Daily Archives: 28 novembre 2008

Llatí a Harry Potter

escudohogwarts.jpg

Draco Dormiens Nunquam Titillandus

Segurament, molt cops haureu vist aquest escut corresponent a l’escola d’en Harry Potter i companyia; per si no us hi heu fixat es pot llegir una frase llatina, podríeu dir quin és el seu significat? Quins encanteris en llatí coneixeu?

[youtube]https://youtu.be/_ijW2eUbiLA[/youtube]

Marina Mayo
2n Batx A

Pandora, per Carla Domingo

pandora_-_john_william_waterhouse.jpg

Pandora, que significa “tots el dons” o “regals de tots”, va ser la primera dona  sobre la terra, segons la mitologia grega.

Zeus, enfadat perquè Prometeu va robar el foc i l’entregà als homes, va decidir crear la primera dona com a càstig per a aquest. Pandora fou creada per Hefest déu ferrer. La va crear  formosa, bella i li donà vida.

Els altres déus es van encarregar de donar-li els altres dons que li faltaven. Afrodita  li concedí la bellesa eterna i els encants; Atena, li concedí la saviesa  i habilitat; Hermes li concedí el do de la llengua; Apol·lo li regalà una suavíssima veu, tendra i meravellosa. Les tres Gràcies i les Hores es van encarregar de guarnir-la tant amb vestits, joies, com flors.

Així doncs, Pandora tenia tots el dons i estava preparada per baixar a la terra, però primer Zeus li regalà una caixa. En aquesta caixa curiosament s’hi guardaven tots els mals i misèries per al món: l’enveja, el despit  la venjança…

Finalment, Pandora va baixar a la terra on l’esperava Epimeteu. Quan Epimeteu veu Pandora, es commou, queda fascinat amb tanta bellesa, dolçor…  S’acaba sentint orgullós de ser el seu espòs.

Abans de tot, Epimeteu havia fet un jurament al seu germà, Prometeu,  que mai no acceptaria un regal de Zeus. Il·luminat per tanta bellesa, Epimeteu ni ho recordà i acceptà  Pandora.

Pandora, encegada per la curiositat de que podria obtenir aquella caixa, la va obrir. En obrir-la, va deixar anar tots els mals i quan  va voler tancar-la, s’adonà que dins aquella caixa només quedava l’Esperança, l’únic bo entre tots els mals que contenia la caixa, per a confortar a la humanitat de tantes desgràcies. Per tant, a l’home sempre encara li queda l’esperança. D’aquí ve l’expressió “l’esperança és l’últim que es perd”.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=2385XPrtwg4[/youtube]

Carla Domingo Luengo, 1rBatx A, “Grec i Llatí”