En aquest moment, la Sara i el Daniel viatgen en tren i la Sara li demana al seu pare que li expliqui el que es veu des de la finestra. Com el Daniel no se’n surt gaire, fent descripcions, la Sara l’ensenya com fer-ho.
Els cors fem efectes sonors: el xiulet, el so de la locomotora, de les onades i del vent. Cal estar atents al moment en què el cor 1 intervenim!
Seguim fins que la Sara diu: (…) No, pare! Escolta bé. Jo t’ensenyaré a mirar.
(COR 2 i després COR 1) Onades: “Shhhh….” (mentre obrim i tanquem la boca).
Seguim fins que la Sara diu: “El mar és tan blau que les gavines tenen por que els vaixells els caiguin a sobre.”
Segueixen només el COR 3 i 4: Txu-cu txu-xu…
Atenció, esperem (CORS 1 i 2), fins que la Sara diu: “Pare! Sembla que no vegis res!” (Fem el so del vent “Ffffff”) “Escolta’m bé, que t’ensenyaré a veure-hi”.
Seguim fins que la Sara comença a parlar: “Les cases són tan altes que el vent ha de saltar sobre les ales dels avions per poder passar per sobre.” Tens raó, Sara! Les cases són exactament com tu dius. Ara et toca a tu, pare!
Les indicacions de números són el nombre de compassos (per exemple | 2 | són 2 compassos d’espera)
Les indicacions de puntets són les pulsacions d’espera (per exemple . . . són tres pulsacions d’espera)
Cantem sempre que trobem text en negreta.
LLETRA 09 Diàleg previ (Àfrica/Odissea)
| 2 | . . . xx | x . . .Qui | hi ha?. . .La | Sara i el Daniel. | Ja han arribat, ja han arribat! .Si us | plau, nens, deixeu-me obrir la | por – ta. Benvinguts! |
Pare, pare, sabies que, quan el pare d’en Mamadou surt de caça, tarda molts mesos a tornar?…
Pare, sabies que la seva àvia viu a molts lleons de distància, i que fa anys que no la veuen? . . . | 1 |
| Nens, és tard. (El con…) La | Sara ha de dormir (El conte, el | conte . D’a-cord-el | conte…
LLETRA 09 Diàleg previ (Àfrica/Odissea)
COR 3+4: Qui hi ha?
DANIEL: La Sara i en Daniel.
COR 3+4: Ja han arribat, ja han arribat! COR 1+2: Si us plau, nens. Deixeu-me obrir la porta.
COR 3+4: Benvinguts! COR 1+2: Com esteu?
COR 3+4: Passeu, és casa vostra. Vine, Sara. T’ho ensenyarem tot!
SARA: Pare, pare, sabies que, quan el pare d’en Mamadou surt de caça, tarda molts mesos a tornar?…
Pare, sabies que la seva àvia viu a molts lleons de distància, i que fa anys que no la veuen?… COR 1+2: Nens, és tard.
COR 3+4: El conte, el conte! COR 1+2: La Sara ha de dormir…
COR 3+4: El conte, el conte… COR 1+2: D’acord… El conte…
Les indicacions de números són el nombre de compassos (per exemple | 2 | són 2 compassos d’espera)
Les indicacions de puntets són les pulsacions d’espera (per exemple . . . són tres pulsacions d’espera)
Cantem sempre que trobem text en negreta.
LLETRA 07 Diàleg previ (Índia/Origen)
| 2 | . . . x | x . . Qui hi | ha? . . .La | Sara i el Daniel.Ja han arribat, ja han arri | bat! . . . |
| Calma, nens. Deixeu-me obrir la | por – ta. (Benvin) Benvin | guts! . . .Pas | seu, és casa | vo-ostra-a.
Vine, Sara. T’ho ensenyarem tot! . . . | 2 | Pare! Pare! | .Sabies que en Ra | vendra té un tigre pe | tit que sembla un gat | gros . .Pare, |
| . .sabies que a | l’Índia hi ha méés | déus que persone | ees? Ne-e-ens, és | taard . . |
.El conte, el conte! .La | Sara ha de dor | miir .El conte, el | conte . D’a-cord-el | conte…
LLETRA 07 Diàleg previ (Índia/Origen)
COR 1+2: Qui hi ha?
DANIEL: La Sara i el Daniel.
COR 3+4: Ja han arribat, ja han arribat! COR 1+2: Calma, nens. Deixeu-me obrir la porta.
CORS 3, 4: ¡Benvinguts! COR 1, 2: ¡Benvinguts! COR 1+2: Passeu, és casa vostra.
