vaig dir que volia anar-hi però no va poder ser 🙂 La veritat es que seguro que ho veu fer molt bé perquè a l’assaig va quedar perfecte. I les imatges estan molt bé perquè es veu que vàreu fer durant el dia.
La Montse ja ha publicat el vídeo, complement imprescindible d’aquest article.
Avete!
Me n’alegro moltíssim que hagi anat tot sobre rodes i tal com esperaveu, encara que el paperet que va desconcentrar a la Jessica sobrava una mica, no passa res noia segur que estaves moníssima i ningú se’n va adonar del que passava.
Felicitar-les a totes per el gran treball que suposa parlar dabant de bastantes persones, amb tots els parells d’ulls clavats a tu esperant qualsevol errada; la qüestió és que veu sortir d’allà sanes i estalvies, i els nervis de l’abans i el després; encara que vosaltres digueu que us feia vergonya i totes aquestes “punyetes” s’ha de dir que d’envejosa n’estic una estona!
Ben fet noies!
—
Ègara(Municipium Flavium Egara, era el nom del municipi català actual denominat: Terrassa .
Salvete!
Ave!
Pel que veig aquesta Jornada Màrius Torres ha estat tot un èxit i que heu deixat al nostre institut en un bon lloc! Felicitats a totes perquè l’esforç que heu realitzat per preparar aquesta jornada és brutal! Ja que estem tots plens d’examens i treballs i no es fàcil treure’n temps ni per sortir una estona al carrer!
Me n’alegro sobretot de que els nervis no hos juguéssin una mala passada i puguéssiu fer una presntació d’excel·lent “cum laude”!
“Feliciter” de nou a totes! A les profes també!
Espero que ens hagueu deixat bé debant de tota al gent! Quan veu fer l¡assaig a classe em va semblar molt bo el iscurs tot i no ser la Jessica. Ja ens va dir la Motse que vau tindre alguns petits problemes tècnics, pero no crec que hagin tacat la imatge de la conferència! Lo millor de tot és que os ho passesiu molt be, que pel que veig ha estat així! Ens ahuría agradat a tots ser-hi representant a l’institut, pero trobo que les 4 persoans que van anar-hi s’ho tenen ben merescut. Hauríen d’haver anar tots per donar-vos suport, pero no vem poder anar tots a LLeida!
Molt bona feina noies, estem orgullosos de vosaltres!
Noies, a vosaltres us tocaria constestar totes aquestes floretes -especialment la poètica evocació de l’Andrea- perquè jo només puc dir que em vaig sentir orgullosa de vosaltres.
També he de dir que el dia de l’assaig a classe, els consells de tots vosaltres (sí, Mar, ja sé que vas ser tu qui va aconsellar l’agraiment final…) van anar molt bé, igual que el vostre recolzament abans del gran dia.
Carla i Ariadna, veig que sóc capaces de fer un anàlisi crític fins i tot de com ens expliquem els professors i t’agraeixo, Thaïs, que tinguis el detall de contestar les meves preguntes.
Coincideixo amb l’expert a deixar anar llatinismes, el Carlos, en el desig d’un excel·lent “cum laude” per a tots. Però, si no pot ser, -tampoc hem d’exagerar- lluiteu per donar el màxim de vosaltres mateixos.
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Gaudeatis igitur, discipuli discipulaeque!