Aquesta setmana hem escoltat a Little Richard, un dels més importants músics de rock and roll, del que mereixeria ser també ser el rei (títol però, que té Elvis).
El mateix Little Richard es considerava “El Rei Predicador del Rock & Roll, Rythm & Blues i Soul”.
A continuació podeu escoltar alguna de les seves cançons més conegudes: Lucille, Tutti Frutti i Long Tall Sally.
Compositor: Albert Collins, Little Richard
Intèrprets: Little Richard
Títol cançó/obra: Lucille
Any de publicació: 1957
Gènere: Música urbana
Estil: Rock and roll
Compositor: Little Richard, Dorothy LaBostrie
Intèrprets: Little Richard
Títol cançó/obra: Tutti frutti
Any de publicació: 1955
Gènere: Música urbana
Estil: Rock and roll
Compositor: Enotris Johnson, Robert Blackwell & Richard Penniman
Intèrprets: Little Richard
Títol cançó/obra: Long Tall Sally
Any de publicació: 1956
Gènere: Música urbana
Estil: Rock and roll
La música urbana acompanya una dansa urbana, que inclou diferents estils com el hip hop, el break dance, el b-boying, popping (amb efectes robòtics) i molts altres.
Street dance és un estil de dansa urbana, fruit de la combinació de molts d’aquests estils, que va aparèixer a Nova York seguint els ritmes dels DJ.
A continuació us deixem alguns exemples, de Street dance, Break dance i Hip Hop. I trobareu més exemples a Dansa Urbana / Street Dance II.
No us en perdeu cap!
TURF FEINZ RIP RichD Dancing in the Rain Oakland Street | YAK FILMS
Best Street Dance ever
Breakdance: TOP 10 Best Powermoves Sets of 2018
Hip Hop: JABBAWOCKEEZ | Performance @ HHI’s 2012 World Hip Hop Dance Championship Finals
Aquesta setmana hem escoltat dues audicions a classe, molt diferents entre sí. Les compartim perquè pugueu tornar a escoltar-les:
Música tradicional de Mèxic
A Mèxic trobem infinitat d’estils tradicionals propis de les diferents regions del país. En veurem dos exemples.
En primer lloc podeu veure la Danza de los Quetzales. Aquesta música i dansa correspon al gènere de música tradicional, concretament música tradicional mexicana, però no es balla a tot Mèxic: és una dansa originaria de Sierra norte (a l’estat de Puebla). L’estil seria huapango huasteco, propi de Puebla.
Fixeu-vos que utilitzen uns vestits originals i els instruments que sonen també són propis de la música tradicional: flauta de carrizo, tamboril i maraques (incorporades a la roba d’alguns ballarins).
En segon lloc, us presentem els grups de mariatxis (mariachis). Els grups de mariatxis són conjunts musicals originaris de Guadalajara (la zona occidental de Mèxic) a l’estat de Jalisco. Encara representant solament una de les moltes facetes regionals de la música mexicana, el mariatxi s’ha estès a altres regions del món com símbol típic de la cultura mexicana general. Interpreten diversos estils de música tradicional mexicana, com per exemple les rantxeres (rancheras). A continuació tenim uns exemples de grups de mariatxis:
Música urbana (Pop): Michael Jackson
Michael Jackson (1959-2009) és considerat el rei del pop. Va ser cantant, compositor, intèrpret i ballarí. Durant la seva vida, va ser una figura destacada de la cultura popular durant pràcticament quatre dècades.
A continuació teniu dos videoclips de Michael Jackson, Smooth Criminal i Thriller:
L’any 2018, coincidint amb la conmemoració del 60è aniversari del naixement de Michael Jackson, es va presentar el remix “Diamonds Are Invencible”, una remescla de les cançons més famoses del cantant, entre les quals s’inclouen “Wanna Be Startin ‘Somethin’”, “Billie Jean”, “Smooth Criminal” o “Human Nature”. Pots escoltar-lo a continuació:
Aquesta setmana hem escoltat dues audicions a classe. Les compartim perquè pugueu tornar a escoltar-les:
Aretha Franklin: “Chain of fools” (1968)
Fou una cantant afroamericana especialitzada en els estils gospel i soul, coneguda com la Reina del Soul.
La cançó va ser composta per Don Covay quan era jove i cantava gospel amb els seus germans.
La música soul («ànima» en anglès) és un estil de música dels anys cinquanta que va aparèixer als Estats Units. Prové de la fusió del gòspel amb el rhythm and blues (R&B).
La música soul neix durant els temps de lluita pels drets civils, marcada per líders com Martin Luther King, en els quals estava naixent la consciència racial i estaven a l’ordre del dia els motins del carrer. Durant aquest temps és quan la música soul adquireix un valor simbòlic dins del context social. Es descobreix l’R&B a Europa, cosa que fa possible l’aparició de fenòmens de fans com The Beatles o The Rolling Stones.
The Rolling Stones: “(I can’t get no) satisfaction” (1965)
The Rolling Stones és un grup anglès de música rock. La traducció literal de Rolling Stones sería “còdols o pedres de riu” però significa bales perdudes o rodamons. El nom del grup prové d’una cançó de Muddy Waters (un famós músic de blues).
