Els instruments de l’orquestra simfònica no només interpreten música clàssica, també són les encarregades d’acompanyar les pel·lícules que tant ens agraden, afegint la música de la banda sonora. És la música que apareix a l’inici, al final i també acompanya moltes de les escenes. Especialment les més emocionants.
Quan llegim o sentim a parlar d’una Banda Sonora Original (BSO) ens referim a la versió gravada per a la pel·lícula (la mateixa que escoltem mentre veiem la pel·lícula). També es pot comprar en CD o escoltar online.
Però les bandes sonores també es poden anar a escoltar en directe interpretades per una orquestra simfònica. A continuació, uns quants exemples.
Star Wars / Rattle (de John Williams)
Interpretat per la Berliner Philharmoniker (Alemanya)
Star Wars / Imperial March (de John Williams)
Interpretat per la Vienna Philharmonic Orchestra (Àustria)
Pirates del Carib 1 (de Klaus Badelt)
Interpretat per la Auckland Symphony Orchestra (Nova Zelanda)
Harry Potter i la pedra filosofal / “Hedwig’s theme” (de John Williams)
Interpretat per la Ensemble Symphonique Neuchâtel (Suïssa)
The Pink Panther (de Henry Mancini)
Interpretat per la USP-Filarmônica (Brasil)
The Avengers (de A. Silvestri)
Interpretat per la FSO-Film Symphony Orchestra (Espanya)
Interstellar (de Hans Zimmer)
Live on Tour 2017 O2 Prague
Interstellar / “First Step” (de Hans Zimmer)
Versió per orgue i piano de David Robertshaw
BSO Interstellar ( de Hans Zimmer) – Full Album
En aquesta pel·lícula un grup d’astronautes abandonen la Terra i els seus éssers estimats per viatjar a través d’un forat de cuc a la recerca d’una nova llar per la humanitat. La seva banda sonora et transporta deseguida a l’espai…
BSO The Da Vinci Code / “Chevaliers De Sangreal” (de Hans Zimmer)
Apareix al final i és el tema principal. Aquesta peça es reprodueix al final de la pel·lícula quan Langdon s’adona de la dualitat del mapa del cryptex i descobreix la ubicació actual del Grial, el lloc de descans final de Maria Magdalena…
BSO Transformers/”Arrival to Earth” (de Steve Jablonsky)
Sona quan els Autobots entren a l’atmosfera terrestre i assumeixen els seus modes alternatius abans de trobar-se amb Bumblebee, Sam Witwicky i Mikaela Banes. També n’apareix un fragment en dos moment més de la pel·lícula. I s’utilitza el tema a quatre pel·lícules més de la saga (Transformers: Revenge of the Fallen, Transformers: Dark of the Moon, Transformers: Age of Extinction i Transformers: The Last Knight).
I MÉS…
Harry Potter / “Hedwig’s Theme” (de John Williams) – Vienna Philharmonic feat. Anne-Sophie Mutter
Una adaptació per a violí i orquestra, dirigida pel mateix John Williams i interpretada al violí per la gran Anne-Sophie Mutter.
Format bàsic d’estructura senzilla, melòdica i que s’enganxa.
Cançons de curta durada i fàcils de recordar.
La instrumentació es compon habitualment de guitarra, bateria, baix i teclats.
La veu té un paper important: veu principal i cor.
És un fenomen de masses a escala mundial.
I havíem parlat dels artistes i grups destacats als anys 70, 80 i 90.
Avui anirem més enrere, per parlar dels inicis del pop, als anys 50 i el boom del pop als anys 60 amb The Beatles.
Comencem amb un vídeo que recull fragments de les cançons més famoses al llarg de la dècada de 1960. Com veureu, fins a 1967 molts televisors encara eren en blanc i negre…
Most Popular Song Each Month in the 60s
I una mica més enrere, a la dècada de 1950, la música pop va tenir molts èxits. Els televisors a colors començaven a aparèixer als Estats Units, però moltes gravacions encara eren en blanc i negre.