COR 3+4: Vine, Sara. T’ho ensenyarem tot!
SARA: Pare! Sabies que en Ravendra té un tigre petit que sembla un gat gros!… Pare, sabies que a l’Índia hi ha més déus que persones…? COR 1: Nens, és tard.
COR 3+4: El conte, el conte! COR 1+2: La Sara ha de dormir…
COR 3+4: El conte, el conte… COR 1+2: D’acord… El conte…
Les Bigbands són una formació instrumental que va originar-se als EUA (Estats Units d’Amèrica) cap al 1920, dins la música jazz.
Al cap de pocs anys les Bigbands i la música Swing es van fer molt famoses arreu dels EUA i del món, com a símbol de diversió i llibertat, sobretot entre els anys 1935 i 1950, coincidint amb la segona guerra mundial.
Fins avui dia les Bigband han continuat sent reconegudes com formacions amb un so únic, que poden adaptar-se no només a la música jazz, sino a molts altres estils.
Hi trobem diversos instruments de vent: saxos, clarinets, trompetes, trombons. I a la secció rítmica, instruments de corda i percussió: piano, guitarra, contrabaix i bateria (i altres percussions).
A continuació us mostrem alguns exemples, algunes amb cantant, altres instrumentals, de Bigbands actuals i també d’aquella primera època. I començant amb la Bigband de Granollers!
Tràiler ‘De la Selecció a la Big Band’ de la Big Band de Granollers
Michel Legrand and The London Big Band Orchestra Live in Paris
Glenn Miller – In The Mood | Colorized (1941) 4K (#Classic Hits Studio)
Jazzrausch Bigband live | Jazzline | 2021
JUNK BIG BAND – Come Together (The Beatles cover)
Queen Latifah Performs ‘Mercy, Mercy, Mercy’
Duke Ellington and his Orchestra – Take The A Train (1962) [official video]
Benny Goodman Orchestra – Sing, Sing, Sing
Jumping at the Woodside – Count Basie and his Orchestra
EXTRA: Oscar Peterson & Count Basie – Jumpin’ At The Woodside
Primer estament: Clergat (oratores, els que oren).
Segon estament: Noblesa (bellatores, els que fan la guerra).
Tercer estament: Camperols (laboratores, els que treballen). Cap a finals de l’edat mitjana es suma a aquest tercer estament la Burgesia (artesans i comerciants).
Veurem ara la música pròpia del primer estament.
1. PRIMER ESTAMENT. Música pròpia del clergat: litúrgia i oració
La música religiosa a l’edat mitjana és principalment vocal. El més important era el text i la música havia de ser senzilla i clara.
1.1. El cant ambrosià (entre els segles IV i VIII).
Rep aquest nom perquè va ser introduït per Sant Ambrosi. Va servir perquè les cerimònies religioses fossin més atractives a la gent.
És en llatí, d’influència oriental, a cappella (sense instruments), monofònica (una única melodia, el contrari que polifònica), amb molts melismes (canten varies notes en una mateixa vocal) i hi podien cantar homes i dones. Va ser substituït pel cant gregorià a partir del segle VIII.
La melodia té pocs salts. Podia ser antifonal (s’alterna el cant entre dos cors, o entre un solista i un cor).
Cant ambrosià. Introitus: Lux fulgebit
1.2. El cant gregorià (a partir dels segles VII i VIII).
Posterior al cant Ambrosià. Rep aquest nom perquè va ser promogut pel papa Gregori.
És en llatí, monofònic, cantat només per homes. Amb molts melismes.
Canto gregoriano. Kyrie. Partitura
Canto Gregoriano 5/5, Media vita in morte sumus, Santo Domingo de Silos
És un còdex (un manuscrit) que inclou un recull de cants i danses dels pelegrins de procedències diverses que s’esbargien en vetlles diürnes i nocturnes a la plaça davant de l’església de Montserrat durant el segle XIV.
Està escrit a tota plana amb caplletres i calderons vermells, adornat amb elegants miniatures. Inclou la primera notació coreogràfica de la que es té notícia al món. Actualment es conserva a la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat amb el número u del seu fons de manuscrits. El seu nom es deu al color de la coberta de vellut vermell.
El llibre vermell de Montserrat – Jordi Savall
Jordi Savall és un músic català, especialitzat en la viola de gamba, la direcció d’orquestra i un dels especialistes en música antiga més reconeguts del món. Ha enregistrat més de 200 àlbums, ha creat música per al cinema, i cada any ofereix més de 150 concerts gràcies a una curosa planificació dels seus projectes.
