El Trencanous és un ballet que va escriure Piotr Ilitx Txaikovski. Es basa en un conte que explica la història d’una nena, la Clara, que rep un ninot-trencanous com a regal de Nadal. A la nit, el trencanous es transforma en un príncep i viu aventures màgiques amb la Clara. Al final, tot resulta ser un somni. És una obra molt bonica i divertida, que es representa sovint durant les festes de Nadal.
A l’audició, fixeu-vos en aquests elements:
– Quin estil musical és i com van vestits.
– L’estil de ball.
– Es veu qui dirigeix la música i qui la interpreta?
– Quins instruments toquen.
– Quina emoció ens transmet.
– Qui toca i com sona en cada moment, si toquen fort (f), mig fort (mf) o piano (p), ràpid o lent…
The Nutcracker – Full Length Ballet by The New York City Ballet
El Trencanous (Piotr Ilitx Txaikovski)
El Trencanous – Txaikovski / CONTE MUSICAL AMB ACTIVITATS – PRIMERA PART
The Nutcracker in 10 minutes!
Fragments i diverses coreografies i estils
George Balanchine´s The Nutcracker – Waltz of the Flowers
THE NUTCRACKER | Russian Dance Extended Clip
The Nutcracker – Russian Dance Comparison
The Hip Hop Nutcracker, Scene Excerpts
Nutcracker hip hop
Activitats
The Nutcracker – Dance of the Sugar Plum Fairy – Tchaikovsky – Lectura rítmica-Play along
Danza Rusa. Tchaikovsky
Trepak – Percussion
“Trepak” és una dansa russa que apareix al segon acte. Amb aquest vídeo podem utilitzar cinc instruments diferents:
panderos
plats
triangles
claves (o pals)
panderetes.
Cada instrument l’hem de fer sonar quan el director (un ratolí) salta damunt del símbol que representa el nostre instrument. A casa podeu també seguir el vídeo utilitzant 5 instruments improvisats (les claus, un pot, unes tapes d’olla, culleres de fusta…). Gaudiu-lo!
Txaikovski va ser un gran compositor del romanticisme, que va néixer el 1840 a una ciutat de Rússia que es diu Vótkinsk. El seu pare treballava en una fàbrica i la seva mare li ensenyava a tocar el piano. A Txaikovski li encantava la música, però també havia d’estudiar altres coses com dret, perquè el seu pare volia que fos funcionari.
Quan va acabar els estudis, va treballar en un ministeri, però no li agradava gens. Ell volia dedicar-se a la música, així que va deixar la feina i es va apuntar al Conservatori de Sant Petersburg, on va aprendre molt de composició. Allà va conèixer a Anton Rubinstein, un gran músic que el va ajudar i el va animar.
Txaikovski va començar a escriure obres per a orquestra, piano, veu i altres instruments. Algunes de les seves obres més famoses són els ballets El llac dels cignes, El trencanous i La bella dorment, que expliquen històries amb música i dansa. També va escriure òperes com Eugeni Oneguin i La dama de piques (Píkovaia dama), que són com obres de teatre amb música. I també va fer simfonies, concerts, obertures i altres peces instrumentals.
Txaikovski va viatjar molt per Europa i Amèrica, on va dirigir les seves obres i va rebre molts aplaudiments. Però també va tenir moments difícils en la seva vida personal, com quan es va casar amb una dona que no estimava o quan es va enamorar d’un home que no el corresponia. Txaikovski era homosexual, però en aquella època no era fàcil acceptar-ho ni dir-ho.
Txaikovski va morir el 1893 a Sant Petersburg, quan tenia 53 anys. Es diu que va morir de còlera, una malaltia contagiosa, però alguns pensen que es va suïcidar per la seva tristesa. El que és segur és que Txaikovski ens va deixar un gran llegat musical que encara avui podem gaudir i admirar.
Érase una vez Tchaikovsky – Señorita Confusa
Vida de Tchaikovsky contada por niños/as de 4º de Primaria – CEIP ESCULTOR ALBERTO SÁNCHEZ – TOLEDO
Tchaikovsky en 10 minutos
A Brief History of Tchaikovsky
Tchaikovsky Pyotr Ilyich – for Kids – Life and work – Listen and Learn – Swan theme – The Nutcracker
El amor musical y prohibido de Tchaikovsky | Vamos a ver
Les seves obres
Algunes de les seves obres més importants i conegudes són:
Romeu i Julieta (1869), una obertura-fantasia inspirada en la tragèdia de Shakespeare.