Most Popular Song Each Month in the 50s
The Beatles – She Loves You (REMASTERED – Best Quality ever!)
The Beatles – I Want To Hold Your Hand (The Ed Sullivan Show 2/9/64)
I abans del pop, que escoltava la gent al gramòfon, a la ràdio i a les sales de ball?
Música melòdica o de ball, amb instrumentació sobretot orquestral.
Però també havia començat a sonar i ballar-se el rock’nroll!
La música pop és un gènere de música urbana (o popular) que va tenir el seu origen a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, a Anglaterra, com una derivació del rock and roll, en combinació amb altres gèneres musicals que estaven de moda en aquell moment. El pop està orientat a un públic molt ampli, amb finalitat de ser comercialitzat i, en principi, es contraposa a la música considerada com a clàssica.
El mot pop es va popularitzar als anys seixanta com a terme definidor de diversos moviments culturals que volien ser trencadors, com per exemple el pop-art d’Andy Warhol.
Característiques
La música pop és molt sintètica, amprant sovint elements d’altres estils com l’urban, el dance, el rock, la música llatina o el folk. Tot i això, hi ha elements essencials que defineixen al pop:
Format bàsic d’estructura senzilla, melòdica i que s’enganxa.
Cançons de curta durada i fàcils de recordar.
La instrumentació es compon habitualment de guitarra, bateria, baix i teclats.
La veu té un paper important: veu principal i cor.
És un fenomen de masses a escala mundial.
Artistes destacats (anys 70, 80, 90)
A partir dels anys setanta, entre els diversos grups i intèrprets que han practicat el pop i les seves derivacions, us cal destacar Michael Jackson (el rei del POP) i Madonna (la reina del POP).
Stevie Wonder, Whitney Houston, Pet Shop Boys, ABBA, Tequila, Alejandro Sanz, Britney Spears, Lady Gaga, Ricky Martin, Shakira… són noms d’altres artistes del Pop.
Michael Jackson (el rei del POP) – Billie Jean (en directe 1997)
(No us perdeu a partir del minut 8:30 el solo de ball)
Madonna (la reina del POP) – Vogue (en directe 1990)
Stevie Wonder – Superstition – Live Hyde Park 2010
Whitney houston – I have nothing – live! [billboard 1993]
Pet Shop Boys – Go West (en directe 1994)
ABBA – The Winner Takes It All (en directe 1980)
Tequila – Me vuelvo loco (1979)
Alejandro Sanz – Corazón Partío (en directe 1998)
Britney Spears – Baby One More Time (en directe 1999)
Lady Gaga – Paparazzi (en directe 2009)
Ricky Martin – Livin’ La Vida Loca (en directe 2015)
En el següent article us mostrem els artistes i cançons destacades als anys 70, 80 i 90: MÚSICA URBANA La música Pop I
Aquesta setmana s’acaba el curs, després de tres mesos de confinament, de fases diverses i de no poder fer vida normal per culpa d’un virus remenut i tocanassos. Com que la música és un bon recurs per expressar emocions, us proposo deixar gravats els nostres garrotins de confinament. Farem un vídeo on sortirem tota la classe cantant.
Aquesta setmana cal que us graveu en vídeo cantant el vostre garrotín i la tornada dels garrotins. (Els que no heu escrit cap garrotín, cantareu només la tornada).
Ara us expliquem com.
Molts ja haureu rebut un correu amb el vostre garrotín gravat pel Víctor, perquè tingueu una referència abans de poder-lo gravar sobre la base instrumental.
INSTRUCCIONS:
– Escolteu la versió cantada del vostre garrotín que us ha fet arribar el Víctor de música.
– Practiqueu cantant a sobre, seguint tant la tornada com el vostre garrotín.
– Quan ja us surti igual, proveu sobre la versió instrumental que teniu al Sonabloc.
– Finalment, poseu-vos uns auriculars per escoltar la base instrumental i poder gravar-vos cantant la tornada i el vostre garrotín.
