MARTINA: Si voleu que tot funcioni,
si voleu que tot vagi bé,
una feina que apassioni,
jo us diré què heu de fer.
Fem cases amb quatre branques
i carrers amb sorra blanca,
uns canals per tenir aigua…
Amics meus, això serà xauxa!
BIEL: Però què dius, quina bestiesa,
com vols asfaltar carrers?
Hem de fer una gran foguera
i que ens trobi algun vaixell…
Hem de fer una gran foguera
i que ens trobi algun vaixell…
MARTINA:
Him di fir ini grin figuiri i quins tribi ilguin viixill…?
MARTINA: Qui vol tornar a casa?
Tenim tot el que volem;
a més, aquí no hi ha pares
que ens facin rentar les dents.
Si voleu fer el que us roti,
si voleu fer el que vulgueu:
jo seré la vostra reina,
podeu pujar-hi dempeus.
Jo soc la reina de l’illa
i us ho dic així de clar:
si feu el que jo us digui
construirem una ciutat.
Farem grans edificis,
molta llum per tots costats,
oficines i botigues
i també supermercats.
Jo soc la reina de l’illa
i us ho dic així de clar:
si feu el que jo us digui
construirem una ciutat.
. És la reina de l’illa . i ens ho diu així de clar: . si fem el que ella ens digui . construirem una ciutat.
. És la reina de l’illa . i ens ho diu així de clar: . si fem el que ella ens digui . construirem una ciutat.
MARTINA: Farem una central per tenir electricitat,
que mai no falti wifi a la nostra gran ciutat.
Cotxes i carreteres i també vies de tren.
No ens calen mares ni pares, el futur serà dels nens!
. És la reina de l’illa . i ens ho diu així de clar: . si fem el que ella ens digui . construirem una ciutat.
. És la reina de l’illa . i ens ho diu així de clar: . si fem el que ella ens digui . construirem una ciutat.
| 2 | Sucre!
MARTINA: Més fanals i menys palmeres;
menys xerrar i més treballar.
Agafeu les vostres pales
i comencem a edificar.
. Ella és la reina de l’illa . i ens ho diu així de clar: . si fem el que ella ens digui . construirem una ciutat.
. Ella és la reina de l’illa . i ens ho diu així de clar: . que si fem el que ella ens digui . construirem una ciutat.
. Ella és la reina de l’illa . i ens ho diu així de clar:
que si fem el que ella ens digui… . construirem una ciutat!
Als anteriors articles sobre rap i cultura hip-hop explicàvem com l’any 1979 es donava a conèixer el rap a tots els Estats Units, gràcies a l’èxit de la presentació del disc Rapper’s Delight.
A Espanya, però, es dona a conèixer una mica més tard. L’any 1984 és clau, perquè el programa “Un, dos, tres!” de TVE, presenta el grup Break Machine i el seu èxit internacional “Street Dance”. D’aquest mateix any és la pel·lícula Beat Street. El rap i el break dance entren a totes les llars espanyoles, i la cultura hip-hop inspirarà a molts artistes.
El rap en català trigarà una mica més a consolidar-se. L’any 1999 és clau, quan el programa Sputnik de TV3 presenta “Jo no soc polac, soc català”, amb el raper Dísop. A la dècada dels 2000, pocs grups feien rap en català. Un referent important va ser el grup At Versaris. No es tractava de fer una reivindicació de la llengua, sinó de poder utilitzar la llengua en què es parlava per fer rap, i fer-ho amb qualitat. A partir dels pioners en català, van seguir molts altres, com Homes Llúdriga, Lil Dami, Valtònyc, JazzWoman, La Clika Pika, Xavier Mata, Pawn Gang, Poor Tràmit, Senyor Oca, Lil Russia, Nu Drama, Pinan… De molts d’aquests artistes podem escoltar rap de qualitat, en català i en castellà.
EL DISOP “Jo no sóc Polac”
LilRussia – Hogueras
Gata Cattana – Lisístrata
Lildami, Xavibo, Sr. Chen – Mediterrani
Aspencat – Quan Caminàvem
TESA – El amor no duele feat La Prima
At versaris La il·lusio és el finikitu de les ganes feat Miki
Parlar de rap és parlar de música i cultura hip-hop.
La concepció clàssica del hip-hop se centra en l’existència de quatre aspectes o “pilars” de la cultura:
El Disc Jockey (DJ Dijei – Punxadiscos PD)
El Master of Cerimonies (MC – Mestre de Cerimònies) i el rap (rapping)
El Breakdance
El Graffiti.
Hi ha qui dona la mateixa importància a altres pilars com el beatboxing, l’activisme polític, el disseny de roba o el de complements (*1).
El hip-hop és un moviment artístic que va néixer a principis de la dècada del 1970 entre les comunitats afroamericanes i hispanoparlants del barri sud del Bronx, al districte del Bronx de Nova York. La unió de dos dels elements, el MC (Master of Ceremonies or Microphone Controller) i el DJ (discjòquei), conformen l’estil musical del hip-hop (*1).