El llac dels cignes (1876), un ballet basat en un conte popular rus, sobre una princesa convertida en cigne per un bruixot malvat.
La Marxa eslava (1876), una obra patriòtica que expressa el suport a Sèrbia en la seva lluita contra Turquia.
L’Obertura 1812 (1880), una peça que commemora la victòria russa sobre Napoleó.
La Bella Dorment (1889), un altre ballet basat en el conte de fades de Perrault.
El Trencanous (1892), un ballet basat en el conte de Hoffmann, que narra les aventures d’una nena i la seva joguina màgica en la nit de Nadal.
L’Obertura 1812 (1880)
Tchaikovsky: Obertura de 1812 – Dibujando la Historia – Bully Magnets – Historia Documental
1812 OVERTURE, P. I. Tchaikovsky (Canons i campanar) – Banda Simfònica d’Algemesí
Una cançó que funciona molt bé amb els nens i nenes de 1r i 2n de primària.
A les primeres sessions acompanyo la cançó amb cinc fulls, amb les síl·labes (MA, ME, MI, MO, MU), per acompanyar visualment l’aprenentatge de la cançó. O es poden anotar les síl·labes a la pissarra.
També podem canviar la consonant (TA, TE, TI, TO, TU / LA… / NA… / SA…).
I quan ja està assolida més assolida cançó, podem aprendre-la al revés (de MU a MA).
Un bon conte, i sobretot si està ben narrat, et deixa embadalit.
I si, a més a més, té un bon acompanyament musical i sonor, encara es posa més interessant.
Us portem un exemple de conte musical, segurament el més famós de tots: Pere i el llop.
Va ser compost per Serguei Prokófiev l’any 1936, per a un teatre infantil de Moscou (Rússia). I des del primer moment es va convertir en tot un èxit. El va compondre a partir d’un conte ja existent.
El que el fa més interessant és que cada personatge del conte té associat un instrument:
El Pere són les cordes.
L’avi és un fagot
L’ocell és una flauta travessera.
L’ànec és un oboè.
El gat és un clarinet
El llop són unes trompes.
Els caçadors són les timbales i el bombo.
S’han gravat moltes versions, narrades i interpretades per actors famosos o només amb la música de Prokófiev.
Pere i el llop – Camerata XXI
Escolta els instruments i relaciona’l amb cada personatge
Pere i el llop – Jove orquestra simfònica de Castelló
Escolta el conte i fixa’t en cada instrument quan apareix cada personatge
Pedro y el lobo – Orquestra de RTVE (1991) amb Constantino Romero
Aquí pots veure una orquestra i també escoltar cada personatge com sona.
Pere i el llop – Peter and The Wolf (de Suzie Templeton, 2006)
Argument del conte:
En Pere surt al jardí i es troba amb els seus amics: l’ocell, l’ànec i el gat.
L’ocell i l’ànec es discuteixen per les qualitats que posseeixen: l’ocell diu que pot volar i l’ànec diu que pot nedar.
Mentrestant, el gat intenta menjar-se l’ocell.
Surt l’avi i diu a en Pere que entri a casa que pot aparèixer el llop.
Arriba el llop i l’ànec espantat surt del lloc segur, la bassa on es troba.
El llop se’l menja. En Pere pensa com pot atrapar el llop.
Puja a la branca més alta d’un arbre i l’atrapa amb una corda. L’ocell l’ajuda voletejant i distraient al llop.
Arriben els caçadors i la feina ja està feta. Llavors tots en processó s’emporten el llop cap al Zoo.
Antonio Vivaldi va ser un important compositor molt vinculat a la ciutat de Venècia, i és un exemple de la música barroca (característica del segle XVII fins a la primera meitat del segle XVIII [1600-1760]).
Les quatre estacions
A “Les quatre estacions” l’objectiu de Vivaldi era “pintar” les escenes típiques de cada estació de l’any, com si fos un quadre musical on el vent, la pluja, la neu, els ocells, un dia de cacera… hi quedessin representats. “Les quatre estacions” és un conjunt de quatre concerts per a violí, cadascun dels quals representa una estació de l’any, i a cada estació li va dedicar tres moviments (un moviment és una peça musical).
L’estiu
Al concert de “L’estiu”, la música descriu el despertar de la naturalesa després del fred hivern i inclou melodies animades i alegres:
El primer moviment és calorós i agitat, i representa el sol abrasador i els llamps que anuncien una tempesta.
El segon moviment és més lent i melancòlic, i representa el cant d’una tórtora i el plor d’un camperol que veu els seus camps arrasats pel granís.
El tercer moviment és més ràpid i dramàtic, i representa la fúria de la tempesta.