Per gravar-vos en vídeo dues coses:
– Heu de picar de mans coincidint amb quan dic “3”. Això és per poder sincronitzar vídeo i àudio quan faci el muntatge. Ha de ser exacte, ni abans ni després que soni “3”. Ho haureu de fer abans de la tornada i abans del garrotín.
– I poseu-vos a prop de la càmera perquè la vostra veu quedi ben gravada. I que es vegi bé la cara. No us preocupeu si la vostra cara està massa a prop de la càmera, en el muntatge quedarà bé! És important que s’entengui bé el que dieu.
Quan tingueu el vídeo, envieu-lo a musica@mestresm.cat.
A practicar!
BASE INSTRUMENTAL – KARAOKE pels Garrotins, versió de “Er Taqueta”:
Aquests dies de confinament les finestres i balcons han estat punt de trobada, d’entreteniment i també d’expressió. Al voltant d’aquest tema, us portem dues propostes de música i finestres o balcons:
Per una banda, cançons inspirades per la vida a través de les finestres…
“La finestra”, de Judit Neddermann
Lletra i música de Mireia Madroñero, inspirada en el conte “La finestra” de Pere Calders. Ens parla de records des de la finestra. Judit Neddermann és una cantautora catalana, nascuda a Vilassar de Mar.
“La finestra”, de Renaldo & Clara
Un vídeo dirigit, gravat i editat per Renaldo & Clara. Una cançó creada aquests dies de confinament, que ens parla de les vistes limitades des de la seva finestra, com ens ha passat a molts nosaltres.
Per altra banda, moltes persones s’han sumat a iniciatives musicals com el “Festival dels balcons”. En recollim alguns exemples per a vosaltres.
“Paquito el Chocolatero”, interpretat per la Societat Musical d’Algemesí
ens hem volgut unir a la iniciativa #FestivalDelsBalcons i hem eixit als nostres balcons a interpretar . Aïllats físicament, però junts musicalment.
“Amparito Roca”, interpretat per la Banda La Valenciana, de Barcelona
El pasdoble és un estil musical i un ball. El seu origen és un tipus de marxa (militar) lleugera que s’utilitza a les bandes militars des de 1780. Amb el temps s’ha convertit en un ball típicament espanyol, típic de les festes majors. On més s’ha conreat és al País Valencià.
Concerts als balcons
Uns veïns d’un pis a la Gran Via de Barcelona ofereixen cada cap de setmana un concert d’una hora des del seu balcó.
Música als balcons del Poble-sec
Vídeos dels veïns i veïnes que comparteixen música als balcons del Poble-sec (Barcelona).
A cicle inicial aquesta setmana es proposen uns enigmes interessants. A música també trobem enigmes, fixa’t en aquesta imatge:
Com sonaria aquesta fotografia? A internet va aparèixer aquesta imatge (una fotografia de Paolo Pinto) amb una pregunta: Com sonaria si fos un pentagrama?
Recordeu que el PENTAGRAMA té cinc línies, i és on viuen la clau de sol i les notes musicals.
Si els cinc cables on estan els ocells fossin les línies del pentagrama, els ocells serien com les notes musicals!
Hem trobat dues interpretacions fetes per dos músics diferents, les dues són vàlides… i ben diferents! Escoltem aquestes dues respostes a l’enigma musical:
Resposta 1: Pierre St. John, la interpreta al piano.
(Si voleu escoltar l’explicació complerta de com va decidir interpretar-la d’aquesta manera, escolteu el vídeo des del minut 0).
Resposta 2: Jarbas Agnelli, que la va convertir en una peça orquestral, amb diversos instruments.
Tota la música existent es pot agrupar en tres super-gèneres: Música tradicional (o folklòrica o músiques del món), música moderna (o urbana o popular) i música clàssica (o culta).
Avui visitarem la música tradicional japonesa
La música tradicional es caracteritza per ser pròpia d’un territori concret, i no ser gaire coneguda fora d’aquest territori. A més, els instruments que utilitza sovint són també propis d’aquell territori.