El Disc Jockey (DJ): loops i l’scratch
DJ Kool Herc i els loops
Molts coincideixen que la música hip-hop va començar amb DJ Kool Herc. Era un adolescent que havia arribat de Jamaica, i trobava a faltar les festes amb música al carrer anomenades “Sound System“. A Jamaica la gent humil tenia pocs diners, i un únic equip de so permetia que molta gent es reunís per escoltar i ballar la música de moda que un o més discjòqueis punxaven amb un giradiscs (turntable) i feien sonar amb un potent equip de so. En Kool va comprar-se un giradiscs i també punxava música al carrer. Fins que els seus pares van decidir traslladar-se a Nova York, a un barri molt humil anomenat “Bronx“. Era l’any 1970.
Al Bronx va organitzar les seves pròpies “Sound System” i altres de seguida s’hi van afegir. Van passar uns anys, i en Kool s’adonava que la gent ballava sobretot algunes parts concretes de les cançons, però que eren molt breus. I va tenir una gran idea: utilitzar dos plats giradiscs amb la mateixa cançó per poder repetir el fragment que més agradava tantes vegades com volgués, i canviar de plat sense aturar mai la música. Era l’any 1973 i havien nascut els loops, que canviarien per sempre la història de la música!
Viva freestyle Kool DJ Herc live
Mentre sona un dels discs, fa que no soni l’altre per poder fer-lo retrocedir i preparar-lo abans de tornar a fer-lo sonar. Llavors, fa que no soni el primer, per poder fer-lo retrocedir… i així, tantes vegades com vulgui.
Samples (mostres) i loops (bucles)
D’una cançó es pot escollir una part (una mostra o sample) sobre la que t’interessa rapejar i fer-ne un loop (un bucle, que es repeteixi tantes vegades com vulguis). Aquí teniu exemples de cada any, des dels anys 70 fins a l’actualitat.
Sample Breakdown: The Most Iconic Hip-Hop Sample of Every Year (1973-2023)
Grand Wizard Theodore i l’scratch
Pocs anys més tard s’afegiria una nova tècnica: l’scratch. Es considera a Grand Wizard Theodore com el seu inventor, tot i que Grandmaster Flash també havia reclamat el reconeixement.
L’scratch consisteix a deixar sonar el disc mentre se’l fa moure amb la mà. L’efecte resultant va tenir molt èxit i aviat tots els DJ l’utilitzarien.
Escolteu en aquest vídeo la tècnica scratch amb Grand Wizard Theodore,
El Mestre de Cerimònies (MC): dominant la paraula
A més del DJ, una altra figura important acompanyava les festes, era l’anomenat Mestre de Cerimònies (MC), que presentava al DJ i animava al públic. Amb el temps, alguns MC es van fer molt populars per les seves improvisacions parlades. A partir d’aquestes primeres improvisacions sobre fragments llargs de bases sobretot rítmiques que punxava el DJ, va néixer el rap.
Es considera que el rap tal com el coneixem el va crear Anthony DJ Hollywood Holloway de Harlem (Nova York). És el que s’anomena hip hop old school. Té poques gravacions perquè creava el seu material en directe, i és considerat per molts el primer raper dins del hip-hop. A continuació teniu una gravació feta anys després per recordar les seves intervencions en directe.
Escolteu una de les poques gravacions de DJ Hollywood
Molts consideren que el primer MC (Master of Ceremonies) va ser Coke La Rock (nascut al Bronx), acompanyant a DJ Kool Herc. Però ell no escrivia els seus propis versos de manera que, tot i ser un referent del hip-hop, no es pot considerar el primer raper.
Molts altres consideren a Melle Mel (Melvin Grover), també del Bronx, com el primer raper de la història. Escrivia les cançons del grup Grandmaster Flash and the Furious Five. També n’hi ha molts que consideren com a primers rapers a DJ Hollywood, a Kurts Blow o a Grandmaster Caz.
En qualsevol cas, tots aquests artistes són referents dels inicis del hip-hop i del rap.
“Coke La Rock, Triple Ace and Dj Ice” Bronx Legends Tour 2012
Coke La Rock & Melle Mel – Hello, Merry Christmas Baby (produced by Easy Mo Bee)
Des de l’any 2001 l’Associació Cultural de Granollers i el Teatre Auditori de Granollers organitzen aquest projecte musical i educatiu que implica a alumnes i mestres i s’impulsa des de l’Auditori de Barcelona des de fa més de 25 anys.
Contribuir en la formació permanent dels especialistes de música i millorar l’educació musical dels alumnes que hi participen, mitjançant una vivència en directe i compartida amb nois i noies de diverses escoles del Vallès Oriental segueixen sent els objectius principals d’aquest projecte.
L’activitat s’adreça a l’alumnat de cicle superior d’educació primària i als especialistes de música de les escoles de primària.
