Aquesta setmana hem escoltat a Little Richard, un dels més importants músics de rock and roll, del que mereixeria ser també ser el rei (títol però, que té Elvis).
El mateix Little Richard es considerava “El Rei Predicador del Rock & Roll, Rythm & Blues i Soul”.
A continuació podeu escoltar alguna de les seves cançons més conegudes: Lucille, Tutti Frutti i Long Tall Sally.
Compositor: Albert Collins, Little Richard
Intèrprets: Little Richard
Títol cançó/obra: Lucille
Any de publicació: 1957
Gènere: Música urbana
Estil: Rock and roll
Compositor: Little Richard, Dorothy LaBostrie
Intèrprets: Little Richard
Títol cançó/obra: Tutti frutti
Any de publicació: 1955
Gènere: Música urbana
Estil: Rock and roll
Compositor: Enotris Johnson, Robert Blackwell & Richard Penniman
Intèrprets: Little Richard
Títol cançó/obra: Long Tall Sally
Any de publicació: 1956
Gènere: Música urbana
Estil: Rock and roll
El violoncel és un instrument de corda que va sorgir a la primera meitat del segle XVI com el baix de la família de les violes da braccio. El seu nom significa “violí gran” i té quatre cordes afinades en la, re, sol i do. El violoncel es toca amb un arquet i el músic que el toca s’anomena violoncel·lista.
Alguns dels violoncel·listes més famosos de tots els temps són:
Luigi Boccherini (1743-1805) va ser un violoncel·lista i compositor italià, que va viure a Espanya al servei del rei Carles III. Va escriure més de 100 quintets per a corda, entre els quals destaca el conegut: La musica notturna delle strade di Madrid. També va escriure 12 concertos per a violoncel.
Pau Casals (1876-1973) va ser un violoncel·lista, director i compositor català, reconegut com un dels més grans intèrprets de Bach. Va ser un pacifista i un defensor de la República Espanyola. Va fundar el Festival de Prada de Conflent i va rebre el Premi Nobel de la Pau.
Aurora Bertrana i Salazar (1892-1974) va ser una violoncel·lista i escriptora catalana, filla del compositor Enric Morera. Va viatjar per diversos països i va escriure obres de temàtica exòtica i feminista. Va ser la primera dona que va tocar el violoncel a l’Orquestra Pau Casals.
Paul Tortelier (1914-1990) va ser un violoncel·lista i pedagog francès, que va estudiar amb Pau Casals i va ser professor de Jacqueline du Pré. Va ser conegut per la seva tècnica virtuosa i per la seva expressivitat musical. Va escriure diverses obres per a violoncel, entre elles les Suites per a violoncel sol.
Mstislav Rostropóvich (1927-2007) va ser un violoncel·lista i director d’orquestra rus, considerat un dels millors del segle XX. Va ser un defensor dels drets humans i va col·laborar amb compositors com Shostakóvich, Britten i Prokófiev.
Natalia Gutman (1942-) és una violoncel·lista russa, neta del compositor Samuil Feinberg. Va estudiar amb Mstislav Rostropóvich i va guanyar el Concurs Internacional Chaikovski el 1967. Ha tocat amb directors com Claudio Abbado, Riccardo Muti o Kurt Masur.
Jacqueline du Pré (1945-1987) va ser una gran violoncel·lista britànica, famosa per la seva interpretació del Concert per a violoncel d’Elgar. Va patir esclerosi múltiple i va haver d’abandonar la seva carrera als 28 anys. La seva vida va inspirar la pel·lícula “Hilary i Jackie”.
Julián Lloyd Webber (1951-) és un violoncel·lista anglès, germà del compositor Andrew Lloyd Webber. Ha tocat amb orquestres com la Filharmònica de Londres, la de Berlín o la Simfònica de Xangai. Ha estrenat obres de compositors com Philip Glass, Joaquín Rodrigo o Malcolm Arnold.
Yo-Yo Ma (1955-) és un violoncel·lista xinès-estatunidenc, guanyador de 18 premis Grammy. Ha tocat amb diversos estils musicals, des del clàssic al jazz, passant pel tango, el bluegrass o la música del món. És el fundador del Silk Road Ensemble, un projecte intercultural.
Arturo Russell (1960-) és un violoncel·lista italià d’origen irlandès, que ha tocat amb orquestres com la Simfònica de Londres, la Filharmònica de Nova York o la Simfònica de Veneçuela. Ha estrenat obres de compositors com Luciano Berio, Franco Donatoni o Luis Bacalov.
Sol Gabetta (1981-) és una violoncel·lista argentina, que va començar a tocar el violoncel als quatre anys. Ha guanyat diversos premis internacionals i ha tocat amb orquestres com la Filharmònica de Berlín, la Simfònica de Boston o la de Londres. És la fundadora del Festival Solsberg a Suïssa.