A l’audició, fixeu-vos en aquests elements:
– Quin estil musical és i com van vestits.
– Qui dirigeix el concert.
– Quins instruments toquen.
– Quina emoció ens transmet.
– Qui toca en cada moment, si toquen fort (f), mig fort (mf) o piano (p), ràpid o lent…
Clica aquí per tornar a la pàgina de la Família de corda
Clica aquí per tornar a la pàgina principal de Les famílies d’instruments.
INSTRUMENTS MUSICALS
Piano
Família de corda percudida
El piano és un instrument de teclat i de cordes percudides que va ser desenvolupat per Bartolomeo Cristofori al segle XVIII a partir del clavicèmbal. El piano es diferencia dels seus predecessors per la seva capacitat de produir sons amb diferents intensitats, d’aquí el seu nom original de pianoforte. El piano va tenir una gran influència en la música clàssica, romàntica i moderna, i va donar lloc a diferents estils musicals com el jazz, el blues, el rock o el pop.
En tenim de verticals i d’horitzontals (de cua o mitja cua). Però tots ells, per dins, són sorprenents!
Com funcionen els pianos? (David González Sánchez)
Cómo funciona el piano – Discovery MAX
Como funciona un piano – Como es un piano por dentro
The Fascinating World Inside of a Piano
Alguns dels pianistes més famosos de la història són:
Maria Anna Mozart (1751-1829, Àustria): També se la coneixia com a Nannerl. Va ser una pianista i una compositora molt talentosa, que va tocar i va viatjar amb el seu germà quan eren nens. Quan va créixer, però, va haver de deixar la música per complir amb els rols socials de l’època. Moltes de les seves obres es van perdre o es van atribuir al seu germà. És una pena que no se la reconegui més, oi?
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791, Àustria): Considerat un dels primers grans mestres del piano, va ser un compositor prodigiós que va crear obres mestres de la música clàssica com les seves sonates, concertos i simfonies.
Ludwig van Beethoven (1770-1827, Alemanya): Innovador i talentós, Beethoven va començar a tocar el piano sota les ordres del seu pare i va esdevenir un dels compositors més influents de la música occidental. Va crear obres immortals com la Simfonia núm. 5, la Simfonia núm. 9 o la Sonata per a piano núm. 14 “Clair de Lune”.
Frédéric Chopin (1810-1849, Polònia): Conegut com el “poeta del piano”, Chopin va ser un compositor i pianista virtuós que va revolucionar el gènere del nocturn, el vals, l’estudi i la masurca. Les seves obres són plenes de sensibilitat, elegància i expressivitat.
Franz Liszt (1811-1886, Hongria): Considerat un dels pianistes més tècnics i virtuosos de tots els temps, Liszt va ser un compositor prolífic que va crear obres de gran dificultat i originalitat, com els seus estudis transcendentals, les seves rapsòdies hongareses o els seus poemes simfònics.
Clara Schumann (1819-1896, Alemanya): Considerada una de les primeres pianistes virtuoses de la història, va ser també una compositora i una pedagoga. Va ser l’esposa del compositor Robert Schumann i va interpretar i difondre les seves obres, així com les de Chopin, Brahms o Mendelssohn.
Teresa Carreño (1853-1917, Veneçuela): Coneguda com la “valquíria del piano”, va ser una pianista, compositora i cantant que va tenir una carrera internacional plena d’èxits. Va interpretar obres de Liszt, Beethoven, Chopin o Schumann, i va crear obres pròpies com el vals “Mi Teresita” o el “Himno a Bolívar”.
Scott Joplin (1868-1917, Estats Units): Conegut com el “rei del ragtime”, Joplin va ser un compositor i pianista afroamericà que va crear un estil musical basat en ritmes sincopats i melodies contagioses. Les seves obres més famoses són “The Entertainer”, “Maple Leaf Rag” o “The Easy Winners”.
Art Tatum (1909-1956, Estats Units): Considerat un dels pianistes de jazz més genials i innovadors de tots els temps, Tatum va ser un virtuós que va combinar una tècnica prodigiosa amb una gran creativitat i sentit de l’harmonia. Les seves improvisacions són considerades veritables obres d’art.
Alicia de Larrocha (1923-2009, Espanya): Considerada una de les millors pianistes del segle XX, va ser una intèrpret magistral que va destacar per la seva tècnica, el seu fraseig i el seu sentit del ritme. Va interpretar obres de diversos compositors, especialment els espanyols com Granados, Albéniz o Falla.