En el cas de la música tradicional japonesa veureu que els instruments que utilitzen, sovint amb un origen xinès o coreà, són desconeguts per a la gran majoria de nosaltres: us hem escollit alguns d’ells, molt diferents entre sí:
Shamisen (anomenat també Samisen o Sangen). És un instrument de corda polsada.
Daiko (anomenat també Taiko, literalment “Gran tambor”)
DAIKO Eitetsu Hayashi // Fertility of the Sea (Taiko)
Concert realitzat pels alumnes de la Senzoku Gakuen college of Music. Un conjunt de percussió per celebrar el concert del 35è aniversari.
SHAKUHACHI Secret music played by Mamino Yorita – KODEN SUGOMORI & TSURU NO SUGOMORI?
Traduïdes com “gàbia-niu de grua” i “el so lluny del cérvol”, Koden Sugomori i Tsuru No Sugomori es consideren dues grans cançons secretes.
Mamino Yorita és la intèrpret, a la “Open Special Night Night, i utilitza la que es considera la tècnica més difícil (i secreta) de “Suzuru”.
Quina música s’escoltava pels voltants de 1938?
Quines pel·lícules musicals es podien veure a les sales de cinema?
El 31 de maig es commemora el bombardeig de l’any 1938 a Granollers. No feia molts anys (al 1923-24) que havien aparegut les primeres emisores de ràdio a Catalunya i a Espanya.
A partir de l’any 1922 es funden a Catalunya els primers radioclubs (grups de radioafeccionats, que emetien de forma individual), que “donaran origen a diverses estacions locals (…): Ràdio Terrassa, Ràdio Sabadell o Ràdio Manresa”.
“L’any 1936, de les 363 estacions registrades a l’estat espanyol, 133 són catalanes”.
A continuació podeu escoltar música de l’època, de diferents estils, i veure també diferents escenes de pel·lícules que es podien veure als cinemes aquells anys.
Preparats per fer un viatge en el temps?
(Amb cinc parades…)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Primera parada: “Loca por el hot”, amb els Emil Hot Five & Katia Morlands
“El jazz a Catalunya va començar a sonar a principis del segle XX, durant els bojos anys 20. De fet, Catalunya va ser la porta d’entrada del jazz al sud d’Europa. Des dels bojos anys vint, amb les orquestres de ball, fins ben entrat el segle XXI, amb una fornada de músics com mai no havia existit, Catalunya ha generat clubs, discogràfiques, festivals i primeres figures de relleu internacional”.
Una d’aquestes primeres bandes de jazz, pioneres a Espanya, va ser l’Emil Hot Five, i una de les seves cançons més exitoses va ser “Loca por el hot”, amb la participació de la cantant Katia Morlands. En aquella època, el jazz més popular era l’estil “hot jazz”, d’aquí el títol de la cançó.
Segona parada: Carlos Gardel – El Día Que Me Quieras (1935)
“El tango és la música i el ball més popular i internacional de l’Argentina i l’Uruguai, mundialment associat a la passió i a l’amor”. Inicialment, el tango era només instrumental, però posteriorment es va incorporar lletra i va néixer el tango cançó.
“Carlos Gardel va ser un cantant, compositor i actor de cinema”, i és el cantant per excel·lència del tango.
A continuació, una escena de la pel·lícula “El día que me quieras” en que Carlos Gardel canta la cançó que li dona títol. Una de les moltes cançons famoses de Gardel a l’època.
Tercera parada: Sardanes a Barcelona, 1930 (so real)
“Estudiosos i experts en el tema coincideixen a l’hora de situar les primeres ballades de sardanes a Granollers al voltant del 1.865. Des d’aleshores fins ara, el món sardanístic granollerí s’ha caracteritzat per una presència activa i ben representativa a través de mestres compositors, grups de colles, cobles i diverses associacions i entitats sardanistes, destacant des de la seva creació al 1.954, l’existència de l’Agrupació Sardanista Granollers (ASG), amb seu a la Casa de Cultura Sant Francesc”.