Hi ha violoncel·listes de diferents estils musicals, com el clàssic, el jazz, el rock o el folk.
En aquest vídeo, veiem i escoltem al famós i gran violoncel·lista Yo-Yo Ma, que interpreta “The Swan”, una cançó per a violoncel de Camile Saint-Saëns.
Compositor: Camille Saint-Saëns
Intèrprets: Yo-Yo Ma (violoncel), Kathryn Stott (piano).
Títol cançó/obra: The Swan (El cigne) (de l'obra "El carnaval dels animals").
Any de publicació: 1886
Gènere: Música clàssica
Estil: Romanticisme
Preguntem-nos: com es podria ballar, aquesta música? Com ens hauríem de moure?
Aquí teniu a Lil’ Buck, un ballarí especialitzat en Street dance (un estil de dansa urbana, fruit de la combinació de molts estils, que va aparèixer a Nova York seguint els ritmes dels DJ).
Us deixem també la versió de dansa clàssica de “The Swan”. És una interpretació molt expressiva i difícil que representa un cigne en el darrer ball abans de la seva mort.
És la coreografia d’Anna Pavlova (1881-1931) una famosa ballarina de ballet russa. “La mort del cigne” era la seva dansa més famosa, amb una coreografia feta expressament per a ella per Michel Fokine, amb la música d'”El cigne”. Aquí teniu una versió gravada l’any 1925.
Finalment, una altra interpretació de Yo-Yo Ma, aquesta junt amb el gran cantant Bobby McFerrin. És una cançó que es va fer molt famosa fa anys, anomenada “Hush little baby”.
Aquesta setmana hem escoltat dues audicions a classe, molt diferents entre sí. Les compartim perquè pugueu tornar a escoltar-les:
Música tradicional de Mèxic
A Mèxic trobem infinitat d’estils tradicionals propis de les diferents regions del país. En veurem dos exemples.
En primer lloc podeu veure la Danza de los Quetzales. Aquesta música i dansa correspon al gènere de música tradicional, concretament música tradicional mexicana, però no es balla a tot Mèxic: és una dansa originaria de Sierra norte (a l’estat de Puebla). L’estil seria huapango huasteco, propi de Puebla.
Fixeu-vos que utilitzen uns vestits originals i els instruments que sonen també són propis de la música tradicional: flauta de carrizo, tamboril i maraques (incorporades a la roba d’alguns ballarins).
En segon lloc, us presentem els grups de mariatxis (mariachis). Els grups de mariatxis són conjunts musicals originaris de Guadalajara (la zona occidental de Mèxic) a l’estat de Jalisco. Encara representant solament una de les moltes facetes regionals de la música mexicana, el mariatxi s’ha estès a altres regions del món com símbol típic de la cultura mexicana general. Interpreten diversos estils de música tradicional mexicana, com per exemple les rantxeres (rancheras). A continuació tenim uns exemples de grups de mariatxis:
Música urbana (Pop): Michael Jackson
Michael Jackson (1959-2009) és considerat el rei del pop. Va ser cantant, compositor, intèrpret i ballarí. Durant la seva vida, va ser una figura destacada de la cultura popular durant pràcticament quatre dècades.
A continuació teniu dos videoclips de Michael Jackson, Smooth Criminal i Thriller:
L’any 2018, coincidint amb la conmemoració del 60è aniversari del naixement de Michael Jackson, es va presentar el remix “Diamonds Are Invencible”, una remescla de les cançons més famoses del cantant, entre les quals s’inclouen “Wanna Be Startin ‘Somethin’”, “Billie Jean”, “Smooth Criminal” o “Human Nature”. Pots escoltar-lo a continuació:
Aquesta setmana hem escoltat dues audicions a classe. Les compartim perquè pugueu tornar a escoltar-les:
Aretha Franklin: “Chain of fools” (1968)
Fou una cantant afroamericana especialitzada en els estils gospel i soul, coneguda com la Reina del Soul.
La cançó va ser composta per Don Covay quan era jove i cantava gospel amb els seus germans.
La música soul («ànima» en anglès) és un estil de música dels anys cinquanta que va aparèixer als Estats Units. Prové de la fusió del gòspel amb el rhythm and blues (R&B).
La música soul neix durant els temps de lluita pels drets civils, marcada per líders com Martin Luther King, en els quals estava naixent la consciència racial i estaven a l’ordre del dia els motins del carrer. Durant aquest temps és quan la música soul adquireix un valor simbòlic dins del context social. Es descobreix l’R&B a Europa, cosa que fa possible l’aparició de fenòmens de fans com The Beatles o The Rolling Stones.