Jerry Lee Lewis (1935 – 2022, Estats Units): Va ser un cantant i pianista estatunidenc de rock and roll, bugui-bugui i country entre altres estils. També va ser conegut amb el sobrenom de “The Killer”.
Martha Argerich (1941-, Argentina): Considerada una de les millors pianistes vives del món, Argerich és una intèrpret excepcional que destaca per la seva energia, passió i brillantor. Ha interpretat obres de diversos compositors com Chopin, Liszt, Schumann o Prokófiev.
Daniel Barenboim (1942-, Argentina): És pianista i director d’orquestra. Va debutar com a pianista als set anys. És conegut per la seva defensa de la pau al Pròxim Orient i per la seva col·laboració amb músics àrabs i jueus. Ha dirigit orquestres com la Filharmònica de Berlín, la de Viena, la de Chicago i la de París. És un dels músics més respectats del món.
Hélène Grimaud (1969-, França): Considerada una de les millors pianistes vives del món, és una intèrpret apassionada que busca la profunditat i la intensitat en la música. Ha interpretat obres de diversos compositors com Bach, Beethoven, Brahms o Rakhmàninov.
Lang Lang (1982-, Xina): Considerat un dels pianistes més populars i carismàtics del món actual, Lang Lang és un virtuós que combina una tècnica impecable amb una gran expressivitat i comunicació amb el públic. Ha interpretat obres de diversos compositors com Mozart, Beethoven, Chopin o Rakhmàninov.
Yuja Wang (1987-, Xina): Considerada una de les millors pianistes originàries de la Xina, és una intèrpret virtuosa que combina una tècnica prodigiosa amb una gran expressivitat i comunicació amb el públic. Ha interpretat obres de diversos compositors com Mozart, Beethoven, Chopin o Rakhmàninov.
AUDICIÓ – PIANO: Daniel Barenboim, Jerry Lee Lewis, Hélène Grimaud, Scott Joplin…
Comparem els diferents estils.
Daniel Barenboim plays Beethoven Sonata No. 8 Op. 13 (Pathetique)
Jerry Lee Lewis – Whole Lotta Shakin Goin’ On , Real Wild Child , Great Balls Of Fire – Live Concert
Hélène Grimaud – Chopin Berceuse in D Flat Major, Op. 57 (excerpt, 2005)
The Entertainer on a 1915´s Piano
The Making of a Steinway – A Steinway & Sons Factory Tour Narrated by John Steinway
Antonio Vivaldi va ser un important compositor molt vinculat a la ciutat de Venècia, i és un bon exemple de la música barroca (característica del segle XVII fins a la primera meitat del segle XVIII [1600-1760]).
En aquest enllaç us deixem imatges de la ciutat de Venècia, per acompanyar l’obra de Vivaldi.
I també un article per saber una mica més sobre la seva vida.
Breu biografia
Antonio Lucio Vivaldi va néixer el 4 de març de 1678 a Venècia, fill d’un barber i violinista (Giovanni Battista Vivaldi). De la seva mare (Camilla Calicchio) en sabem molt poc, tan sols que era filla d’un sastre i que va tenir nou fills. Va aprendre a tocar el violí amb el seu pare i va començar a compondre des de jove. Va ser ordenat capellà el 1703, segurament per poder millorar el seu estatus, però va deixar de dir missa poc després per problemes de salut. Se’l coneixia com Il prete rosso(El cura roig) per la seva cabellera vermella.
Va treballar com a mestre de violí i director musical a l’Ospedale della Pietà, un orfenat per a nenes, on va escriure moltes obres per a les seves alumnes, educades exclusivament en música, i que cantaven i tocaven de meravella qualsevol instrument (flauta, violí, cel·lo, orgue, oboè…).
Va ser un dels principals representants del Barroc venecià, un estil musical ric i expressiu que reflectia la prosperitat i el cosmopolitisme de la ciutat. Va destacar per la seva producció de concerts, peces instrumentals per a solista i orquestra, com les famoses Quatre estacions. També va escriure moltes òperes, algunes de les quals es van representar arreu d’Europa.
Va morir el 28 de juliol de 1741 a Viena, on havia anat a buscar oportunitats musicals, però va ser oblidat durant molt de temps fins que al segle XX es va redescobrir la seva obra.
Les quatre estacions
Les quatre estacions de Vivaldi és la seva obra més famosa. La va compondre l’any 1723. En ella, Vivaldi “pinta” les escenes típiques de cada estació de l’any, com si fos un quadre musical on el vent, la pluja, la neu, els ocells, un dia de cacera… hi queden representats. “Les quatre estacions” és un conjunt de quatre concerts per a violí, cadascun dels quals representa una estació de l’any, i a cada estació li va dedicar tres moviments (un moviment és una peça musical).