La música rock, (o rock and roll, segons alguns) és un estil musical que evolucionà a partir del blues. El nom rock avui dia s’aplica a molts altres estils, en particular quan un grup de música porta una o més guitarres elèctriques, una bateria, solistes vocals i, molt freqüentment, un baix elèctric. El rock és un dels estils musicals claus del segle XX i s’ha dividit en múltiples gèneres i subestils, resumits per ordre cronològic (es consideren tant els gèneres de rock com els seus derivats).
Pentatonix és un grup vocal mixte que interpreta versions de diversos estils musicals. En aquest vídeo fan un repàs de la història de la música polifònica (la que utilitza més d’una melodia diferent alhora).
Fixeu-vos en els diferents registres de veu (més agudes o més greus) i les diferents tècniques que utilitza cadascú. Qui fa la veu més aguda? Qui fa el ritme? Qui fa les notes més greus?
A 5è estem treballant la música urbana des dels seus inicis als Estats Units (espirituals negres, cançons de treball, gospel, blues…). Aquesta setmana hem descobert què es ballava als Estats Units fa… 100 anys!
La veritat és que ja sabien ballar i moure’s molt bé!
Us compartim el vídeo que hem vist perquè el pogueu tornar a gaudir, i algun altre per si teniu curiositat:
1920s Dance Craze
En aquest vídeo, a ritme d’una mateixa cançó a l’estil dels anys 1920, podem veure la diversitat de balls que existien i es van posar de moda en aquells moments. Quin ritme!
Great 1920’s Charleston 1926
Gravació de 1926, on Miss Bee Jackson balla “Charleston” al ritme d’una banda de jazz, i ensenya a noies i nens a ballar el charleston.
Early Savoy Lindy Hop
Fragment de la pel·lícula “After Seben” de 1929.
Ballen “Lindy Hop”, però fixeu-vos com cada parella balla amb un estil propi!
Stormy Weather in color
Fragment de la pel·lícula “Stormy Weather” (1943) amb la seva música original i acolorida.
Interpreten “Jumpin’ Jive” (dirigida i cantada per Cab Calloway) i a partir del minut 1:30 s’hi afegeixen els ballarins (The Nicholas Brothers), no us perdeu la coreografia sencera!
Tota la música existent es pot agrupar en tres “super-gèneres”: Música tradicional (o folklòrica o músiques del món), música moderna(o urbana o popular) i música clàssica (o culta).
Música popular urbana o moderna
La música clàssica segurament és la més fàcil de reconèixer, en canvi la música tradicional i la música popular de vegades poden confondre’s.
De fet, antigament molta gent anomenava “música popular” a la música tradicional (perquè en aquell moment era, literalment, molt popular entre la gent!).
Però amb els anys la música que es va fer més popular era la que es podia escoltar a les sales de concert de les ciutats i la que es podia escoltar a la ràdio, a la televisió… de forma massiva. Per referir-nos a aquesta música que es distribueix de forma massiva és millor que ens hi referim com música urbana o música moderna. O bé una opció més llarga: música popular urbana o música popular moderna.
Us presentem a continuació una cronologia de la música popular (moderna) de tot el segle XX, d’acord amb el període aproximat d’aparició de cadascun…
Ha estat elaborada pel Termcat i ha recollit fins a vuitanta noms d’estils de la música popular.
Us animeu a descobrir aquests estils?
Comenteu-nos quins us han agradat i quins us han sorprès més!
Antonio Vivaldi va ser un important compositor molt vinculat a la ciutat de Venècia, i és un exemple de la música barroca (característica del segle XVII fins a la primera meitat del segle XVIII [1600-1760]).
Les quatre estacions
A “Les quatre estacions” l’objectiu de Vivaldi era “pintar” les escenes típiques de cada estació de l’any, com si fos un quadre musical on el vent, la pluja, la neu, els ocells, un dia de cacera… hi quedessin representats. “Les quatre estacions” és un conjunt de quatre concerts per a violí, cadascun dels quals representa una estació de l’any, i a cada estació li va dedicar tres moviments (un moviment és una peça musical).
L’hivern
Al concert de “L’hivern”:
El primer moviment és fred i ventós, i representa la dificultat per caminar per la neu i el gel.
El segon moviment és més càlid i acollidor, i representa el foc de la llar davant del qual es gaudeix d’una música dolça.
El tercer moviment és més vibrant i agosarat, i representa com patinem sobre el gel i el risc de caure.
Recordeu els elements en què ens vam fixar:
– Quin estil musical és i com van vestits.
– Qui dirigeix el concert.
– Quins instruments toquen.
– Quina emoció ens transmet.
– Qui toca en cada moment, si toquen fort (f), mig fort (mf) o piano (p), ràpid o lent…
En aquesta gravació tenim 12 músics i tots estan tocant! L’instrument “amagat” és un orgue barroc (el teclat de l’orgue ens queda amagat) i està darrere el violoncel.
L’instrument de més a la dreta és un arxillaüt (molt semblant a la tiorba). I el que sembla un piano en realitat és un clavicèmbal (que ja vam comentar que és com l'”avi” del piano).
Aquest vídeo va agradar molt perquè ens permet escoltar i alhora veure la música! Fixeu-vos com es poden veure quan hi ha més d’una melodia a la vegada. I com queden clars els silencis entre notes…