La següent pel·lícula mostra imatges i so de l’any 1930, d’una ballada de sardanes al parc de la Ciutadella de Barcelona, de forma similar a com potser es podria haver viscut a la plaça de la Porxada de Granollers en aquella època.
Quarta parada: Swing Time – Ginger Rogers and Fred Astaire (1936)
El Swing va ser (i encara és) un estil molt popular de la música jazz als anys 20 i sobretot a partir dels 30 (del s.XX).
Ginger Rogersfou una actriu, ballarina i cantant estatunidenca i guanyadora d’un Oscar a la millor actriu.
Fred Astaireva ser un actor, cantant, coreògraf i ballarí de teatre i cinema nord-americà, conegut amb el sobrenom: “El príncep de la dansa”.
Ginger Rogers i Fred Astaire van rodar junts deu pel·lícules musicals, que van revolucionar el concepte del musical modern. I “Swing Time” (traduït al català com “En ales de la dansa“) està considerat un dels millors musicals de dansa d’Astaire i Rogers.
Cinquena parada: “O vos omnes” (Pau Casals,1932), interpretat per l’Orfeó Català.
“El cant coral fou introduït a Catalunya de la mà de Josep Anselm Clavé (1824-74), amb la fundació el 1850 a Barcelona de la Societat Coral La Fraternitat”. Des de llavors aquest nou gènere de cant coral popular “va arrelar dins la vida musical catalana”. Tenia una “clara vocació social, ja que volia ser una manera de fer música progressista i participativa, i (…) tenien com a objectiu una millora de les condicions de vida de la classe obrera a través de la pràctica de l’art”.
“La Societat Coral Amics de la Unió de Granollers, va néixer el 1877 seguint les petjades de tantes altres entitats que des de 1850 s’havien afegit al moviment coral impulsat per Josep Anselm Clavé que pretenia acostar les classes populars més desfavorides al món de la música i la cultura a través del cant coral”.
L’Orfeó Català és una societat coral (associació) va fundar-se l’any 1891, “té com a seu el Palau de la Música Catalana i (…) representa un dels principals motors de la cultura i la tradició coral catalanes”. “L’Orfeó català va arribar a ser un referent cultural fonamental en el panorama musical català del segle XX pel foment de la música catalana, així com per fer conèixer les grans obres del repertori coral universal”.
L’obra que interpreten en aquest vídeo, gravat en ple confinament, va ser composta pel “violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical” Pau Casals l’any 1932, i l’Orfeó Català l’ha interpretat nombroses vegades des de llavors.
A les cançons es tracten temes diversos, importants per a moltes persones i que els cantants i bandes volen compartir amb nosaltres.
La importància d’una vida saludable és un tema prou important, i aquestes setmanes a diferents cursos l’heu treballat o el treballareu.
Us compartim diferents vídeos on es tracta l’alimentació i els hàbits saludables.
“Verdura i Peix 2.0”, amb XIULA
Versió rock’n’rolera del clàssic Verdura i Peix de Xiula.
Ets el que menges i Xiula presenten: Verdura sense mesura
Una altra cançó de Xiula divertida i enganxosa!
“Come vegetales”, de Casi Creativo
“Come Frutas”, de Casi Creativo
“8 vasos al día”, de Casi Creativo
“Sucre”, amb XIULA i JU
Una cançó enganxosa i comercial, un rap humorístic i crític amb el consum de sucre; i la veu dolça i càlida de la JU per amanir-ho tot.
‘Cómete el mundo’, hábitos saludables al ritmo de la música
És un videoclip dels alumnes de 3r d’ESO de l’escola Fingoi (Lugo) en col·laboració amb el SERGAS (Servizo Galego de Saúde) per promocionar els hàbits saludables entre els joves.
La cançó dels aliments – Projecte “Ens Cuidem!”
Uns alumnes de 2n de primària van gravar aquest vídeo on recullen les característiques d’una alimentació saludable.