És un manuscrit (un llibre escrit a mà!) que es troba a la catedral de Santiago de Compostel·la. Hi apareixen composicions musicals a dues veus. I una a tres veus, que originalment era només a dues i es va modificar.
El Còdex Calixtí era una guia pels pelegrins que seguien el camí de Sant Jaume (Santiago), amb consells, descripcions de la ruta i de les obres d’art, així com dels costums locals de la gent que vivien al llarg del camí. També conté sermons, miracles i textos litúrgics relacionats amb l’apòstol sant Jaume.
Aquesta obra és un conjunt de 427 composicions escrites en galaicoportuguès en honor de la Mare de Déu. És una obra col·lectiva, en la que el rei Alfons el savi va participar per organitzar, corregir i dirigir als diferents col·laboradors integrants de la seva cort poètica, i també va escriure un petit nombre d’obres en ella.
Authentic medieval music / Cantigas de Santa Maria
Webgrafia i per saber més:
LA MÚSICA A L’EDAT MITJANA
SAN AMBROSIO y los CANTOS AMBROSIANOS (Canto Milanés) – Historia y Características generales.
Antes del Gregoriano: el viejo Canto Hispano. Sobre la actividad de monjes y clérigos aragoneses en la Edad Media
Primer estament: Clergat (oratores, els que oren).
Segon estament: Noblesa (bellatores, els que fan la guerra).
Tercer estament: Camperols (laboratores, els que treballen). Cap a finals de l’edat mitjana es suma a aquest tercer estament la Burgesia (artesans i comerciants).
Veurem ara la música pròpia del segon estament.
2. SEGON ESTAMENT. Música pròpia de la noblesa
Als castells i palaus també s’escoltava música i es ballava, hi havia trobadors que composaven i els cantaven. I en ocasions especials, celebracions, casaments… es contractaven músics per animar la festa. Evidentment, amb un aire més refinat i contingut del que es podia trobar als carrers on vivien els camperols…
eXtraordinaria | Concerto di Musica Medievale | Musicanti Potestatis & Tripudiantes
laReverdie, la rotta
Medieval Music (1000-1450)
World of Medieval Music – Clausula Domino Motet – Pucelete – Je Languis – Ensemble Flauto Dolce
Fiesta en el palacio de Alfonso el sabio
Les danses medievals.
Fins al s.XV no es descriu gairebé cap dansa, de manera que no podem saber exactament com eren abans d’aquesta data, i tot són suposicions, més o menys ben fundades.
Les Bouffons – Arbeau
Baile Medieval
Medieval dance teaching
Els joglars i els trobadors(també els bards i els ministrils), eren cantants que entretenien, animaven i portaven notícies d’altres indrets que havien visitat (cronistes). S’acompanyaven amb llaüts i altres instruments.
Els joglars tenien un estil més popular, i es podien trobar pels camins, sols o en grups. Cantaven en llengua popular (enlloc del llatí) cançons popular o d’altres.
Els trobadors eren també compositors i poetes, i feien les seves pròpies cançons.
Primer estament: Clergat (oratores, els que oren).
Segon estament: Noblesa (bellatores, els que fan la guerra).
Tercer estament: Camperols (laboratores, els que treballen). Cap a finals de l’edat mitjana es suma a aquest tercer estament la Burgesia (artesans i comerciants).
Veurem ara la música pròpia del tercer estament.
3. TERCER ESTAMENT. Música pròpia dels camperols
Als camins transitats i a les places dels pobles i viles s’hi podien escoltar els joglars, que cantaven cançons populars.
A les tavernes també s’hi podia escoltar música, cançons populars per acompanyar amb vi i cervesa. L’aigua no era sempre prou neta i segura en aquella època!
I la religió era un element molt i molt present a la vida de totes les persones, de manera que molta música de festes religioses formava part també de la música camperola.
Medieval Music, “The horse dance”
Street music from XIII to XVI cent – Ensemble Anonymous & Strada
És un gènere de dansa basat en la dansa de la Mort que en l’època medieval era comú en tota l’Europa occidental. Es tracta d’una dansa de cinc esquelets que salten al so d’un tabal.
Correspon a l’àmbit religiós però també dels camperols.
Comencem amb la Cantània 2023. La primera cançó es titula “Un món estrany”, i ens parla de la diversitat que hi ha al món i que se’ns pot fer estranya, perquè estem acostumats al que passa a prop nostre.
