Una cançó que, versionada per “Reggae Per Xics”, podem utilitzar a cicle inicial (+I5) per treballar l’escolta (què diu la cançó?), el moviment (quina coreografia fan en grups de quatre?) i aprendre la lletra amb els moviments que l’acompanya.
I també les dues que l’acompanyen: La parada de xurros i La xocolata!
Deixem també la versió amb llengua de signes de “Soc un cuiner”.
El Cuiner (Medley) + La Parada de Xurros + La Xocolata // Reggae Per Xics
Ginjoler 9: cançó “Sóc un Cuiner” en llengua de signes catalana
“El Cigne” és el tretzè moviment de la suite “El Carnaval dels Animals”, composta per Camille Saint-Saëns el 1886. Aquesta peça és un solo per a violoncel, acompanyat pel piano, que evoca la imatge d’un cigne lliscant majestuosament sobre l’aigua. La seva melodia suau i melancòlica ha fet que sigui una de les composicions més icòniques del repertori clàssic per a violoncel.
Compositor: Camille Saint-Saëns
Intèrprets: Yo-Yo Ma (violoncel), Kathryn Stott (piano).
Títol cançó/obra: The Swan (El cigne) (de l'obra "El carnaval dels animals").
Any de publicació: 1886
Gènere: Música clàssica
Estil: Romanticisme
En aquest vídeo, veiem i escoltem al famós i gran violoncel·lista Yo-Yo Ma, que interpreta “The Swan”, una cançó per a violoncel de Camile Saint-Saëns.
El Carnaval dels Animals: una obra prohibida
“El Carnaval dels Animals” és una suite de 14 moviments, cadascun representant un animal amb un toc humorístic i caricaturesc. Saint-Saëns la va compondre com una broma musical, utilitzant cites d’altres compositors i efectes sonors enginyosos. Tot i la seva popularitat actual, el compositor va prohibir la seva interpretació pública durant la seva vida, ja que temia que la seva naturalesa lleugera pogués afectar la seva reputació com a compositor seriós. Només va permetre que El Cigne es toqués en públic, mentre que la resta de la suite es va publicar després de la seva mort el 1921.
La versió ballada de “El Cigne”
La peça va adquirir una nova dimensió quan la ballarina russa Anna Pavlova la va convertir en un ballet en solitari anomenat “La Mort del Cigne”, coreografiat per Mikhail Fokine el 1905. Inspirada en la gràcia dels cignes i en el poema “The Dying Swan” d’Alfred Tennyson, Pavlova va crear una interpretació emotiva que simbolitza la lluita i la fragilitat de la vida. Aquesta versió es va convertir en una de les més famoses de la història del ballet.
En l’actualitat, El Cigne ha estat reinterpretat en estils de dansa urbana, fusionant la seva elegància clàssica amb moviments contemporanis. Ballarins de hip-hop i dansa moderna han adaptat la peça, creant coreografies que combinen la fluïdesa del ballet amb la força expressiva de la dansa urbana. Aquestes versions modernes demostren la versatilitat i atemporalitat de la música de Saint-Saëns.
Aquí teniu a Lil’ Buck, un ballarí especialitzat en Street dance (un estil de dansa urbana, fruit de la combinació de molts estils, que va aparèixer a Nova York seguint els ritmes dels DJ).
Us deixem també la versió de dansa clàssica de “The Swan”. És una interpretació molt expressiva i difícil que representa un cigne en el darrer ball abans de la seva mort.
És la coreografia d’Anna Pavlova (1881-1931) una famosa ballarina de ballet russa. “La mort del cigne” era la seva dansa més famosa, amb una coreografia feta expressament per a ella per Michel Fokine, amb la música d'”El cigne”. Aquí teniu una versió gravada l’any 1925.
La banda finlandesa Steve’n’Seagulls va reinterpretar la cançó “Thunderstruck” d’AC/DC en estil bluegrass, transformant el seu so original de rock dur (hard rock) en una versió acústica amb banjo, mandolina, contrabaix i acordió. Mentre que la versió d’AC/DC és energètica i agressiva, amb riffs de guitarra elèctrica i una bateria contundent, la versió de Steve’n’Seagulls té un ritme més ràpid, amb una instrumentació tradicional i una interpretació més festiva. Aquesta adaptació demostra la versatilitat del bluegrass, capaç de transformar una cançó de rock en una peça completament diferent sense perdre la seva essència.
El bluegrass
El bluegrass és un gènere musical originari dels Estats Units (regió dels Apalatxes), que va sorgir a la dècada de 1940. Es tracta d’una evolució de la música tradicional nord-americana, influenciada per les melodies europees (escoceses, irlandeses i angleses) i per la música afroamericana, especialment el blues i el jazz. El nom del gènere prové de la banda Bill Monroe and the Blue Grass Boys, liderada per Bill Monroe, considerat el pare del bluegrass.
Aquest estil es caracteritza per la seva instrumentació acústica, un ritme ràpid i l’ús d’harmonies vocals. A diferència d’altres gèneres de música folk, el bluegrass permet la improvisació, similar al jazz, on els músics prenen torns per tocar la melodia i improvisar sobre ella.
Instrumentació d’una banda típica de Bluegrass
Banjo de cinc cordes: un dels instruments més icònics del gènere, popularitzat per Earl Scruggs amb la seva tècnica de tres dits.
Violí: provinent de la tradició europea, el violí aporta melodies ràpides i ornamentades.
Mandolina: usada per Bill Monroe (“El pare del Bluegrass”) per donar ritme i textura a les composicions.
Guitarra acústica: sovint tocada amb la tècnica de flatpicking, que permet una gran velocitat i precisió.
Contrabaix: proporciona la base rítmica i harmònica.
Dobro (guitarra ressonadora): El dobro afegeix un so distintiu amb el seu to metàl·lic.
Comparació entre una banda de bluegrass i una de rock
Mentre que una banda de bluegrass es basa exclusivament en instruments acústics i en la improvisació instrumental, una banda de rock utilitza instruments elèctrics, com la guitarra elèctrica, el baix elèctric i la bateria, per crear un so més potent i amplificat. A més, el rock tendeix a seguir estructures més definides, mentre que el bluegrass permet una major llibertat interpretativa.
ACDC Thunderstruck Official Video
Altre versions:
2CELLOS – Thunderstruck [OFFICIAL VIDEO]
(#2CELLOS)
Thunderstruck – AC/DC (#Moyun Official)
El guzheng és un instrument musical de cordes tradicional xinès. Pertany a la família de les cítares. El guzheng és antecessor de diversos instruments musicals, el koto japonès, el gayagum coreà i el Djan tranh vietnamita. Moyun és una artista molt misteriosa que mai mostra la seva cara en cap dels seus vídeos. Ha atret un gran nombre de seguidors pel seu talent i habilitat.
THUNDERSTRUCK Orquestra de Baterias 2018 (#Orquestra De Baterias)
6° Orquestra de Bateries de Florianópolis amb 482 bateristes.
THUNDERSTRUCK (AC/DC Cinematic Piano Cover) – Tommee Profitt x William Joseph (#Tommee Profitt)