Edició 2023-24: El naufragi
Composició: Marc Timón | Text: Jair Domínguez
SINOPSI: Un grup d’alumnes es disposa a fer el viatge de final de curs en un enorme creuer. Es tracta d’un vaixell de luxe colossal que contamina molt i és un exemple clar de mitjà de transport poc sostenible. Els dos protagonistes de l’obra, en Biel i la Martina tenen visions oposades sobre la manera de viatjar: ell opina que allò és un dispendi de recursos i una màquina de contaminar, però la Martina, creu que són joves i han de viure el present. Aquestes dues maneres de veure la vida xocaran encara més quan el vaixell naufraga i els estudiants van a petar a una illa deserta
Els concerts es realitzaran al Teatre Auditori de Granollers entre el 31 de maig i el 9 de juny de 2024.
Descobreix “El naufragi”
CONVERSA AMB EL COMPOSITOR (Marc Timón) I EL LLIBRETISTA (Jair Domínguez)
Una cançó que funciona molt bé amb els nens i nenes de 1r i 2n de primària.
A les primeres sessions acompanyo la cançó amb cinc fulls, amb les síl·labes (MA, ME, MI, MO, MU), per acompanyar visualment l’aprenentatge de la cançó. O es poden anotar les síl·labes a la pissarra.
També podem canviar la consonant (TA, TE, TI, TO, TU / LA… / NA… / SA…).
I quan ja està assolida més assolida cançó, podem aprendre-la al revés (de MU a MA).
12 . Cantània 2023. Les portes del món. Les portes del món AMB COREO
[Planeta a la mà esquerra, coet a la mà dreta]
-> INSTR [Mà esq: Alcem el planeta]
[Fem girar el planeta bufant suaument] [SARA] Havent-hi tantes galàxies, planetes, llunes i cels, jo no vull viure lligada com veig que esdevé als estels.
Havent-hi (…) tantes galàxies,
planetes, llunes i cels,
jo no vull viure lligada
com veig que esdevé als estels.
[Tutti] Ja he aconseguit
tenir allò que tant desitjava
. . però un cop he vist el món,
vull veure noves contrades. | 2 |
[Movem l’avió] Rrrrrrr!
[Movem l’avió] Rrrrrrr!
. Per això vull enlairar-me,
. aprofitant que tinc son,
pe-er prosseguir el meu viatge,
. i aterrar en un a-altre món.
Diuen que la vida és somni,
diuen que és gratis somiar, gratis somiar
[somiem] que ens en anem
a la lluna a passejar. | 2 |
[SARA] No puc aturar-me ara, és moment de prosseguir, els viatges no s’acaben, perquè la meta és partir.
Diuen que la vida és somni,
diuen que és gratis somiar, [gratis somiar]
somiem que ens en anem
a la lluna a passeja-ar.
[Movem l’avió] Rrrrrrr!
[Movem l’avió] Rrrrrrr!
INSTR.-> [Alcem el planeta i el fem girar bufant suaument]
[La Sara s’adorm]
15.El viatge de la vida VEU COR 2 + MOVIMENTS. CANTANIA 2023
15. Cantània 2023 Les portes del món El viatge de la vida AMB COREO
INSTR.-> Ens posem drets | 2 |
N’has de tenir moltes ganes,
i molt bona companyia,
per poder fer la volta al món
en vuitanta rodalii-ees | 3 | 1 |
Està bé (…) veure Chicago,
i passejar per Marràqueix,
però és molt millor arribar
a esdevenir un mateix.
No cal tampoc que marxis
a Mercuri o al Pi-ireu,
n’hi ha prou si saps comprendre
que el móón és a tot arreu.
Hi ha qui viu amb por al futur,
i qui d’ahir té recança,
ja veus que el millor destí
és trobar-nos “aquí i ara”.
[Motxilla caminant]
Si vols arri(…)bar ben lluny
no portis gaire equipatge,
ni pensis molt en l’objectiu
ja que cada pas, [ja que cada pas],
ja que cada pas, [ja que cada pas],
ja que cada pas és viatge.
ja que cada pas és viatge | 1 |
Està bé (…) veure Chicago,
i passejar per Marràqueix,
però és molt millor arribar
a esdevenir un mateix . . . |
N’has de tenir moltes ganes,
i molt bona companyia,
per poder fer la volta al món
en vuitanta rodalii-ees
| 3 |
[Tutti] Hi ha qui viu amb por al futur,
i qui d’ahir té recança,
ja veus que el millor destí
és trobar-nos “aquí i aa-raa” | 1 |
[Cors 3 i 4: Si vols arri]
Si vols arribar ben lluny
no portis gaire equipatge,
ni pensis molt en l’objectiu
ja que cada pas
[SARA: ja que cada pas…]
[DANIEL: ja que cada pas…]
Si vols arribar ben lluny
no portis gaire equipatge,
ni pensis molt en l’objectiu
ja que cada pas és viatge.
[Tutti] Si vols arribar ben lluny,
si vols arribar ben llu-uny,
. el millor destí-í és… | 2 |
[mans agafades]
Si vols arribar ben lluny,
si vols arribar ben lluny,
. el millor destíí
és trobaar-noos “aaquí i a-ra” | 2 |
| 1 | [alcem el braç]
[assenyalem amb el dit]