Però, tot i que “Les quatre estacions” és la seva obra més famosa, Vivaldi té moltes altres obres que es consideren excel·lents i importants. Aquí en teniu cinc exemples:
Gloria RV 589
Composta l’any 1713, és un cant religiós per a cor i orquestra.
Vivaldi Gloria en re mayor R.V. 589 Grupo Cámara Boecio
L’estro armonico
Composta l’any 1711, és una col·lecció de dotze concerts per a violins i orquestra.
Vivaldi – L’estro armonico – Concerto No. 10 in B minor for 4 violins, Op. 3 Ospedale della Pietà
L’Olimpiade RV 725
Composta l’any 1734, és una òpera basada en un text clàssic de Metastasio.
Vivaldi L’Olimpiade RV 725
Concert per a dues trompetes i orquestra RV 537
Composta l’any 1720, un dels primers concerts per a trompeta escrits.
Antonio Vivaldi – Concerto for 2 Trumpets in C RV 537 (David & Manuel)
Concert per a fagot i orquestra RV 484
Aquesta potser no és tan important com les altres, però és original.
Vivaldi – Concerto in E minor for Bassoon, RV 484 Klaudia Abramczuk – bassoon
Versions i adaptacions de l’obra de Vivaldi
Amazing Dance BIRDS – Vivaldi/Max Richter
Tràiler | Les Quatre Estacions, de Max Richter – Coreografia de Ilya Jivoy
Recomposed by Max Richter: Vivaldi Recomposed – The Four Seasons, The Unsung Collective
A. Vivaldi – Summer Presto guitar cover
Vivaldi`s Four Seasons: Winter I – Allegro non molto, by Sinfonity
Ara Malikian. 15. El Verano. Vivaldi. (Latin Grammys 2015)
Vivaldi – Storm | Amazing Bandura and Accordion Cover!!!
Antonio Vivaldi va ser un important compositor molt vinculat a la ciutat de Venècia, i és un exemple de la música barroca (característica del segle XVII fins a la primera meitat del segle XVIII [1600-1760]).
Les quatre estacions
A “Les quatre estacions” l’objectiu de Vivaldi era “pintar” les escenes típiques de cada estació de l’any, com si fos un quadre musical on el vent, la pluja, la neu, els ocells, un dia de cacera… hi quedessin representats. “Les quatre estacions” és un conjunt de quatre concerts per a violí, cadascun dels quals representa una estació de l’any, i a cada estació li va dedicar tres moviments (un moviment és una peça musical).
La tardor
Al concert de “tardor”, la música descriu el despertar de la naturalesa després del fred hivern i inclou melodies animades i alegres:
El primer moviment és alegre i rítmic, i representa la celebració de la collita amb cançons i ball.
El segon moviment és més lent i suau, i representa el son dels borratxos després del banquet.
El tercer moviment és més viu i juganer, i representa la cacera del cérvol amb els gossos, els trets i les banyes.
Recordeu els elements en què ens vam fixar:
– Quin estil musical és i com van vestits.
– Qui dirigeix el concert.
– Quins instruments toquen.
– Quina emoció ens transmet.
– Qui toca en cada moment, si toquen fort (f), mig fort (mf) o piano (p), ràpid o lent…
Antonio Vivaldi – Le quattro stagioni (The Four Seasons)
*Concerto No. 1 in E major, Op. 8, RV 269, “Spring” (La primavera) 1. Allegro (00:30) 2. Largo e pianissimo sempre (03:37) 3. Allegro pastorale (06:25)
*Concerto No. 2 in G minor, Op. 8, RV 315, “Summer” (L’estate) 1. Allegro non molto (10:22) 2. Adagio e piano – Presto e forte (16:02) 3. Presto (18:03)
*Concerto No. 3 in F major, Op. 8, RV 293, “Autumn” (L’autunno) 1. Allegro (20:37) 2. Adagio molto (26:14) 3. Allegro (28:47)
*Concerto No. 4 in F minor, Op. 8, RV 297, “Winter” (L’inverno) 1. Allegro non molto (32:40) 2. Largo (35:56) 3. Allegro (38:34)
Encore: J. S. Bach – Air for Violin, Harpsichord and Strings (45:28)
(Anne-Sophie Mutter, violin and direction Mutter Virtuosi Ensemble)
Vivaldi Four Seasons: Autumn (L’Autunno) 3rd mvt. Allegro. Carla Moore & Voices of Music RV 293 4K