A totes les Cantània sempre hi ha quatre cors. Nosaltres aquest any serem el cor 1. De vegades cantem els quatre alhora, altres dos i dos, i altres fem cànon a quatre veus (cada cor canta en un moment diferent).
Aquí teniu els àudios i la lletra de la primera cançó per poder practicar! Recordeu que som el cor 1. Fixeu-vos que hi ha un moment en què hem d’esperar que entrin els cors 3 i 4, i cantar després d’ells. I hi ha un altre moment en què comencem nosaltres sols, i els altres cors canten després.
Un món estrany
| 12 |
(CORS 1,2,3,4) No passa res si tu no entens el ser que viu en les coses; no faran pas menys olor, si no en tens el nom, les roses.
| 2 |
A Colòmbia hi ha un estany
amb les aigües de colors,
quan surt l’Arc de Sant Martí
se’m posen tristes les flors.
| 5 |
Hi ha zones a l’Amazones
llu-ents de fongs brillants;
quan es fa fosc, les taràntules
passegen sobre diamants.
(CORS 3 i 4) No hi fa res si (…)
(CORS 1 i 2) . . No hi fa res si tu no entens el ser que viu en el món, perquè el sol t’escalfa igual, si no en tens del tot el nom . .
| 2 |
(CORS 1,2,3,4) Estranyes les circumstàncies, curiosos els motius, però, ben mirat, si hi penses,
més insòlit és ser viu. (/)
| 3 |
És encara més estrany
quan penses en l’infinit
i – que estem sobre una roca
que gira en el buit.
| 1 |
(COR 1) No hi fa res si () tu no entens el perquè de tot plegat, és més fàcil restar viu si no en tens la veritat.
Aquesta setmana hem parlat de Ludwig van Beethoven, un compositor i intèrpret tant famós com Mozart. De fet, van coincidir en el temps: quan va néixer el nostre protagonista, Mozart ja tenia catorze anys.
Beethoven va néixer l’any 1770 a la ciutat de Bonn (Alemanya), i de ben petit va mostrar que tenia el do de la música. El seu pare, com havia passat amb Mozart, va procurar que estudiés música. Però en el cas de Beethoven, el seu pare era tan exigent que el pobre Ludwig havia de tocar dia i nit, i a qualsevol hora el podia despertar perquè toqués pels amics del pare.
Retrat de Beethoven (per Joseph Karl Steiler, 1820).
Beethoven en su tinta
Beethoven | Ilustrando Historia
El grande y genial músico, Beethoven
Vinheteiro – 10 Beethoven Songs that You’ve Heard and Don’t Know the Name
Beethoven va compondre una obra per piano molt coneguda, dedicada a una noia i titulada “Per Elisa”. Sabeu com es deia la noia a qui li va dedicar?
Doncs no, no es deia Elisa, sino Teresa. Es veu que Beethoven no tenia molt bona lletra, i quan anys després algú va publicar aquesta obra, al llegir la dedicatòria, va entendre malament el que hi posava… Ara, però, ja ningú és capaç de canviar-li el nom.
“Für Elise” Performed by Lang Lang
Beethoven – Für Elise
Quan tenia 26 anys va començar a tenir problemes d’audició. Us imagineu el que això representa, per a un músic? El pobre noi va anar a molts metges, però no va trobar solució i cada cop es quedava més sord. Però no es va rendir! La música continuava brollant dins el seu cap, i la sentia per dins!
La seva darrera creació és, de fet, una de les obres més admirades de la història de la música, és la Simfonia núm. 9, coneguda com “Coral”. I Beethoven ja era ben sord. Expliquen que va dirigir ell mateix el primer concert d’aquesta gran obra, i quan va acabar tothom va aplaudir i ovacionar-lo, però ell no es va adonar. Van haver d’avisar-lo perquè es girés a mirar el públic i descobrir que havia estat un gran èxit.
S’anomena Simfonia Coral perquè a la part final, Beethoven va tenir la idea d’afegir a l’orquestra quatre veus solistes i un cor, per cantar l’’Oda a l’alegria’. Així va poder posar música a un poema molt conegut a l’època, ple de desitjos de pau i prosperitat per tota la Humanitat. És la peça que la Unió Europea ha adaptat com a himne. Us sona?
Herbert von Karajan – Orquestra Filharmònica de Berlin, 1977
Fragment del quart moviment, Oda a l’alegria, de la 9a simfonia de Beethoven “Coral”.
Sinfonía Nº 9, en re menor, Op. 125 “Coral”. Ludwig van Beethoven (Germ./ Engl./ Span. subtitles)