The Rolling Stones: “(I can’t get no) satisfaction” (1965)
The Rolling Stones és un grup anglès de música rock. La traducció literal de Rolling Stones sería “còdols o pedres de riu” però significa bales perdudes o rodamons. El nom del grup prové d’una cançó de Muddy Waters (un famós músic de blues).
La música rock, (o rock and roll, segons alguns) és un estil musical que evolucionà a partir del blues. El nom rock avui dia s’aplica a molts altres estils, en particular quan un grup de música porta una o més guitarres elèctriques, una bateria, solistes vocals i, molt freqüentment, un baix elèctric. El rock és un dels estils musicals claus del segle XX i s’ha dividit en múltiples gèneres i subestils, resumits per ordre cronològic (es consideren tant els gèneres de rock com els seus derivats).
Pentatonix és un grup vocal mixte que interpreta versions de diversos estils musicals. En aquest vídeo fan un repàs de la història de la música polifònica (la que utilitza més d’una melodia diferent alhora).
Fixeu-vos en els diferents registres de veu (més agudes o més greus) i les diferents tècniques que utilitza cadascú. Qui fa la veu més aguda? Qui fa el ritme? Qui fa les notes més greus?
A 5è estem treballant la música urbana des dels seus inicis als Estats Units (espirituals negres, cançons de treball, gospel, blues…). Aquesta setmana hem descobert què es ballava als Estats Units fa… 100 anys!
La veritat és que ja sabien ballar i moure’s molt bé!
Us compartim el vídeo que hem vist perquè el pogueu tornar a gaudir, i algun altre per si teniu curiositat:
1920s Dance Craze
En aquest vídeo, a ritme d’una mateixa cançó a l’estil dels anys 1920, podem veure la diversitat de balls que existien i es van posar de moda en aquells moments. Quin ritme!
Great 1920’s Charleston 1926
Gravació de 1926, on Miss Bee Jackson balla “Charleston” al ritme d’una banda de jazz, i ensenya a noies i nens a ballar el charleston.
Early Savoy Lindy Hop
Fragment de la pel·lícula “After Seben” de 1929.
Ballen “Lindy Hop”, però fixeu-vos com cada parella balla amb un estil propi!
Stormy Weather in color
Fragment de la pel·lícula “Stormy Weather” (1943) amb la seva música original i acolorida.
Interpreten “Jumpin’ Jive” (dirigida i cantada per Cab Calloway) i a partir del minut 1:30 s’hi afegeixen els ballarins (The Nicholas Brothers), no us perdeu la coreografia sencera!
Avui hem celebrat Santa Cecília a l’escola, el dia dels músics i la música!
No ha pogut ser com altres anys, no ens hem pogut mudar per anar a veure un concert, tots junts.
Però aquest any hem pogut gaudir amb uns músics molt especials: vam demanar als i les alumnes de l’escola que estan aprenent a tocar un instrument que ens enviessin un vídeo. I avui l’hem compartit amb tota l’escola.
Esperem poder escoltar-los de nou el proper curs! I a molts altres, seguiu practicant i gaudint!
Aquests dies de confinament les finestres i balcons han estat punt de trobada, d’entreteniment i també d’expressió. Al voltant d’aquest tema, us portem dues propostes de música i finestres o balcons:
Per una banda, cançons inspirades per la vida a través de les finestres…
“La finestra”, de Judit Neddermann
Lletra i música de Mireia Madroñero, inspirada en el conte “La finestra” de Pere Calders. Ens parla de records des de la finestra. Judit Neddermann és una cantautora catalana, nascuda a Vilassar de Mar.
“La finestra”, de Renaldo & Clara
Un vídeo dirigit, gravat i editat per Renaldo & Clara. Una cançó creada aquests dies de confinament, que ens parla de les vistes limitades des de la seva finestra, com ens ha passat a molts nosaltres.
Per altra banda, moltes persones s’han sumat a iniciatives musicals com el “Festival dels balcons”. En recollim alguns exemples per a vosaltres.
“Paquito el Chocolatero”, interpretat per la Societat Musical d’Algemesí
ens hem volgut unir a la iniciativa #FestivalDelsBalcons i hem eixit als nostres balcons a interpretar . Aïllats físicament, però junts musicalment.
“Amparito Roca”, interpretat per la Banda La Valenciana, de Barcelona
El pasdoble és un estil musical i un ball. El seu origen és un tipus de marxa (militar) lleugera que s’utilitza a les bandes militars des de 1780. Amb el temps s’ha convertit en un ball típicament espanyol, típic de les festes majors. On més s’ha conreat és al País Valencià.
Concerts als balcons
Uns veïns d’un pis a la Gran Via de Barcelona ofereixen cada cap de setmana un concert d’una hora des del seu balcó.
Música als balcons del Poble-sec
Vídeos dels veïns i veïnes que comparteixen música als balcons del Poble-sec (Barcelona).
